Fa ja uns mesos, algun algoritme va fer aparèixer al meu mòbil l’anunci d’aquesta mitja que l’anomenava com “la Media Maratón de asfalto con más historia y más desnivel acumulado”. Cercant nous reptes i com a test per la marató de Belgrad el mes vinent, em vaig inscriure i l’he corregut.
Divendres 27 de març: Amb la meva parella, Susana sortim des de Barcelona amb AVE cap a Madrid- Atocha, allí agafem un cercanías fins a Chamartín i d’allí un Alvia (alta velocitat) fins a Segòvia que està a mitja hora.
Havia estat de pas a Segòvia a l’excursió de final de curs fa 50 anys i ara he tornat. És una capital amb 50.000 habitants i on tot està molt a prop i situada a 1000 metres, per on passa el riu Eresma i el seu afluent Clamores. La ciutat ens acull amb fred i una mica de vent.
Anem a l’hotel, dinem i a la tarda recollim el dorsal i la bossa del corredor que conté samarreta tècnica de màniga llarga, buff, maduixes, panís, xoriço, una birra sense alcohol i una polsera per entrar gratuitament a molts museus i obtenir descomptes a diferentes botigues. Aprofitem per visitar l’aqüeducte que travessa la ciutat i des d’allí ens perdem pels seus carrers de vianants que pugen i baixen. Sopar i a descansar.
Dissabte (de pasió) 8 de març: Visitem l’Alcassar, en el que es va inspirar Disney per crear el seu castell, el barri jueu, la catedral (per fora), museus i botigues.
La cursa és a les 5,30 h de la tarda i la sortida és des de sota de l’aqüeducte i al fons les muntanyes nevades de la Serra de Guadarrama. Som 2700 corredors en categories individuals, parelles, grups i relleus. Molt bon ambient als calaixos, molt tapats amb 7º de temperatura, sensació tèrmica de 4º i una mica de vent. Aquí hi ha l’Escola d’Artilleria i, per tant, molts soldats al voltant d’un canó que dona un ensordidor tret de sortida.
Segons l’organització se surt des de 936 m i arribarem al punt més alt a 1.080 m. Sortida en baixada, planejem i comencem a pujar, som molta gent, però amb espai per no molestar-nos. Som als afores i farem uns quants quilòmetres per aquí. Tornem cap al centre, vaig a ritme, però les costes piquen i es compensen amb baixades a tomba oberta. De tant en tant avanço grups de 20 o 25 militars que pertanyen a diverses formacions (artilleria, paracaigudistes, COE, etc.) i que córrer la mitja deu formar part del seu entrenament, al seu davant va el banderí, com si fos un “pacer”.
Passem per l’Alcassar i llocs emblemàtics que fan distreta la cursa, com també varis grups d’animació repartits pel recorregut. Al km. 10 veig a la Susana i li dono les mànigues que ja fan nosa. Donem una gran volta i quan queden 2 km entrem al centre històric amb molta llamborda i quantitat de públic. Darrers 1000 m, des de l’aqüeducte fins a la catedral i tot és pujada per carrers de vianants envoltats de cridòria fins a arribar. Acabat amb 1h 48’, 682 de 1895 arribats i setè de la catergoria M65. Si bé l’organització deia que hi havia 290 m de desnivell positiu, Strava diu que eren 320 m. El guanyador absolut va fer 1h 10’i la guanyadora 1h 21’.
Medalla, gran avituallament (tipus bufet) de plàtans, maduixes, caldo, isotònics, aigües, coles, etc.
Sopar típic amb judiones de La Granja y cochinillo.
Diumenge, 29 de març: Canvi d’hora i Diumenge de Rams, anem a la catedral per veure-la per dins i a un parell de museus.
Agafem bus fins a Madrid i un altre urbà (gratuït) fins a Atocha. AVE directe a Barcelona i cap a casa.
Mitja una mica dura, però és una forma de passar un cap de setmana agradable a una fermosa ciutat plena d’història i Patrimoni de l’Humanitat.
Salut i milles.