Després d’un inici de temporada absolutament desastrós on tot han sigut problemes musculars, córrer curses a mig gas, o vigilant de no fer-me mal, vaig decidir no competir a cap cursa al mes de desembre i centrar-me en recuperar-me del tot, rodar suau i reforçar la musculatura. Vaig afegir un segon dia de gimnàs (fins ara anava un), i vaig eliminar tot els entrenaments de qualitat (sèries, controlats, farleks).
Això m’ha permès poder arribar a la mitja marató de Sitges físicament bé, la primera des de l’estiu. Vaig arribar força temps abans, i afortunadament vaig recollir el dorsal ràpidament, doncs una estona més tard es va formar una cua monumental.
Just quan m’estava preparant per començar a escalfar, va passar el grupet del Jorfer que iniciaven la seva tirada, vaig estar parlant amb el Borisinho que no corria per lesió i la Olimpyc Games.
Escalfo i entro al calaix sense problemes, tot bastant ben organitzat. I es dona la sortida. Tot i estar al costat de la platja, el vent és fluixet i fa un sol radiant. Intento buscar grup als primers quilòmetres. Em sento bé, i estic corrent sobre 3’50”, bastant més ràpid del que havia previst abans de la cursa. Tot i que el terreny no és absolutament pla, no hi han grans desnivells, tant sols un pas soterrani és la única rampa dura amb la que et trobes. Et vas trobant amb molts girs, i llocs on et creues amb els companys, això fa que el recorregut sigui bastant entretingut. Quan torno de nou al passeig marítim noto una lleugera brisa en contra, tampoc cal alarmar-se. I per fi completo la primera volta. A les mitges de dues voltes sempre em pregunto si prefereixo que siguin dues voltes, és a dir saber el que em queda per endavant, o una volta o el recorregut que et queda sigui desconegut, i mai arribo a una conclusió.
La cursa es va estirant i cada cop resulta més difícil anar en grup. Per sort, els companys no paren d’animar. En creuo amb la Mona, i amb en Mario.cat, que com deu apareix per totes parts. A la segona volta, el que semblava un desnivell suau a la primera volta, ara començar a pica una mica. Els avituallaments estan molt ben situats, en llargues rectes i amb taules separades, que permet agafar l’aigua de forma més relaxada. A la part final de la cursa entres a la zona de bars del casc antic, on ja comença a haver-hi força ambient. Ja tinc ganes d’acabar però el darrers quilòmetres se’m fan molt pesats. Saps que l’arribada està molt a prop, i no pares de girar per carrers amunt i avall. Per fi encaro la recta final, amb una sorra final, que cal vigilar per no tindre una relliscada. Paro el crono en 1h21’, un resultat fantàstic després de les pobres curses que havia fet fins ara.
Curiosament és la millor marca que he fet a Sitges en tots els cops que he participat, però sincerament crec que abans el recorregut era força més dur. Abans s’endinsava més cap a la muntanya, i hi havia una pujada molt mítica cap al km.15, que sempre ensorrava les marques a més d’un. Per mi molt millor el circuit actual. Pròxima parada Terrassa.
Per cert, m’agrada que la cursa de 10K i la Mitja estiguin separades. Quan es fan juntes, sempre hi ha molta tensió en el moment on separen les curses, per no parlar d’aquella sensació horrible d’anar en un grup i de cop et quedes sol perquè la resta eren de l’altre cursa.