Marató Roma 19/9/21

Hola!
L'any passat tenia que fer aquesta marató però l'han mogut a aquest i estic inscrit.

Voldria saber si algú més anirà o si algú que l'ha fet em pot explicar una mica sobre la cursa. La veritat és que l'organització no dona massa informació. De fet no tinc massa clar si al final es farà o no.

canyes va escriure: Hola!
L'any passat tenia que fer aquesta marató però l'han mogut a aquest i estic inscrit.

Voldria saber si algú més anirà o si algú que l'ha fet em pot explicar una mica sobre la cursa. La veritat és que l'organització no dona massa informació. De fet no tinc massa clar si al final es farà o no.

Bon dia canyes, no tinc gaire informació pero he vist que fa 7-10 dies que estan bastant actius al Facebook. Si en tens o pots entrar, millor; de vegades a aquests llocs hi ha mes info que a la web

Hola! He vit que el recorregut segueix sent molt similar el que vaig fer jo l'any 2012... així que m'he pres la llibertat de recuperar la meva crònica... per si la vols llegir i tenir sensacions que em va anar donant el circuit.

XVIII Maratona di Roma
18 de març de 2.012

“Seguint les petjades de Bikila (calçat)”


Una cosa està garantida abans de la Marató de Roma: la càrrega d’hidrats de carboni es podrà fer en condicions a base de bona pasta i pizza. També està garantit arribar una mica cansat a la línia de sortida: la capital italiana sempre tempta a la passejada des del moment en que hi arribes i renunciar-hi la vigilia de la cursa és gairebé impossible.

La sortida és a tocar del Coliseum, amb el circuit per deixar les bosses i accedir als calaixos de sortida força ben organitzat. No fa mandra treure’s la roba d’abric, ja a quarts de nou del matí la temperatura és prou agradable per anar cómodament amb samarreta de tirants. Això, que ara s’agraeix, unes hores més endavant pot arribar a ser un inconvenient. Fa una mica de vent i, afortunadament, la humitat no és gaire alta.

Amb uns minuts de retard es dona la sortida i els primers metres resulten força complicats. Som uns 15.000 corredors arribats d’arreu del món els que comencem a trotar per anar buscant els nostres ritmes i els nostres llocs a la cursa damunt els “sampietrini” romans que envolten el Coliseum.

Tenint en compte que les darreres dues setmanes havia tornat a tenir problemes de manca de força a la cama dreta em vaig plantejar la cursa amb molta calma. Sortint a ritme per baixar de 3h30 però assumint que l’important era acabar i fer-ho sense patir gaire, evitant l’experiència negativa de València 2011 (retirada al quilòmetre 21).

Així doncs al quilòmetre 4, prop dela Piràmide, em trobo amb la Susanna que està al lloc pactat. Veure que ha pogut arribar fins allí ja és una alegria perquè moure’s per la ciutat amb el seu deficient sistema de transport col.lectiu en dia de marató és realment una proesa. Els dos primers quilòmetres han estat una mica lents i he apretat el ritme per poder passar el 10 a una mitja de 4.50-4.55.

La primera mala estona arriba ben aviat: comencen les sensacions rares a la cama dreta. Poc abans del quilòmetre 10 em falla un parell de vegades i penso que avui és, una altra vegada, un mal dia. Regulo el ritme i em mantinc estrictament als 4.50-4.55. Afortunadament funciona i a partir del 15 em començo a sentir realment millor: pel camí je he superat un corredor defallit que és assistit al marge del circuit. Entrant al Trastevere, al quilòmetre 15 es produeix una de les imatges més impactants del matí: un home és ajagut al terra assistit per la policia amb simptomes evidents d’haver patit un traumatisme cranial. Malgrat que el control del circuit és força bo en tot el recorregut, segurament l’home s’ha colat i ha estat atropellat per algun corredor. Això em recorda que mai s’ha d’abaixar la guàrdia.

Els quilòmetres van passant amb tranquilitat. He sobrepassat la Mitja Marató, estic avançant corredors, em sento bé i puc mantenir el ritme sense cap problema durant aquest tram pla, sobre asfalt, que va pels voltants del Tíber. Què poc m’ho esperava quan amb 45’ de cursa he començat a tenir males sensacions! Cap al quilòmetre 26 comença una pujada “important”. Per entendre’ns recorda banstant la pujada del Poble Espanyol de Barcelona (uns 1.500m, un 5% de pendent i amb corbes àmplies a una avinguda arbrada de parc). Aquí vé la segona mala estona del matí: a mitja pujada em comença a fer mal el peu dret, al punt on vaig tenir una lesió fa uns mesos i que ja donava per totalment superada des de feia algunes setmanes. Afortunadament quan arribo al “cim” el dolor minva fins a desaparèixer del tot en un parell de quilòmetres.

Així arribo al Km. 32, al barri de Flaminio on torno a trobar-me la Susanna que m’anima. Ni tan sols penso en el mur, de bé que em trobo. Malgrat les dues males estones estic gaudint d’allò més a la ciutat on Abele Bikila va esdevenir un mite. Ara ve, però, el tram més bonic i complicat de la Marató. D’aqui fins al final, exceptuant un quilòmetre a la Via del Corso tot el recorregut és damunt llambordes, i a més a més llambordes no uniformes! Precisament a la Via del Corso em vé una rampa a l’isquiotibial esquerra, el lloc que menys m’esperava. És la tercera mala estona del matí. M’he d’aturar uns metres però aviat torno a córrer per passar Spagna mentre sona l’himne italià interpretat per una banda. Sentir el públic, molt nombrós, cantant em dona ales pels últims quilòmetres. El 41 té una pujada d’uns 500m (quina gràcia!) i un cop coronada ja es veu l’arribada al costat del Coliseum.

Completo la 21a Marató en 3h41’. No és una bona marca però n’estic força satisfet. He corregut amb intel.ligència i encara que he passat tres males estones és de les Maratons en que més he gaudit. Si tot va bé la tardor del 2012 caurà la 22a.

Moltes gràcies per la informació !

Us passo la meva crònica amb una mica de retràs.

Primerament tinc que dir que la marató de Roma , per mi, és una de les grans i la ciutat és perfecta per gaudir-la. La organització de la cursa bastant bona encara que vaig tenir problemes amb el passaport Covid i no volien donar-me el pitral i quan ho aconsegueixo, veig que em van donar un equivocat. Finalment ho vaig resoldre.

Aquest any la cursa començava molt d'hora, a les 06:45 i calia estar allà una hora abans per evitar problemes al controls d'accés. Un cop dins estava tot força bé indicat , amb camions per deixar la roba i calaixos de sortida. Hi havia molta gent però en cap moment aglomeracions.

La cursa jo la esperava més monumental i realment fins el Km 30 no entres en la part històrica. Hi ha llambordes però menys del que havia calculat. Molt poca animació tret de les bandes de música de l'organització suposo degut al horari . El recorregut va per carrers amples, és molt còmode i sense aglomeracions. Es quasi tot pla menys una pujada sobre el Km 30 que es fa dura. La arribada és impressionant per la plaça Venècia i el coliseu al fons.

La meva cursa va ser una mica drama. A mitjans d'agost em vaig lesionar als bessons i portava un mes sense poder còrrer més de 5 km seguit. El fisio em va recomanar un pla de xoc amb 15 dies de repòs absolut i còrrer amb sabatilles amb drop (jo soc minimalista) . Total que vaig provar però sense anar prou entrenat i estrenant bambes. Vaig fixar un ritme ni molt lent ni molt ràpid (5:30 el KM) però al km 20 em van començar a fer mal els quàdriceps i curiosament el bessons sense problemes. Vaig poder acabar encara que els 10 últims km van ser molt durs. AL final 4h :09 , molt content i sense quasi poder caminar durant una setmana.

Salut i KM

Enhorabona, canyes!
Donades les circumstàncies pre-marató, prou vas fer en poder arribar.

Ja està feta canyes!

El drop potser et va salvar els bessons però et va cascar uns quadriceps no acostumats a anar tan comprimits tanta estona...
Una més al sac!

Gràcies companys!

La propera a veure si arribo en millors condicions i la puc gaudir una mica més.
Salut!