Adalpu
Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses; N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?
- Moltes, com tots. Fent de llebre, quasi a cada cursa hi ha alguna anècdota. Però tinc records de molts moments...
- De la primera cursa (Vols de Navas) recordó que quan portava 2 km volia deixar de córrer i tornar-me’n a casa… però vaig pensar: Si plego no puc tornar a mirar a la cara a tota aquesta gent.
- A una cursa de la Maquinista on a falta d’uns 400m vaig atrapar en Sandmann i li vaig dir: Vinga, apreta, que ja hi som… i vam acabar esprintant com a dos bojos!
- A la meva primera marato, quan una noia a prop del Zoo em va cridar: “Vinga Adolfo”… i vaig passar-me una bona estona pensant qui era... fins que vaig dir-me: Val, ha llegit el meu nom al dorsal!
- A una cursa de la Campana, anava tot concentrat per atrapar i avançar en Danistal… Finalment l’avanço… i als 200 metres veig gent parada, mirant cap als costats, i en Dani crida: “Ens hem equivocat de cami, nois!”.
- Fent de llebre de PobleNou l’any passat, quan portàvem poc més de 3 km i en Rutxi es gira i em diu: “Avui suarem per fer el sub 40”… Vaig pensar: Suarem???, si jo ja vaig xop com si sortís de la dutxa i pensant en passar-te la banderola…
