38a Marató de Barcelona 2016 (13/03/16 - 8:30)

AQUÍ VA LA MEVA CRÒNICA

Arribo a les 7:30 a plaça Espanya. He quedat amb 4 companys a les 7:45, mentre faig temps veig en Wallaby, comentem una mica la jugada, em presenta a en Chute. Li dic que necessito conèixer algú de la barqueta de 3h10. Just en aquell moment passava per allà en Dennis Teuling i parlem amb ell. Són ben bé les 7:50 i em diu que ha d'anar al guardarroba encara, no té cap pressa, li pregunto sinó pensa calentar, em diu: en una marató? l'escalfament d'una marató són els 10 primers km! Frase que em fa reflexionar bastant.

Me'n vaig a escalfar amb els meus companys, aprofito per fer un riu i deixar la bufeta ben buida. Entro al segon calaix a les 8:20, ja està a petar, intento trobar en Dennis Teuling pero és impossible, veig les llebres de 3:15 molt endavant i m'és impossible avançar, penso que ja els atraparé.

Comença la cursa.

Els primers km vaig força bé, entre 4:20-4:25. Algun km en baixada m'embalo una mica massa i el faig en 4:15. Les sensacions són bones de moment. Al km 5 avanço les llebres de 3:15.

Al final del km8, l'últim tram de la Diagonal, avanço en Tonivet i el seu company, els pregunto on para la barqueta 3h10. Em diuen que una mica més endavant, que ells van 2seg/km més lents de 3h10, i que ho recuperaran a la segona part.

Arribo a la barqueta 3h10 que m'havia comentat en Tonivet, un grup de 4 Fisiològic, en Guiri, en Per, i 4 o 5 corredors més. No veig en Dennis, curat i stone_apo per enlloc, però en aquest grup m'hi sento molt agust i decideixo anar amb ells.

Anem fent via bastant còmodes, Tarragona, Gran Via, Passeig de Gràcia, València. A la pujada per Meridiana començo a fer una mica la goma amb el grup, no vaig tan còmode, vaig mirant a la dreta, ens saludem amb en Wallaby, que ell ja és a punt de creuar la mitja marató, va amb el grup de 2h45. Uns segons després veig en Zenon, tot i que no el conec personalment, li foto un crit, Zenon!! però no em parò, prou feina tinc a que no se m'escapi el grup de 3:10.

Abans de fer el gir els atrapo, la baixada per Meridiana és còmode. El meu crono marca 1:34:05 al pas per la mitja, 55 segons per sota de l'objectiu.

Seguim per València, Bac de Roda i Gran Via altre cop. Fins al km 25 tot anava sobre el previst, crec que no he fet cap km per sobre de 4'30''. A la baixada per Rambla Prim m'agafa un mal de panxa cada cop més creixent. Al principi penso que potser puc aguantar fins a meta, però al començar el tram per la pujada de la Diagonal veig que hauré de parar. Necessito trobar un bar urgentment. Entro en un bar pakistaní d'aquells on fan durums. El lavabo sembla de fa 50 anys, no funciona la llum, apenes entra una mica de claror per una finestra, està molt brut. Però té just el que necessito, paper de WC. En aquests moments ja sé que se m'escapa el temps que volia fer.

Surto del bar, i al reprendre la marxa se'm fa molt dur, les cames no responen, els quàdriceps estan com pedres, i la fascitis crònica que pateixo al peu dret fa acte de presència.

Vaig fent a dures penes, incapaç d'anar per sota de 5'/km. Em paro a estirar una mica, i reprenc la marxa. Al km 29 veig la meva parella i la meva mare, sé que el temps ja és el de menys, he d'intentar acabar sense patir, em paro a parlar amb elles, i obviament se sorprenen de que em pari. Els pregunto si ha passat la llebre de 3h30 i em diuen que encara no. El papa anava molt bé al km17! em diu la meva mare. Em despedeixo d'elles i els dic que no sé si podré acabar.

Els últims km no tenen massa història, desde Marina fins a Arc de Triomf temptadíssim d'abandonar, ja que estava a prop de casa, pel Litoral he hagut d'entrar a un altre bar, la panxa segueix fent la guitza. I cada cert temps m'he de parar a estirar, caminar, etc

Al km35, al carrer Pujades, em paro a fer un riu en un parking, i aprofito per estirar més. Reprenc la marxa caminant, rumiant si marxar cap a casa, quan sento uns crits: Dani! Dani!

3 companys del bàsquet que no esperava trobar. M'obliguen a no abandonar i a anar amb ells. Faig un esforç sobrenatural per intentar seguir el seu ritme de 5'/km, que en aquestes condicions, era una tortura per mi.

Sé que és dur, però ara arriba la part més maca de tota la marató, Arc de Triomf a petar de gent, la baixada per Portal de l'Àngel que psicològicament ajuda molt, l'avituallament correcat espectacular de la catedral, i la baixada per Via Laietana.

El paral·lel, el passo com puc, em paro un cop al km 41,5 a estirar, no puc més, però segueixo.

Al final creuo la meta amb un temps de 3:39:35.

No és el que volia, tampoc és pel que havia entrenat, ni tan sols he pogut rebaixar els meus 3:26:11 de l'any passat, però quasi que li dono més valor a això que a la Marató de l'any passat.

Intentarem treuren's l'espineta l'any vinent!

3:45.06 , 9 minutos más de lo que tenía previsto  :grrrrrr:, el plan A (Salir a buscar desde el principio el máximo a riesgo de pinchar) no ha funcionado. Hasta la media el ritmo lo mantuve correcto a 5’ el km, pero las sensaciones no eran cómodas ya desde el inicio las piernas se me fueron cargando, (tengo que analizar el porque, quizás las zapatillas con sensacion de planta del pie dormida) a partir de ahí, y aprovechando la bajada de la meridiana empecé a dosificar fuerzas e intentar asegurar el 3:35, pero en  el km 35 se me acabó la gasolina, restaban 7 km. de pura supervivencia, pero que caray la he acabado con un tiempo aceptable y eso es lo que vale, aunque la forma no haya sido del todo satisfactoria suma  una más a explicar y acumular experiencia para mejorar las siguientes.

Por último quisiera hacer algunas menciones especiales

Zenon no te vi de subida y de bajada ya te vi tarde un abrazo y gracias por ese derroche de energía positiva que nos has regalado.

Profe ya estoy esperando ver ese video  a ver si me sacas bien guapo que me esforcé en poner buena cara a pesar de ir ahí algo tocado.

A la ambulancia DIEGOLH recogiendo cadáveres desde el  km 37 empujándome hasta la próxima dosis de energía Avituallamiento 38, sois la pera

A sir levantándome de nuevo el ánimo en colon, pedazo campeón sufriendo un gripazo y llegando hasta final con la banderola plegada en la mano.

Y a todos vosotros en general que nos hemos ido cruzando en algún u otro lugar, es estupendo participar en eventos donde puedes compartir con tantos y tantos de vosotros  esta magnífica experiencia del  deporte popular.  :love:

https://www.youtube.com/watch?v=0GZMIkNusf0



per reviure i agrair els animadors

Avui quan m'he despertat era com si tot el dia d'ahir fos un somni. M'agradaria tornar a viure tot el que vaig sentir ahir...tot lo bo i perquè no....també lo dolent... crec que et fa més fort.

El fet d'estar a la línia de sortida ja va ser una victòria per a mi. Mai ho hagués dit amb els meus ritmes lents que podria acabar una Marató. Ja vaig començar plorant jejeje...és que va ser molt emocionant la sortida. Tenia molt clar el meu objectiu....era acabar....era intentar no caminar i arribar a meta xino xano. Així va ser!! :yipi:

Vaig patir? Doncs va ser al començar a pujar paral·lel. Ja no podia més, estava esgotada i necessitava parar. És aquí quan entra en joc la ment i em diu que els meus pares m'estan esperant al final, que he complit amb els entrenaments del repte per aconseguir-ho, les paraulesd amics, de la gent animant, correcats que he anat trobant pel camí donant ànims i decideixo apretar dents i tirar fins al final.

Vaig entrar en meta plorant i allà em vaig quedar uns minuts així. No podia parar,jeje...això és molt gran...el acabar una marató és molt gran.

Enhorabona a tots els que heu aconseguit fer-ho. Als que no han pogut us envio molts ànims i a per la propera :yipi:

Pablo, gracias por todos estos meses y los entrenos que han dado su fruto. Muchas gracias por ayudarme a conseguirlo.

Belenka...saps que en algun moment de la cursa he posat en pràctica allò de somriu si pateixes? Doncs funciona!!! jejejeje sembla que tot torni al seu lloc.

Rebre de la Mercè la medalla i l'abraçada que em va donar és una cosa que sempre tindré al meu record. Gràcies per les teves paraules.

I ara??? Haurem de buscar un altre objectiu que ara ens quedarem buits. :arf:

Bon dia Maratonians, i moltes felicitats a tots!!!

Em va encantar veureus passar! No sóc gaire bona fotògrafa, però aquí us deixo el link amb les fotografies que vaig fer:

https://plus.google.com/u/0/114679906719968318203/posts/JUEpRXHkwvw?pid=6261823782546147810&oid=114679906719968318203

Totalment d'acord amb les propostes de millora d'en Jorfer!

Propostes de millora:

1- Portar alguns corredors d'èlit que deixin una MMP al voltant de 2:05/06
2- Més difusió a nivell local (crec que fins els darrers dies poca difusió s'ha fet)
3- Demanar temps acreditat pels primers calaixos doncs algunes persones es col·loquen on no toca.
4- Opció de canvi de dorsal per lesió
5- Pack: mitja+marató més econòmic que les inscripcions per separat
6- ...

Bones a tothom!!

Aquí va la meva crònica, espero no fer-me molt pesat.

Titular: a la 3ª va la vençuda (per conèixer lo que en realitat és una marató)

Crònica d’una òstia ben donada. Doncs bé, ja tenim la 3ª marató feta, i ha sigut la pitjor de totes en quant a temps realitzat. Però tinc una sensació d’alegria molt més gran que en les dues anteriors. M’explico.

Arribava a aquesta marató sense estar ben preparat, és la realitat. Porto uns quants mesos que per diversos motius no estic fent entrenos “acadèmics”. Surto a córrer, però no entreno. No és lo mateix.

A més, en els últimes setmanes he fet dues competicions força exigents: el 21 de Febrer mitja marató de muntanya a Gavà, uns 24kms en total, amb un temps de 3h. I el 28 de Febrer, vaig fer la caminata solidària BML… però res de caminar: corrent. 44kms amb un desnivell positiu de 1500m. 6h d’esforç a dues setmanes de la marató…
Doncs bé, diumenge passat el soli de la cama esquerra em va avisar. Punxadeta al acabar una tirada de 18kms a ritme per sobre del ritme marató (5’ el km). Vaig pensar: normal, estic una mica carregat. Descansa uns dies i ja està… Doncs bé, dijous passat surto a fer la última tiradeta de tranquis i als 2kms torna a fer-me mal. MALAMENT. Visita al fisio divendres, em diu que tinc sobrecàrrega al soli: massatge, crema, calor… i a patir.
Però la idea de no fer la marató en cap moment em passa pel cap. Faré la marató amb el meu cosí, que ve de Granada per fer-la. Em fa molta ilusió acompanyar-lo en aquest repte, i no donaré el meu braç (ni el soli) a tòrcer.

Arribem molt d'hora, ni havíen obert els lavabos portàtils!!! El meu cosí és un caxondo, un tío que està sempre content, anima a tothom, xerra amb gent de l'organització... res pot sortir malament.

Ens fiquem d'horeta al calaix i trotem allà per escalfar. Porto un pot de reflex i li dono canya al soli pq estigui calentet abans de començar. Ens col·loquem darrera de les llebres de 3h30m... va, que això comença.

Primers kms: tot en ordre. No em molesta res la cama, i portem les llebres just davant. Van clavant els temps i nosaltres anem comentant la jugada, el meu cosí flipa amb la quantitat de gent que hi ha, patim en els avituallaments per agafar aigua o isotònic. Quina diferència anar a ritme de llebres o no, es nota l'aglomeració de gent que té un objectiu clar.

Quan arribem a la Sagrada Familia li comento al meu cosí que tinc els genolls una mica carregats, i quàdriceps tb. Molta muntanya.. però anem sempre darrera les llebres. Un parell de parades per pixar però després les tornem a agafar ràpid... tot va bé.

Passem la mitja marató per sota de 1:45, anem molt bé. El meu cosí té unes ganes d'avançar a les llebres! El tío farà el mes vinent 51 anys, però està molt fort. Ha fet l'entreno a rajatabla, no s'ha saltat ni un... no li puc fallar.

Arribem a Diagonal Mar, per mí el tram més desagradable de tota la marató. L'anar i tornar a Glòries és demolidor mentalment en la meva modesta opinió, aquí és on comença el lio de veritat. Passem la primera fase bé, però quan girem per tornar començo a notar que la cama esquerra no acaba de tirar.

A punt d'arribar al km 30 li dic al meu cosí que tiri, que va molt fort. Encara no m'he fotut l'òstia, però la veig venir. I sé que si em trenco el meu cosí es voldrà quedar amb mí. Li dic que vaig bé, però que tiri pq va molt fort. La jugada funciona i apreta. El temps em donarà la raó...

Em quedo a una distancia prudent, uns 200 metres, i vaig fent, però just quan arribem a Diagonal Mar, abans de girar el Fórum... PATAPAM. Punxada al soli que em frena en sec. Ja està. Ho he donat tot. T'he acompanyat fins on he pogut Javi, ara has de rematar la feina.

Tinc un mal de collons, comença a trotar molt a poc a poc però veig que m'haig d'aturar. Camino uns metres... i torno a trotar. Així serà la resta de la marató, uns 11kms aprox.

La meva dona diu que sóc molt hipocondríac, que sempre penso lo pitjor. I com es així, porto a sobre una T-10 per si em trenco i estic a la quinta forca. Quan arribo a la zona del litoral, passa pel meu cap la idea d'abandonar, agafar metro on pugui i anar a la parada de Paral·lel, on està la meva dona, la meva filla, germana, cosines...

Però penso: Lluís, has arribat fins aquí. Javi déu anar molt bé, has fet l'esforç d'acompanyar-lo fins on has pogut. No abandonis!!! I crec que va ser la millor decisió de la meva carrera com a atleta popular.

A partir d'aquí he descobert lo que en realitat és la marató i que les dues vegades anteriors no havia conegut: la èpica de la prova, el patiment, la capacitat de superació que tothom portem a dintre i que has de trobar per afrontar els reptes que se't possen davant.

I sobretot lo que em porto d'aquesta marató és l'escalfor del públic, dels corredors que et passen quan vas fet caldo i t'animen a continuar. Ara mateix tinc ganes de plorar al pensar en tots els ànims que em va donar la gent, els correcats que em vaig trobar, el públic ja fos català o estranger. De veritat, no puc estar més content. Això em fa pensar en tots els valors positius que té l'esport, en que tot i els moments complicats que estem passant en aquest punt de la nostra història, sí es pot trobar esperança dintre de la naturalessa de l'ésser humà. Joder, un paio que pateix com jo i gent que no em coneix de res, que no sap com soc, m'anima, em porta en safata de plata fins la meta. És molt bonic.

Total, que vaig fent lo que puc i vaig cremant etapes: pujadeta a Marina, Arc de Triomf, Plaça Catalunya, la carpa Correcat a la Catedral. En els avituallament de fisioteràpia em possen spray al soli, no serveix de res pq ja està cardat, però mentalment et dóna un puntet per continuar... i finalment, quan ja arribes a Colom, ja saps que això ja ho tens...

Arribo a la parada de metro del Paral·lel.. no veig a Elena, no veig a Gina.. on seràn? Casualitat o no, en comptes d'anar pel cantó dret, vaig per l'esquerre, desde que m'he trencat vaig a un lateral per no molestar a la gent que de veritat va corrent. I... veig la silueta de la meva filla petitona i la meva dona. Ploro. Quan les veig els hi faig un petonàs enorme, la meva filla que té molt caràcter al començament em rebutja: Gina en estat pur. Però després, quan veu que el seu pare plora, se'm tira als peus. Tb estàn les meves cosines, la dona d'en Javi. No l'han vist passar... i tant que no: anava com un tiro. Després em dirà que al km 35 es va cansar d'anar darrera les llebres i les va passar.

Javi acaba la marató en 3h28m. Ho ha aconseguit. Jo en faig 4h3m. Però puc dir que ha sigut el dia més feliç de la meva vida corrent. Estic tant content per ell!! I per mí tb, sóc més fort de lo que em pensava fa res.


Tornaré. Entrenant com cal. Barcelona em deu una marató per sota de 3h30m. Ja podeu comptar que ho aconseguiré.


Salutacions per tothom! Per qui va fer MMP, per qui va acabar, per qui com jo va petar i va fer el que va poder. I per tota la gent que ens va animar. Sou collonuts, n'estic ben orgullós de pertànyer a Corredors.cat

Bon dia a tots!
Avui la family al complert hem vingut a veure la Marató. Moltes felicitats a tots els que heu corregut avui, mha agradat molt recordar vells temps i animar als que hem pogut trobar entre la multitud, sou grans!! Curat (mha arribat el teu petó des de la distancia!), Jorfer, la super llebre Joan3, Hansi, Xavi Nadal, Cachirulo (que ens volies despistar amb el nom del dorsal!), Danistal, Meep, JRamon, MiguelSbd, Ivanko, Dennis...
Perdoneu si mhe deixat algu! Un plaer animar-vos a tots i fins la propera!!

M'ha donat molta alegria veure-us a tú, en felip i als nens. :love:  M'heu donat una bona injecció d'energia a l'Arc de Triomf  :yes: i bé que la necessitava 

Bon dia a tots!
Avui la family al complert hem vingut a veure la Marató. Moltes felicitats a tots els que heu corregut avui, mha agradat molt recordar vells temps i animar als que hem pogut trobar entre la multitud, sou grans!! Curat (mha arribat el teu petó des de la distancia!), Jorfer, la super llebre Joan3, Hansi, Xavi Nadal, Cachirulo (que ens volies despistar amb el nom del dorsal!), Danistal, Meep, JRamon, MiguelSbd, Ivanko, Dennis...
Perdoneu si mhe deixat algu! Un plaer animar-vos a tots i fins la propera!!

M'ha donat molta alegria veure-us a tú, en felip i als nens. :love:  M'heu donat una bona injecció d'energia a l'Arc de Triomf  :yes: i bé que la necessitava 

[/color]

I nosaltres encantats de donar-te aquesta empenteta! Un petonàs per tú, la Laia i la petitona!

Hola Companys!!

Bé la primera Mataró acabada,

-He gaudit? Si els primers 25KM m'ho he passat pipa amb els companys KANU, FRANCESC i uns kms amb el Grampy.
-He patit? Molt, molt i molt, a partir de 25km anava ofegat per culpa de la grip que vaig passar la setmana passada que m'ha deixat amb el nas tapat i molta mucositat.
Després les cames ja han començat a fallar, rampes, cansament, però al final he pogut creuar la meta, encara que amb un temps 30 minuts més dels previstos

-Tornaré a córrer una marató? I tant, vull la revenja.

Moltes gràcies a tots els companys que heu animat i heu fet fotos,
Zenon que gran sonrisa tienes!!!
Avituallament Correcat gràcies, gràcies, gràcies, com he baixat Via Laitena!!

Deixo per mes tard la crònica.

Gràcies Companys.

Felicitats a tots i gracies per les fotos i ànims 

I que gran el meu "amic" JRDi69. Crec que ha petat la seva MMP. M'ha fet molt feliç. 

Si vols, ja tenim la propera per preparar junts. BARCELONA 2017.

I tant amic 3h39min25s he deixat el sub 3h30 per BCN17 

Una menció especial pel DIEGOLH (barqueta ambulancia que m'ha rescatat en el Km 35 i lo més bonic que l'hi he dit es que no tenía un cul agradable de seguir  :rofl: :rofl:) i en Danigoal únic conegut al que he vist en l'avituallament més gran de tots i que m'ha donat l'empenta extra per deixar l'ambulància enredera 

Crónica més tard 


Salut!
Jordi

Felicitats a tot i totes per la vostra Maratò, jo vaig estar al km33 animant, feia molts anys, penso que era la primera vegada que estaba al costa dels animadors , amb la Mona ens vam fer un fart de aplaudir i cridar :yes:, veus realment l´esforç, patiment, lluita, al marge del temps final, sou uns campions, jo encara tinc la pell de gallina

Felicitats a tot i totes per la vostra Maratò, jo vaig estar al km33 animant, feia molts anys, penso que era la primera vegada que estaba al costa dels animadors , amb la Mona ens vam fer un fart de aplaudir i cridar :yes:, veus realment l´esforç, patiment, lluita, al marge del temps final, sou uns campions, jo encara tinc la pell de gallina

Ja deia jo que no t'havia vist. Si estaves amb la Mona, jo només vaig tenir ulls per ella  :wink2:

La propera anire amb perruca i talons Curat

Enhorabona Maratonians!!!1

DortCe vaya cagada companys, acabant amb tot aixo te molt merit 

liliana jo també soc del "somriu si pateixes" i mira que soc molt barbut. Felicitats

curat m'alegro molt que has turnat a sentir-te maratonia, ja analitzem la jugada en una tirada llarga 

Hola amics, aquí deixo unes FOTOS d’aquest matí, perdoneu si no he fet més però es que li tinc molta por a aquesta proba, en principi no volia fer cap mentres corria, 42km. son massa per mi.  però és queee...
picasaweb.google.com/1021832189711183982...aratoDeBarcelona2016
Moltissimes gràcies pels ànims.

Muchas gracias por las fotos¡¡¡

grimi genial! amb el permis de Vicenç, de gran vull ser com tu

Tiny Enhorabona, 3:33 es una marca molt bona. Ara a gaudir i documentar l'experiencia per Gran Bretanya   :yes:

finorunner: gracies

curat m'alegro molt que has turnat a sentir-te maratonia, ja analizem la jugada en una tirada llarga 

Ja parlarem tranquilament  però en resum és: saber que petaràs al km 30 i picu i seguir endavant  :wink2:

Felicidades!!! En la catedral te veia sufriendo... Però sabia que la ibas a luchar hasta el final. Eres un crack

[/quote] me disteis un subidon ..  mas adelante me puse a llorar porque si llegaba al 38 la terminaba seguro , gracias !!

Pinelli31 felicitats maratonià i ara a descansar 

gracies jorfer ,  , i molt bona tasca la teva 

PD: Pinelli si et recuperes i vens a fer la Trail d'Olesa, ja et felicitaré personalment. 

tan sols per donar-te una abraçada a tu i en wolves val la pena anar-hi  :love: .. crec que tinc lliure , el que no se si fer la curta o llarga .. si es la primera sera la curta .. a lo millor vaig a l'entreno de la llarga i decideixo