Abans de començar amb la crònica volia compartir-vos els consells del
Dabit a
Blogmaldito
, per si voleu curiosejar una mica el perfil i el paisatge. 1a edició d'una mitja que crec que és 100% recomanable. Jo he gaudit molt, tot i que...
CRÒNICA D'UN (fracàs) VOLT PER VIC i MALLA
Sempre és bonic ser present en l'inici d'algun esdeveniment i aquest 2026 hem tingut la sort que a Vic s'ha recuperat un 21,097km homologat. Els responsable (com entitat) ha estat el
CEES
, un Centre d'Estudis d'Educació Superior de la capital d'Osona. I han decidit enllaçar-ho amb la Festa de Rams que aviat celebrarem, d'aquí el nom de
La Mitja de Rams
.
Sens dubte han assolit objectius precursa, esgotant dorsals i aconseguint un bon reguitzell de col·laboradors. Zona de sortida i arribada preciosa (als peus de la Catedral de Vic), fàcil per recollir el dorsal, carpes on professionals oferien els seus serveis... I a més d'omplir l'armari, la bossa del corredor/a també omplia una mica el rebost (l'arxiconeguda secallona i el no menys famós "tap" o "bolet" o senzillament pa de pessic de Vic). Que vaja, no és el motiu pel que ens apuntem a les curses, però benvinguda sia aquesta alegria prèvia!
Primer 6k, objectiu 24m00s, realitat 22m46s
A les 10h30 es dona la sortida (puntuals). Abans, a les 9h, s'havia corregut el 5k (la
Ther m'ha explicat que s'ha divertit molt!). A priori hi ha llebre de 1h25 però jo no la veig, i intentant anar a 3m55s al principi veig que em quedo en terra de ningú... Així que m'enganxo a un grupet que va un xic més de pressa. Calculo que vaig sobre la posició 25 (hi havia premis econòmics així que la gent correrà de valent!). El primer km cau a 3m45s/km amb la meva decisió de mantenir la companyia

i ja veig a venir la desil·lusió de l'entrenador. Però és que es va tan bé deixant que et duguin... Així anem fent, 3m48s, 3m46s, 3m56s (ja veureu que això puja i baixa, i el ritme costa fer-lo estable), 3m45s i 3m46s. A priori no cal canviar,

sols mantenir ritme el següent cincmil.
Del 6 al 11k, objectiu cincmil 19m10s, realitat 18m39s
Zona moooooolt toboganera, que si vas a tope et fa ser "reservón" i que si vas amb certa reserva... La trobes, molt i molt divertida. Som una grupeta de 7 o 8 corredors i sense volem em poso a tripular la nau. I tot i que la meva intenció és anar a 3m50s, la realitat és que vaig un pèl per sota

. Passem per Malla (amb prou gent animant!) i em trobo en un d'aquells moments en que et trobes super, i com avui no vas de llebre, quasi que vas gaudint veient com poc a poc vas quedant-te en solitari... Així cauen els següents parcials: 3m52s, 3m51s (fins aquí bé), 3m39s, 3m43s, 3m34s... Vaja, que ens quedem un company del Vic i jo. Potser si hagués anat en solitari hagués estat més cerebral o potser no...
Del 11 al 15k, objectiu quatremil 14m40s, realitat 14m27s
Serveixi la següent imatge del perfil per mostrar que estem en el tram més "disfrutón" de la cursa:
Poc a poc, com gotes d'aigua, anem recollint corredors per davant nostre. Als trams de baixada, ens "encigalem" una mica massa, especialment el menda, que sobre el km 12, ja navego sol. Així comença a caure els 3m36s, 3m34s, 3m38s i 3m39s amb fluidesa. Es poc córrer molt aquí. Fins i tot gaudeixes passant per una zona de parcs xulíssima i en zones que encara que són una mica a les afores de Vic seguir trobant-nos amb bons grups de públic i moltíssims voluntaris/es! Potser els kms i els avituallaments són millorables

, però l'entusiasme és genial! Això sí, agafar el polígon del Bruguer al final d'aquest tram dona un punt de destrempera...
Del 15 al 18k, objectiu tresmil 10m45s, realitat 11m06s
O també dit, ara és quan em vens amb les rebaixes. Per primer cop, semblo no tenir objectius pròxims a la vista. M'he descomptat, però més endavant sabré que vaig a la posició 13. Porto un company del CAN Torelló a ritmes molt similars uns 100-150m per davant. Em comença a fer mandra apretar... I no ho faig. 2n motiu de bronca del matí

, l'únic culpable que em faci mandra a aquestes altures és el menda! Malgrat tot, mantinc l'exigència del tram anterior (encara que l'hauria d'haver incrementat) i malgrat ser ritmes més lents (pel perfil, que ara puja), segueixo mantenint distància sinó reduint-la una mica: 3m44s, 3m40s i 3m42s són els kms.
Del 18 al 20k, objectiu dosmil 7m00s, realitat 7m25s
Osti quina alegria! Si aquest que es posa a córrer al meu costat és el
pescallunes! Tinc més ganes de xerrar amb ell que d'apretar muscularment... El que passa és que a zona 4 (umbral) ja costa mantenir una conversa. Crec que ell se n'adona de les meves limitacions i s'atura al cap d'un centenar de metres, quan està clar que podria seguir de sobres. Quina alegria aquests metres companys! Segueixo recuperant altitud, però no accelerant en ritmes, el 18-19 el faig a 3m42s i el 19-20 en 3m43s. Ara sols queda...
Del 20 al meta, objectiu mil-i-escaig 3m45s, realitat 3m53s
No em poso en mode killer, però l'aproximació a meta sempre anima a tothom. En els dos trams anteriors he recollit dos posicions, però queda clar que el top10 queda lluny. Tampoc era objectiu avui! Em dedico a picar mans amb els/les infants (deu n'hi do l'ambient familiar a mesura que ens apropem a l'arc final) que són a banda i banda de la carretera. Anar progressant en ritme, gaudir de la recta de meta i entrar saltant! Com mola córrer sense morir en l'intent, encara que no ens enganyem...

M'he matat a mi mateix una mica massa del que tocava en la realitat!
Temps final, 1h18m15s, i el millor postpartit
Malgrat que he de millorar molt la gestió dels plans d'entrenament... El dia d'avui, després de setmanes de desconnexió i molta feina amb sols 20-25km setmanals em donen confiança per complir de llebre pastanaga 1h20 a Montornès! Vejam si el dia acompanya com avui (temperatura primaveral i vent fluix) i podem dur una bona barqueta, en un circuit que malgrat les dificultats, es poden treure marques interessants.
Similar lectura es pot fer d'aquest perfil de Vic. Molt bona primera edició i esperem que vagin polint les lògiques millores, perquè tenen un producte molt interessant. A mi em surt d'una duresa (+123m) un pèl per damunt de la dita de Montornès o la Colomenca... Però molt divertida. I que voleu que us digui, podeu gaudir d'una vila preciosa i si us agraden els pastissos i la xocolata, de dolços boníssims com per exemple els de
La Pastisseria El Carme que dirigeix el Lluc Crusellas. Una bona medalla per afegir a la de finisher!
Amb ganes de llegir les cròniques de la resta de pastanagues!