Zurich Marató Barcelona 10/03/2019. 41 edició

Noies i nois, no tinc ànims per a llegir les vostres cròniques. Però estic segur que com sempre estan plenes d'emocions, d'èxits personals i col.lectius i segurament també d'alguna petita derrota o fracàs.
Enhorabona a tots per haver-vos atrevit a enfrontar-se amb Ella, sobretot als qye ho vau fer per primera vegada.
Com que no podia baixar al carrer, vaig seguir la cursa per televisió i cal també felicitar la realització per haver-nos ensenyat pràcticament sempre els dos caps de cursa (masculí i femení). Bona feina!
El nou circuit em va agradar més del que en un primer moment em va semblar, espero poder-lo gaudir des de l'asfalt algun dia.

en mi perfil de Facebook tienes 3

Hola Jordi al meu perfil de Facebook en 3 albums amb 1500 fotos o mes hehe

Hola hola!

Encara no he pogut començar a escriure la meva crònica però prometo tenir-la abans de dilluns!

Entrava a donar les gràcies a tothom pels vostres ànims i felicitacions, diumenge va ser brutal!! Inclús ahir que el cotxe em va deixar tirat a un metre del final de la marató durant dues hores (coi de bateria!) no em va esborrar el somriure! Ni avui que he passat el dia al llit amb migranya, continuo feliç com un anís!

Per últim, sobre el nou circuit, em va semblar millor fins als darrers kms. M'explico. Que el primer bucle estalvii la pujadeta a la diagonal s'agraeix, així com no haver de fer el Passeig de Gràcia. La part de la meridiana (així com la diagonal mar) a mi se'm fa bastant distreta doncs sempre estic pendent dels corredors de l'altra banda, especialment dels pastanagues!! Tot i que aquest any em van fer callar varies vegades... però és una bona manera de distreure la ment i fer que aquests llargs kms vagin caient sense adonar-te. Finalment, els darrers kms se'm van fer molt durs. Començar a pujar el paral·lel i no trobar el km40 em va fer patir molt. I al trobar-lo et desvien quan estava acostumat a ja enfilar la "recta" d'arribada del paral·lel... es va fer etern el km40-41, no hi havia manera d'arribar al gir cap a l'esquerra i quan finalment hi vaig arribar (el km més lent de la meva marató), em vaig adonar que encara quedava un petit troç de paral·lel abans d'encarar (ara sí!) la recta final a maria cristina radiant!!

Així que per mi, bon canvi però el final el deixaria igual que en les darreres edicions.

Adjunt tenim una de les fotos del grup feta per RunnerSantBoi.

Gràcies!!

Poca cosa a dir de la meva marató .. surts amb un objectiu i poc a poc vas veient com s’esfuma ..
el meu rellotge marcava 5,6 km en km 5 i 11 en el 10 .. això em va fer la picha un lio .. però Bueno , es la marató que he disfrutat mes , la veritat ..
1 mitja 1;59
2 mitja 2:10 amb això està tot dit , a partir del 33 el gasoil s’ha acabat i he posat el pilot automàtic ( Z0 ) per arribar bastant bé a meta ..
a mi el circuit , no m’ha agradat del tot , la recta fe Mallorca , zona Meridiana massa llarga i la ultima pujada prefereixo el paralel .. suposso que per els mes raoids es millor ..
el que si he flipat bastant es la cuantitat de gent que ha sortit al carrer , a sigut brutal .. tenim animació a cualsevol punt i això sagraeix molt ..
Vinga .. felicitats a tothom que s’ha posat davant la sortida i moltes gràcies als fotògrafs ..

Moltes felicitats a totes i tots per la vostre marató nosaltres vem ser finisher el Jaume Bajo i jo

Moltesngràcies per les fotos i els anims i la hidtatació en el avituallament Correcat

Si li hagués de posar un títol a la crònica, jo crec que seria "Reviure la il·lusió de la primera marató".

La cosa va començar al maig, en tornar de Ginebra. Una companya que hi havia fet la mitja, em va dir que li faria il·lusió fer la marató, però que sola no s'hi veia amb cor. La cosa tenia fàcil solució: em vaig oferir a ajudar-la (això em va servir com a motivació per posar-me més en forma, i vaig acabar preparant i fent Venècia i València, però això ja és una altra història).

L'entrenament no ha estat especialment difícil. Era per l'abril, però: per Bordeus. Abans de començar ja sabia que ella estava molt en forma, i que sense fer res ja aguantava, a ritme suau, 27k. L'obectiu no era cap temps, sinó acabar-la (això sí, sense que la cosa se n'anés molt més enllà del les 4h i escaig)
Quedava agafar disciplina de ritme correcte, i allargar una mica el kilometratge, si no passava res, això estava quasi garantit. Per la Maratest estava clar que podia fer ja els 30 km, i va acabar tan bé que vam avançar el debut. Barcelona era millor per ambient, avituallaments, poder tenir família i companys animant... A sobre ens van canviar la data de Bordeus i la van posar mesos després.

El tema avituallament ja és una altra cosa (vaig obrir un fil al respecte). Després de diverses proves, al final la solució va ser el Powerade més algun tros de plàtan.
La prova definitiva a la Maratest va sortir genial, o sigui que un mal de cap que m'havia portat de bòlid durant molt de temps, solventat.

Els dies abans, vaig estar maquinant amb la seva família els punts on la podien animar (gràcies, dabit, per la guia d'animarató). Ella només sabia que li portarien la nena a l'arribada. A més, li van fer un parell de videos d'aquests de 6 segons per la pantalla de Viladrau.

Finalment va arribar el moment de trobar-nos a la font màgica (lamentablement 10 min més tard de la foto dels correcats). Nervis, emoció, impaciència. Amb la rutina normal més un petit imprevist, vam arribar al calaix sense temps d'escalfar (hagués volgut fer-ho, més com a prova definitiva que tot és a lloc que no pas com a escalfament real). Els jerseis vells ja es van quedar a la tanca abans de sortir... mal senyal estar bé de temperatura en tirants i sense haver començat a córrer... Però ja deia la previsió que faria calor.

Molta molta emoció fins començar a córrer. Fins i tot per mi, quasi com la primera vegada (era la cinquena). Un cop en marxa, l'energia segueix allà però els nervis ja estan sota control.

Aquest cop la sortida és molt millor... al meu debut el 2017, vaig pensar que si volia fer 4h, sortiria al calaix de 4h i més, com si tot el calaix hagués de sortir a 5:41... pífia monumental, no vaig poder córrer fins al Camp Nou. Aquest any, com que pensava que podiem fer 5:41 (la Maratest ens va sortir exactament així), hem sortit a la cua del de 3:45 a 4h. I un cop hem sortit, podem córrer!

Saludem una companya ja al primer km. Està començant a fer curses de 10, i està molt il·lusionada.

Per Sants, els nervis van passant. Ja estem on havíem d'estar. El Garmin, amb els edificis, va pitjor que de costum. Mantinc el ritme per sensacions, sempre una mica per sota del què haguéssim fet sense aquesta calor. Regulem a les pujadetes. No apretem a les baixades.

A tots els avituallaments, m'avanço. Porto una Soft-Flask amb una mica d'aigua per si de cas, una ampolla rígida Camelbak petita (300ml) de boca ampla, fàcil d'omplir de Powerade, i m'asseguro que n'hi hagi prou de les dues coses. Als primers tot va bé. Al del km 10 o 12.5, no ho recordo... esprinto, i al Powerade... tot és del groc! I el groc no l'hem provat... no vull fer invents, ha de ser blau. En porto en pols, el podria fer jo en marxa com a la Maratest, però em diuen que a l'altra banda del carrer, és blau. En uns segons aconsegueixo travessar sense molestar ningú (espero!), i omplo. I llavors... no sé on és la Sandra! M*rda!! Hauria de ser davant, tant com he trigat! Però no la veig. Miro enrere, i tampoc la veig... Decideixo esprintar un parell de travessies, i si no l'he vist, llavors esperar.... i resar. Per sort, als pocs segons la veig davant, i vaig afluixant fins ser al seu costat. Buff... quin ensurt (ella no porta mòbil... trobar-la amb el seguiment de cursa per xip hagués estat complicat... )

Passat el 10 recordo que jo també he d'aguantar una marató i ja hauria d'haver pres el primer gel, som-hi doncs ?

Saludem altre cop la companya, per Sagrada Família.

En algun momement la Sandra em diu que la molèstia al bessó que no va anar a més a la Maratest, es nota, però la deixa córrer. Caldrà vigilar-la.

Al 16 començo a buscar la pancarta groga. Efectivament, es veu de molt lluny, genial! Família i algun amic, localitzats! Primera sorpresa. Tot ajuda a pujar ànims (tot i que va perfectament, només cal esperar que el bessó aguanti com a la Maratest).

Abans del final de la Meridiana, que no se'm fa tan llarga com esperava, trobem un bon amic, que ens acompanya uns minuts, ens fa quatre fotos i algun video, i ens dóna ànims. Genial!

En el moment que tornem a sortir de l'ombra, decideixo que calen gorres. Trec dues gorres de la ronyonera immensa (però còmoda) que porto. I a partir d'aquí, li vaig mullant la gorra regularment.

Vaig al·lucinant amb la quatitat de gent que hi ha fins i tot on pensava que seria un desert. Jo crec que hi ha més públic que fa dos anys.

Uns metres abans del 21 recordo que m'he saltat un gel fa pocs km. I que em toca la pastilla de sals. Les dues coses cap dins i aigua.

Seguim, i al 21 trobem el Jan, el meu fill gran (21 anys i naturalment molt més ràpid que jo),, que se suposava que era al 19 però no ? Vindrà amb nosaltres fins abans de meta. Primer trosset de plàtan. Seguim amb aigua i Powerade, bebent molt sovint i tirant molt sovint aigua pel cap.
Portem un ritme irregular a cada km, segons el rellotge (que ja marca un km de més, ja tinc excusa per canviar-lo...), però ens surten molt semblants els temps cada 5k, 29.5 min, de mitja anem bé per la calor que fa.

Entrem a la Diagonal. El bessó de la Sandra va a pitjor...
Al km 28, segons el previst (per la Sandra segueix sent sorpresa), veiem la pancarta altre cop. Ens cridem mútuament ? Poc després, veiem dues fisios. Parem un moment, no hi perdem gaire temps i a canvi en sortim amb un bessó ple de cremeta i en millors condicions. comencem més suaus, i amb el risc del bessó i la calor, i tenint com a objectiu acabar, no recuperem el ritme anterior (spoiler: ens sortirà la segona mitja 3'39" més lenta).

Entrem en territori desconegut per la Sandra. 31, fet. 32, fet. Bastant cansada, no hi ha mur, el bessó aguanta. No recordo el km exacte, però de cop veiem la pantalla i els lectors. M'hi acosto i hi passo la polsera. Al moment, apareix la filla de la Sandra animant-la. La miro, està plorant i quasi s'ofega. hi ha un càmera que la grava i s'hi abona tot el què pot! ? Quantes emocions!

Al 33, un company de feina amb el seu grup de percusió, són uns cracks (l'any passat van guanyar el premi a millor grup d'animació). Pujo a la gespa i gesticulo davant seu, i li senyalo la Sandra, que va distreta xerrant amb el meu fill. M'asseguro que es vegin, sempre dóna ànims. Sembla més que estigui fent una gimcana que una marató ?

Encarem Marina. Trobem una companya de la Sandra que no conec, es saluden, súper contentes. Energia per uns metres més! Però no sembla que li calgui, va força cansada, com correspon als més de 30 km que porta corrent, però la veig molt bé. Pujades, sense més, i encarem l'Arc de Triomf. Quin ambient! Localitzo de seguida la pancarta groga amb el "Sandra, tu pots!", i li senyalo. Ens acostem per passar prop d'ells just abans de passar l'arc. Només queda el trosset de Ronda Sant Pere per arribar a la zona de baixada. A Pl. Catalunya, veient Portal de l'Àngel al fons, penso que quina llàstima que ja no hi passem... girem per Fontanella, i en tornar a girar per Via Laietana, l'avituallament Correcat. Entre que fa poc que hi sóc i que vaig amb la sarreta de la feina, passo d'incògnit, però m'asseguro de donar les gràcies (com he fet a tots els avituallaments, però aquí encara amb més orgull). Només coneixia en Barcia, de la llista de voluntaris, i no el vaig veure (devia estar a l'altra banda).

A Via Laietana, demano a la Sandra que no aprofiti per accelerar, sinó per recuperar una mica, Arribem al Paral·lel. Era més èpic abans, crec. Sant Antoni, seguim. Cansats, però bé. jo estic més cansat del què m'esperava, però sense cap dubte que aguantaré el ritme sense patir. Sepúlveda. Es veu l'edifici del fons, que ja és Paral·lel, per a mi era pitjor la sensació de veure el pebeter de Pl. Espanya molt lluny i aconstant-se molt poc a poc (jo, amb el recorregut anterior, ho vaig solventar no mirant-lo). Tot i que potser preferia l'èpica del Paral·lel, crec, encara que sembli contradictori.

Per fi girem cap al Paral·lel. Busquem l'inici de les tanques petites, perquè el Jan es quedarà allà, i llavors el de les tanques grans, on hi ha la pancarta de la família. La filla de la Sandra ja està esperant, m'acosto fins la tanca, i la faig córrer davant meu fins sa mare, em quedo darrere per assegurar que ningú l'atropella (tot i que hi ha molt d'espai, en aquells moments, en cap moment hi ha cap perill). Les veig entrar, i per fi puc dir que he aconseguit el meu objectiu!

Moltes hores d'entrenament, moltes hores de pensar, moltes hores de buscar coses... m'ho he pasat genial preparant-ho (i he patit prou per estar encara més content amb el resultat).
Però qui realment ho ha aconseguit és ella. Els 42.2 i més km, els ha corregut ella. Ella no estava segura (sense cap motiu real) de poder fer-ho, i el meu mèrit només ha estat aconseguir que ho intentés igualment, donar-li uns quants consells, i posar-li una miqueta més fàcil l'avituallament.

Tenies raó, dabit. És genial acompanyar algú a viure la seva primera marató!

Havia dit que no volia passar cap samarreta pastanaga (sortint a la darrera barqueta, no era bona notícia avançar-vos), i alguns no m'heu fet cas, m'ha sabut greu cada cop que en passàvem una... A la propera, a veure si sóu més obiedients

La meva opinió sobre la marató de Barcelona d'aquest any (de fet, també era la mateixa l'altre cop, 2017): és una marató genial. La millor que he corregut. L'entorn és genial (sí, té una mica més de desnivell que altres llocs, però això també té una mica de gràcia si no vas a pel rècord del món). La gent, genial. Les animacions. Els fisios. La freqüència i el què hi ha als avituallaments. Els voluntaris, dels avituallaments i de tot arreu, de fet. La fira és la millor, de llarg... no: de llarguíssim! de les dels 4 llocs on n'he corregut (BCN 2 cops, Ginebra, Venècia, València). La samarreta... això és el pitjor, només trobo més lletja la de València...

Quasi per acabar, una crítica: trobo MOLT greu que la gent llenci coses al recorregut, especialment pells de plàtan i taronja, i ampolles tapades... i que la gent, havent labavos cada 2.5 km, pixi al carrer.

Finalment, vull acabar en positiu: agraïr altre cop els voluntaris correcats, els voluntaris no correcats, tant fisios com d'avituallaments, com de la resta de llocs i funcions. I tothom qui ha anat a animar, aquest ambient ho fa màgic.

I tornar a felicitar a tots els que heu complert el vostre objectiu, i als que no havent-lo pogut complir, us heu endut un aprenentatge i una experiència. I ànims per tornar-ho a aquests!

Ara... a per Empúries!

Hola!

Una vegada recuperades totes les fotos, he pogut reconstruir tot el que va passar diumenge. Tenia molts buits mentals, sobretot al final.
Us deixo la meva crònica i resum d'aquest 3 mesos que van acabar diumenge. Si en teniu ganes de saber més detalls allà estan .


Salut,
Ramon.

Felicitats, rnou, tot i que no aconseguissis el teu objectiu. Debutar amb 2h 46 és per estar-ne orgullós!

Sort amb el sorteig de Tokyo! Seria ideal que et toqués, així ho arrodonies tot.

Enhorabona a tots!

Per mi va ser un orgull poder estar al avituallament correcat, animant, repartint aigues, ...

Feia molta ilusió veure arribar a algú amb la samarreta pastanaga, o a companys coneguts.

Va ser dur, però val la pena.

Quina alegria AndreuRunner, m'havia quedat amb la mosca darrera l'orella després de Maratest!

rnou segur que tens sort a aquest sorteig... Nosaltres hem tingut la sort de compartir la teva energia! Coincidirem en algun 10k, jo encara procuraré tirar més avall, a buscar un bon 5.000 en pista!

Espero que vagi millorant aquest sabor de boca ERIC. Has tingut la sort de poder córrer una marató sencera i la força de lluitar fins al final. Això et fa un crack i a sobre ben afortunat!

Ben dit R61! Aviam si trobes el punt de canvi. I com tu, jo ja porto 1h30 (en dos dies eeeeh) corrent des de la marató.

Als teus peus Antirco. Això és ser una calculadora. I preparant-la en 8 setmanes!

Felicitats jordi40! Per sort a corredors.cat els temps són el de menys. I els que no hem pogut fer aquest magnífic circuit pel centre que dius, som una mica nostàlgics de no viure'l, però em sembla que no hi ha marxa enrera...

Ben lluitat bebop! Penso que al final, els canvis poden ser encertats o no, però els espais que donen entitat canvien. Sense anar més lluny, això d'acabar per Sepúlveda precedia a la pujada de Paral·lel en antiguitat d'edicions...

Molts ànims OriolPA34! Va ser un plaer conèixe'ns i compartir aquests kms de superbonrotllo! Com a tots els de la barqueta, em va saber molt greu no poder anar plegats fins al final, però quan no és el dia, una decisió això pot ser la més correcta, així que res de culpabilitzar-se i a per la següent!

Empúries serà un bon dia, segur Luigi. El que està clar és que ara ets dos cops més savi! Així que endavant a per aquesta nova experiència.

Que importants sou les "llebres" que us presteu a ajudar Jrdi69, DEL@ i per no dir dels voluntaris com el Ramon_b o el NachosBoys!

Que merescut jaume86... Amb ganes de llegir aquesta crònica. I encara que queda una mica de Paral·lel ja comença a ser de gaudi, és l'únic tram de l'avinguda que no puja jajajaja.

Vaja pinelli sap greu que s'acabés el gasoil! Però la voluntat no s'acaba. Jo també penso que simplement pel fet de preparar-se una marató ja és un éxit bestiaaaal!

No us perdeu una MIGUEL_SBD! Felicitats. A per la propera tu i el Jaume

Que bonica XaviCht... Que bonic és dedicar l'esforç d'un a ajudar als altres. Així que moltíssimes felicitats a tu i evidentment a la Sandra!

Bon dia a tothom! Enhorabona per les vostres maratons, especialment als debutants amb aquests temps tant bons desde el Fandes, rnou,... fins la bcnrosie

Ja amb les cames una mica recuperades, però ni molt menys per entrenar encara en uns quants més, puc dir que vaig poder celebrar els 10 anys de la primera amb la tercera millor marca de les 8 que he fet. Això sí amb una sensació de no acabar satisfet per varies raons:

- vaig sortir a arriscar seguint de ben aprop les llebres de 3h15. Error, sobretot si a sobre paso la mitja en 1h36'58" , uns 50 metres per darrera del grup, com fins al km28
- els quàdriceps em van començar a fer mal massa d'hora

Això em va fer que no acabés de disfrutar la marató perque massa aviat em vaig haver de concentrar en anar fent per no perdre una minutada i pràcticament no escoltava la gent que estava animant.

Finalment vaig acabar en 3h21'40", registre que no està gens malament però que sap a poc, sabent que estava per baixar de 3h20' clarament. Encara que amb el problema de cames...

En fi, si tinc temps, aquest cap de setmana miraré de fer crònica

XaviCht una marató així és impressionant també. A més a aquella zona segur és on es veuen més drames, calor, més gent i mentalment pot ser dur. A veure si els gels li funcionen!

fandes aquí un que també deixarà les maratons de moment... si no surt el sorteig, crec que no intentaré Valencia ràpid per fer una plaça segura al 2021. Em sortirà més a compte pagar agencia amb el mínim per tenir un dorsal i anar a Valencia a ajudar al Jon que crec que la vol fer, com a part de l'entrenament de Tokyo. Ara ja tenim una referencia i sabem quins punts febles podem millorar.

OriolPA34 et vam buscar per l'aplicació, però no coneixiem el teu cognom. Una llàstima, però espero que disfrutessis la primera part tant com jo.

Ahir per la tarda ja vaig fer 20 minuts de cinta, 1 km a 6, 1 km a 5 i 2 km a 4 . Tot correcte!

PASSEU A LA FESTA!

Aquest era el lema amb el que acudia a la data del 10 de Març de 2019... I per tant, no podia haver millor títol per il·lustrar la crònica d'aquest debut dels 26.888 passos. O almenys així la nombra el meu rellotge

I per què una festa?
"Está clarísimo Charlio!" Guardant les similituds (poques ) que té el córrer amb el futbol i aprofitant la part esportivofestiva hi ha un argument irrefutable... Si et prens l'objectiu com una celebració final a la que tinguis moltes ganes d'arribar amb les millors gales, ja tens el 99 % de l'èxit assegurat (ja sabeu, allò de "sales de frutas!").

Ah, però si és una festa, vas per la barra lliure?
I ara! Per mi, la marató representava (i ara un cop superada em reafirmo), una festa en la que actues d'amfitrió. I és que quan obres la teva casa, t'agrada planificar bé, fer provatures, definir bé el menú... A més que segons quines begudes són molt perilloses! Un altre símil "si bebes no corras" (o no era així? ).

Ja t'entenc, tu vas a segur, una cita íntima...
Uiiiii, que va que va! Aquí quants més serem més gresca farem (no pensis malament )! Amb l'esperança que els quasi 17.000 corredors, 4.000 treballadors i voluntaris i encara més animadors passem un matí genial. I no no, no és un excés de sucre, és la confiança que tots haureu preparat la vostre festa particular amb la mateixa il·lusió. Fins i tot sense ser-ne conscients!

Son mis amigos...

I no vull una festa sense ells! RafaB, Rafa Pérez, CarlosHB, Juanjokyokushin, CarlesCat, Alba, aurelian, ruben6, Danigoal, cristina, jaume86, ptarditti, vanessa, David C, poledancer, Ramon_B, Jorfer, Wallaby, Dabit, ManoloM, Barceruel, Judith, bighouse, Dennis Teuling, Raúl Martínez, carolineta, AndreuRunner, canferreir, ERIC, Mona, Jon.... Els que, excusant-vos de trobar-vos ben lluny empenyíeu i donaveu consells (quin luxe David77). Els que vam tenir la sort de compartir uns quants balls, quadrant els compassos i amb ganes de repetir, aquest cop plegats fins que tanqui el xiringuito rnou, OriolPA34. I els molts, que us llegeixo aquí o per altres indrets i veig que heu xalat de la festa o almenys no us l'heu volgut perdre un any més. Que la munió de samarretes pastanagues (o cors pastanagues, aquells que pel motiu X en dúiem altres) segueixi rodant per les curses i no ens falti l'humor ni els bons companys, que caldrà renovar el E-un-genio, no?

Treballant, en equip, millor!

He deixat quatre persones vitals per nombrar, perquè són els qui en tot moment van estar preguntant que calia per millorar la festa, fent feina a l'ombra i al final compartint i emocionant-se amb l'èxit, perquè és seu! Gràcies amics! Després d'això us sento de la família, encara més!
quico peinado el paio més gran! I no sols per l'alçada... Durant la preparació (quasi inmaculada a nivell d'entrenaments) hi havia un aspecte que em treia la son l'alimentació!! Tots els gels que provava m'era impossible que el cos en tolerés més d'un, així que teníem un "forat negre" pel que passés quan el cos tirava de reserves i necessitava un extra de glucògen i sals. L'únic que em funcionava era l'isotònic de matodextrina, i en Quico es va oferir des del principi a fer d'avituallador i no sols això, també la persona que ajudava a mantenir la concentració i el cap fred. No hi ha paraules per agraïr-te la confiança, els riures i els momentassos que ens has regalat bienpeinado!

Alvar, en el pot petit guardes la bona confitura, sens dubte. El company d'entrenaments que evita sempre que pot les curses llargues, que m'apreta (i guanya) a les curtes. Però que s'ofereix des del minut 0 a fotre-li kilometres per ajudar en un somni. El de les idees meravellosament divertides, el que no es queixa i hi posa caràcter. Tenir en fotografies, retalls del diumenge passat és un regal que guardaré com el tresor que és. Aquests 14 kms finals no els el treurà ningú, ni per sort aquesta entrada triomfal amb en...

Joan3 un referent. Humil, sincer i generós. Quan ens vam trobar ben d'hora a la font màgica em va comentar que no sabia fins quan podria ajudar, ja que el dia anterior havia tingut un sopar fins tard (celebrant amb els seus amics, veieu com cuidar als nostres és imprescindible per les festes diàries) però que venia amb molta il·lusió... Sabeu fins quin km ens va dur com un rellotge suís? Fins el 30. I encara va tenir el detallàs de tornar endarrera i fer 1km i més del final per a que el sabor de boca fos magnífic, que feliç estic de poder fer aquella recta final agafant les vostres mans ben enlaire!

Ther recent arribada a la casa pastanaga, però des d'una mica més enrera, companya de vida. Tenia moltíssimes ganes que disfrutessis d'aquesta marató al teu aire, també dansant amb els amics i sense cap obligació. I és que tu has estat el motor aquests mesos, i la festa no és meva, que és dels dos. No menteixo si dic que la decoració de la mateixa, la música triada, les forces per resistir la fatiga al llarg de les hores, no s'assemblarien en res a les que hem aconseguit pel fet de remar plegats, t'estimo mil!

Em demano una segona ronda!

Pels companys que van haver de plegar abans d'hora. Pels que anàvem a ritme similar i no vau poder seguir-lo o vau patir els darrers compassos. Mil ganes de veure per davant els cracks del crono d'aquesta casa, de poder notar la vostra alegria a meta i de fer moltes posts per a que ens expliqueu les vostres experiències, amb el mateix somriure d'orella a orella que als que els hi va anar com esperaven (o encara millor!). Com bé els hi ha passat a altres companys d'aquí, em va tocar patir de bessons des del primer tram de cursa (especialment el dret), però tinc la sort que vaig poder combatre-ho i estar pendent en tot moment de la que teníem liada en la gran sala de ball, en la que s'havia convertit el diumenge Barcelona.

Però primer cal digerir aquesta

Aquests 2h42m41s en moviment són el reflex d'aquesta planificació de mesos, de disfrutar encarant-la, amb la il·lusió d'assaborir el camí i la celebració final. Ho he xalat tot molt, molt i sobretot les companyies, que molts dies l'han fet més amena i sobretot més profunda. Malgrat que sé que hi haurà una segona, el temps no apreta, igual que no va aparèixer el senyor del mall amb totes les conseqüències, tampoc han aparegut aquelles ganes terribles d'apuntar-se a una altra marató passada la primera. Això està reservat a uns pocs cracks , ara toca fer balls més curts, però igualment intensos, ens veiem d'aquí a l'estiu amb bon rock&roll!

No sé perquè no em deixa penjar les fotos a la crònica... Espero que sense elles no se us fagi especialment pesada! Aquí us deixo algunes seleccionades.






Ens veiem amb dorsal a BdnRunning!

Guauuuuuuuhhh! Me quito el sobrero! Quina crónica més ben parida sortida del forn! A l'altura d'un Òscar! Gràcies per compartir la teva experiencia i emocions amb nosaltres de la teva primera Marató de Barcelona! Que la fiesta no pareeee! A seguir ballant hasta que nos echen del chiringuito amic!

fandes va escriure: PASSEU A LA FESTA!

Aquest era el lema amb el que acudia a la data del 10 de Març de 2019... I per tant, no podia haver millor títol per il·lustrar la crònica d'aquest debut dels 26.888 passos. O almenys així la nombra el meu rellotge

I per què una festa?
"Está clarísimo Charlio!" Guardant les similituds (poques ) que té el córrer amb el futbol i aprofitant la part esportivofestiva hi ha un argument irrefutable... Si et prens l'objectiu com una celebració final a la que tinguis moltes ganes d'arribar amb les millors gales, ja tens el 99 % de l'èxit assegurat (ja sabeu, allò de "sales de frutas!").

Ah, però si és una festa, vas per la barra lliure?
I ara! Per mi, la marató representava (i ara un cop superada em reafirmo), una festa en la que actues d'amfitrió. I és que quan obres la teva casa, t'agrada planificar bé, fer provatures, definir bé el menú... A més que segons quines begudes són molt perilloses! Un altre símil "si bebes no corras" (o no era així? ).

Ja t'entenc, tu vas a segur, una cita íntima...
Uiiiii, que va que va! Aquí quants més serem més gresca farem (no pensis malament )! Amb l'esperança que els quasi 17.000 corredors, 4.000 treballadors i voluntaris i encara més animadors passem un matí genial. I no no, no és un excés de sucre, és la confiança que tots haureu preparat la vostre festa particular amb la mateixa il·lusió. Fins i tot sense ser-ne conscients!

Son mis amigos...

I no vull una festa sense ells! RafaB, Rafa Pérez, CarlosHB, Juanjokyokushin, CarlesCat, Alba, aurelian, ruben6, Danigoal, cristina, jaume86, ptarditti, vanessa, David C, poledancer, Ramon_B, Jorfer, Wallaby, Dabit, ManoloM, Barceruel, Judith, bighouse, Dennis Teuling, Raúl Martínez, carolineta, AndreuRunner, canferreir, ERIC, Mona, Jon.... Els que, excusant-vos de trobar-vos ben lluny empenyíeu i donaveu consells (quin luxe David77). Els que vam tenir la sort de compartir uns quants balls, quadrant els compassos i amb ganes de repetir, aquest cop plegats fins que tanqui el xiringuito rnou, OriolPA34. I els molts, que us llegeixo aquí o per altres indrets i veig que heu xalat de la festa o almenys no us l'heu volgut perdre un any més. Que la munió de samarretes pastanagues (o cors pastanagues, aquells que pel motiu X en dúiem altres) segueixi rodant per les curses i no ens falti l'humor ni els bons companys, que caldrà renovar el E-un-genio, no?

Treballant, en equip, millor!

He deixat quatre persones vitals per nombrar, perquè són els qui en tot moment van estar preguntant que calia per millorar la festa, fent feina a l'ombra i al final compartint i emocionant-se amb l'èxit, perquè és seu! Gràcies amics! Després d'això us sento de la família, encara més!
quico peinado el paio més gran! I no sols per l'alçada... Durant la preparació (quasi inmaculada a nivell d'entrenaments) hi havia un aspecte que em treia la son l'alimentació!! Tots els gels que provava m'era impossible que el cos en tolerés més d'un, així que teníem un "forat negre" pel que passés quan el cos tirava de reserves i necessitava un extra de glucògen i sals. L'únic que em funcionava era l'isotònic de matodextrina, i en Quico es va oferir des del principi a fer d'avituallador i no sols això, també la persona que ajudava a mantenir la concentració i el cap fred. No hi ha paraules per agraïr-te la confiança, els riures i els momentassos que ens has regalat bienpeinado!

Alvar, en el pot petit guardes la bona confitura, sens dubte. El company d'entrenaments que evita sempre que pot les curses llargues, que m'apreta (i guanya) a les curtes. Però que s'ofereix des del minut 0 a fotre-li kilometres per ajudar en un somni. El de les idees meravellosament divertides, el que no es queixa i hi posa caràcter. Tenir en fotografies, retalls del diumenge passat és un regal que guardaré com el tresor que és. Aquests 14 kms finals no els el treurà ningú, ni per sort aquesta entrada triomfal amb en...

Joan3 un referent. Humil, sincer i generós. Quan ens vam trobar ben d'hora a la font màgica em va comentar que no sabia fins quan podria ajudar, ja que el dia anterior havia tingut un sopar fins tard (celebrant amb els seus amics, veieu com cuidar als nostres és imprescindible per les festes diàries) però que venia amb molta il·lusió... Sabeu fins quin km ens va dur com un rellotge suís? Fins el 30. I encara va tenir el detallàs de tornar endarrera i fer 1km i més del final per a que el sabor de boca fos magnífic, que feliç estic de poder fer aquella recta final agafant les vostres mans ben enlaire!

Ther recent arribada a la casa pastanaga, però des d'una mica més enrera, companya de vida. Tenia moltíssimes ganes que disfrutessis d'aquesta marató al teu aire, també dansant amb els amics i sense cap obligació. I és que tu has estat el motor aquests mesos, i la festa no és meva, que és dels dos. No menteixo si dic que la decoració de la mateixa, la música triada, les forces per resistir la fatiga al llarg de les hores, no s'assemblarien en res a les que hem aconseguit pel fet de remar plegats, t'estimo mil!

Em demano una segona ronda!

Pels companys que van haver de plegar abans d'hora. Pels que anàvem a ritme similar i no vau poder seguir-lo o vau patir els darrers compassos. Mil ganes de veure per davant els cracks del crono d'aquesta casa, de poder notar la vostra alegria a meta i de fer moltes posts per a que ens expliqueu les vostres experiències, amb el mateix somriure d'orella a orella que als que els hi va anar com esperaven (o encara millor!). Com bé els hi ha passat a altres companys d'aquí, em va tocar patir de bessons des del primer tram de cursa (especialment el dret), però tinc la sort que vaig poder combatre-ho i estar pendent en tot moment de la que teníem liada en la gran sala de ball, en la que s'havia convertit el diumenge Barcelona.

Però primer cal digerir aquesta

Aquests 2h42m41s en moviment són el reflex d'aquesta planificació de mesos, de disfrutar encarant-la, amb la il·lusió d'assaborir el camí i la celebració final. Ho he xalat tot molt, molt i sobretot les companyies, que molts dies l'han fet més amena i sobretot més profunda. Malgrat que sé que hi haurà una segona, el temps no apreta, igual que no va aparèixer el senyor del mall amb totes les conseqüències, tampoc han aparegut aquelles ganes terribles d'apuntar-se a una altra marató passada la primera. Això està reservat a uns pocs cracks , ara toca fer balls més curts, però igualment intensos, ens veiem d'aquí a l'estiu amb bon rock&roll!

Primer de tot , felicitar a tots els que vau participar a la marató, corredors, voluntaris, animadors, fotògrafs!!!

Estic gaudint llegint tots les cròniques i per concretar :

bcnrosie, Molt merescuda la teva marató després dels bon entrenaments!

Jorfer, Una més, la 25ena com si fos fàcil...

jcarpa, un nou sub 3h i van...

arcadi42, sembla una rutina simple; molt de mèrit!

Trivix Felicitats per la teva MMP!

jramon, Felicitats, només 4 minuts de diferència!

AndreuRunner, un altre sub 3h!

ERIC, felicitats pel teu sub 3h amb el problema de lesions que portes!

R61, una marató més!

Antirco, felicitats! et vaig veure molt bé!

jordi40, felicitats i amb bon marge de millora

bebop, felicitats! un altre que sembla que és molt senzill ...

OriolPA34, segur que trobaràs un dia que et sortirà la marató merescuda

Luigi, molts ànims ...i tal com dius, a per la propera!

JRDi69, felicitats per la teva participació. Llegint la crònica sembla que la fesis sencera...

Jaume86 Moltes felicitats per la MMP!!!

pinelli Felicitats per la teva marató venint de la muntanya!

XaviCht M'ha encantat la teva crònica... Descansa una mica, eh?

Danigoal Felicitats! potser no era el dia per grans marques..

rnou i fandes Quins debuts més prometedors!! Us felicito per la cursa, però també per la gran preparació que heu fet. I a més, les vostres cròniques també estant a l'alçada de les marques!!!

I aquí va la meva crònica....

Una marató plàcida

Arribo justet a la foto de grup a les escales de les fonts. Son uns moments especials per mi, al mateix nivell que els de la pròpia marató. Saludo un munt de companys, alguns amb un reconeixement especial com en XaviNad i en Jorfer, per les seves 25 maratons de BCN . També hi ha els companys que venen a animar o faran de llebres per altres.
També coincidim amb en SergiCB i EDUBDN dos companys amb objectiu de baixar de 3h30. En el meu cas, sé que estic molt justet i els hi comento els meu dubtes.. Escalfo molt lleugerament i tinc un moment per seure amb tranquil·litat i concentració.
Finalment, moments abans de la sortida en EDUBDN decideix recular fins el calaix posterior per sortir amb les llebres de 3h30’ (crec que va ser una bona decisió), tal com farà en Pescallunes, un altre company amb el mateix objectiu.

Km. 0-5
Sortida bastant neta amb l’únic inconvenient dels corredors que van a un ritme molt inferior al del calaix de sortida i que obliguen a maniobrar per avançar-los... Molta animació al carrer de Sants, cosa que serà un fixe en tot el recorregut. Es un luxe córrer amb aquest ambient!
Vaig mentalitzat de no accelerar massa tenint en compte que anem en lleugera pujada. El fet de no arribar fins a la Diagonal, com a les últimes edicions, es nota positivament .
Temps: 25’22

Km. 5-10
He estudiat el nou perfil i tinc clar que aquests son els kilòmetres més còmodes de tota la marató. Conscientment, apreto el pas i em poso a ritme de 4’45/4’50. Quan arribem a la Gran Via veig l’esquena del Anrol58 i penso que no el tinc que seguir si no ho vull pagar més tard...
Vaig escoltant els ànims de molts amics i espectadors. Coincideixo amb en Francesc, un crack de corredor més veterà que jo, que vaig conèixer l’any passat al tenir que plegar i prendre el metro junts. Rient, em diu que aquest any porta una targeta de metro a la butxaca...Feliçment ens vam saludar a l’arribada tots dos!
Temps: 24’10

Km.10-15
Veient la calor em mentalitzo per beure a tots els avituallaments. Una de les novetats del circuit es un gir al Passeig de Gràcia per prendre Aragó i això em recorda l’altra marató de BCN (la del Corte Inglés! ). Uns carrers més enllà pugem per Aribau per plantar-nos al carrer Mallorca que seguirem una bona estona però no se’m fa pesat.
Ens retrobem amb en SergiCB a qui veig força bé! A l’alçada del km.12 em trobo amb la Peti. Aprofito per prendre un gel i una ampolla d’isotònic.
Temps: 25’18

Km.15-20
Al carrer Mallorca camí de la Meridiana la cridòria és considerable i alguns amics es fan sentir especialment! Arribem a la Meridiana i em mentalitzo de que això va per llarg. M’entretinc veient els cracks que ja van de tornada i reconec al grup d’en Fandes, Joan3 i rnou. Saludo uns quants companys que es troben al mig de la calçada i que dedueixo que estan preparats per llebrejar.
Poc abans d’arribar per fi al gir del final de la Meridiana tinc la mala pata de xocar amb el cartell del punt quilomètric del 18 i em faig una rascada al hombro i em comença a rajar sang. Això és una novetat en una marató per mi... M’hi tiro aigua i finalment decideixo no mirar-ho més i que ja es tancarà....
Temps: 25’05

Km.20-25
Després de beure un got perfectament doblat de mans de l’admirada socanna passo pel arc de la mitja marató en 1h45’08 i tinc clar que difícilment podré doblar, encara que les meves sensacions son bones. Avanço en Antirco a qui veig amb un somriure i força confiança.
Una mica més endavant em trobo amb en sandmann que ha vingut tant sols a animar i fa uns metres corrent amb mi i em recomana que em vagi llençant aigua al cap, cosa que faré a partir d’aquest moment (gràcies company!). El més divertit és que li dic molt segur que faré 3h35’.. . Aquests tornen a ser uns kilòmetres favorables i apreto el ritme una mica.
Temps: 24’22

Km.25-30
Comença un dels trams complicats amb l’anada i tornada a Glòries per la Diagonal. Em trobo bé i prenc un ritme còmode i veig que vaig avançant corredors. M’entretinc animant corredors que van en l’altre sentit per la Diagonal. Veig en Danioagl darrera de les llebres de 3h15’ i una altra company que crec que és en Tonibeltran i que no fa bona pinta....
Després del gir tinc una nova trobada amb la Peti que em dona una ampolla d’isotònic molt apreciada ja que els gots dels avituallaments se’m fan insuficients per la calor que ja estem patint. Al pas pel km.30 el meu temps és de 2h29’57 i penso “no estamos tan mal”...
Temps:25’40

Km.30-35
Girant cap a la avinguda del Litoral soc conscient que venen els kilòmetres més perillosos de la marató. L’ambient és millor que altres anys i reconec alguns amics (s’agraeix molt!). Vaig regulant.. i avançant corredors a pesar d’anar a ritme de 5’10.
Em fa il·lusió veure de lluny al amic Carlescat disparant fotos a dreta i esquerra, com sempre hi és! Faig una diagonal per saludar-lo de ben a prop.
Pel carrer Marina m’avança en EDUBDN que ve molts sencer i poc a poc es va allunyant i penso que quasi segur serà sub 3h30.
Temps: 25’48

Km.35-40
Just abans del pas pel Arc del Triomf em passen les llebres del 3h30’. M’aparto per aprofitar a beure amb calma i no em dona temps de saludar al ManoloM a qui ja veig de lluny! Després del pas pel Arc ja tinc clar que la marató es al sac, em relaxo i començo a baixar una mica el ritme.
Després del pas per la Pl.Catalunya m’avança en Pescallunes que ve del darrera amb més bon ritme que el meu. Arribem a la Via Laietana i al avituallament més esperat! Puc saludar uns quants amics (no tots, ni molt menys!) i al estar de baixada passa molt ràpid ...
Abans de Colón i coincidint amb el pas d’una ambulància em trobo en Tonibeltran que m’explica que ja porta dos o tres aturades i que va en mode survivor. No em segueix a pesar de que el meu ritme ja s’acosta a 5’30..
Temps: 27’07

Km.40-42,195
Enfilo el carrer Urgell i vaig fent sense notar la pujada, però al girar per Sepúlveda, no recordava que fes tanta pujada! Gaudeixo del bon ambient que hi ha (com fa anys era!) baixo molt el ritme i em dedico a xocar mans amb els nens.
Veig al crack del David (blogmaldito) fent fotos després d’acabar la seva marató (Chapeau!!!) . Per fi arribo a la recta final, entro super relaxat i puc saludar al amic waterpoler ...
El temps final ha estat 3h35'18
Temps: 12’24

El temps final ha estat 3h35'18

Tot seguit, em trobo al Jaume86 super content i diria que emocionat! També en Jorfer, que està bé com sempre! Els deixo perquè necessito beure. I em quedo uns moments parat mirant com els voluntaris van penjant les medalles i penso: Quina marató més plàcida !!!

rnou va escriure: XaviCht una marató així és impressionant també. A més a aquella zona segur és on es veuen més drames, calor, més gent i mentalment pot ser dur. A veure si els gels li funcionen!

Gràcies pel consell! Aviat els provarem, a veure si els estrenem en cursa a Empúries, que ella fa mitja (a Sant Cugat no ho crec, massa d'hora)

Tiny va escriure: Primer de tot , felicitar a tots els que vau participar a la marató, corredors, voluntaris, animadors, fotògrafs!!!

Estic gaudint llegint tots les cròniques i per concretar :
....
XaviCht M'ha encantat la teva crònica... Descansa una mica, eh?

Després d'Empúries... potser (o no, perquè tinc Bordeus a l'octubre ). Gràcies.