Dissabte 17 d’octubre: Amb els companys de Km 0 Ponent de Lleida (que cada any organitzen una sortida internacional) i un parell de Correcats (
Jospon i
Arcadi42) sortim un contingent de 29 persones entre atletes, familiars i acompanyants (tots uniformats amb una dessuadora feta per l’ocasió) des de l’aeroport de Barcelona cap a Trieste (Itàlia), on ens esperaven unes luxoses furgos que ens apropen a Ljubljana, la capital d’Eslovènia.
Es tracta d’un país que antigament havia format part de l’Imperi Austro-Hungar, és molt verd i més petit que Catalunya, amb una mica més de 2.000.000 d’habitants i la seva capital té 290.000 ànimes i està a 300m d’alçada. Va formar part de l’antiga Iugoslàvia i ja llavors era el motor econòmic. Es van independitzar el 1991 i actualment se l’anomena “la Suïssa dels Balcans” per la seva modernitat i qualitat de vida.
Arribem cap a les 10 del matí i com que no podem fer encara el check-in, anem a peu a l’Expo a recollir els dorsals, ja que portem un noi que farà aquesta tarda els 10K a les 16’30 i a la resta també ens va bé per tenir la tarda lliure. La fira és immensa amb més de 100 estands, recollim dorsal, samarreta i motxilla, i també com un munt de gels i cremes. Moltes fotos, individuals i de grup i ens prenem un kava (café).
Dinem amb un dels molts restaurants que hi ha pel centre al costat dels dos hotels en els quals ens allotjarem. Bon nivell d’anglès a tot arreu i podem veure que els preus són més o menys com els nostres, excepte amb l’alcohol que és més car. Després d’instal·lar-nos a l’habitació passegem per la ciutat, travessada pel riu Ljubljanica i els seus ponts.
Veiem l’arribada del 10K i animem al nostre company. El centre històric està molt concentrat i presidit per un turó coronat per un castell. Per tot arreu apareix el drac, símbol de la ciutat. Caminem una mica i agafem un vaixell fent un plàcid passeig fluvial. Es respira ambient de marató, ja que hi ha molts cartells que anuncien que és la 30 edició. A sopar i dormir aviat que demà tenim feina.
Diumenge 18 d’octubre: Esmorzem a les 7 i anem cap a la sortida de la cursa que tenim a 300 metres. Mitja i marató sortim junts per calaixos. Fa un dia típic de Lleida amb boira pixona i uns 8º de temperatura, ideal per córrer. Que poc m’agraden les curses on surten diferents distàncies plegades, ja que despisten i tens molta gent per a esquivar.
Sortida puntual, si bé en estar al quart calaix ens costa quasi 15’ passar per l’arc de sortida i activar el crono. No llenço la samarreta de màniga llarga que he portat fins al km. 5. El circuit consta de dues voltes no repetitives. Els primers 4 km són una llarga recta per entrar en calor. Del 14 al 17 travessem el Parc Tívoli semblant a Central Parc de NY. Vaig molt bé, passant sobre 5’/km o menys, faig la mitja a 1h 46’, sé que vaig ràpid i ho pagaré, però em sento còmode. En completar la primera volta, ens desvien, ja que els de la mitja entraran a la plaça i els maratonians farem un gir cap a la banda que no hem fet abans, amb rectes no tan llargues.
Durant el recorregut trobem diverses bandes de música uniformades al son de polques i amb majorets, també hi ha DJs i públic amb equips de so o tocant l’acordió des del balcó de casa seva. Cap al km 20 hi ha als dos costats del circuit unes fileres de banderes dels participants i vet aquí que hi ha una senyera. Punts quilomètrics marcats, però no coincideix amb el crono, avituallaments cada 3 km, en els que hi havia munts de sal per dissoldre a l’aigua, si volies, llocs sanitaris i lavabos durant el recorregut que tenia un ferm bastant irregular i amb molts guals de passos zebra.
Passo el mur dels 30K sense novetat, però el ritme ja és de 5’30’’ i a partir del 36 vorejant els 6’. Prop de l’arribada, la meva filla i la meva parella m’entreguen l’estelada i llavors els darrers metres per la catifa ja és un passeig triomfal. Temps real final: 3h47’12’’. L’organització deia que el desnivell positiu era de 159m, però el meu Suunto m’indica 236m i quasi 43 km. Medalla, samarreta de Finisher, hidratació amb cervesa Heineken 0,0 (patrocinadora de l’esdeveniment), aigua, fruita, etc.
Dutxa, reposició d’hidrats, cervesa merescuda (amb alcohol) i a la tarda tot el grup tenim una visita guiada pel centre que és tot de vianants a partir de les 10 del matí. Visitem els ponts, places i edificis principals, molts d’art déco de principis del segle XX. Es fa de nit d’hora, sopem i amb la vista del castell il·luminat anem a descansar.
Dilluns 19 d’octubre: Agafem un bus, amb moltes dificultats, ja que aquí no sabem què és fer cua per ordre d’arribada a la parada i tothom es cuava. Després d’una hora de recorregut, arribem al llac Bled, un encantador paratge a 600m d’alçada, envoltat dels Alps Julians i al centre hi ha una illeta amb una església. Uns quants ens animem i donem tota la vola (10 km) i pugem un turó de 300m en mig d’un bosc, per gaudir d’una vista panoràmica. Després de dinar tornem en bus a l’hotel, però abans fem les darreres compres.
Dimarts 20 d’octubre: Una vegada hem esmorzat, desfem el camí, furgos a l’aeroport de Trieste, vol a Barcelona i comiat per tornar a casa.
Marató assequible i ciutat encantadora. Tant el primer classificat masculí Enock Onchari de Kenya amb 2h04’55’, com la femenina Haftamnesh Tesfay d’Etiòpia amb 2h19’17’’ van batre el record de la prova. Arribats 3894 (2981 homes i 913 dones). A la mitja 9053 (5217 homes i 3836 dones).
Marxo molt content per les sensacions de no haver caminat en cap moment, ràpida recuperació i fer la millor marca dels darrers 10 anys. Al sac la 47 i 20 països. I com reza l’eslògan del país: I FEEL S
NIA.
Salut i milles.
Abel