gorka

Bé, no m' havia presentat, potser per mandra.

Em dic Jordi i tinc un vici: córrer.

El vici el vaig adquirir ja de grandet, als 35 anys. Anteriorment havia practicat altres esports, però des d' un dia de l' hivern del 2000 en que vaig decidir que entrenaria una miqueta per córrer una cursa que em feia gràcia (Bombers) tot va canviar. Al acabar la cursa ja estava ben enganxat, i quan en portava tres vaig veure clar que havia d' afrontar nous reptes: la Mitja Marató. Granollers 2001 va ser la primera Mitja i aviat vaig tornar a pensar en doblar la distància. Vaig debutar en Marató a Donosti 2002, després d' un intent avortat (per lesió, la primera!) a Barcelona.

Ara que en tinc 41, espero córrer la meva cursa número 100 durant aquest any. Entreno 3-4 dies per setmana, sovint al gimnàs, però també per diferents llocs de la ciutat de Barcelona (Collserola, Carretera de les Aigües i Parc de Can Dragó) i del Baix Empordà (pels volts de Sant Feliu de Guíxols). Faig tant ruta (tardor i hivern) com muntanya (primavera i estiu).

Molts de vosaltres ja em coneixeu del 10de1000, on he fet -em penso- grans amics i amigues!

Diumenge passat vaig córrer la Mitja de test de cara al que és el segon gran objectiu d' aquesta temporada: la Marató de Barcelona.
La cosa em va anar prou bé i tinc força esperances de millorar el meu registre de Marató. Voldria deixar-lo al voltant de 3.15' (si pot ser per sota millor).
Ara només queda acabar d' afinar els ritmes, fer una última tirada llarga (segurament diumenge a la Carretera de les Aigües) i mirar d' assimilar tota la feina feta les darreres setmanes.
Passada la Marató potser parlaré d' un tercer gran objectiu per tancar la temporada 2006-2007.

Hola GORKA1 algun dia ens explicaras el perque del 1 ???
Tenia previst aquest any vindre a la marato per animarvos i fer fotos, pero coses del desti fan un triatlo d'hivern el mateix dia i com es la primera edicio alli que hi vaig, segur que ens veurem aviat corrent per arreu :yipi:

Em pregunta el jordipapiol el perquè del "1". Doncs perquè sóc una mica limitadet en els temes informàtics... :aww:
Em vaig registrar malament, de manera que el nick "gorka" va quedar bloquejat... vaig afegir el "1" per fer-lo coincidir amb el que utilitzo a un altre fòrum d' atletisme... tot i que a un de viatges utilitzo l' original "gorka"...

hola gorka!! també dono fé que es mooolt bon noi!! :biggrin:

Veig que si farás la marató de BCN, diguem quin temps faràs per estar pendent de posar-te la medalla i el  :love: corresponent..  desde l'olimpic de BCN que em vas fer de pomponer inesperat no t'he vist, però ja he llegit que estás en forma.

rivendel
Ja ho anirem ajustant això del temps de la Marató, però quasi segur que seran més de 3 hores.

hola gorka!! també dono fé que es mooolt bon noi!! :biggrin:

Veig que si farás la marató de BCN, diguem quin temps faràs per estar pendent de posar-te la medalla i el  :love: corresponent..  desde l'olimpic de BCN que em vas fer de pomponer inesperat no t'he vist, però ja he llegit que estás en forma.

Dona que vols té un bon preparador  ,encara que per el cas que li fa...
I com no baixis de 3h15 et persegueixo a  ....... :wink2:  :wink2:  :wink2:

Em pregunta el jordipapiol el perquè del "1". Doncs perquè sóc una mica limitadet en els temes informàtics... :aww:
Em vaig registrar malament, de manera que el nick "gorka" va quedar bloquejat... vaig afegir el "1" per fer-lo coincidir amb el que utilitzo a un altre fòrum d' atletisme... tot i que a un de viatges utilitzo l' original "gorka"...

L'hi has comentat al Spiderz, potset ell t'ho pot arreglar.

km's

BurningSun

Cap problema, ja m' està bé. No tinc cap crisis d' identitat, i més o menys tots sabeu qui sóc... i que ni tan sols em dic Gorka  :mdr:

No ens coneixem, però ho arribo a saber i apreto més a Granollers !! vaig arribar 16'' darrera teu 

M'anima veure que algú amb una marca semblant a la meva provarà els 3h15' a BCN. Jo hi debuto i ho faig amb el grup 3h30'.

A veure si ens coneixem en alguna propera cursa 

Encantat de la vida gàltix!

Espero coneixer-te a la Marató de Barcelona

Ja et vaig dir a un altre fil que tinc molt bons records de la Mitja d' Olot de l' any 2005, que vaig córrer com a entrenament de cara a la Marató d' Empúries, bona part d' ella en companyia d' una corredora del teu club.

Jo tampoc et conec personalment Gorka encara que te llegit moltes vegades a 10de1000, jo també sóc com en Gàltix, Dani, Kurt, Korfbaler o Aplyalex els que formem el grup d'en Jauteras sub3:30 el llegat definitu de 10de1000.

Espero coneixet aviat salut company.

P.D. de l'edat mès o menys estem aprop jo 38 
Ostres veus de tant llegir Gorka allà se m'oblida posar el 1

A principis de novembre, amb el bon regustet que em va deixar a la boca la Marató d' Àmsterdam, vaig decidir que la meva seguent trobada amb els 42.195m seria a Barcelona. Volia experimentar en la pròpia pell la consolidació de la Marató de la meva ciutat després dels lamentables esdeveniments del 2.005, i vaig renunciar a córrer a París com era la meva intenció inicial. A més a més, amb l' avantatge de coneixer el circuit -pràcticament igual al del 2.006- podria afrontar la cursa amb més confiança.

Així doncs, després de passar tot l' hivern entrenant (aquest hivern tan estrany que no ha estat hivern ni res que s' hi assembli), la setmana final ha arribat. He fet el 90% de la feina que havia previst i pel camí he rebaixat la marca de Mitja Marató.

Diumenge a la tarda espero haver recollit els fruits esportius, que no han de ser altres que una petita millora en el temps fet a Àmsterdam i sobretot fer-ho sense patir gaire. De fet, però, la gran satisfacció és poder-ho fer, poder compartir amb moltes i molts de vosaltres els entrenaments, poder explicar-ho, poder sentir-me satisfet de practicar aquest esport que tant m' aporta a canvi de tant poc (unes sabatilles i roba lleugera).

Si, per contra, diumenge al matí les coses no van com espero... tampoc passa res. Es tractarà de veure per què, de tornar a començar amb un nou projecte, buscant una raó per sortir 3 o 4 dies a la setmana a córrer per la ciutat, pels camins o per la muntanya ara que arriba la "primavera oficial".

Vaja, que la setmana vinent en seguirem parlant...

Gorka, molta sort aquest diumenge, ja veuràs com aquest any ens va de conya i fem marca igual que a Granollers 

Gorka este domingo seguro que lo consigues, además irás bien arropado en carrera 


:smile: :smile: :smile: :smile: :smile:

Hola Gorka1

Bàsicament volia comentar-te que és un plaer haver-te conegut. Sempre tens paraules d'ànim per tothom :yes: A més, que jo recordi, sempre que t'he vist en una cursa, ja sigui com a reportera/animadora o com a corredora duies un somriure d'orella a orella. Es nota que t'agrada aquest esport i que el gaudeixes des del primer fins al darrer km. No canviis company, ets un crack  :yes: :yipi:

Moltes felicitats pel teu temps a la Marató  . Tot i que potser no era el temps que tenies previst, el més important és que ja ens tens una altra al sac  :yes:

Espero que poguem seguir coincidint en moltes curses 

4 de març de 2007: el dia que no va poder ser

El 4 de març, després d’ un eclipsi de lluna que haviem pogut observar en una de les nits més clares que recordo a Barcelona en els últims anys, tocava l’ exàmen final: la Marató de Barcelona.

Em llevo d’ hora, a quarts de 6, per esmorzar bé i tenir temps de pair abans de la cursa. A les 7 tocades marxo de casa cap a la cita multitudinària als peus de Montjuïc. Allí em trobo amb l’ equip que ens hauria de portar a superar els 42.195m en unes 3h15’ (jo fins i tot amb una mica més ja em conformava).
10 minutets abans de la sortida entrem al calaix que ens pertoca. No estic gaire nerviós, ja he estat en les mateixes circumstàncies unes quantes vegades, però 2’ abans de la sortida me’ n recordo que no he buidat de pedretes les sabatilles. Sóc conscient de que en porto, i m’ arrisco a fer-ho en aquell moment, quan en qualsevol instant poden donar la sortida.

Sento el “petard” de sortida... em sembla pobre per la magnitud de l’ esdeveniment i m’ adono que porto les sabatilles més apretades del que és habitual. No serà problema, doncs fins avui que han passat tres dies, no me’n he recordat.

Els primers quilometres passen bé, al costat del jorfer, calvino.pf, manolom, sergi42195.... fem algunes bromes i anem comprovant que el ritme és l’ apropiat (4.30 el primer, 4.38 els següents...). Una vegada passat el Nou Camp el manolom es queda enrera i ens quedem en calvino.pf i jo sols. Sé que és la primera vegada que corre la Marató de Barcelona i ara que anem frescos em permeto anar-li comentant les característiques orogràfiques del que ens aniriem trobant. Passat el quilometre 9 hi ha el primer avituallament sólid on no agafo res. Tot seguit la divisió entre la cursa de 10 km i la Marató és força caòtica, amb voluntaris enviant a no se sap qui cap a no se sap on. Jo estic tranquil, conec el circuit, però més d’ un haurà tingut algun problema.
Passat el Km. 10 (45.20) el calvino.pf em comenta que sembla que tothom en conegui. Li dic que el nostre és un país petit i som pocs els que correm. La veritat és que des de que ha començat la cursa m’ ha saludat un munt de gent (charly, pluvinet, alèxia, fotografa, jauteras.... i un munt que ara m’ oblido... sou tants!).

El cas és que girem cap al Passeig de Gràcia amb facilitat, disposats a afrontar la segona pujada llarga del matí al capdemunt de la qual han d’ estar la Susanna i l’ Alba. No les veig i penso que segurament no han pogut arribar a temps. No m’ amoina gaire, se que al següent punt de trobada hi seran. A mig Passeig de Sant Joan, veig que el meu company italià es va quedant endarrera, segueixo fins al Km. 15 (1.08.55) on el speaker (en krin) m’ anima per megafonia. Fa il.lusió! A més a més estic dintre dels marges de temps.

Segueixo per la Travessera de Gràcia fins a l’ entrada principal de l’ Hospital de Sant Pau, conscient de que la baixada de l’ Avinguda Gaudí serà un gran espectacle. Al capdavall estan la Susanna i l’ Alba. Les veig de lluny i puc xocar la ma amb la meva filla. Uns metres més avall està “el pare” del circuit. Pocs dels milers que passen per davant d’ ell saben com d’ important és aquell senyor esprimatxat i pelat que crida “molt bé, Jordi!”. Aviat m’ agafa el manolom i penso que estarà bé compartir uns quilometres amb ell, però també sóc conscient que si convé el deixaré marxar. Avui no és dia de casar-se amb ningú. Passat el pont de Calatrava arriba l’ hora de fer el primer balanç: 20 Km en 1.31.12 i tot bé!

Aviat passaré la mitja Marató, allí esperava veure la mònica i el pericco que ja haurà acabat la seva feina. No els veig, però tinc una gran satisfacció al constatar que segueixo corrent al voltant de 4.33. Avui pot ser un gran dia, penso!

Ens n’ anem cap a la Plaça de les Glòries on la cursa fa diversos bucles estranys, que permeten al públic estar molt al damunt. Les meva dona i la meva filla també hi són i les veig un parell de vegades. Passat el Km. 23 noto una primera punxada al bessó dret. Curta, suau, suficient per pujar-me’l durant unes dècimes de segon. Penso que no passa res... però no m’ agrada.  Decideixo abaixar la velocitat i m’ adono que el manolom també ho fa, no se per simpatia o per què està més còmode a 4.37-4.38. Afortunadament els problemes no es repeteixen. Amb tot això ja es veu el quilometre 25 (1.54.04) a la Rambla Prim, on el sol de cara és de justícia i tothom corre per l’ esquerra buscant la poca ombra que hi ha.

Sembla que la cosa a aquest ritme aguanta bé, per sort, perquè encara tinc un bon munt de quilometres per davant... però al Km. 28 arriba una rampa dura, el bessó puja i ja no baixa, he de deixar de córrer per relaxar-lo i estirar-lo. Ho aconsegueixo, i a poca poc torno a córrer. Faig el Km.29 en 4.38, però passo l’ avituallament del quilometre 30 (2.18.14) molt lentament per agafar de tot: aigua, isotònica i mig platan.

M’ ho poso tot dintre el cos i sant tornem-hi. El bessó segueix contracturat i fent mal, els cinc quilometres que venen seran un rosari de rampes i contra-rampes, ja no només al bessó, també al quadriceps i a l’ isquiotibial de l’ altra cama. Efectes de córrer malament... vaig fent els quilometres a 5.30 de mitjana, ni la presència de l’ Isidre prop de casa seva m’ empenta. Tampoc en longhi que m' acompanya uns metres aconsegueix estirar el meu ritme. Amb tot això arribo a l’ Arc del Triomf on passo l’ avituallament corrent aprofitant que les cames m’ ho permeten (2.46.45) i tinc l’ esperança de revifar-me ben aviat a la Plaça Catalunya quan comenci a picar cap avall.

Passarà tot el contrari. La baixada m’ obliga a estirar les cames més del compte i això m’ incomoda i m’ adoloreix més el bessó dret. Al Portal de l’ Àngel, he de passar per davant de la Susanna i l’ Alba caminant. Em sap greu que em vegin així, oferint aquest aspecte tan lamentable. Arribat a l’ Avinguda Catedral torno a córrer força bé i la pujada cap a la Plaça de Sant Jaume se’ m fa comode. A la plaça estan en xavi papell i el bobnz que m’ animen, em donen ales i em permeten baixar Ferran corrent, cada vegada més depressa fins arribar a Colom on una altra “punyalada” al bessó m’ obliga a parar. Només queden el Paral.lel, Ronda Sant Antoni i Sepúlveda, tres carrers mal comptats! Arribo al quilometre 40 amb 3.16.52, em sobren els dos quilometres que venen per fer el temps que hagués volgut, però penso que és igual, que estic patint però que sóc feliç de fer el que m’ agrada. Com diuen en espanyol “sarna con gusto no pica”.

Encara a Sepúlveda m’ he d’ aturar per última vegada, com per avisar a les cames que m’ han de deixar acabar corrent. Una Marató no es pot acabar de qualsevol manera! I així ho faig: corrent, feliç i amb 3.29.52 del meu rellotge!

Creuada la línia no em sento molt fatigat, res em fa mal, busco la rivendel i el massa i els veig a un racó, repartint medalles. Vull que na rivendel em pengi la medalla, com l’ any passat, amb en massa de testimoni. Parlo amb ell, i em diu que ja ha sentit a parlar de les meves peripècies.

Aviat em retrobo amb els meus companys d’ aventura, que han fet més fortuna que jo i ens fem una foto de família, orgullosos amb les nostres medalles i la nostra equipació color pastanaga. Em sento feliç de fer el que m’ agrada!

De seguida marxo a trobar-me amb la Susanna i l’ Alba. Les veig aviat, elles no m’ han vist arribar, doncs pensaven que ho faria més tard. Havien sub-estimat la meva “capacitat de reacció”. Em feliciten i sóc encara més feliç, per tenir-les a elles... mentrestant el meu cap fa estona que ja està pensant en la propera....

T'ho vas currar, nen. I a sobre acabes content, si és que ets més massoquistes que jo! I la crònica també molt currada, moltes felicitats.

(Però a Bombers no tindré pietat, que lo sepas  :bad:).

Gorka, acabo de leer la cronica, es como si la estubiera viendo, cuantos detalles, jo pensaba llevar una grabadora e ir narrando todo lo que pasara, pero leer las crónicas es tanto o más.
Espero algún dia hacer 1.29.52, o tener tu relog, supongo que ha sido un lapsus :wink2:, supongo que fueron 3:29:52.

Gracias por la cronica, y los consejos para Bombers.

km's

Ostres, Gorka, m'agrada la teva nova marca de 10.000. Serà qüestió d'anar a fer aquest deu mil a Girona.