MIQUELJARDI

Sóc del Poblenou, i professionalment em dedico a l'assessoria comptable i fiscal, a part de fer classes de comptabilitat i fiscalitat a diversos llocs.

El tema de les aficions està clar: córrer. És la més gran de les meves aficions. A més: la lectura i escoltar música. També tinc una afició curiosa: sóc col·leccionista de figures del Mazinger Z. (aquell robot que vam veure quan erem joves i que em va marcar molt, jejeje). Ah!, i la de fer-me fotos amb personatges famosos.

1. Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 

- Hi ha moltes cançons que m'agraden però potser em quedaria amb la de Bongo Botrako, “Caminante”. És una cançó que va marcar un abans i un després a la meva vida.

2. Per què corres? 

- Podria dir per moltes raons, però crec que la principal és per sentir-me viu. Després de tenir els genolls destrossats com els tinc (les dues triades internes de cada genoll operades, necrosi de genoll, i els dos meniscos operats) i després de l'infart de l'any passat, cada dia que surto a córrer és una victòria.

3. La teva primera cursa?

- És difícil de recordar. Crec que quan tenia 10 anys, a la Festa Major del Poblenou. Recordo que anava primer i que un nano molt petit em va guanyar. Vaig quedar segon. Després em vaig retrobar al 2006 amb Diezdemil, que va ser l´origen de Corredors.cat, i amb el gran Víctor Gonzalo, que em va motivar a entrenar.

4. Quines són les teves zones d’entrenament? Alguna anècdota? 

- Normalment corro sempre per Poblenou. Abans ho feia sempre per tota la platja. Ara agafo una mica de la Diagonal, fins arribar al Forum, i d'allà, per la platja. 
Anècdotes? moltes. Pedregades, neu, pluja, caigudes... Però les millors sempre són les que et fan sentir bé, les que et fan riure. Recomano a la gent que agafi rutes noves, que aprofiti la ciutat per descobrir-la corrent. És tan senzill com agafar el metro, parar a algun lloc desconegut i començar a córrer.

5. El teu somni com a corredor?

- Ja el vaig complir: córrer la Marató de Nova York. Crec que és més que un somni. El següent? Poder fer una cursa amb els meus dos fills alhora.

6. Quina frase motivacional t’acompanya en els moments difícils?

 - “Todos los días sale el sol, chipirón”. Que vindria a ser el nostre “Qui dia passa, any empeny”. No hi ha res que al dia següent no hagi passat.

7. Manies? 

- Algunes. Sóc una mica supersticiós. Per exemple: mai passo per sota d'una escala.

8. Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?

- Soc molt treballador i responsable. Per tant, si em plantejo un objectiu, em motivo tot el que puc per assolir-ho. Si després no ho aconsegueixo, no passa res, perquè ho he intentat amb totes les meves forces. El triomf no és correr la Marató, el triomf és entrenar-la cada dia.

Comentaris