El goig de córrer per la muntanya

He vist el track i tenim d'haver anat més cap a la dreta

La companyia de 10  , 3 persones humanes i un cànid, que corre que se les pela (ull, no se la pela mentres corre  :intello:)
com diria el (cada vegada menys) President Montilla, xist  :rofl:

Doncs jo, ahir, amb dues amigues més, ens vam enfilar al Pedraforca. Vam sortir de Gósol i vam fer el recorregut que comença un cop travesses el poble amb un indicador que diu: "al Pedraforca pel Verdet". És un PR. Mai l'havia fet per aquí; després resseguim la carena i pugem, grimpant fins al Pullegó superior; baixem per l'altre costat, la tartera i el bosc,  i seguint sempre el PR arribem a Gósol. Tot ho fem caminant -les meves companyes no són de córrer-. Temps efectiu total: 4h30m. Suposo que això per vosaltres, a més de ser pa sucat amb oli, no té cap gràcia, perquè no vam córrer, però suposo que és una manera de començar a córrer per la muntanya. És que aquestes amigues no corren. Jo de tota manera, baixant pel bosc, quan faltaven 20' per arribar al cotxe, em vaig fúmer una patacada-relliscada, que encara porto les marques. En baixar, vaig veure un noi amb dos gossos que baixava a tota pastilla, corrents com un boig, passant de camins, atravessant el bosc per on li venia de gust: amb texans i bambes ni de muntanya; vaig pensar en vosaltres que segurament aneu així per aquests móns de Déu. Que us sembla el meu "paseillo"?

Ramon, ja vaig veure al mapa....

Upe, clar que si, tot es començar, si no te cap secret, pots començar combinan el córrer amb el caminar, el famós "ca-co" i ja veuràs com comences a gaudir de la natura en estat pur.
Texans? no, anem o pantalons curts o malles a l'hivern, d'aquesta manera sempre portem les cames guarnides  :intello:

Upe el títol del fil,que jo vaig obrir,es refereix al fet d'anar per la muntanya tan li fa com ho fas,si caminant,passejant o com un boig esperitat,sempre això si que respectem la natura.

Enhorabona per la grimpada al Pedraforca !!!!!

Ramon, massa, m'animeu força. Espero córrer més, aviat. Gràcies! :smile:

De moment cura't les patacades del diumenge ja saps molt de betadine i al aire lliure....,t'ho diu un que és especialista en aterrissar sense tren d'aterratge desplegat  :rofl:  :rofl:  :rofl:

De moment cura't les patacades del diumenge ja saps molt de betadine i al aire lliure....,t'ho diu un que és especialista en aterrissar sense tren d'aterratge desplegat  :rofl:  :rofl:  :rofl:

Els problemes de les patacades és que de moment no es veuen (pantalons, etc.) i volia dissimular a casa meva. Però l'endemà i sobretot avui la cara paga i tinc un blau al nas que de moment semblava que m'havia curtit el sol de la muntanya, pero avui ja canta massa i m'han descobert. He dit que m'havia donat un cop amb una branca. Però no sé si passa 

Una representació de les curses per muntanya dels anglesos al 2009 :

Des de setembre del 2009 he estat vivint i treballant a Olot. Des del primer dia em vaig fixar en el Puigsacalm i vaig dir que algun dia havia d'anar des d'Olot fins al cim i tornar. Algun dia. Ho veia impossible pq caminava coix i no podia ni córrer un metre. He estat lesionat des de juliol 2009 al maig 2010.

El maig fer-me fer unes plantilles, vaig sortir al carrer i vaig veure que ja podia córrer. Les primeres setmanes 20min al dia i cada cop una mica més.

Finalment, el passat 29 de setembre, un dia abans de deixar la feina i el pis d'Olot ho vaig intentar i ho vaig aconseguir. La pujada de dia i la baixada de nit, amb frontal. El bany en el Salt del Sallent obligat i la motxilla plena d'avituallaments i roba per si em perdia.

Finalment ho havia aconseguit: Olot, Puigsacalm, Olot. Des de la feina fins al cim i tornar: 41km, D+1150m, D-1200 aprox, 4h38'.

He fet una ressenya en el meu bloc: ultraparis.blogspot.com/2010/09/entrenam...alm-41km-d1200m.html
(llàstima tenir el GPS i la càmara sense bateries)  :ouch:

El bany en el Salt del Sallent, recuperant total. Les vistes des del cim de la posta de sol per sobre de la boira impressionants. La baixada en negra nit, una mica tenebrosa (la Garrotxa té fama de terra de bruixes).

Un dia abans d'abandonar aquella terra ho havia aconseguit. Al cim que veia cada dia des de la feina envoltat de boires, tapat per núvols baixos, il.luminat pel sol, nevat en èpoques gèlides hi havia pujat i baixat des del lloc de feina mateix.  :yipi:

Fantastic

Una altre matinal dominical, gaudin de la montanya i un cop més amb una solitud impresionan, el Pitt i jo sortim de Vidrà i tot seguin el GR3, anem pujan en direcció al Castell de Milany, el corriol és fantàstic, ple de racons meravellosos i 100x100% corribles, ara una fajeda, ara uns bedolls, el darrera Santuari de Bellmunt, el Castell de Stª Maria de Besora i la Plana sota un mar de núvols,...refiat perdu les marques de GR, després de buscar-les i rebuscar-les, veig penjat d'unes branques uns plastics de color taronja i un darrera l'altre, doncs avall, algun lloc em portaran i tot travesan una fajeda, arribo a una pista emporlanda, amunt o avall? Amunt a veure si trobo un indicador i efectivament al coll i trobo un indicador que em diu que és cap avall, i efectivament després de travessar una finca ramadera ja veig el Castell (bé, tan sols i resta una pared) i amunt, aquí el dia canviar com un mitjor, havia sorit amb sol i un cop a dalt hi ha una boira que no deixar llucar-hi a més de 25mts, la tornada, fàcil, retrovan les marques de Gr i anan molt al tanto de no perde-les, vaig fen, ritme bisonte i ara ja tot de baixada, les argelagues estan farcides de fruits (mores) que permeten avituallaments ràpids i energètics.
Total, 22km, 1026mts positius i 3.40' i  més feliç que un ginjol  :love:

Quina enveja, Ramon, encara que jo també m'ho vaig passar pipa fent la marató de Collserola; això sí, només corria a les baixades, però el paisatge era fantàstic. Cada dia m'agrada més la muntanya! :smile:

Upe, la muntanya hi ha estat sempre, al igual que els camins i els corriols, tan sols cal una mica de ganes, un mapa, i...tira milles, que la muntanya no te límit i no cal possar-nos sempre un dorsal

Doncs jo, aquest diumenge he pujat al Balandrau.
Fa uns dies, caminant amb la parella varem descobrir uns senyals que no havía vist mai i després de donar-hi una ullada vaig decidir que calia investigar-ho a fons.
Per tant, diumenge deixava el cotxe al bonic poble de Serrat, a prop de Queralbs. Vaig buscar el camí cap els Plans d’Escuina, (em va tocar fer algunes marrades i fins i tot, en algun moment buscar bolets pel mig del bosc, però finalment vaig trobar el camí correcte, de fet, una pista prou ample). 
Al cap d’una estona enllaçava amb el camí que puja de la central del Pont de Daió i continuava en direcció al refugi de Coma de Vaca.
A mig pujar de les Marrades és d’on surt el camí “nou” que volia investigar. Quan hi varem passar amb la dona hi havia un cartell que deia: “Camí directe al Balandrau. Jan”. Ahir el cartell ja havia desaparegut però les marques de pintura vermella, per sort, encara hi eren.
Òndia quin camí: genial!! Pedres, grimpadetes, (fàcils), fins i tot alguna desgrimpadeta,  sempre per un sender poc o gens marcat, però això si, molt ben senyalitzat amb les marques de pintura. Un dels camins més drets i divertits que he fet mai! Puges uns 800 m. de desnivell en poquíssim km.! No sé qui és aquest tal “Jan” però des d’aquí la meva felicitació per la seva iniciativa! :love: :love:
Quan pugui ja penjaré el trak. Al final surts a la dreta del Balandrau, gairebé al cim mateix.
No hi havia ningú, feia un sol espaterrant i un vent fred que em glaçava la cara.
Després, baixant per la carena, (Roques Blanques, Carena de la Caixeta…) sempre recte cap a Serrat, vaig trobar-me una ramada de 40-50 isards que van córrer al meu davant: “que us atrapo” els hi cridava, je, je. Damunt meu, al cel, el trencalòs donava voltes.  Al meu davant, a l’altre cantó, els cotxes aparcats a Fontalba reflectien el sol

En total van ser unes 4:30 hores de disfrutada i d’entrenament.
De persona-humana, no vaig trobar-ne cap.
Això és el goig de córrer per la muntanya, em repetia!

Alpenser, sortida intressant de debó aquest track has de passar-nos el si et plau que en farem bon ús. :yes:

alpenser

El cartell que esmentes se'l va endur una de les múltiples allaus que baixen del Balandrau cada hivern i primavera... i certament, el camí és molt i molt dret  :oh: està en forma, eh! 

Jo també vaig pujar a caminar per la zona: central de daió - les marrades  - ref.Coma de Vaca - tota la coma amunt fins el Puig i coll de Tirapits - baixar per la coma de Freser - ref. Coma de vaca - camí dels Enginyers - camí de les Pedrisses i les collades avall - central de Daió, amb la tonteria del passeig van sortir +30 kms i 2000 m+, ara entenc perquè em vaig cansar!  :mdr:
Ahir va ser un dia especial a l'alta muntanya, rebien la tardor!  :glasses: feia un fred i vent an-to-lò-gics del que vindrà més endavant  :love: A més a més hi havia una termoclina mooolt marcada cap als 1800 m més o menys, el canvi de temperatura era brutal  :beurk:
I al finalitzar, a punt de remullar-me al Freser... va i em trobo en lluispatins 

és aquest camí?

cony! 800 +D i pocs km ja ho podeu dir ja............ :surprised: