Cris

home... tampoc cal exagerar... El Corte Inglés és força més dura i llarga i molta gent ha debutat allà i l'ha acabat.

Que vagi fent, al seu ritme, i ja arribarà...

Enhorabona Cris en el teu debut!
Aixó enganxa de debó!
Amb un bon entrenador al costat ja et veig progressant ben aviat!

Ostres!!! Potser que comenci per Cardedeu... o també és dura Felip i Meri???
Bé, haurem de consensur la decisió amb el meu entrenador; no m'agradaria passar-ho malament ja que serà la primera i voldria recordar-la amb bon regust de boca.
Tenim temps er anar suspesant...
Gràcies a tots pels vostres ànims!!

Hola! Cris aunque no nos conocemos , pero nos vimos en la meta de la marató de BCN junto con Arcadi , te diré que tienes un entrenador que te hará alcanzar la meta que te propongas, así pues haz caso de sus sabios consejos , a mi me hizo de liebre el la marató y llegué perfecto , su experiencia tiene que valer de algo.
Bienvenida al mundo del runner ya no lo dejaras
es la droga más sana del mundo
anim Cris
un saludo: Manuel Jiménez.. Runnersantboi...

Cris,

Felicitats pels 5km i per atrevir-te amb els 10km

Ves en compte amb el teu trainer que quan arribis a la marató et farà ser la primera catalana en fer els 7 continents :yipi:

Bé, ja ho hem decidit i debutaré a Cardedeu. Després del que m'heu dit penso que Nou Barris ja la faré l'any vinent. A més, Cardedeu és un lloc que conec ja que hi tinc uns tiets i també pot ser especial...
Per cert,això de debutar és molt guai...la setmana passada l'Arcadi em va portar a celebrar-ho al Restaurant Drolma de Fermí Puig a l'Hotel Majestic. Moltes gràcies Cuqui!!! Que consti qe no m'he posat a còrrer per això!!!

Hola Cris!!

Buena elección para el debut. Yo corrí el año pasado ambas (Cardedeu y Nou Barris) ya que no coincidian en fechas y creo que es mejor hacer Cardedeu. Pero no por el circuito, sino porque si te quedas a comer por allí, luego por la tarde podrás disfrutar de la carrera de borricos. Impresionante!! Yo el año pasado lo pasé genial y este año pienso repetir con los anfitriones: Felip y Fotógrafa!!

Bona decisió, cris! No conec la cursa de Cardedeu, però com t' hem dit Nou Barris al ser una mica dura pot deixar-te males sensacions... i les primeres vegades sempre és millor disfrutar de les experiències.

Hola!!

Ja queda menys per al meu debut de 10 Kms...
Avui m'he despertat millor però ahir estava molt desmoralitzada... :'( :'( Vaig tornar a pensar que aquest no és el meu esport...
Dimarts em va acompanyar l'Arcadi a fer la meva tirada més llarga: 7 kms en 45'50''. Em vaig trobar bé i jo crec que haguès pogut continuar...Però dimecres en vam voler fer 6 (amb algun canvi de ritme) però no vaig poder: vam fer 4, 1 caminant i 1 més corrent. A part d'estar cansada, em feia mal no sé com explicar-ho...diria que és la part alta del fèmur, com si fos allà on en les nines (jo sóc de l'època de la Barbie) es monten les cames al tronc...no sé si m'explico.
No sé pas com anirà...ahir vaig descansar i avui en faré 4 i diumenge amb l'Arcadi intentaré fer el meu rècord, 8 kms.
Falta una mica més d'una setmana i espero recuperar-me moralment ja que em ve molt de gust poder fer un 10.000. Vull pensar que això no m'ha passat a mi sola :rofl: :rofl: i que és "típic" dels començaments...

Endavant cris!
Anar tenint dolorets és el pa nostre de cada dia. Però si et passes el dia al sofà també en tindràs, o sigui que a conviure amb ells.

hola guapa!!

Això que dius de les cames a mi també em pasa  :wink2:
Els dolors són normals, ara li estàs demanant més al teu cos, pero el cos s'acostuma ràpid.

No pateixis, que el dia de la cursa ni ho notaràs, aniràs més ràpida i més lleugera que en els entrenos  :wink2: . El córrer és un esport agrait, poc a poc veuràs que pots córrer més i més sense notar-te aquestes molesties.

I sobre tot NO ET DESANIMIS!!!!!!
 

Cris,

A banda de dies bons o dolents, com en tot, sovint hi ha molèsties que al estar en repós encara ens escoltem més, moltes al començar a escalfar se'n van i desapareixen o a cops tornen al refredar el cos. El fet d'apendre quan són molèsties d'aquestes o quan són síntomes de lesió, s'apren provant-ho i no és senzill sempre d'encertar.

També hi ha dies que es té apatia per entrenar, el fet de fer-ho amb algú fa que per compromís no ens fem enrera, amb el temps també aprenem que un cop comencem a entrenar totes les apaties se'n van. A mi m'ha passat molts cops i és el que m'enpeny a sortir quan no hi ha excesives ganes.

Ja estem esperant la crònica del 1er 10k!

Ánimo Cris, esto que te pasa es común entre los corredores, sobre todo al principio, tienes aujetas,  a veces desgana de entrenas... que no te habrá explicado Arcadi, pero eso, con un poco de constancia, se pasa y empieza uno a disfrutar con lo que hace.

No quiere decir que, a veces, en carrera en el momento que estás sufriendo, te rebeles y digas: qué coño estoy haciendo aquí, no me apunto a ninguna carrera más... y el lunes ya estás mirando a ver dónde se hace la próxima carrera.

Tú que has hecho baloncesto y has vivido el deporte no te costará superar esta etapa.

Ánimo y que Arcadi se vaya buscando otra persona para los apoyos de las maratones porque pronto las estarás corrien tú también. 

Anims Cris, tots hem tinguts moments en que pensem que no servim per aquest esport, ni per cap altre, pero després, com en les tronades, torna a sortir el sol, i el dia que vas amb mes recança et surt una cursa rodona i acabes la mar de satisfeta. Tens a la vora un exemple del que es pot fer amb constáncia i esperit de sacrifici. Anims donç!!

cris

Sabem que ja ho has fet!
ENHORABONA!

Hola

Doncs sí!!! El primer 10.000 ja és al sac!!!!
No us enganyaré, vaig patir una mica però ems sento molt bé i molt feliç.
La crònica o millor dit les sensacions ja que la crònica és la mateixa que la de l'Arcadi la penjaré al fil de Cardedeu.
Gràcies a tots pel vostre interés i pel vostre suport, sense ell m'hauria costat molt. Sou tots "estupendus"!! 
I, sobretot, gràcies Arcadi per creure en mi i per ajudar-me en tots els sentits. Gràcies per fer-me de llebre i anar al meu ritme que no és el teu i que suposo que en alguns moments et deu costar però saps que jo t'ho valoro. Dos anys enrera no m'haguès pogut imaginar que seria capaç de fer una cursa de 10 Kms i això t'ho dec a tu. Gràcies de nou i ara... Perpinyà m'espera!!!

Enhorabuena Cris por tu primer (y no último) 10000 y por lo bien que te lo pasaste luego en la comida y en la carrera de burros! Espectacular!!

ENHORABONA, guapísima

ENHORABONA!!!!!!

PER AQUESTA I MOLTES MÉS!!!! 

Enhorabuena Cris por tu debut, a partir de ahora ya tiene un poco de experiencia y una marca a bajar, como dices que tiemblen los cronómetros a partir de ahora.

FELICIDADES