Mitja Marató de Berlin (2/4/2023)

Bones,

Estic apuntat a aquesta mitja www.generali-berliner-halbmarathon.de/en/

Segur que mes d'un l'ha feta pero no trovo cap referencia. Així que intentaré donar la máxima informació per un futur.

El “Generali Berlin Half Marathon” té una llarga tradició i herència de la “Berliner Friendensalauf”, celebrada a l'extinta República Democràtica Alemanya (RDA). Està considerada una de les més ràpides del planeta, per la qual cosa és una de les mitges maratons més importants del país i d'Europa.

Dissabte a la tarda acudim a la fira del corredor de l'edició número 42 d'aquesta cursa. Aquesta fira es troba a l'antic aeroport de Tempelhof, que es va deixar de fer servir el 2008 perquè la seva ubicació a la ciutat impedia ampliar-ho. Després de molta polèmica per a la utilització del sòl per part d'especuladors, el maig de 2010 s'inaugura com el parc públic més gran de Berlín, amb el nom de "Tempelhofer Feld". Des de llavors els edificis aeroportuaris han acollit nombroses fires i esdeveniments. L'entrada al parc, habitualment, és lliure des de les 6 del matí fins al vespre com el Central Park de Nova York, però totalment pla i sense cap arbre.
Jo m'imaginava que trobaríem molta cua, però la veritat és que estava molt ben organitzat. A l´entrada et demanaven el comprovant d´inscripció i un document identificatiu amb foto. Aleshores et posaven una banda al canell cosida tèrmicament perquè, en el cas d'extreure-la, no es pogués tornar a posar. Dins hi havia prou taulells per recollir el dorsal i la bossa del guardaroba, si no havies escollit l'opció del ponxo, com era el meu cas. S'assemblava molt al procés de la marató de Nova York, però en versió europea i de mitja marató.

El dia de la cursa vaig sortir de l'habitació de l'hotel llest per córrer, amb pantalons curts i samarreta de màniga curta. Estàvem a 4 graus de temperatura, de manera que en entrar a l'ascensor una corredora d'edat avançada em va assenyalar les cames fent gestos de sorpresa davant de la meva gosadia de sortir així davant del fred que feia. Jo li vaig fer el gest que no era important, fins que vaig sortir fora. Quin fred. Vaig anar corrents a la sortida i els meus amics em van rebre ben abrigats. Evidentment em van preguntar si no tenia fred, i jo molt milhomes els vaig dir que sí que en tenia, però que era suportable.

La sortida estava distribuïda en 7 calaixos de la “A” a la “G”, segons els temps que cada corredor havia informat (no cal acreditació). Jo tenia el calaix “C”, però dos dels meus amics tenien el “D” i un el “F”. Em van demanar que sortíssim tots junts al “F”. A mi no m'anava gaire bé ja que el “C” sortia a les 10:05 i el “F” a les 10:50. Havia de deixar l'habitació de l'hotel a les 14:00, de manera que calculava que m'aniria just. De totes maneres, vaig accedir a participar en el que anomenaven “efecte pingüí”, és a dir, tots junts.

La sortida “F” va sortir a l'hora prevista i amb el ritme previst per a aquest calaix. Uns 6 minuts per quilòmetre, lluny dels 4:50 que volia portar jo. Així que vaig pujar a la vorera i vaig estar alternant-la amb la calçada durant 5 quilòmetres. Durant aquest temps em feia la impressió que participava en una altra carrera diferent. Quan ja em vaig situar entre corredors d'un ritme semblant al meu (tot i que vaig avançar fins al final), vaig començar a gaudir d'una carrera ràpida, ben avituallada (quilòmetres 6, 10, 14 i 16,5), molt organitzada i amb una animació constant i enfervorida. El circuit és totalment urbà, pla i molt ràpid. Recorre alguns dels llocs més impressionants que la ciutat com la Columna de la Victòria, la Catedral de Berlín, el Checkpoint Charlie, Potsdamer Platz i la Porta de Brandenburg. Un circuit circular, que comença i acaba a la mateixa zona amb molta similitud a la marató.

Al quilòmetre 16 vaig saludar la meva dona i em vaig disposar per a l'últim tram. En això que una dona m'agafa l'espatlla per darrere. Només em parla en alemany i em sona la cara, però no la ubico. En això que m'assenyala les cames i ja caic: era la senyora de l'ascensor, que no sé com en una cursa de 26.000 corredors m'ha trobat.

Quan vaig veure la porta de Brandenburg sabia que havia arribat a la meta. La vaig creuar il·lusionat com si hagués corregut la marató. Ens van lliurar les medalles i vam anar caminant per un llarg passeig vorejat de carpes amb aigua, cervesa, fruita, te, etc… Realment com en una de les més grans maratons. Quan vaig passar els punts de trobada amb familiars, em vaig disposar a tornar a l'hotel, però per això necessitava creuar el circuit de la cursa o anar-me'n a “prendre pel cul”. Però fins i tot això estava previst. Vaig veure un rètol on posava “crossing” i em vaig dirigir cap allà. No entenia com ens farien creuar, però vaig esperar. Havien dissenyat un enginyós sistema per desviar la cursa mitjançant uns voluntaris amb cordes, de manera que passàvem a una zona central i després desviaven la cursa a l'esquena perquè poguéssim acabar de passar. Mai no havia vist res igual.

Bona crònica jramon!
Com si d'una marató es tractés.

A Amsterdam, corrents, també vaig veure un crossing d'aquests. Ho feien amb tanques per canviar el lloc per l'esquerra o la dreta (corredors).

Sí que és estrany que no té tanta fama ni bones marques la mitja de Berlín

Be, en aquesta mitja el Favian Roncero va aconseguir 59' 52" fa 13 anys i encara es el record d'Espanya. Es força rapida

gràcies per la crònica, jramon.
La tinc en el calendari pel meu repte de mitges a tots els estats federats alemanys.

Josep80, el meu referent de les mitges. Quan volguis fer aquesta recorda que els dorsals volen de seguida. De fet ja estan obertes les inscripcions pel 2024. No val a badar.

ho tindré en compte, jramon, gràcies.