Campionat del Món 48 hores 2026 (Cinisello Balsamo, 27 a 29/3/26)

Respecte a la meva cursa, tenint en compte que no vaig poder fer una preparació massa específica, que era la activitat de més hores i, si tot anava bé, la meva distància més llarga, estic moooolt content del resultat. El meu objectiu inicial era superar els 300km, una barrera que en aquestes curses sería l'equivalent a un Sub3 en marató o un 200km a les 24 hores. A més, una mostra més de lo minoritària que és aquesta disciplina, superant els 295'2km podria fer "récord d'Espanya" de la meva categoría. Entre cometes perquè no és distància oficial, ni hi ha antidopatge... M'és igual si li diem "millor marca espanyola M50 de l'història". Era més una motivació que una altra cosa.

Sabent que era una prova on no podia flipar-me, em vaig plantejar uns objectius cada 12 hores per fer aprox: 90+80+70+60=300km
Com bé heu dit, la gestió de la son és clau (i una de les meves grans pors, per desconeixement). La meva idea era fer microsons de 10-15 minuts com a les backyards. 2 el primer dia i els que necessitès a la segona nit. Finalment vaig ser incapaç, no m'adormía. Descansava una estona però, entre les dues nits vaig dormir uns 20-30 minuts. Molt dur.

En totes les proves d'ultrafons, diría que de les 6 hores en amunt, la cursa és una autèntica muntanya russa. Potser és això el que ens atrau, el veure com en un moment estàs al pou i vols marxar a casa, i una estona després estàs recuperant voltes a Andreii Takchuk o corrent colze amb colze amb Penalba o Nico De las Heras. Jo vaig tenir moments de tot, com tothom. Vaig salvar alguns "match-balls" bastant aviat i vaig tenir hores senzeres de gaudiment, de sentir-me poderós corrent a 6:30 . Tenia clar que això era una cursa d'eliminació, on no guanya el més ràpid sinó el més resistent. Una mena de "La larga marcha" d'Stephen King, però salvant-nos la vida. Després d'un parell d'hores a la primera nit on vaig haver de parar, m'en vaig anar gairebé a la posició 90 de la general i 13è M50. No és que em preocupés gaire, perquè jo havia vingut a fer la meva cursa i en les classificacions d'altres anys les medalles havien estat per sobre dels 325km, però va ser molt motivador veure com sense forçar gens anava recuperant posicions hora a hora. Va haver un moment on em vaig veure amb serioses opcions de podi, però el 3r em tenia ben controlat i descansava quan jo parava i apretava quan jo ho feia. Finalment em vaig quedar a menys de 5km del bronze. A la part final, amb tothom arrosegant-se bastant (no cal dir que jo també, inclús els guanyadors), vaig aturar-me un parell de vegades a atendre a Nico, que ja anava tort com a vegades l'hem vist a les nostres 24 hores. Volia salvar el podi, récord d'Espanya absolut i rècord del món M60 i jo tenia controlats els 300km. Va ser un honor perdre uns pocs kms per ajudar-lo a ell a aconseguir tot això.

Finalment 302'469km, 4t M50 i 25è absolut.

Dels representants espanyols, 5è de 24 (27 si comptem 3 companys inscrits que es van lesionar a la preparació). 5è per davant de 3-4 corredors com a mínim que, objectivament son més forts que jo (un d'ells, el 2n classificat a les darreres 24 hores, i que va aconseguir marca directa per a l'Spartathlon). També per davant de 3 o 4 més que ja tenien experiencia en 48 hores (Luisito i Paco Robles entre altres, dos dels meus grans referents). Encara que us sembli extrany agudir d'un esdeveniment així, més enllà de números i oficialitats, molt content de l'experiència compartida amb l'equip i dels aprenentatges propis. No descarto repetir. Crec que se'm dona bé. I hi ha qui prefereix ser cap de ratolí abans que cua de lleó.

Per cert. Respecte al Récord 'Espanya M50, tot i superar l'anterior marca, m'he quedat amb les ganes. A les 48 hores que es feien simultàneament a Burjassot, Ginés Macià va fer 322km. Així que no em queda més que aplaudir-lo (a més és conegut de batalles compartides) i quedar-me amb la segona millor marca. Va ser maco pensar que un dia vaig poder tenir un récord d'Espanya, ni que fos de l'Aliexpress

Està clar que sou de ferro i formigó i teniu un cap privilegiat on sabeu lluitar contra el dolor i les ganes de deixar-ho córrer.
Impressionat amb el món de l'ultrafons en general i no tinc paraules per la teva gran progressió que estàs fent en aquest món, Barceruel. Enhorabona!!

Sou éssers d'un altre planeta. La majoria dels que ens creiem fondistes tenim dificultats per a superar una Marató i vosaltres... 300Km a la pista.
Admiració total!

Primer de tot Victor, la meva admiració pel que has fet, es inassolible per la immensa majoria de corredors, a la teva explicació has escrit un paràgraf on no hi estic d'acord.

Cita literal:
És cert que m'hauria pogut inscriure i anar, i punt. Pots fer-ho sense haver fet mai un 5000, però no haguès tingut cap sentit. Ara, com ja heu dit, això passa en màsters en moltes altres disciplines. O no hi ha mínima o son hipermegapopulars.

Per poder participar als campionats nacionals existeixen marques mínimes per totes les disciplines segons grups d'edat:

Campionats :
atletismorfea.es/sites/default/files/202...eralesMaster2026.pdf

Per competició internacional:
Per exemple pal meu grup 70-74 per Marató cal haver fet aquest any o l'anterior 3h 50'
En el teu cas 50-54 caldria 2h 50'

El campionat d'Espanya de Marató te aquests requisits:

atletismorfea.es/sites/default/files/202...-%20Marat%C3%B3n.pdf
Per mi 70-74 cal 4h 15'
En el teu cas 3h 30'

No ho considero "hipermegapopulars".

Repeteixo total admiració pel que heu fet i sobretot pel camí per fer-ho.

Vicenç

Realment el terme “hipermegapopular” no és adeqüat. De les minimes de pista no estic familiaritzat perquè no hi participo, però les dels campionats d’Espanya si que les sabia i a elles em refería, però haguès estat més ajustat dir “no son excesivament exigents” o quelcom similar. Les internacionals si que m’ho semblen. Pels campionats de Catalunya si que és suficient amb estar federat.

Disculpa si he ofés. No era pas l’intenció.

Víctor moltes gràcies per totes les explicacions, no eren necessàries però sempre està bé una mica de debat i aprendre coses. Més o menys estava informat perquè m’agrada el tema i havia sentit algunes entrevistes a l’Ivan.

Com va la recuperació? Pràcticament que et diria que és el que em fa més bola, pensar en recuperar-se després de tal destrucció a nivell ja purament de son i psicològic, sempre tenint present que sou populars amb feines, família… jo necessitaria una setmana de vacances sol segur 😂

Felicitats altre cop, es nota que hi tens passió i ho disfrutes i això val més que qualsevol altra cosa a la vida

Ja saps que estic disponible per entrenaments quan vulguis 😜

Barceruel no cal cap disculpa, sols faltaria!, era per aclarir una mica que en una mateixa competició com la Marató de Barcelona, que era campionat de Catalunya i Espanya, no tothom federat podia optar a medalla, i referent a que per participar al campionat de Catalunya no cal mínima es cert, però a diferencia del de Espanya, on si tens la mínima el dia del campionat pots fer una cursa horrorosa, imaginem Marató cinc hores si estàs entre els tres primers et donen medalla, pel campionat de Catalunya de qualsevol disciplina exigeixen una marca mínima al mateix dia de la prova (excepte si tens mes de 70 anys), per tenir medalla.

fcatletisme.cat/wp-content/uploads/2025/...mativamaster2026.pdf

En el teu cas per Marató seria 3h 15'

Un cop mes felicitats per tot, 24 hores, cròniques, quan fas de llebre i tot el que aportes a corredors.cat.



Vicenç

Que emocionant Barceruel! Quina passada! M'és impossible imaginar tot el viscut (no sols en aquestes 48 hores sino en tot el procès amb els teus i també amb la gent ultrafondista) però sí que es percep que és tan espectacular com la marca... Que és una passada! I crec que tan per Corredors com per la UCA que vas dur al nom de la participació ens ha de servir per posar en valor la vostra disciplina, pels que estem tan allunyats d'ella.

QUE BRUTAL! M'encanta! Felicitats, i a per totes en aquests 100km.