Cada any fem una sortida atletica internacional amb els companys de KM 0 PONENT i aquesta vegada anem a Nàpols, per córrer la Neapolis (nom greg dels fundadors) Maratona En total som 26 (12 corredors), uns faran la marató, altres la mitja i altres la cursa de 12,4K.
Sortim a la tarda del divendres 17 i en 2 hores ja som a la capital de la Campània, ens instal·lem a l’hotel (Soul Art), molt a prop de la estació de metro de Toledo i les galeries Umberto I, en mig del Quartieri Spagnoli i a 800 m. de la Piazza Plebiscito (on hi ha l’entrega de dorsals, la sortida i l’arribada). Donem un tomb per la zona, sopar (ma che buona la pizza fritta) i a descansar.
El dissabte 18 anem tots plegats a Pompeia, metro i tren circumvesuviano, visita guiada a la ciutat que va ser sepultada per les cendres del volcà Vesuvi l’any 79 dC. A la tarda recollim el pettorale i la bossa del corredor (la mateixa samarreta per les 2 distàncies grans).
La ciutat és bruta, caòtica, però té un encant especial, amb molta empremta del passat, va formar part de la Corona d’Aragó alguns segles i després governada pels borbons. I com no, Maradona en el record, la seva imatge és omnipresent com recordatoris de què l’equip de la ciutat va guanyar la darrera lliga italiana. Sopar (spaghetti alle vongole) i a dormir.
Diumenge 19, fa bona temperatura (13º) i totes les curses (per calaixos) surten a les 8, des d’on veiem la sortida del sol i des d’aquesta plaça que sembla una rèplica de la de Sant Pere del Vaticà comencem a rodar. Anem al costat del mar fins al Km. 7 que girem i al 10 entrem en un pantalà dins del port, per continuar al costat del Tirreno i amb meravelloses vistes del Vesuvi. Ens trobem algun grup d’animació que fan més agradable el trajecte. Moltes rectes d’anada i tornada en les que anem saludant als companys. Al 15 girem i els darrers quilòmetres són per l’interior de la ciutat fins a l’arribada.
Total 70m de desnivell positiu, diversos girs de 180º i trams amb llambordes (com els agraden als italians). El circuit de la marató era el mateix amb 2 tombs. Recollida de medalla, on surt Parténope, sirena mitològica grega que va derrotar Odisseu i va arribar a terra i va donar nom a la ciutat. Aquesta sirena té la part superior del cos de dona i l’inferior d’au, posteriorment la van representar de peix.
Jo vaig fer 1h 39’ 00’’ i vaig quedar el 419 de 2605, el tercer de la categoria M65, si bé a Itàlia, si ets estranger i no estàs federat no comptes per la classificació i no tens cap premi. La mitja la va guanyar un kenyà amb 1h 04’ i la marató un compatriota seu amb 2h 14’ (1.231 arribats).
Tornada a l’hotel, dutxa i visita al monestir de Santa Chiara. Dinar (Gnocchi alla Sorrentina) a la tarda visita al MANN, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Després agafem un funicular i pugem al castell de Sant Elmo per veure una magnífica posta de sol. A la nit sopar de cloenda tots plegats.
Dilluns 20, com el vol no surt fins a tarda, aprofitem per fer les darreres compres, tastar algun dolci (sfogliatella o babà) o gelato i visitar una de les variades visites soterrànes de la ciutat.
Escapada aconsellable perquè la ciutat es molto bella i la cursa molt distreta.
Salute e miglie.
Abel