Bé, el cap de setmana passat vaig tenir el privilegi de participar al raid Trophée Desman, al Pirineu. Alguns ja debeu saber de que va, potser fins i tot hi heu pres part alguna vegada.
Pels que tingueu paciència i volgueu saber (quasi) tot el ens va passar al meu equip aquí teniu la crònica:
Raid Desman. Jornada 0 (dijous 14 de juny)
Es tracta d’ una competició d esports de muntanya entre equips d’ empresa de 6 components cadascun (5 esportistes i 1 assistent logístic). El raid es desembolupa per proves independents (5 esportives i 1 artística), i es puntua en funció de la classificació a cada una d’ elles. Com al mundial de motos o F1, per entendre’ ns. Però amb algunes particularitats. Per exemple: els equips que tenen dones bonifiquen un 10% per cada fèmina en temps o llocs a les proves esportives. Això, com podreu comprendre, era un hàndicap per a nosaltres que no teniem cap bonificació. Al primer de cada prova se li donen 1000 o 500 punts (hi ha 4 proves de 1000 i 2 de 500, una d’ elles l’ artística) i després es va restant un 10% per cada lloc de classificació fins arribar al 25è que s’ emporta uns puntets. Després hi ha altres bonificacions i penalitzacions particulars de cada prova, però no m’ extendré en el reglament.
L’ empresa a la que treballo ha enviat equips (1 o 2) a totes les edicions. L’ any passat em vaig integrar per primera vegada a l’ equip “B”. Vam tornar a casa amb el 16è lloc (de 22 equips), encara que vam estar lluitant fins al final per el 14è. Els companys de l’ equip “A” van aconseguir una meritòria 5a posició.
Enguany, degut a que la meitat dels 12 integrants dels equips de l’ any passat no podien acudir per raons de feina, hem optat per presentar un sol equip. A més a més, ens va fallar l’ assistència logística, amb la qual cosa val haver d’ assumir les seves funcions entre els 5 esportistes, a saber: Manu (el capità i orientador de l’ equip, molt polivalent, amb nivell a totes les disciplines però sense ser el millor a cap d’ elles, l’ any passat va estar a l’ equip “A”), Àngel (el millor en BTT i del meu nivell corrent en pla, també a l’ equip “A” l’ any passat), Fernando (un “monstre” de la muntanya, infatigable en alçada i bo remant, el tercer veterà de l’ equip “A” de l’ any 2006), Dani (nou fitxatge, excel.lent ciclista) i jo mateix (que vaig estar a l’ equip “B” l’ any passat).
Amb aquestes credencials ens presentem el dijous a la tarda a Vielha, disposats a lluitar por colocar-nos entre els 10 primers... encara que sabiem que no ho tindriem gens fàcil.
A l’ acte de presentació retrobem un munt de vells amics d’ edicions anteriors: els guanyadors de l’ any 2006 (Crèdit Andorrà) amb dos equips, HP (amb tres equips, un d’ ells un autèntic “dream team” que a l’ edició anterior no va poder donar la talla al lesionar-se a la primera prova una de les seves components), els eterns aspirants de Mairie de Toulouse (2 equips molt competitus, potser massa, em sembla a mi... sembla ser que anaven amb un “ultimàtum” de l’ alcalde) i sobretot varis equips andorrans que competien per primera vegada i que pel seu nivell (són homes i dones de les muntanyes) feien enteveure que seria difícil aconseguir el nostre objetiu. En total 25 equips de Catalunya, Andorra, França i Andalussia.
Amb tot això, ben aviat ens retirem a les habitacions a preparar el material per les primeres proves: la cursa d’ orientación per muntanya i el concurs fotogràfic. A descansar, que a les 6h30’ se serveix l’ esmorzar.
Raid Desman. Jornada 1 (divendres 15 de juny)
Molt d’ hora sortim de Vielha per estar a la Vall de Lis, a l’ Alta Garona francesa, a les 8 del matí. El dia es lleva sense pluja, però amb humitat alta i contínua formació de núvols a l’ alta muntanya degut al contrast tèrmic. A aquestes valls la primavera ha estat generosa en aigua i es nota. Ja al punt de sortida recollim el nostre avituallament, deixem a la furgoneta el més sòlid (per la tornada) i amb una barreja de gels, aigua, begudes isotòniques i barretes ens adrecem al punt de sortida.
Es tracta d’ una cursa d’ orientació per equips. Les normes bàsiques són ben simples: els equips han de pasar amb tots els seus membres agrupats per cinc punts de control. La sortida es dona minut a minut, segons un ordre sortejat i un minut abans de la sortida de cada equip se li dona un mapa topogràfic amb la ubicació dels controls. La fortuna ens ha somrrigut, ja que sortim al lloc 16, la qual cosa ens permetrà saber per on han començat a caminar-córrer un bon nombre d’ equips. Per fer la cosa més entretinguda, durant la cursa es fan les fotos del concurs fotogràfic, la única prova no esportiva del raid. El tema fotogràfic era l’ aigua.
A les 9h16’ sortim, trotant els primers metres fins que comença la pujada. A partir d’ allí mantenim un ritme viu de marxa fins al control 1. Són 1000m de desnivell positiu en 5 Km. Durant la pujada passem 14 equips i ens supera un altre. Aquesta és una de les nostres proves fortes i cal anar a per totes. Mentre pujem, disparem ja mitja dotzena de fotos, algunes d’ elles força plàstiques amb alguns de nosaltres saltant torrents... etc. La sorpresa la tenim quan al control ens adonem que hem perdut la càmera fotogràfica... si ningú la troba tindrem 0 puntos en una prova a la que se’ n donen 500 a la millor foto i uns 200 a la pitjor. Això són uns quants llocs a la classificació!
Del control 1 al 2 se segueix pujant, ja camp a través, per sobre dels 2100m. La orientació no és difícil i es manté bona visibilitat. El control 3 es a la part més alta del circuit. Passem per allí en tercera posició, s’ ha format boira. Per sortir del control s’ ha de superar un pas equipat per la organització. Allí ens reagrupem 3 equips. Baixem el pas i consultem el mapa. Se suposa que uns 300m per sota nostre hi ha un llac, a la vora contrària del qual hi ha el control 4. No es veu res de tot això degut a la boira. Sembla que hi ha quatre llocs pels que es pot baixar. Desestimem el primer, que seria carenant cap avall. Sense visibilitat i sense conèixer el terreny ens sembla una temeritat. Amen a buscar el segon. Quan hi arribem veiem que la petita vall en tartera està coberta per una llarga pala de neu. Massa risc caminar per allí sense equip adequat (risc d’ allaus). Travessem la pala de neu al mateix temps que ho fan tres daines (i nosaltres sense càmera!). El tercer pas és per un torrent. Quan hi som ja s’ ha aixecat la boira i veiem el llac allí baix. Impossible baixar per allí! Total, que vist que ningú ens segueix la conclusió és evident: o s’ han perdut tots, o han anat pel primer pas, o han baixat refent el camí del control 2 al 3 per anar del 2 al 4. Desestimem tornar enrera i anem a veure el quart pas que sabem que és més llarg però practicable. Invertim més d’ una hora en un recorregut que altres han fet en 20’. Vaja, que passem el control 4 al lloc 17. D’ allí al control 5 i a l’ arribada ja només correm cap avall, jo estiro el grup i avancem a 4 o 5 equips dels de darrera.
Al final acabem amb 4h44’ un itinerari que hauriem d’ haver fet amb una hora menys. Lloc 19 després de les bonificacions, per “alegria” dels nostres rivals de la “classe mitja” que veuen eliminat un contrincant a les primeres de canvi.
Aquí teniu part del track. Entre el control 4 i el 5 es va esgotar la bateria, faltaran uns 3 Km cap avall fins al punt de sortida per un altre camí, però dona una idea bastant clara del que va ser la cursa.
trail.motionbased.com/trail/activity/3057009
Raid Desman. Jornada 2 (dissabte 16 de juny)
Després de la decepció de la primera jornada i amb la moral tocada cal afrontar el dia més llarg del raid: tres proves, un enllaç llarg i una prova fora de concurs havent sopa