Revista Corredor

Hola,
No sé si coneixeu la revista Corredor .
Quan vaig començar a córrer / competir allà per 2008 em comprava totes les revistes que podia i n'estava subscrit a algunes. En algun moment vaig deixar de fer-ho perquè tenia la sensació que es repetien i que arribat un moment es feia difícil dir coses noves, més enllà de l'actualitat. Ja havia vist incomptables plans per preparar una marató, els millors estiraments, consells sobre nutrició, etc.
Recentment he conegut la revista Corredor, de la qual acaba de sortir el número 23, o sigui que deu portar un parell d'anys. Deu ser tota una aventura llençar un projecte de publicació mensual en paper en els temps que corren...
El cas és que hi he publicat un article, així que l'he comprat per veure com havia quedat. I m'ha sorprés positivament. He trobat diversos textos interessants i a més molt ben escrits, fet que no és habitual en el periodisme esportiu. A més, té una estructura ben pensada, són textos que tenen sentit. I està molt ben maquetada. La veritat és que entra per la vista. M'ha agradat també que els textos són originals, que de vegades en revistes esportives et trobes amb còpies / traduccions del món anglosaxó. Aquí, des del nom mateix de la revista ja es veu una perspectiva diferent i per mi més atractiva. En la meva opinió, qualitat / preu és un producte molt bo, fet amb gust. Sincerament espero que tingui èxit.
Si teniu curiositat pel meu article, hi explico la trajectòria vital d' aquest senyor , que ens va deixar fa un parell de mesos. Era un apassionat pel córrer, entre moltes altres coses. Un tiu molt maco.
I això és tot. Perdoneu l'autobombo, realment crec que la revista està molt bé i m'hagués agradat que algú me n'hagués parlat abans. Si hi trobo el temps, suposo que hi seguiré col·laborant, perquè d'idees no en falten
Salut i km!
X.

Gràcies per compartir-ho Xavi corredor.
No sé si també ets l'autor de l'article de la Viquipèdia, però sembla prou interessant. Miraré de cercar-la.

Sí, hi ha una part de l'article de la viquipèdia que l'he fet jo.
Ja em diràs si la trobes i si la trobes interessant!

Aquest matí, precisament, he estat a punt de comprar-la on està a la portada en Mariano Haro.
JO, com tu, Xavi corredor, he estat subscrit i estic a revistes d'atletisme com Marathon, Corricolari, Runner's i...em pica la curiositat per llegir la revista Corredor doncs sembla diferent.

El problema és el temps doncs amb tant bombardeig d'informació per tot arreu a vegades, costa separar el gra de la palla.

Provarem a veure que tal.

Sí, el número d'aquest mes és el que surt Mariano Haro a la portada. És un article que està molt bé també.
Però tens tota la raó, no és fàcil trobar temps per tot.
Si t'hi decideixes, ja ens diràs!

Hola

la vaig comprar divendres passat i l'he estada fullejant. I sí, revista de format modern i matèria prou interessant.

Xavi corredor, arran del teu article tinc una curiositat, la fotografia de la llicència federativa és a nom d'Eduard Vivancos, i l'encapçalament de l'article, Eduardo Vivancos. Perquè?

Gràcies.


Fins ara.

Jordi

És una molt bona pregunta. Jo també hi estava intrigat. Així que li ho vaig preguntar quan el vaig anar a entrevistar a Toronto. Es va quedar bastant sorprés de la pregunta: "Com que en alguns llocs surto com a Eduard i en altres com a Eduardo? És el mateix nom!". Era evident que no li donava cap importància a aquest fet i que traduïa el nom en funció de la llengua que feia servir. Als articles que escriu als anys 90 a la revista Flama del Casal dels Països Catalans signa com a Eduard. I a la porta de la seva habitació a la residència posava Edward i també vaig trobar que signava com a Edward en uns articles publicats a una revista anarquista escocesa als anys 60. D'altra banda, al llarg de la seva vida quan escrivia en castellà o en esperanto signava Eduardo. El seu pare era de Múrcia i la seva mare era catalana, així com la seva dona. Amb tota la família política sempre hi va parlar en català. Sense mai reflectir-hi massa. Així que quan va morir i vaig escriure algunes necrològiques vaig decidir seguir el seu criteri. Als textos publicats en català surt com a Eduard (per exemple aquest www.nuvol.com/llengua/adeu-a-eduard-viva...sta-centenari-146552 o aquest www.elperiodico.com/es/entre-todos/parti...rd-vivancos-11440633 . (curiosament, amb el meu nom passa el mateix, suposo que jo també tinc doble personalitat... ).

Hola

gràcies per l'explicació, Xavi corredor i felicitar-te per l'article. Molt interessant, i descobrint un personatge inèdit per a mi.

La pregunta/curiositat era per no mantenir el nom oficial de la llicència al títol.



Fins ara.

Jordi

Gràcies! M'alegro que hagis trobat interessants tant l'article com el personatge. Aquest era l'objectiu

Com bé dius, a l'hora de decidir el nom al títol (i a la resta de l'article) una possibilitat era mantenir el nom oficial de la llicència de la federació catalana. Una altra hagués estat fer servir el nom oficial de la llicència de la federació canadenca (Edward), amb la que va competir durant molts anys als campionats del món per veterans. Al final vaig optar per la que creia que ell hagués fet servir en aquest context. Tot i així, tant al maquetador de la revista com a mi ens va semblar que calia mostrar el seu carnet de 1935 en un lloc prominent de l'article perquè és un document històric i perquè el vincula a la realitat catalana i d'alguna manera també a l'olimpiada popular, que és un element que volia destacar.

Salut!

Moltes gràcies Xavi Corredor!!

Per informar-nos de la Revista Corredor i per la teva implicació.

Doncs... espero encara poder trobar aquest número 23!!