Marató d'Edimburg (26 Maig 2024)

La Marató d'Edimburg (Escòcia) www.edinburghmarathon.com va tenir lloc per primera vegada al 1982, pero no es va fer anual fins el 2003. Actualment el darrer diumenge de maig. La edició actual serà la número 15.

Es celebra conjuntament amb altres distancies: Mitja Marató, 10K, 5K, 2K junior i 1,5K junior. Encara que també hi ha una carrera de relleus per equips, afectuosament anomenada "Hairy Haggis".

La ruta de la marató comença al centre de la ciutat, surt d'Edimburg cap a East Lothian i acaba a Musselburgh, East Lothian. Menys de vuit milles del recorregut es troben dins els límits de la ciutat, i la majoria es corre a East Lothian (inclosa la meta a Musselburgh). El recorregut abasta menys de cinc quilòmetres del centre de la ciutat.

Espero que no plogui massa

Doncs si que va ploure, però amb un parell de truquets encara em vaig ensortit prou be.

La sortida era a les 10 i jo tenia el hotel a 1,5 kms. Així que no em calia gaire temps per anar-hi i vaig estar esperant al darrer moment per no mullar-me gaire. Em vaig posar a sobre una capelina de plàstic que guardava d'una arribada de la marató de Barcelona i cap a la sortida. Aquí hi ha un centre d'estudiants on ens vam amagar de la pluja. Tenien banys, bar i lloc de sobre per bastants (no els 35.000 que hi érem). Quan ja faltava poc vaig anar cap a la sortida, on vaig trobar a un català i parlant, parlant, donen el tret de sortida i capelina fora.

Força animació, carrers emblemàtics, baixadeta, molta emoció i... em passo de ritme. Els 5:10 que havia de mantenir se'n va cap els 4:40. Anava poc guarnit: només amb una samarreta de tirants, pantaló curt, mitges i les esportives. Però el meu segon truc era vaselina pels hombros i els braços, de manera que el aigua em relliscava.

A la milla 1, saludo a la family i continuem baixant fins la milla 5. A partir d'aquí les impressionants vistes del mar i el seu olor. Una passada, companys i companyes. Val la pena, de veritat.

Cap a la milla 8 veig un parell de lletreros: "Marathon" (dreta) i "Relay" (esquerra). La opció de la esquerra no sabia a que es referia. Vaig pensar: "potser es per descansar o una mena de boxes", perquè veia que de tant en tant entrava un corredor i de tant en tant sortien. Després el tema s'anava repetint i ja vaig caure que era la marató per relleus.

A la milla 9 torno a veure a la family i para de ploure.

Continuem passat per diferents poblets amb molta animació. Els avituallaments estan atesos per famílies i nens. Hi han forces nens que et xoquen la ma i jo vaig anant fent els honors. El paisatge es típic, agradable i t'oblides de tot. Paso la mitja al ritme que volia i em trobo be. Se que donarem la volta cap el km 28, amb lo que no queda gaire.

Quan falta poc per girar una noia em fa una pregunta que no entenc. En part pel seu angles tancat, perquè no la sento be i pel meu nivell mig d'angles, però imagino que em pregunta quan girarem i li contesto que just després de la milla 17. Li dic en milles perquè la cursa només està marcada en milles. No hi ha punts kilomètrics. Girem i ens endinsem a l'illa, tornant per un camí de terra cap una carretera paral·lela al recorregut d'anada.

Continuo a bon ritme fins que arribo al kilómetre 35 on veig el mur. En aquest kilómetre encara conservo el ritme global de 5:10, però no el puc mantenir. Imagino que se’n veia cansat perquè un corredor em diu en català: "Vinga noi que queda un entrenament i dels baratos". Es cert que queden només 7 kilómetres. Només es mal de cames, així que aguanto el mal i tiro, encara que a un ritme mes lent, però amb dignitat.

Just abans del kilómetre 42 trobo a la family. La meva filla em dona una estelada i quan l'agafo sento a una noia, al altre banda, cridant: "Siiii !!! Tu pots !!! Tu pots !!!" Em va pujar l'adrenalina i em poso de capa l'estelada. Arribant a la meta veig que han posat unes planxes metàl·liques blanques i antilliscants. Es perquè la meta esta en un camp i, si no ho fessin, passaríem per un fangal. Sento uns cops rítmics i penso que son les nostres trepitjades, però van massa rítmiques. No ho entenc fins que veig tot el públic colpejant les tanques metàl·liques que els separen de nosaltres. Una passada!!! una passada!!! Així que aixeco l'estelada ben alta i passo accelerant cap a la meta.

Rebem una medalla doble. Hi ha una normal i una altre mes petita que pot servir de clauer. Molt curiós. Mentres la miro una noia em diu que quan va veure l'estelada es va animar molt i m'estava agafant, fins que al aixecar la estelada em vaig accelerar i no va poder. Per la samarreta va conèixer que era de corredors.cat i ens vam fer una foto. Coneix al Pau, al Xinoxano i a la Maya.

Marató mooolt recomanable, però vigileu que els dorsals volen aviat.

Enhorabona Jramon!!!

Molt bona crònica també!
Edimburg és preciós... hauríem de fer també la Marató

enhorabona, jramon, i gràcies per la crònica.
Tinc Edimburg en l'agenda, no sé si en forma de marató o de mitja marató, però ha de caure.

Gracies macos. Aquí teniu totes les distancies i una cursa molt particular. Sabeu que es poden agafar els dorsals el mateix diumenge? Quina marató fa aixó? De totes maneres jo vaig anar dissabte, que es quan es corre la de 10 kms. Així aprofites pel dorsal i per animar als que acaben, perque es al mateix lloc. No es l'arribada de la marató que esta lluny.

Molt particular

Enhorabona jramon, segur que va ser una experiència xulíssima, i encara més que la poguessis compartir amb la família. Esperar que no et plogués a Edimburgh... és part de la gràcia de la ciutat!
Què xulo el detall del clauer, m'encanta!
Josep80, jo també la tinc pendent aquesta...

Aquesta es la medalla. I es cert que la pluja va ser un toc d'autenticitat