Hello!!!
Hi ha curses de muntanya cada cap de setmana, però com la cursa d'Alpens no n'hi ha sempre.
Hi ha curses de muntanya, i hi ha la Trail3comarques , tot i que a mi m'agradava més el nom Cursa3comarques de tota la vida.
Com molt bé va dir en
Pau, no és la cursa, és el poble
...els paratges són molt macos, però és que aquella gent es desviu i això se nota quan corres allà. Per jo aquesta cursa ha estat, és i serà sempre molt especial.
Tot i que estic lesionada, i que ara mateix la meva vida atlètica és una merda
, avui ha estat un gran dia. Estava inscrita a la Marató, enguany feien el 30 aniversari
i han volgut fer quelcom diferent, però fa més d'un mes me vaig lesionar i
"en teoria" no puc córrer. Evidentment no podia fer la Marató, però he volgut provar de fer la de 12km a ritme xino-xano a veure que passava, així que he fet canvi de dorsal, he anat a veure la sortida de la Marató i després d'esmorzar i a fer la nostra sortida (conjunta 1 i 2 comarques).
Com sempre, ha estat un festival
, el marcatge
IM-PE-CA-BLE, els avituallaments m’han encantat, ja que hi havia lo que hi ha d’haver: fruits secs, dàtils, xocolata negra, fruita i barretes, és a dir coses saludables i res de merdes que fan molt bulto i no són nutritives. L’única petita cosa que demanaria a l’organització
, és que potser podrien animar a la gent a portar el seu tassó o utilitzar envasos reutilitzables, jo porto el meu sempre, encara que la cursa sigui curta, crec que és un petit gest que pot evitar molts residus . L’avituallament final molt bó, com sempre...i la cerveseta fresca entra molt bé. La bosa del corredor molt complerta: fuet, carquinyolis, samarreta o tovallola a escollir, cervesa, aigua, caldo aneto, calendari, taronja, carmels i una pasta de dents (crec que no m’he deixat res), i a l’arribada un planta i un buff. A casa com hem corregut 3 de 4, ja les he plantat a l’hort i ha quedat del tot guarnit
.
Per noltros ja és una tradició, anam l’horabaixa abans amb dues famílies més, sopam a la Fonda d’Alpens
(que mai, mai, me cansaré de recomenar que hi aneu) i dormim al poble. Enguany he coincidit amb na
Sarcel, que feia temps que no veia, llàstima que la presència correcat hagi estat més bé pobre...però si que hi ha hagut alguns
“veterans de guerra” que estaven per allà com l’
avi mena i l’
abuelo; està clar que costava perdre’s la festa d’avui.
I el dia no ha pogut sortir millor
: n’
Aixa (la meva filla), ha quedat 1ra de cadets a la de 12km (i evidentement m'ha tret un bon troç), la meva companya de fatigues
Marta ha fet podi de categoria, la nostra amiga
Montse, amb qui hem compartit el cap de setmana ha guanyat la Marató després d’un hivern difícil (hem acabat plorant tots, cabrona), el meu marit i un altre amic de la colla han acabat molt feliços, i jo he corregut sense dolor (bé, qui diu córrer, diu fer un caco semi-alegre
), i per fi, per fi, per fi, l’
Alpenser i jo ens hem posat cara i ens hem pogut fer dos petons
.
Està clar que no és la cursa, és Alpens, és la Trail3comarques, és un grup de gent ben parida que munta un gran sarao i que te fan molt, molt feliç.
Un plaer haver tornat aveure,
Sarcel. I a la resta, els que heu estat a punt de venir, no us la perdeu l’any que ve, ja hi heu anat, ja sabeu el que és i sabeu que hi voleu tornar a viure. I als que no hi heu anat mai, de veritat, que val la pena, val molt la pena.
LLARGA VIDA A LA 3 COMARQUES I LLARGA VIDA A ALPENS!!!!!
A veure si l'any que ve tornm a ser un bon grapadet de pastanagues!!!
Dennis!!!, i tant que ho sé: tinc el 14 de juny apuntat a l'agenda!!!!