Bones, doncs res ja s'ha finalitzat l'edició número 45 de la Zurich Rock´n´Roll Running Series Madrid, en el meu cas era el primer cop que estava en aquesta cursa i anava més atemorit que mai. Tants comentaris de les pujades i més pujades vaig anar amb la idea de sobreviure.
La idea era sortir darrera de la llebre de 4h 15 minuts, seguir sempre i quan les pulsacions no fossin altes, en aquest cas hagues baixat més el ritme. La idea era complir el que m'havia dit el David arribar a Casa de Campo fresc.
A la sortida la meva sorpresa va ser trobar-me al
Maten, vam fer la foto corredors.cat improvisada allà en mig del pilot abans de començar.
Vam comentar com donada la temperatura d'aquell moment la cursa seria calorosa, efectivament seria una cursa amb calor.
Un cop va començar la cursa, vaig saludar a ContadordeKm (Ángel) que era un dels speakers i vam fer uns metres junts, un cop començada la cursa la idea era seguir el cap fred. Així que entretingut amb mirar el paisatge, turisme i anar fent els meus vídeos.
Un cop coronades les Torres Kio i creuat el km5 veia que anava bé però també que les llebres pujaven el ritme, sobre el km10 crec recordar que era creuant el pont iniciant una segona pujadeta vaig decidir superar el grup i tirar al meu ritme, vaig anar fent i bé, l'animació a Madrid anava com a Barcelona, depenent de com de proper estaves de la meta o de punts de metro trobaves gent i cal sumar la gent que va finalitzar la 10K que també animaven.
Els avituallaments eren correctes tot i que els d'isotònic em va sorprendre que en algun cas vaig tenir d'agafar jo el got i no pas que m'ho donessin. Sobre el Km12 o 13 crec recordar que vam creuar un túnel, mare meva quina xafogor feia allà dins, solament sé que quan vam sortir tots dèiem "Quina calor!!"
Sigui com sigui arribem al km19 estem prop de la separació de la mitja i la marató i va fer-me gràcia com ens vam acomiadar i desitjar bona sort entre els grups. Un cop agafem rumb al Palau Reial, el silenci agafa un xic de protagonisme, menys persones i torna a pujar.
Sobre el 23 entrem entrem en el Parque Oeste, esta maco, una visita breu però agafar una mica de vida i preparar la ment perquè en 3 km comença Casa de Campo. Superem el Parque Oeste, fem un tram urba que per a mi era pesat perquè pensava tota l'estona amb el que tenia de venir... Un cop arribats al 26 la meva mentalitat de ciclista era la que operava, descens ràpid d'aquell petit accés, llençar ampolla carregar ampolla nova, agafar got, prendre liquits i abandonar lastre que començava el mambo. La pujada no és forta, és puja bé si no arrives cardat i el descens igual si no et flipes tot bé. això si la rampa de sortida de la Casa de Campo sobre el 32, mare meva de nou canvi de passa i en aquest cas al ser uns 300m o 400 a tot estirar crec, vaig apretar esforç més que afluixar. Un cop coronat aquell petit cim era graciós veure el cementiri al costat.
Un cop arribats en aquest punt la cursa era fàcil ment reventable ja que venien uns quants puja baixa més i finalment del 36 a meta amb pujada constant. Per tant vaig anar procurant mantenir la sang freda i no fer grans canvis de ritme, un cop en el 40 un company va animar-me i xerrar una estona, això va distreure'm un xic i wala, ja estem Atocha, un cop aquí ja era seguir menys d'un km i la meta era a tocar. Un cop superat el 41 el públic pujava de crits i ànims i sobre el 41.5 vaig tornar a veure el
Maten. Ja era moment d'apretar, recta de meta i uns em molestaven, una família gravant el seu familiar ocupant tot l'espai. Finalment salto la separació per poder superar-los i arribar bé.
I res pels amants del temps 04:07:40 i amb aquesta completo les meves tres maratons seguides (Sevilla, Barcelona, Barcelona) ja que de València a Sevilla hi ha més d'un mes no la conto en aquesta traca jeje.
Y colorin colorado este cuento aun no se ha acabado ja que falta el vídeo que encara tinc de finalitzar.
Salut!