No Surrender

Helena, mallorquina, quasi-quarentona, infermera i mare del nin i la nina més fantàstics del món.

Intento ser una bona hortelana, però no en sé gaire, encara n'he d'aprendre molt.

Membre del genial JB Team i de La Garriga extreme.

1. Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista?

-Fàcil! Molt fàcil! No Surrender, de Bruce Springsteen.

2. Per què corres?

-Als nouvinguts de La Garriga ens diuen que no ets de La Garriga fins que has fet catifa del Corpus, has fet la Travessa Viladrau-LaGarriga i has corregut La Mitja. Llavors, em vaig apuntar a La Mitja del 2012... i, és clar, vaig haver de començar a córrer!
La Viladrau-La Garriga encara està pendent, potser al 2015...

3. La teva primera cursa?

- Em van dir que no podia fer una Mitja sense haver fet una cursa i saber el que era portar un dorsal. Així que em vaig apuntar a la Cursa de la Dona de Barcelona al Novembre del 2011. Eren uns 6,5km aproximadament, i als 500m ja anava agònica. La vaig acabar, però ha estat la cursa on he patit més.

4. Quines són les teves zones d’entrenament? Alguna anècdota?

- Sempre entreno per La Garriga: el carril bici del Congost, el polígon, el Passeig, el bosc del Malhivern. I per Muntanya poc, però per Sant Cristòfol, Puigraciós...
- Alguna anècdota? Una vegada se'm va creuar un senglar que anava a tota pastilla...encara estic tremolant.

5. El teu somni com a corredora?

- Poder fer algún any la "Maratón de Rio Boedo" a Báscones de Ojeda. Una Marató a l'Agost i a Palència implica sacrificar una setmana de les vacances familiars... Estic a prop d'aconseguir-ho, molt a prop. Potser en un parell d'anys la podré fer.

6. Quina frase motivacional t’acompanya en els moments difícils.

- No tinc cap frase, simplement em dic a mi mateixa "una mica més", i moltes vegades penso amb el meu nick. Ja sé que és cutre, però m'ajuda a tirar endavant la cursa.

7. Manies?

- A les curses importants per a mi porto una polsera taronja que jo he decidit que em dona sort.

8. Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?

- Davant l'assolit és aquell somriure que no et pots treure de la cara en dies, i davant el no assolit, aixecar-se i tornar a començar.