38a Marató de Barcelona 2016 (13/03/16 - 8:30)

Buenas sensaciones en los primeros kms,solo faltaria¡¡
Lucius mirate los parciales iniciales de Rutxi que lo hizo perfecto. Pero ademas los primeros 5km para el son mas suaves si cabe ya que viene de la montaña y sube muchisimo mejor.
Como se suele decir hay que empezar la maraton como un viejo para terminar como un joven.
Lo mismo que te hecho bronca(con cariño) por como saliste,me quito el sombrero lo bien que gestionaste el final,te podia haber caido la del pulpo.
Otra cosa,yo corro mal con las patas torcidas pero tu cara corriendo es un poema,en el 12 que te vi pasar ya parecia que ibas fundido y padeciendo. :he:

gracias de nuevo, lo del km12 fuen un mal gesto que coincide con la foto, no mi estado real...
lo de buenas sensaciones me refiero que de cardio me notaba comodo, pero la musculatura no estaba puesta a punto del todo

donde realmente estaba totalmente descolocado fue desde el 40km hasta meta... ahí no veia nada mas que el asfalto y solo oia el ruido de la gente 'a lo lejos'... vamos que lo pase fatal! y acabe con un tiempo 'digno' gracias a la renta previa...

bon dia carlos HB cachirulo y lucius
jo pobre de mi no tinc experiencia y no se el que cal fer. era la meva primera marató de bcn
pero us passo els meus temps de pas per si poden ser utils per entendre el que va passar amb les llebres
jo tb penso que les llebres tibaven una mica massa, al menys pel meu rellotge
ja acabaré la meva cronica en tenir un moment
salut i cames
grimi

Tu hiciste un carreron y punto. :he:
Saliste tambien rapido pero no te afecto. Los dos ultimos que daba la impresion que ibas tan rapido sale a 4,15.5 es decir que mantuviste el ritmo medio,eran los demas los que iban perdiendo.

Las liebres ya lo comente,son una referencia y ellas salen a 4,15 o mas rapido por ir sobradas. Si te das cuenta bajaron de 2h59.

bon dia carlos HB cachirulo y lucius
jo pobre de mi no tinc experiencia y no se el que cal fer. era la meva primera marató de bcn
pero us passo els meus temps de pas per si poden ser utils per entendre el que va passar amb les llebres
jo tb penso que les llebres tibaven una mica massa, al menys pel meu rellotge
ja acabaré la meva cronica en tenir un moment
salut i cames
grimi

Es que grimi, tu vas fer una Marató PERFECTE. Estava darrere teu a uns 50 metres i anaves clavant el temps d'una forma sobèrbia.

Molt gran, felicitats!

Cachirulo, Dabit moltes gràcies dels vostres piropus  :love: :love:
la meva dona diu que em lligara un fil al coll per fer-me baixar del globus que vaig per casa sense tocar a terra..... tot i el cruiximent 
visca!
salut i cames
grimi

Bones companys!
Doncs va, com no pot ser d’una altra manera, ja que faig MMP, us foto el tostón... com que sé que hi ha qui gaudeix de reviure els moments, el foto llarg, i a qui no li agradi, farà Next! igualment tingui 30 línies com 3000 jejeje

PRE-MARATÓ
Com ja sabeu, soc un muntanyero pre-asfaltià que volia tornar a provar i així experimentar què aporta una cosa a l’altra. D’entrada, no he tingut ni agulletes ni mals articulars (gràcies en part tbé, a les Hoka q em va passar el Danistal ); m’havia passat tot l’estiu fins a octubre amb una fascitis plantar que em va tenir amb zero kms tot aquest temps :grrrrrr:, i després de rodar per muntanya i fer la marató del montseny, i de la selecció del relleu correcat de les 24h (allà va començar tot), vaig decidir provar-me aprofitant el repte amb el Pablo. Mai abans havia fet sèries que no fossin de 1k els dies previs a un 10k, ni havia seguit cap plà, i el màxim de kms setmanals q havia fet en una setmana havia estat de 70k. O sigui q era tot un repte... Les meves maratons d’asfalt sempre havien acabat amb unes rampes de la òstia i perdent força, degut a la meva anarquia i falta de kms...  tot i això, amb 3 per setmana havia aconseguit 2h56 al 2009, a BCN on tenia la meva MMP fins diumenge.

EL PABLO
M’ha encantat l’entrenament proposat, ideal per corredors poc dièsel com jo, ja que era força kanyero i a més en Pablo havia introduït un plà de 4 sessions/setmana, o sigui que endavant. Jo crec que el secret és que hi confiïs, i jo me’l vaig creure. Tots els entrenos durs havien sortit bé, i els entrenos de “bulto”, els vaig anar fent per muntanya. Vaig poder reafirmar un sub35 a Nassos, una MMP a la mitja Bcn (1h16), i una maratest en 2 parts al què se’m demanava (2h).
A més, amb els companys de repte les coses sortien molt + fàcils, entrenant plegats sèries i tirades amb Danistal, Esrafiki, Ivanko, Del@, Xavi-NAD, river, Yaas...). En resum, excepte les dues últimes setmanes que no vaig acomplir gens per una grip (tappering de 10 dies...), vaig complir el pla de 4/5 sessions amb una mitjana de 70k en 15 setmanes. Ja havia fet 20k de promig més de quan justejava el Sub3h. L’únic punt negatiu, que tot i el planning, no he acomplert deixar de fumar :winktongue:, aquest és el proper repte q vindrà ara jejeje Dies abans, però, injecció de moral, sembla que els amics Del@ i Adalpu em llebrejaran! Guai!!!

AL LÍO
Arribo doncs, ben descansat (massa i tot) i el Pablo em diu que potser millor reservar, ja q el meu objectiu inicial era fer 2:49:59. Els companys del repte m’animen a no fer-li putu cas , i q estava per sortir a sub4’/k i així ho vaig fer. Foto correcat (quin goig tanta gent!), cap al guardarroba (oju si plou q et canvies a la intempèrie!), i cap al calaix. 10’ per la sortida, ja ho tenim aquí... moments màgics en els que sembla que anem a l’escorxador. Fem pinya al calaix amb tota la colla i allà ja em trobo el Wallaby, possible company de viatge, però ja sé que ell s’estima més sortir a ritme, i jo soc més d’escoltar als savis de la casa (paraules del cachirulo em venen al cap... “esta carrera es para quien sabe leerla”). Estem tots nerviosos com nens, excepte el mamón del David77 (quanta qualitat té el tio), que sembla que s’hagi fotut 3 litres de til·la previs i em contagia l’esperit.
Últims desitjos, ànims del Joan3 que veu els toros des de la barrera i som-hi, Freddy&Caballé!
Sortida més neta del què presumia, agafant ritmet i ja veig com se m’escapen gradualment el David77 (obvi) i el Wallaby, ja que crec que vol marcar la llebre d’aprop. Jo vaig fent, prudent a Numància, prudent al camp nou, i quan arribo a Diagonal intento recuperar moooolt a poc a poc els segons que m’he deixat. Aquí és on ja veig un grup maco on respirar una mica de tant reullar el Garmin. Hi ha una llebre q porta un parell de nois a pel 2h45-46. Genial. M’hi acomodo. Anem fàcils, queda un món. A més, pugem Pg de Gràcia com toca, a 4:05 per no passar-nos... a més, veterans. Ideal. Avui serà un gran dia. :intello:
Arribem a Meridiana, crec q aquest any un punt crític de pujada pel vent, però em veig bé i dono relleus a la llebre que està una mica més pel postureig fotogràfic que pel què toca. A més, tinc ganes de veure al Zenon i tota la colla que sé que estaran allà per animar-me. Moments íntims de reflexió i lliçó d’humanitat i esperança. Gracias Zenon!  :love: A tot això, hem caçat a una noia d’elit d’Andorra que tbé va a pel 2h45 i porta llebre pròpia i entrenador en bici que ens va aconsellant fins i tot la traçada, la direcció del vent, i els mls de suor que hem de reposar amb isotònic (quin stress per la noia, penso...). Pas de mitja en 1:22:48, i s’incorpora el Del@ que em llebrejarà fins al 32 aprox. Veig al cachirulo que em fot un crit, i penso que m’ha volgut transmetre que he estat un d’aquells que “ha sabido leer la carrera”, i això em dóna més força. Però sé que em queda el pitjor psicològicament, i recordo els meus episodis de rampes a cada marató. Per tant, queda molt. Calma. Paciència. I sals. Sento “Rutxi! Papa!” en una veueta de ja 4 anys i m’emociono. :'(
Seguim amb en Del@ al grup, i ja quan arribem a Prim, veig que és el meu moment. K25. El grup s’ha reduït una mica i hi ha un parón. Ja ningú parla, ningú bromeja i senyors, s’ha de prendre una decisió ràpida. Jo tinc pota encara i tiro endavant. En Del@ em pregunta si estic bé, que ens n’anem a l’aventura sols, que no hi ha cristu davant i que el grup potser s’espavila per darrera al veure’ns marxar. Havia pres ja la decisió, i era ferma. Ens hem d’aventurar. No tinc por  :bad:. Si ens quedem, adéu 2h4X, hola 2:5X, ho veig clar.
Diagonal o el laberint del Minotaure. Tram dur psicològicament. Es presenta un special guest star, un tal Oscar (Rodriguez), una fiera que llebreja a un company i ens enfila a 3:52 de pujada. En Del@ i jo anem a rebuf. Petarà al company, però a mi no. Les pujades m’agraden. Ens hi adaptem. Anem enxampant corredors, i això és bo, però és un pèl d’hora pq passi tot això, sinònim que anem massa forts. Injecció de moral per banda esquerra:  té nom i es diu Adalpu. Patirem colze amb colze fins al final. Ens diu que quasi no arriba, i es posa a tirar. Tant ell com en Del@, marquen el ritme. Metrònoms oficials correcats. Impressionants llebres que acompassen els seus 3:55 amb mirades de suport i avituallaments a la carta. Genials els dos :yes:. Arribem al punt crític per a molts, el Litoral. Un d’ells, potser, el Wallaby, el tenim a 20 mts. L’atrapem, i en Del@ ens deixa per ajudar-lo, pq anar sol aquí, et pot caure una de grossa. Com tots sabeu, està fet d'una pasta especial i aguanta superbé el cop i es manté poc darrera (gran! :yes:).
A partir d'aquest punt, com ja era previsible, i a l'alçada de la ciutadella, la pota comença a afluixar, però el tossut de l'Adalpu sembla que no deixarà que m'enfonsi :love:, i supero aquest dur tram pels seus ànims constants. A ronda st pere, superat el subidón de la cridòria del públic, torno a trobar-me bé i apretem, i anem superant corredors (un d'ells en pau zamora :oh:), i cap avall a 3:30 per ple centre i tement l'avantsala d'un baixón posterior. Avituallament correcat espectacular, sense paraules gent!
I via laietana que sembla que pugi enlloc de baixar. Toca apretar les dents i ensumar el tourmalet. A paral.lel ja sabia que es patia, però fins a la gasolinera de mà dreta sé que és molt portable, i amb el suport de l'adalpu que no para de dir-me que està flipant amb el què estem fent, m'anima a no defallir i acabar la pujadeta... Ell es retira a la zona de valles, no li puc agraïr en aquell moment, però ja sap que té unes birres pagades :mdr:, i em deixa sol davant de tantíssima gent que se t'eriça el pèl. Mai havia arribat tan sol en una marató, i la gent t'anima i et crida pel nom com si fóssis el castillejo Enfilo l'última recta i em dedico a assaborir-la més que a sprintar (de què coi serveix esgarrapar 5" quan és un moment tan gloriós?)
Aixeco braços mentre veig un paio que es desploma davant meu, i passo sota l'arc en 2:45:47 ho he aconseguit!
Després retrobament amb els correcats del repte, alguns millor, alguns pitjor, però tots valorant la importància d'haver-la lluitat.
El kbró del danistal supercontent pel meu resultat, i no per mi no... Pq no li he arrabassat la seva marca  :rofl:
Un minivídeo amb el profe i tu, a regar-ho amb unes birretes que ens ho hem guanyat
Moltíssimes gràcies als fotògrafs, al tàndem Del@-adalpu, als ànims de molts que avui no hi participàveu, al zenon per ser-hi i el seu somriure, i moltes felicitats a tots els que heu fet mmp i als que no, per lluitar-la deixant el pavelló correcat cada cop més amunt! :yipi:
Au! Ens veiem per les muntanyes de nou, o potser algun 10k o una altra marató (corteinglés :he:)

Enhorabuena Rutxi,unos mensajes antes te había puesto como ejemplo de como correr esta maratón.

Tot i que vaig una mica tard, aquí us deixo la crònica de la meva primera marató.

Vaig començar aquest repte amb l'única intenció de poder acabar la marató, el temps era el de menys. Tot i això em vaig decidir a estar al grup de Sub 4h.
A mesura que anaven passant els dies i els entrenaments, em vaig fer a la idea que era molt possible que ho aconseguis.
Aixi que em planto a la sortida amb aquest objectiu, tot i que intentaré fer 3:55.
Sortim uns quants correcats junts, pinelli31, G3mma, mireia684, carsobe amb un familiar que l'acompanya, tots guiats per en rugbyman. Als primers kilometres se'ns uneix un amic de la Mireia.
Comencem una mica lents, hi ha molta gent i costa agafar el ritme, però poc a poc anem agafant ritme objectiu i cap al km 10 ja estem en temps.
Pujant Pg de Gràcia en Pinelli em comenta que no te bones sensacions, però penso que quan acabem la pujada tornarà a estar bé.
L'Oscar i jo fem una parada tècnica al km 15 i hem d'apretar una mica per tornar a agafar el grup. De moment vaig molt còmode seguint el ritme i les indicacions que ens dona l'Oscar.
Comença la Meridiana, per mi, el tram més pesat de tota la marató, l'únic alicient és veure en zenon, tot i no poder cridar, has de saber que tots els correcats vam sentir la teva força, ets únic  :love: :love:
Passem la mitja amb més d'un minut de marge, que ja ens diu l'Oscar que perdrem a la Diagonal. A aquesta altura de cursa, ens hem quedat només la Mireia, en Carles, l'Oscar i jo.
Seguim passant km i segueixo trobant-me força bé, baixem Rambla Prim i comença la Diagonal, aqui he de trobar-me amb la familia i abans d'arribar al km 28 els veig, no puc estar-me i em paro un moment per fer-los una abraçada i un petó.
Fem el gir i comencem a baixar, km 30, segueixo be però ja es comença a notar el cansament.
Ja estem al litoral i seguim a bon ritme, però quan comencem a pujar Marina, l'Oscar ens diu que va malament muscularment i que seguim endevant sense ell, nomes quedem la Mireia i jo.
Km 36 aqui començo a notar que ja em costa mantenir el ritme, vaig molt cansat però ja queda molt poc. Passem Pl. Catalunya i baixem Portal de l'Angel en direccio a la Catedral on hi ha l'avituallament Correcat, tota una injecció de moral i força, saludo tots el voluntaris que hi ha, a molts no els conec, però si trobo en Som, encara tinc per casa la pulsera que va fer la teva filla, moltes gràcies pels ànims 
Baixem Via Laietana, ja som al 39 però el 3:55 és impossible. I aqui comencen els 2 km més estranys de la meva vida. Vaig molt cansat, la Mireia m'agafa uns metres d'avantatge, cosa que em serveix per agafar-la de referència i provar de mantenir el ritme, fins el 42 se'm fa etern però alhora veure i sentir tota la gent que està animant, és una sensació indescriptible.
Ja hi som, gir a l'esquerra i ja veig les torres i els 195 mts finals.
Al final he fet un temps de 3:57:13 

En menys de tres anys he passat de no fer esport a acabar una marató en menys de 4 hores. No puc demanar més!!!

Quina passada de crónica i de marato rutxi!!
ets un super crack
kolloooonssss!!!!
ja et vaig veure amb el xavinad a granollers molt sobradillu paharu!!!
enhorabona!!!

ni tirades en grup ni entrenaments amb correcats ni llebres que valguin... ha sigut la preparació i la marató que més he anat totalment a la meva i ha sigut complicat les ultimes setmanes... entreneu en grup tot el que pugueu!!

rutxi deixa de fumar i comprat ulleres graduades!
ets un gran crack de la muntanya i de l'asfalt

Al final he fet un temps de 3:57:13 

En menys de tres anys he passat de no fer esport a acabar una marató en menys de 4 hores. No puc demanar més!!!

David,
Em sap greu que no fesiu el 3:55h sominat. Fins al Km36 on os vaig deixart anar per veure si m'agafaven per darerra la G3mma/Pinelli31 anaveu forts. Peró sembla que os vaig deixar solets i os vareu relaxar. Os vaig veure molt forts i em vaig refiar. a mi anar a aquest ritme tan lent i amb la nula preparació que havia fet em va pasar factura a les cames que varen acavar molt trinxades. al final ni os vaig acompanyar a vosaltres ni a la resta de la barqueta fins a meta.

Ara ja saps com se les gasta la Sr Marató i la propera segur que hi vas mes mentalitzat per afrontar els ultims Kms. Me'n alegro molt per tú i ja pots dir que ets finisher i amb un bon temps per ser la primera...tot i que la primera amb acavar ja es un trionf.

La veritat es que dona goig llegir les croniques dels companys. Tants dels "maquines" que son capaços de baixar de 3h com dels companys que arriben dignament i amb un sumriure a la boca. El fet d'arribar a meta ja es un premi.

També molt importants els companys repartits pel recorregut, sempre amb un crit d'anims, un somriure, una camara de foto per inmortalitzar el moment. Sou uns cracks.

Jo aquesta marató l'he patit mes que cap altra peró el meu objectiu era ajudar a uns companys i el temps era secundari. També es cert que a meitat de la preparació vaig tindre que parar i ja vaig perdre la motivació per buscar el sub 3:30h. Peró la propera tornarem a lluitar per aquesta maleida barrera que se'm resisteix mes de lo que vull.

molt guapes les croniques  ..  gracies per comparti-lel pel foro .. 

wolves ens veiem alt teo  .. sera el primer contacte de muntanya ..

miguel i jaume felicitats , objectiu complert 

jorfer molt bona tasca la teva , ets un mercedes benz

belenka t¡ha passat mes o menys com a mi .. pero amb un tiempasso .. enhorabona

serginho enhorabona 

socanna i mariona  :surprised: :surprised: :surprised: .. molt grans totes dues  :love:

kanu impresionant lo teu , una crack 

ellerun enhorabona.. ja tens la primera ..  :yipi:

xevifisio i koose quina parella de cracks , enhorabona .. una entrada molt wapa a meta ..  :yes:

darkfenris estas fortisim .. enhorabona i ens veiem a les muntanyes 

rugbyman  gracies per portar-me .. va ser molt guai mentre vaig poder .. l'any que ve millor 

rutxi si ja eres el meu idol , ara que se que fumes encara mes  :rofl: .. 

carsobe un altre crack .. t'estimu cabro  :love:

obadia ja tenim la primera .. a per la segona .. felicitats maratonia

francesc rock & roll amb pates  :love:

pinelli31

Moltes felictats a tu per la teva marató crak 

Hola!

Fa goig llegir les cròniques. Moltes felicitats a tothom! Molt bons resultats, gent que va patir, algú que va topar amb el mur... Això és la marató! Aquest any crec que en general les condicions climàtiques van ser bones. Sense calor excessiva ni humitat, i amb una mica de vent, però suportable. Les condicions van ser pitjors per la Mitja de fa un mes.

La veritat és que la nostra Marató millora cada any. Penso que s'ha anat millorant en tots els aspectes i tenim una prova del millor nivell internacional. Temes com els avituallaments (molt llargs i a les dues bandes), l'atenció al corredor en general, etc, i sobretot l'ambient al carrer, espectacular. Jo vaig córrer per primer cop la Marató el 2007, i el canvi d'aleshores ençà és brutal. Per molts anys!

Jo vaig tenir l'honor de col·laborar amb l'organització i de fer de llebre sub3h, per tercer any consecutiu. Tot i no haver entrenat gaire aquest any, vaig esforçar-m'hi per mirar de complir i ajudar el màxim de gent a assolir aquesta marca màgica. Amb tot, com ja s'ha dit per aquí, és cert que vam anar un pèl ràpid. Els meus parcials exactes són 1:29:27 i 1:29:24.

Érem un grup de 6 llebres. A un company i a mi, ja "veterans" en la tasca, l'organització ens va demanar que marquéssim el ritme. Però jo no vaig poder fer-ho. Des del primer metre em vaig quedar més enrere que la majoria, i em vaig passar una bona part de la marató mirant de retenir una mica les llebres, especialment els primers km i també al final, al Paral·lel. No crec que fos un desastre, vam anar a un ritme constant, però un puntet ràpid.

No voldria que això sembli una crítica als companys que van fer de llebre. És una feina de responsabilitat i no és fàcil, i crec que vam complir tots. Però podríem haver-ho fet millor. Al final la llebre no deixa de ser una guia, cadascú ha de fer la seva cursa, però a mi m'hauria agradat clavar millor els parcials. Al Paral·lel anava demanant que frenéssim, però l'ambient acollonant donava ales, i suposo que el fet de no anar al límit fa que fos difícil retenir-se. Finalment com que es va acordar entrar tots junts, també em vaig afegir al grup. 2h59 peladets oficials, uns quants segons menys, reals. 1'5 segons per quilòmetre massa ràpid de mitjana. A la propera, si tenim ocasió de tornar-hi, ho farem millor.

Content pel Grimi, que va fer una gran cursa i va aconseguir-ho. Llàstima del CarlosHB, al 35 anàvem junts i semblava que ho tenia, però ja vam comentar que ho té a les cames. A la propera.


Gràcies als animadors, espectacular. Pell de gallina l'avituallament del 38. Em fa MOLTA ràbia no haver vist el Zenon a la Meridiana. No vaig estar al cas. Li envio des d'aquí l'abraçada que li hauria fet allà  :love:

***

Per mi va ser una marató especial. Jo havia fet atletisme de petit, però durant molts anys vaig deixar-ho. Hi vaig tornar, als 30 anys, i al costat d'un amic i company de feina, amb qui vam compartir una inoblidable primera cursa de 10 km, a Manresa. I amb qui hem compartit milions de coses més a la vida. Des de fa unes quantes setmanes, aquest amic lluita contra un problema greu de salut. Crec que ara poques coses em farien més feliç que tornar a córrer amb ell, algun dia. La meva marató d'aquest diumenge va ser per ell. I el missatge és que, haguem fet bona marca o no, sapiguem valorar la immensa sort que tenim de poder fer el que ens agrada. Que sigui per molts anys.

Joan

Una mica tard però aquí va la meva:

Primer de tot haviem de seleccionar el ritme adequat. Fàcil, no? Test de mitja? Cap ni una. Cursa de 10 quilòmetres? Tampoc. No agafaré de referència una punk trial de muntanya? Bé. tant se val. Tivem d'històric. 8 maratons completades totes elles entre 3h30min i 3h49min. El meu entrenament aquest cop ha estat poc i anàrquic. De fet no ha estat ni entrenament. Només sortir a còrrer quan podia i molts cops en cinta de gimnàs degut al meus múltiples desplaçament de feina a l'estranger. Per tant oblidem-nos de MMP, però tampoc vull pensar que aquesta sigui la meva pitjor marató. Així que ni 3h30min ni 3h49min. Just al mig. Anem a per 3h40min. Decidit i que sigui el que Déu vulgui. Ja ho veieu, tot molt científic.  

Foto correcat saludant als coneguts i començat a escalfar l'ambient. La bossa l'havia deixat al cotxe, així que just després de la foto em dirigeixo cap al calaix blau. A l'entrada em trobo al Sandmannn. Té previst anar per 3h25min amb la superbarqueta. Jo ja li dic que jo ni parlar-ne. Ens desitgem sort i cap el calaix. A dins el calaix amb trobo amb en Jose Manuel Cancio i el seu company. Avuí va per la seva 87 marató. Quin crack. Tenen previst anar a un ritme similar al meu. Així que m'enganxo amb ells. Donen la sortida i comencem a clavar parcials. De ritme de còrrer anem clavats però de freqüència de pixar anem poc sincronitzats. Primer paren ells a travassera. Després paro jo a diagonal on allà els veig passar. M'ajunto amb ells de nou però poc després ells tornen a parar per pixar. Ja no ens veuriem més  :'(. A lo tonto passo el Km10 amb 51 minuts. Un pèl ràpid però anem bé. Anem a buscar Passeig de Gràcia on hi ha una animació espectacular i cap a Meridiana on en principi ho trobo un dels trams més aburrits. Però aquest cop d'aburrit res de res. Al KM18 el millor de la marató. En Zenon. No el conenc personalment, però l'he seguit en tot moment a través del foro. Em paro a donar-li un petó a la vegada que li recordo lo gran que és i que és un exemple a seguir per moltíssima gent. Començo a còrrer de nou amb la pell de gallina i pensant que només per aquest moment ja ha volgut la pena la marató. Buff, encara molt troç de pujada de meridiana. Però al davant puc veure al Miguel SBD que fa de guia. Un altre gran. Li donc crits d'ànims i poc a poc els deixo enrera. Després em creu-ho amb la superbarqueta de 3h 25min que ells ja anàven de tornada i una mica despenjat al Tiny que li faig un crit d'ànims. Ostres, el troç més aburrit de la Meridiana i aquest cop el que millor m'ho he passat. Sense donar-me compte ja estem de tornada i passo la mitja. Massa ràpida. 1h 46min 54seg. M'he deixat portar per l'eufòria. Penso, burro, ho pagaràs. No estic per aquests ritmes. Però ara el mal ja està fet, i de moment encara anem bé. Encarem cap a la diagonal i allà em trobo amb l'Stelvio. Fa de llebre d'un company. Intercanviem paraules i ell em diu que ens ho hem d'agafar amb calma aquest troç. No ens animèssim massa amb la moltíssima gent que hi ha. Només encarar diagonal en direcció glories veig en Quim dels litorarelos en un costat. Li faig un crit i ell m'anima. Quedem per veure'ns de baixada sobre el km 30. Però no el tornaré a veure. Passem la torre Agbar i ja estem de baixada. Aquí l'Stelvio ja em deixen i començo a perdre un pèl de pistonada. Però encara mantenim el ritme. Al km29 el polar decideix perdre la senyal i ja no el recuperaria. Vaja, el GPS ha tingut el seu mur avanç de lo esperat. Al 30 em passen la barqueta oficial sub 3h30min. La llebre dient: no quedan 12kms, queda 1h. En aquest punt a mí és cert que em quedaven 12kms, però ja començava a tenir clar que sería més d'1h. Els deixo tirar pq darrera la barqueta hi havia massa estrés de massa corredors. Fins al 33km però els porto a vista. Allà em trobo al Sandmannn, amb una cara de patiment important. Li dic que s'ajunti, que el meu ritme ja no és cap cosa. Ho fa però 500m desrés em diu que tiri. Que ell no pot. Un mica més endavant sento un crit d'algú que havia adenlantat. Era en Vicenç. A partir d'aquí comença el meu calvari. Pujar cap a l'Arc de triumf és una tortura. Però això ja ho he experimentat altres vegades i se que el patiment és momentani. Amb menys de 40 minuts, si tot va bé, estaré creuant la línea d'arrivada. I en res tinc l'aviatuallement de la catedral. Així que res de caminar i anar fent al ritme que es pugui. Passo l'avituallament correctat. El millor de tots. Carga de motivació i a encarar Via Laietana avall. Passo Colon i sé que ve el meu Tourmalet. Paral.lel amunt. Vinga que ja queda poc. Aquí una bullofa del dit petit del peu decideix rebentar. Punxada important. Corro una mica coix. Però a mí aquí ja no em para ningú. A poc a poc però enfilant cap a plaça espanya. Torno a veure l'Stelvio. Però jo aquí ja vaig en mode automàtic. Finalment creu-ho la línea d'arrivada en 3h 42min. Un pèl per sobre dels 3h40min plantejats però dins de lo esperat. Les llàgrimes tornen a aflorar. I penso, wow, ho he tornat a sentir, torno a plorar després de finalitzar una marató. Aquesta és la meva veritable victòria. No recordava quan havia plorat per última vegada en una cursa. Ho havia aconseguit, sentiments a flor de pell. Això és el que realment busco en una cursa. Emocionar-me. Un cop entregada la medalla rebo missatge de veu de la meva família que ha seguit la meva marató per internet. I torno a plorar. I és genial.

Agraïr a tothom les fotos, les mostres d'ànims, els voluntaris, ... i felicitar a tots els companys que indepenedentment que hagin aconseguit marca o no hagin tornat a vibrar.

Hola a tots,

No tinc massa temps per fer grans cròniques, així que la faré ben resumida... 

Preparació molt dura seguint el pla del Pablo Villalobos per intentar fer un sub 2:45  :'( :'(.

Arribo a la marató arrossegant un refredat que no he acabat de curar des de la maratest i un estat anímic baix per temes familiars, però res massa important per a no poder atacar l'objectiu i a mes l'ambient fa que me me n'oblidi tot.

Surto a roda del rookie David77 simplement per colocarme be i intentar agafar la llebre oficial, i un com l'agafo afluixo i m'adapto als ritmes, el David que juga en una altra lliga se'n va cap endavant.

Jo vaig fent seguint a la llebre sense massa problemes tot i que tinc la sensació de que anem massa ràpid, i realment és així, la llebre va fent canvis de ritme que fan que no poguem agafar un ritme constant (alguns a 3;40-45 i d'altres a 4:00...). Passem el 5 amb massa marge i amb un grupet que ens vem conéixer a la maratest decidim separar-nos un pel de la llebre i marcar els ritmes que toquen. Fins al 10 anem fent i passem amb uns 20" de marge, i la llebre uns 50 metres per davant...

Tinc la sensació de córrer molt fàcil fins a la mitja marató que passo amb uns 10" de marge sota el temps objectiu, sembla que tot va bé...

Fins al 30 vaig fent, amb el desgast lògic a aquestes alçades però sense res aparentment greu. Del 30 al 35 començo a notar fatiga i tinc la sensació d'anar perdent ritme, de fet sobre el 33 em passa el Rutxi i el seu grupet i els segueixo mes o menys durant un parell de km fins que la pujadeta del litoral em trenca bastant. Arribat aquest punt em despenjo d'ells i el Del@  :love: que anava amb ells veu que estic passant-ho malament i decideix quedar-se amb mi per ajudar-me, gràcies company, sense tu segurament hauria petat bastant mes.

Total, del 35 al 41, poso el mode supervivència i tiro de cap i de pebrots per no perdre massa temps ja que el meu cos ja ha dit prou. Aquests km's han sigut sens dubte els que he patit mes de la meva vida des de que corro. 

Al 41 i veient l'ambient i cares conegudes animant  :love: :love: recupero forces i faig un canvi de ritme fins al final per acabar en uns 2:48:06 que tot i estar lluny de l'objectiu inicial em saben a glòria, no deixa de ser una MMP coi! S'ha de celebrar. 

A la meta em trobo amb la meva família i tot i que semblo Robocop intento semblar el mes digne possible...  :rofl: :rofl:

Moltes gràcies a tots els que heu animat des del carrer i a l'avituallament Correcat, no poso noms per no deixar-me ningú...  :love: :love:

Felicitats a tots els que ho hem intentat amb èxit o sense!!! Acabar-la ja ho és!  :yes: :yes: :yes:

El meu temps 4h 56' 48", de les set maratons que he corregut es el 4º millor temps, "no estamos tan mal" 

Moltes felicitats Biel ...  ... una alegria veure't apareixer per la Catedral i saber que ja la tenies !!! 

Me n'alegro moltissim que l'hagis disfrutat i t'hagis tornat a sentir Maratonià !!

Que gran !!!   

Kollons wallaby kina kanya paharu :surprised: :surprised: :surprised:
sou uns putus kracks
joan3 jo em penso que veu fer una gran feina!!
visquen les llebre correcats!!!!!
salut i cames companys!
grimi

hola a tothom.

La primera marató de la meva vida al sac. Us deixo la crònica al blog

canferreiro.blogspot.com.es/2016/03/cron...oniano-reciente.html

Vagi bé.

Cándido F.