Doncs aqui la meva crónica:
A les 10 del matí ja gaudíem d'una meteorologia formidable per disputar la cursa. Vuit graus de temperatura, sense vent i lleugerament ennuvolat (tot i que obriria més endavant). La sortida era compartida entre els 11 quilòmetres Ciutad de Cartagena i la 30 edició de la mitja marató. Prèviament ja havíem recollit els dorsals/xip i una samarreta tècnica amb un disseny senzill, patrocinat per la universitat.
Prop de 1.600 corredors preníem la sortida al PALACIO DE LOS DEPORTES DE CARTAGENA. Per a la marató érem 721 i la resta per als 11 quilòmetres. Es van establir 4 calaixos de sortida per a les dues distàncies, però no hi havia separació entre aquests, per la qual cosa no es van respectar en absolut. Els tres primers quilòmetres eren comuns i, a partir d´aquí, els dels 11 tornaven i nosaltres continuàvem cap al port en un circuit homologat per la Real Federación Española de Atletismo. Jo vaig compartir aquests primers tres quilòmetres amb el meu cosí, que va preferir córrer els 11 quilòmetres. A partir d'aquí, em vaig posar al ritme de 4:50 que m'havia marcat i vam vorejar tot el port fins al quilòmetre sis i mig, on vam girar i repetir circuit de tornada fins al quilòmetre nou i mig, on vam deixar el port.
A tot el circuit es van distribuir 200 voluntaris per als avituallaments i per controlar el trànsit. Hi havia avituallament cada 5 quilòmetres i un parell més extra. En aquest aspecte, l'organització va estar encertada, excepte per un tema que sol passar sovint: els voluntaris no estan informats del recorregut ni del punt quilomètric on es troben, de manera que la meva dona no es va poder informar d'on era i per on havia d’anar per trobar-nos als punts acordats. Tot i això, ho va aconseguir al quilòmetre 12. Punt on el recorregut de la mitjana realitza una sèrie de 4 anades i tornades d'un quilòmetre cadascuna per diferents carrers. Anada del 12 al 13 i tornada pel mateix carrer del 13 al 14. Després ens traslladem al carrer paral·lel i torna a començar del 14 al 16. En una altra paral·lela, el mateix de 16 al 18 i, finalment, en una altra paral·lela del 18 al 20. Van ser 8 quilòmetres que ratllaven força, encara que s'entén que un circuit més ampli deixaria Cartagena totalment tancada, ja que és una ciutat petita. L'avantatge va ser que la meva dona em va poder fer unes quantes fotos sense gairebé moure's del lloc.
L'animació va estar molt bé per a una ciutat petita. Vam estar acompanyats gairebé tot el recorregut, una cosa molt agraïda.
Després del quilòmetre 20 el meu cosí m'esperava per passar la meta junts al mateix palacio de los deportes de la sortida. En arribar ens van donar una medalla metàl·lica amb un gran número 30. És la medalla més gran i pesada que m'han donat mai.