Hola,
Amb una mica de retard, escric una mica sobre aquesta cursa, que he fet en 13 edicions.
Particularment, ho té tot. Localització fantàstica com és Donostia i els seus voltants.
Organització molt bona per el nombre de participants que hi ha. I
Inconvenient, el trasllat fins la sortida amb tren.
Recorregut. Exigent i dur, i que s’ha de saber gestionar, doncs fins el km 17, no pots tenir res lligat i al sac.
Ambient. A qui no l’ha fet mai, sempre dic que és com una etapa ciclista del Tour de França, però feta per a corredors. No fallen mai, faci bon dia o mal dia, sempre hi ha gran públic al llarg del recorregut. Per un popular, lo màxim.
Segons entrenaments fets, vaig sortir un parell o tres calaixos més enrera, al voler sortir amb llebre de 1 h 50 min. O sigui a 5’30” de mitjana. Al meu calaix eren llebres més ràpides.
Els dos speakers, saben escalfar, motivar els darrers instants previs a la sortida a cada grup de participants, com si siguin herois, i això que hi ha 19 sortides. Una cada 4 o 5 minuts aproximadament.
Sortida neta, malgrat és estreta la carretera. A partir del 1’5 km ja tenim primera pujadeta per Irun, que s’allarga fins al 3’5 km. Com estàs sencer, es pot fer sense dificultat, però un no s’ha d’excedir.
Després de baixar al quilòmetre 4'5, per estirar cames, com estic bé, decideixo anar per davant de la llebre, i si m’atrapa, doncs hauré d’apretar les dens.
Tens aproximadament 2 km de pujada del 5 al 7. El primer quilòmetre més suau, però el segon kilòmetre, és per una autovia que veus on finalitza la pujada. Aquí sí un s’ha de guanyar el pa, i negociar bé, doncs s’arriba al punt més alt de la cursa.
Del km 7 al 10 km té tendència a baixar suau, que ha de servir per recuperar cames, cor i cap per el que vindrà després. Aquí és on trobes el famós pirata, que jo sempre l’he vist. Abans amb cabell negre i ara ja més canós.
Entres a la població Errenteria, on hi ha un gran ambient, i ja hem passat els primers 10 km. Aquí veig el gran
Grampy, i un altre noi correcat, i els saludo
. Al final de la població, ens espera una curta però dura pujadeta, sempre amb gran ambient.
Al km 14, es pasa per Pasaia. Abans era per a baix, però ara al ser per la carretera, hi ha més gent. És molt bonica la vista al port.
Del km 16 al 17, arriba la darrera pujada quan ja entres a la ciutat de Donostia. Fa una forma de L, i just acaba al creuar el restaurant Arzak de gran renom. És força dura
, amb gran animació als dos costats, i sempre donant-te suport amb el teu nom que portes al dorsal.
Un cop creues el km 17, ja estàs viu, doncs queden dos km de baixada, que si tens forces pots tirar endavant i esgarrapar uns bons segons. Et trobes al barri de Gros.
El darrer kilòmetre, és el que sempre desitgem tots com a corredors. Bogeria col·lectiva de públic als dos costats corrents per una llarga recta a la Platja de Zurriola, el Kursaal, fins arribar a la zona Boulevard, costat Ajuntament.
1:47:37 final. Més que satisfet doncs no sempre surten bé les intencions d’un, i tornes més que content cap a Barcelona, amb el desig de tornar en la propera edició.
Fins aviat,
NOTA: A la meta, veig que hi ha un altre membre de l’Associació, “
Pera”, que el saludo.