Cerca d'atletes o descendents d'atletes del Club Femení i d'Esports

Aquesta és una crida molt especial.

Tinc previst escriure un article més ambiciós dels de 3.000 paraules habituals que coneixeu, sobre les atletes del Club Femení i d'Esports, entitat catalana de finals dels anys 20 i principis dels 30 del segle passat.

Les noies que veieu a la foto van ser les primeres atletes catalanes i la història ha estat molt injusta amb elles. Excepte un llibre de caire sociohistòric del Club, de la filòloga Neus Real no hi ha res publicat que tracti específicament les membres de la secció d'atletisme i les seves actuacions. La Guerra Civil i el retrocés de les potencials aportacions de les dones en diversos àmbits ocorregut al llarg del franquisme, en fa fer la resta.

Compto que gairebé totes les atletes que van nèixer entre el 1905 i el 1915 a molt estirar, deuen ser mortes, Desconec si n'hi ha alguna de viva i aquí és on demano la vostra ajuda. Donar-me un contacte per poder entrevistar aquesta persona de ben segur centenària o bé adreçar-me als seus descendents.

Tot just fa dos anys, amb 98 anys moria Rosa Castelltort (número 1 a la foto) coincidint amb el meu coneixement del Club. Altres atletes que aparèixen a la foto són la seva germana Maria Dolors Castelltort (segona asseguda començant per la dreta) morta el 1999; la cosina de les anteriors na Mercè Castelltort que va anar a viure a Castelló i que no sé si és viva (de les assegudes, la del mig), l'EulàliaFarreras (primera asseguda per l'esquerra), n'Emilia Trepat (número 7), na Maria Morros Navarro (número 5), na Josefina Artal (primera asseguda per la dreta), na Dolors Solà (segona asseguda per l'esquerra), na Carme Pascó (número 6) i la resta d'atletes no identificades. Alhora també destacava a Badalona la llençadora Anna Tugas que no pertanyia a aquest club.

Disposo de molta literatura extreta de diaris i revistes gràfiques dels anys 20 i 30 però qualsevol aportació serà benvinguda si no la tinc. 

Acabo de parlar per telèfon amb una de les filles de la Maria Dolors Castelltort, n'Àngels Vilaró!!!!
Per una via rocambolesca he contactat amb ella. Ha estat molt amable i em posarà alhora en contacte amb una cosina seva, filla de na Rosa Castelltort

Aquestes atletes doncs les tinc cobertes. Si us plau, si teniu algun contacte d'alguna altra atleta feu-m'ho saber!

Identificada l'atleta amb el número 13!!!!  Es la tercera començant per la dreta de les que estan dretes.

Es tracta de Victoria Altaba i Planuch. He contactat amb el seu fill i aviat ho faré amb la filla de la Josefina Artal que és la primera per la dreta de les assegudes. He descobert que les dues atletes eren cunyades.

Acabo de saber que hi ha una atleta viva que va participar als Campionats de Catalunya dels anys 1931 i 1932!!! Visca!!!

Es tracta de la Pepita Gregori que té 93-94 anys i és de Lleida. Va competir amb el Centre de Cultura i d'Esports de Lleida. Aquest Club per les fotos que he vist comptava amb noies molt joves i la Pepita deuria tenir només 13-15 anys per aquella època.

La seva germana, n'Agnès Gregori era una atleta destacada però va morir malauradament fa ja quatre anys.

Després d'una cerca llarga, avui he pogut entrevistar a la Pepita Gregori que va estar present als Campionats de Catalunya de 1931 i 1932. Tenia només 14 anys quan va competir a Montjuïc i en l'actualitat en té 94. Es envejable com té el cap i la vitalitat amb les que explica les coses. Amb molta probabilitat és la darrera atleta viva que va viure aquells Campionats. Per mi ha estat un plaer poder parlar amb ella i reviure fins on la seva memòria podia aquells dies.

A la foto del missatge anterior i des del punt de vista de l'observador és la que està a la dreta de l'entrenador i que mira a la seva dreta.

En la següent és la de la dreta de les que estan assegudes, amb els braços sota les cames i mirant de ple a la càmera. La foto pertany als primers Campionats de Catalunya femenins d'atletisme i a la imatge es veuen diverses atletes participants, majoritàriament del Centre de Cultura i Esports de Lleida i del Club Femení i d'Esports de Barcelona.



I aquesta la d'avui. 80 anys separen les dues fotos!
La Pepita s'ha posat seriosa per la foto però a la resta de la trobada, prop de tres hores, no parava de xerrar i recordar gestes!

Per mitjans del 2012 espero tenir acabat el llibre que estic escrivint sobre les primeres atletes catalanes. 

 

Enhorabona per Atenes i per trobar a la Pepita amb ganes de xarrar ... 
Enhorabona per tirar endavant en mig del aquest "desasosiego global" ...

salut !!
Empar

Merci awpau per l'aportació! Malauradament era fins ara un raconet freqüentat i gens comentat.
Es el projecte amb més il·lusió que he fet mai. Abans he estat optimista i crec que trigaré ben bé un any en acabar-lo.

Ostres Danili!! quina feina més maca i ben parida que estàs fent, la meva enhorabona!!!
Quin goig que deu ser anar trobant informació al respecte, i a més a més, tenir la oportunitat de trobar un protagonista amb tan bones condicions i parlar amb ella, segur que heu gaudit de valent tots dos!!! M'en alegro molt... també per la Pepita!!!
Ànims amb aquesta feina, miraré d'estar al tanto quan l'acabis o si ens vas donant més noticies.

Merci txuss. Ja aniré donant notícies. Ara estic fent entrevistes (familiars, històrics de la F.C.d'A) i recopilant on puc més i més informació. Vaig pel 1933. No crec que comenci a redactar fins d'aquí uns mesos.

Avui he tingut l'oportunitat de conèixer la Margot Candentey, que va practicar atletisme els anys 1936 i 1937 amb l'Institut Escola, un centre escolar que va estar actiu al llarg de la Segona República i que promovia el laïcisme, el contacte amb la natura i la pràctica de l'esport. L'enllaç ha vingut mitjançant en Miquel Pucurull i la seva dona, la Felicitat Caldentey que és neboda de la Margot. Estic molt agraït a tots ells.



La Margot m'ha sorprès enormement per la seva vitalitat i aparença envejable als 92 anys. No em donava la impressió de tenir davant meu algú que em portés 50 anys.

Les proves en les que va destacar van ser els relleus i les tanques. En la primera, els 4 x 100 m, va tenir el rècord d'Espanya en 57.6 segons assolits a Montjuïc quan la pista era de cendra i de 500 metres de corda, i en la segona, els 60 metres tanques, va estar seleccionada per competir a les III Olímpiades Obreres d'Anvers del 37 on la delegació catalana estava convidada i a les quals no va poder assistir per la desaprovació paterna, en certa manera una decisió comprensible pels seus 17 anys i amb la inestabilitat i incertesa de la Guerra Civil.

Tot plegat una trobada que espero tingui continuïtat

A través del noticiari del número d'abril de 1935 del 'Portantveu' del Club Femení i d'Esports de Barcelona on s'anunciava el casament de la que he deduït era la germana de la Maria Morros una atleta destacadíssima dels anys 30, he arribat efectivament a un nebot seu.

Com em temia, a dia s'avui seria centenària, la Maria va morir ja fa un temps oblidada que jo sàpiga en els cercles esportius. Va ser alhora una de les primeres jugadores de bàsquet i també va practicar l'hoquei herba i la natació.


Es curiós com el desconeixement de la seva mort fa que per mi s'hagi mort avui i en certa manera m'ha entristit perquè esperava trobar-la encara viva per explicar-me de primera mà les vivències valuosíssimes donat que va estar activa des del 1929 al 1934, segons les meves dades la més dilatada de totes les atletes d'abans de la Guerra.

Afortunadament el seu nebot (la Maria no va arribar a tenir mai fills), en Joaquim Guardiola i jo ens veurem aviat i avançarem en aquest petit gran projecte

Ahir vaig descobrir que una altra atleta de l'època republicana està viva!

Es tracta de na Marina Ginestà que actualment viu a París.

La Marina Ginestà que ha esdevingut una icona de la lluita antifeixista per una foto que li van fer l'any 1936 dalt de la terrassa de l'Hotel Colon, va fer atletisme!

La imatge molt coneguda es va fer el 21 de juliol del 36, tot just tres dies després de la sublevació feixista. La Marina va acabar a l'exili i no es va saber res més d'ella en dècades fins que el documentalista Julio García Bilbao la va trobar a París. La imatge era conegudíssima i ella no en sabia res. Actualment té 93 anys i m'he comunicat amb el seu fill Manuel Períañez Espero poder parlar amb ella per telèfon aviat.

La Marina va participar només un cop al camp de la Bordeta el 15 de setembre de 1935 en les proves de 80 metres, 600 metres i salt de llargada dins un festival pro Olimpiada Popular que s'havia de celebrar dies després (no confondre amb l'Olimpiada Popular del 1936)

Les marques molt correctes donada la seva manca d'antecedents, van ser aquestes:

80 metres: 12.0 segons

600 metres: 2.15.2 segons

Salt de llargada:  3.85 metres

La selecció seguia en una segona jornada el 22 de setembre, però va va ser prohibida per ordre governativa, d'igual manera que l'Olimpiada Popular que havia de tenir lloc entre els dies 26 i 29 de setembre.

La Marina no va fer més atletisme. Probablement la seva motivació era molt puntual i lligada al moviment popular. Curiosament les fonts de l'època li atribueixen el club de 'Ponent' El nom no prové de cap club particular sinó del nom del bar on es reunia amb els seus companys socialistes i comunistes, entre ells el seu germà Albert.

Daniel Justribó

(CC) BY-NC-SA    creativecommons.org/licenses/by/3.0/

Aquests escrits es publiquen amb llicència Creative Commons 3.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i els materials derivats operin sota les mateixes condicions d'aquesta llicència

Aprofito per fer un comentari més a títol personal. M'encanta compartir aquesta informació a corredors.cat com a primícia però alhora jugo a la corda fluixa entre preservar la informació pel llibre i que algú altre assabentat per fonts secundàries se n'apropiï. La feina que faig va per mesos i les notícies corren de pressa i es poden publicar i adjudicar en altres mitjans demà mateix. Aprofito (i agraeixo) aquest portal que marca l'autor, el dia i l'hora de partida de la notícia de manera molt clara. Tota difusió citant la font original serà agraïda.

Molt bona feina d'investigació ( de formiga) danili

Poc a poc, el projecte va agafant cos. Ja tinc ganes de poguer-lo llegir  :yes:

Salut!

Merci. No pots imaginar la il·lusió que fa descobrir aquestes associacions i pensar que ets (crec) l'únic del món a saber-ho. Ni la Marina mateixa en sabia res de la foto d'atletisme i el fill pensava que m'equivocava de persona.
A veure si aquest any tinc el llibre enllestit. Una editorial que tinc en bona consideració s'ha interessat tot i que de moment no hi ha res.

L'atribució de la foto que veieu amb la Rosa Castelltort guanyant una cursa de velocitat a Montjuïc havia estat fins ara des de diverses fonts la dels Campionats de Catalunya de 1931. Sempre m'havia encuriosit la gentada que havia a la tribuna i la noia de la dreta amb les faldilles i el coll blanc de la brusa. Del primer punt tot i que sabia que als anys 30 la gent no era gens mandrosa a pujar a l'Estadi, un exemple són els 75.000 espectadors que van presenciar el combat de boxa Carnera vs Uzcudun el 1930, no es relacionava amb altres fotos que havia vist d'aquest Campionat en els quals malgrat que el president de la Generalitat, Francesc Macià, va presenciar la jornada la tribuna no era del tot plena i el lateral i els gols es mostraven buits. Tampoc no em lligava amb cap exhibició de la inauguració de l'Estadi. Per alta banda l'atleta de camisa negra duïa un escut d'un club que no sabia identificar i la sèrie d'atletes i clubs no corresponia a cap final ni eliminatòria de 60 o 80 metres llisos.

El misteri es va resoldre recentment estirant diversos fils que van anar mostrant coincidències. Els diferents buidats de premsa em van indicar que la competició va tenir lloc el 4 de maig de 1930 a l'Estadi programada com a cursa única a la mitja part d'un partit de futbol. L'atletisme femení no podia convocar a tanta gent, el futbol sí. L'atleta que apareix a la dreta de la foto i que va ser tercera en la cursa de 60 metres figurava com a M.Vidal de Vilassar que lligava amb la població on segons havia rastrejat havien sorgit unes primeres temptatives de crear una secció d'atletisme femení a la Unió Esportiva.

Amb l'ajut dels historiadors locals, Alexis Serrano i especialment en Xevi Ramon es va confirmar que la noieta de la foto és viva i que a dia d'avui té 100 anys.   

La Matilde Vidal no recorda ja gairebé res d'aquella època i és coneguda per la gent del geriàtric on la vaig anar a veure, per la seva participació en bàsquet, tal com veieu a la foto que hi ha sobre la taula on apareixen els dos equips vilassarencs. Ningú però no sabia res de la seva vessant atlètica i crec que després de la mort de la Maria Rosa Ferrés el Nadal passat amb 101 anys (vaig arribar tard a descobrir-la per poder conèixer-la) és l'exatleta catalana viva de més edat. Potser sigui alhora l'exesportista catalana més veterana. La Matilde va alegrar-se molt de la visita i puc dir que està ben atesa.

Fantàstic Danili, es un plaer anar rebent aquestes noticies. Gaudirem molt amb el llibre!
Anims company!!

danili, vull el llibre ja!  :wink2:

Enhorabona per tota la feinada que estàs fent. Escriure un bon llibre no és fàcil, i estic convençut que tu ho aconseguiràs!  :yes:

Este post lo leí el dia que lo publicaste Danili, y me emocionó muchisimo.

Me emocionó ver a una antigua corredora que se ve en la foto en todo su esplendor... y ahora verla en esta foto actual también en todo su esplendor, ya quisiera yo llegar a esa edad con esa vitalidad que se le ve en la cara.

Mucha suerte en tu libro.


Ferny :glasses:

Merci a tots. He estat uns dies amb mala connexió a internet. Segueixo a tot drap amb el llibre. Aviat contactaré amb més atletes històriques vives i estic trobant alhora a molts descendents de les que ja van morir. A veure si aquest any ja el tinc. Espero començar a escriure en tres mesos.