Doncs molt tard... Però aquí va la crònica del 25 de Gener! També titulada:
Sant Antoni bé val una (ara dos)
MMP!
2026 ve carregat d'il·lusions (no tan d'entrenaments per assolir-los) i el primer pas és la temporada de Pista Coberta... Però enmig del bonic art de donar voltes a la pista de 200m de corda apareixia el
Campionat de Catalunya de 5k! Distància en que no millorava la marca homologada (16m41s, Juny de 2018 a Serrahima) des de feia 7 anys i mig, i en la que sols havia tingut un dia inspirat (a Sant Andreu 2022, on haguès fet millor marca però com a mínim faltaven 50m).
Segurament, centrat com estava preparant el 800m i el 1500m (i sense fer ni tan sols el volum que desitjaria per elles dos) haguès passat olímpicament d'apuntar-me a patir durant 5000m. Però ai las!, Sant Antoni és (junt amb la desapareguda Correbarri) el meu 10k preferit de Barcelona, on tot i no ser el més ràpid tinc les meves dos millors marques personals en circuit homologat (34m17s en 2020 i 34m29s en 2025). Així que, calia anar 100%!
A més, l'hora de sortida de la germana petita (i Campionat) del clàssic deumil era magnífica per la logística familiar. 10h45, que permetia anar-hi acompanyat per la
Ther (gràcies a la tieta que aniria amb el peque de la casa) i gaudir plegats de l'ambient de festa major. I dormir una mica més i esmorzar un xic més tard, que s'agraeix. Just a temps per veure els primers/es del recorregut llarg i que els/les coneguts/des t'expliquessin que el vent tenia el seu efecte en els darrers kms. Vaja, una mica més lluny de rebentar el cronòmetre, però aquí havíem vingut a passar-ho bé!
Trobo un company de pista (el Gerard) i decidim escalfar repassant el recorregut del 5k. Més endavant es demostrarà ser una sàvia decisió, conèixer el que et vindrà i on Eolo et voldrà fer recular, serà un gran punt per no arronsar-se i ser valent. En tot cas, veiem que és un circuit rapidíssim i que, malgrat que des del km 3 ens donarà un vent empipador, la temperatura és meravellosa. Mobilitat, saludar a cares boniques en el pati de l'escola (fantàstic funcionament del guardarroba) i a buscar els calaixos de sortida!
Campionat a BCN = Nivell de Bogeria en el calaix de federats/des. Caldrà estar atent a la sortida...

Ha! el Fandes atent diu, quina gràcia. Lent a l'arrencada, em trobo lluny dels que pretenc que siguin els meus companys de viatge, primers metres Floridablanca, doble gir per Casanova per agafar Sepúlveda i apa, primers 10-15m que caldrà recuperar al pas pel km 1 (3m13s). Així que pujo amb ganes per Calàbria, trenco per agafar la recta llarga de Gran Via i poc abans del km 2 (3m12s) connecto amb dos companys que guanyaran les seves respectives categories del Campionat CAT (Eric, M40 i Jose Luis M50).
Els dos són els que tiren de la petita barqueta que s'ha format, encara que aviat l'Eric se'n va cap endavant i jo al no poder tancar l'escletxa, em trobo comandant les operacions. El cap pateix, les cames dubten, però avui no em penso rendir. A més, aviat arribarà al km 3 (3m19s) la taula de salvació que és Passeig de Gràcia, perfecte per agafar aire i encarar amb decisió les Rondes, primer de la Universitat i després de Sant Antoni. El vent convidaria a buscar voluntaris per comandar la barqueta, però vaig decidit a tancar qualsevol forat i a tirar si és necessari.
El patiment va in crescendo però al pas del km 4 (3m18s) ja sé que sols una debacle m'allunyarà de l'objectiu gros. Físicament penso que vaig defallint, però el rellotge marcarà el contrari, que la meta m'empenta a tornar a accelerar i recuperar el ritme d'inici de cursa. Fins i tot més ràpid veient els arcs... Fins que fico el peu en un forat enorme a la calçada, però com pots no haver-lo vist! El turmell hiperflexiona, però avui els altres són favorables, sembla que no m'he fet mal. Sí que m'he desconcentrat i no tinc esma per contestar al canvi del Jose Luis, així que em limito a aixecar els braços i gaudir, perquè sí
92 setmanes després renovo marca personal en els 5000m.
Sempre cal celebrar, mai es sap quan serà la darrera... Creuo el km 5 (3m12s) i em deixo caure. Estic feliç i buit. Avui sí. He sabut gaudir-patir en el fons com un veterà.
I amb premi! Lluny del Campió David (14m54s), però amb
16m13s aconsegueixo el sots-campionat de Catalunya 5k M35! Ja tinc una fotografia amb ell per la història. I una motivació més gran per seguir completant el tetris de la preparació... Que com la de tots/es és difícil, però a la vegada divertida i que ens fa divertit el dia a dia!
Ara el dubte, per 2027 torno al 10k o al 5k a Sant Antoni?