XXXIV maratò Ciutat de Méxic (28-Agost-2016)

Aquest darrer diumenge he corregut la marató de la Ciutat de Méxic. Ha estat la meva 28ena marató, i la 18ena de les ciutats olímpiques (ja només falten Moscow, Montreal, Seoul, Pekín i Rio).
El resultat de la Mitja Marató que vaig corre fa 2 setymanes a Colorado a 2700 metres ja pronosticava que aquesta marató de Méxic, a 2220-2300 metres d'alçada, l'habia de corre amb calma, i amb una mica de seny, i aixi he procurat de fer-ho. Polsacions controlades, i vigilant de no fer cap tonteria.
Fins a la mitja he anat molt constant, per sensacions, a 6'15'' /km. A  partir del km 25, per no jujar pulsacios, he caminat un parell de minuts cada 4 km, més o menys. Els darrers 1000 metres, d'arribada a meta a dins de l'estadi Olímpic universitari (seu de les olimpiades de 1968), han estat d'apretar i d'avançar a molts corredors. Temps final de 4h40', el pitjor registre de les meves maratons, pero clar, cap a bans ni a 2200-2300 metres ni tenin en conte que l'edat és cada vegada un major handicap.
La sortida dels primers corredors ha estat a les 7:15, i jo no he passatper l'arc de sortida fins les 8:00. Hem estat 35000 corredors en començar la cursa, i uns 30000 els que la hem acabat. La voluntat de la Organització és arribar a curt termini a la xifra de 42195 participans, en motiu dels 50é aniversari dels JJ.OO de 1968 de Méxic que tindrà d'aqui 2 anys. Això també a veure amb les medalles que reps quan arrives a meta. Enguany la medalla ha estat una "I". L'any passat va ser una "X", i els 2 previs una "M" i una "E". El proper any serà una "C" i en 2018, l'any de l'aniversari, serà una "O", la darrera lletra per complertar la paraula "MEXICO". Obviament hi ha molts corredors locals que estàn corrent aquestes maratons per col.leccionar les lletres i tenir les 6 medalles.
Ha estat un dia ennubolat, uns 18ºC i moltissima humitat. Tots els dies previs a la marató ha fet un bon xafac per la tarda, la qualcosa ha ajudat a que l'aire no fos tan irrespitable, donada la gran contaminació d'aquesta ciutat.
Molta animaciò al llarg de tota la cursa: "Si se puede, si se puede", "andele, andele, maratonistas", i altres crits d'animació.
Avituallament liquids correctes, d'aigua en got i en bosses de plàstic que es trenquen amb les dents, i de beguda isotònica en gots.
Com jo porto els meus gels, no tiro d'avituallament sòlids, per tant no m'he fixat cóm eren i si eren suficients.
Molts voluntaris, i molt colaboradors.
Circuït poc atractiu, no passa pel Zocalo (que és la gran plaça on començava i acabava quan la va corre l'Arcadi fa 9 anys), encara qque ara te el plus que acaba a l'estadi olimpic. Paviment molt dolent, amb forats, no anivellat, estones amb llambordes, pudors, ...
Una vegada arribes a meta, a la quinta punyeta, a l'avinguda Insurgentes Sur, la unica via per tornar al centre (nosaltres estavem en un hotel al costat del Zocalo) és el metro. I amics, el metro de la Ciutat de Méxic és simplement una bogeria. I ho diu una persona que ha voltant per Tokio usant el metro cada dia un munt de vegades. Pero el de Ciutat de Méxic el supera. Un autèntic malson, i si a mès si concentren milers i milers de persones en una estació i en poques hores, és una bogeria. Simplement vàrem agafar un taxi - supersol.licitats, pero vàrem tenir sort. I els preus són molt més econòmic que els nostres, a Mèxic quasi tot es molt barat per nosaltres.
La fira del corredor va tenir lloc en les instalacions d'un circuït automobilístic, fira que tenia molt quer dessitjar, francament.
Per lo demès, es tracta d'una ciutat diferent a les que acostumem a visitar, super super poblada, desordenada i desorganitzada, bruta, pero amb atractius que sens dubte paga la pena coneixer.
Hi habia un tema que ens preocupaba abans d'arribar a la ciutat, i del que ràpidament vàrem quedar tranquilitzats: el de la seguretat. Els barris pels que vam anar estaven literalment presos per la policia. Un policia cada 15-20 metres, pel carrer. Policia metropolitana, policia federal, antiabalots, a centenars, a milers. Semblava ben be una ciutat en estat d'escepció. Infinites botigues (de roba, d'aliments, de tota mena d'articles) amb el seus guardes de seguretat amb fusells ametralladors i dit al gatell. Impresionant. Inclusiu dins d'un gran supermercat un policia arma en ma pels pasadisos del supermercat.
En fi, ciutat de contrastos. Sense dificultats per menjar no picant - que era la meva preocupació. Simplement has d'anar preguntant.
I compte amb l'aigua de l'aixeta. No és potable. Inclús per rentar-te les dents és millor usar aigua embotellada.
En definitiva, lloc 15528 d'uns 30000 arribats, i lloc 560 de la meva categoria, en una cursa que probablement no tornarè a corre mai més.
Propera estació maratoniana: Moscow.

Felicitats !! Ja queden poques maratons olímpiques .

Josep80

moltes felictats per la teva marató en la ciutat de Méxic  ara et queden poquetes 

Josep80 Enhorabona, que lindo lo explicaste!
La tinc pendenta i possiblement al 2018 pel tema del 50 aniv. de les Olimpiades ...
Salut i milles.
Abel

Enhorabona Josep80 

Una més del projecte al sac 

"Muchisimas felicidades lindo panxito!!!

Muchísimas felicidades...lindo panxito!!!

Josep80, estàs fet un campió.

Enhorabona!!

  Súper felicitats Josep80!!! 

Ja te'n queden ben poques per completar el repte Olímpic!!!  :yipi:

Aigua en bosses?! No he estat a cap cursa que en donessin, s'haurà de provar... Pel què expliques no és el lloc més atractiu de visitar, però sembla que pel 2018 serà una marató sonada, així que me l'apunto com a possible per d'aquí a 2 anys!

Felicitats Josep80 

Mira que he vist 

marato de Mèxic

Continuem

Moltes Felicitats Josep80  :yipi:

Josep80 Enhorabona, que lindo lo explicaste!
La tinc pendenta i possiblement al 2018 pel tema del 50 aniv. de les Olimpiades ...
Salut i milles.
Abel

Abel, si la vols corre el 2018, el meu consell es que t'apuntis per inscriure't l'agost de 2017, per no quedar-te sense dorsal. Enguany, el mateix dia de la marato, ja portaven 7000 dorsals venuts per ls edicio de 2017

  Súper felicitats Josep80!!!   

Ja te'n queden ben poques per completar el repte Olímpic!!!   :yipi:

Aigua en bosses?! No he estat a cap cursa que en donessin, s'haurà de provar... Pel què expliques no és el lloc més atractiu de visitar, però sembla que pel 2018 serà una marató sonada, així que me l'apunto com a possible per d'aquí a 2 anys!

Mariona, el mateix consell que acabo de donar a l'Abel, encara que se que es complicat amb tanta antelacio. Pero si compreu el dorsal i despres no hi podeu anar, tampoc es ungrancapital, si ho comparem amb el preu d'altres maratons

Felicitats Josep80 

Mira que he vist 

marato de Mèxic

Continuem

Gracies pel video, Polgi.

Gracies a tots pels vostres comentaris.
Des del dilluns, dia següent a la marato, que em vaig arrosegant per Ontario-Canada amb ciatica. Evidentment es conseqüència de la marato. No m'habia passat mai,  i la veritat, es molest i doloros. La darrera cita que tenia aquest proper diumenge a terres norteamericanes a l'estat de NY per corre una mitja haurà d'esperar...  :grrrrrr:

Felicitats Josep80 per aquesta nova marató olímpica i ara a recuperar-se de la ciàtica  per a preparar futurs reptes

Josep80, cuida'tt i deixa't mimar aquests dies i a recuperar-se, i la MItja de l'estat de Nova York ja arribarà en un altre moment.
Esperem que la ciàtica et deixa gaudir dels últims dies de vacances.

ja porto 4 punxades de Inzitan, i sembla que la cosa funciona. Ahir em van fer RMN i el dijous tinc resultats, just abans de sessió amb fissio.
Tinc una explicació (personal) del que m'ha passat, pero ho haig de contrastar amb el fissio. Crec que al tractarse d'una marató a 2200 m, i per compensar el deficit d'oxigen, sense pujar de pulsacions i ofegar-te, vaig escursar la cadència de la petjada des del primer moment. Aixó va significar que determinades parts del tren inferior treballèssin de forma diferent a com sòlen fer-ho, i aixó, durant més de 4 hores, em va passar factura.
Per si algú li pot ser d'utilitat, o per si algu hi troba alguna altre explicació.
Avui provaré de començar a trotar uns 15 minutets, a veure com va, encara sento dolor en els glutis, pero ara són de les punxades del Inzitan...