Moltes gràcies a tots. Explicaré una mica com la vaig viure per si algú està interessat en fer-la.
La marató podríem dir que l’he fet de casualitat perquè vaig comprar fa temps uns bitllets d’avions a San Francisco sense tenir ni idea que es feia la marató en aquelles dates. Quan ho vaig descobrir no vaig pensar-m’ho dues vegades i em vaig inscriure, encara que tenia clar que no l’anava a competir, sobretot després d’haver fet aquesta temporada València, Barcelona i Copenague, i a sobre amb el cansament del viatge.
Per acabar-ho de complicar una mica el dia abans d’agafar l’avió el dermatòleg em va recomanar extirpar una piga que m’havia sortit a l’esquena per descartar possibles melanomes. De manera que vaig marxar amb quatre o cinc punts de sutura a l’esquena. El metge em va dir que podia córrer però no ho acabava de veure clar. De totes maneres tenia il·lusió de fer-la amb l’únic objectiu d’acabar-la.
El divendres vaig anar a recollir el dorsal a l’Expo que estava molt bé perquè era agradable de passejar-hi amb espais amples. Vaig aprofitar per comprar alguns gels i també vaig agafar diverses barretes energètiques que regalaven.
Per qui no ho sàpiga la marató comença a les 5:30 hores del matí, això va suposar que no dormis gaire aquella nit. Jo tenia l’apartament a uns dos quilòmetres i vaig anar-hi caminant perquè el metro estava tancat a aquelles hores. En aquests dos quilòmetres vaig trobar una gran quantitat d’indigents dormint al carrer, que és una de les coses que més em va sorprendre d'aquesta ciutat, perquè la veritat és que n’hi havia moltíssims.
L’organització és bona i la sortida es fa en 9 onades. La meva era la número 5 i vaig sortir a les 6:02 hores. Abans de la sortida va sonar l’himne dels Estats Units.
Sí algú vol fer aquesta marató amb la intenció de fer una bona marca, jo ho descartaria perquè els desnivells són considerables. El que sí que era favorable era la temperatura, perquè el clima a San Francisco és fresquet, molt diferent al de Los Angeles. La sortida es troba a la zona dels molls a l’alçada de Mission street, i allà vaig començar amb molta calma, amb una mica de por per la ferida de l’esquena i dubtant si amb la suor em podia caure l’apòsit que portava. Vam sortir seguint la costa passant per la zona superturística del Pier 39 i continuant pel litoral en direcció al Golden Gate. El recorregut segueix la ruta que fan les bicicletes per visitar el pont. Qui ho hagi fet segurament recordarà que hi ha una parell de pujades bastant fortes.
Després de la segona pujada forta , arribem al principal atractiu de la cursa que consisteix en recórrer tot el pont d’anada i tornada. Força emocionant córrer per allà encara que hi hagués molta boira i vent. Després del pont el recorregut és un
puja / baixa bastant constant. No triguem en arribar a una altra part maca que és el Golden Gate Park que és més gran que el Central Park de Nova York i té zones precioses. La veritat és que hi havia poca animació de públic però el recorregut ho compensava.
La part final és de baixada, cosa que s’agraeix, encara que aquesta part del recorregut no era molt atractiva, era la que concentrava més públic. Aquí ja anava més tranquil perquè no havia tingut cap mena de molèstia i ja veia que podria acabar sense problemes. Al final 4 :38:37 , temps que en aquesta ocasió no em preocupava gaire, i amb el que vaig quedar classificat en la posició 3199 de 6330 finishers. Un bonic detall és que l’organització pengi fotografies de manera totalment gratuïta, a diferència del que estem acostumats per Europa. Molt content d’haver fet aquesta marató.