La marató en genèric

He seguit analitzant dades de què disposo de la recent marató de Barcelona, i llevat d'error o omissió al fer-ho, és poden extreure algunes coses:

L’augment d’inscrits respecte de l’any passat ha estat del 23%, dels quals, pel que fa al gènere, les dones han estat el +32%, i els homes el +21%:

Inscrits	2007	2008	Increment
Dones	914	1.202	+ 32%
Homes	6.519	7.919	+ 21%
Total	7.433	9.121	+ 23%

La proporció de dones i homes respecte del total, malgrat l’increment de les primeres, és gairebé el mateix que el de l’any passat:



Amb el 13% del total, continua essent molt baixa la participació femenina en les maratons de les nostres contrades (com passa també a la resta de l’Estat espanyol). I és de destacar que a la de l’altre dia,  la gran majoria eren estrangeres: en concret, el 80%.

Una dada positiva, no obstant, en relació a la participació de les dones: el nombre de maratonianes catalanes i de la resta de l’Estat s’ha incrementat molt enguany. Ha passat de 125 arribades el 2007 a 193, la qual cosa significa un augment del 54%.

En quant a la procedència dels participants inscrits, cal destacar que l’increment més alt ha estat el dels corredors i corredores de Catalunya.

Inscrits	2007	2008	Increment
Catalans	2.690	3.445	+ 28%
Resta Estat	840	1.037	+ 23%
Estrangers	3.903	4.639	+ 19%
Total	7.433	9.121	+ 23%

Pucu

Sí en aquest fil hi cap tot el què té a veure amb la marató, ara que s’acosten les olimpíades, pot ser un moment escaient per recordar algunes coses relacionades amb la marató olímpica.
:smile:
Una d’elles pot ser la de fa exactament 100 anys, en els Jocs de Londres del 1908, quan un corredor italià, de nom Dorando Pietri, és va quedar clavat a 325 metres de la línia d’arribada.

L’home, va trigar més de 9 minuts en recórrer aquests fatídics 325 metres finals. Havia patit un cop de calor, i va caure a terra quatre vegades quan ja estava dins de l’estadi.

En la darrera de les caigudes, en veure’l els jutges en un estat que cal imaginar-se’l, el van ajudar a aixecar-se i va arribar a la meta.  Va entrar el primer, però els mateixos jutges el van desqualificar... per haver-ho aconseguit amb ajuda.

Els cronistes de l'època explicaven que "(...) quatre corredors van prendre la davantera durant molta estona per quedar després sol un sud-africà al capdavant amb uns quants minuts d'avantatge sobre el seu més immediat seguidor, l'italià Dorando Pietri.

En un moment donat, aquest va imprimir un fort ritme de carrera, i després de passar al que anava primer, es va desprendre d'ell. L’esforç li va “passar factura". Quan va entrar a l'estadi olímpic, una enorme multitud va veure a un atleta completament esgotat. 

Va girar cap a la dreta en comptes de fer-ho cap al costat contrari. Els jutges van córrer per a avisar-lo del seu error, però abans que poguessin fer-ho van veure com es desplomava per l'esgotament. Li van indicar cap a on havia de seguir corrent, va fer-ho com va poder, però  va caure tres vegades més.

En la darrera caiguda, molt a prop de l’arribada, al veure que el que l'hi anava al darrere entrava a l'estadi i podia agafar-lo, els jutges i un metge el van ajudar a incorporar-se, va fer uns passos i va creuar el fil de la meta en 2h 54.46. Posteriorment va ser desqualificat.”

Del que va guanyar la medalla d’or, l’americà  Hayes, que va córrer la prova en 2h 55.18, quasi ningú en va parlar. En canvi, en Dorando Pietri, pastisser de professió, va entrar a la història.

Es va convertir en un autèntic heroi, i va rebre els més grans reconeixements -fins i tot una copa d’or de la reina Alexandra - per la seva memorable cursa.

Encara avui, la seva non vittoria com diuen els italians, es recordada arreu. Com va dir Roberto Quercetani, el més famós estadístic d’atletisme del món: “...la gesta de Dorando Pietri ha estat l’episodi més cèlebre de la història dels moderns Jocs Olímpics”.


La darrera de les caigudes de Dorando Pietri


L’italià és atès


Incorporat, tracta de seguir fins la meta


Dorando Pietri creuant la línia d’arribada



Pucu

Ostres Pucu! tot això és molt interessant... ets com una mena de "wikipedia del running"... jo no tenia ni idea de que va passar això.. les estadístiques també són curioses..

gràcies!!

Ostres Pucu! tot això és molt interessant... ets com una mena de "wikipedia del running"... jo no tenia ni idea de que va passar això..

gràcies!!

Gràcies Fletxa Platejada, 

Peró no vull enganyar a ningú: precisament, coses com aquestes del Dorando Pietri... estan a la wikipedia!!!
:yes:
L'únic que faig, a vegades, és vestir-les una mica tractant que siguin el més gràfiques possible.

En qualsevol cas, repeteixo: moltes gràcies. Em complau molt saber que hi ha a algú a qui li agrada algunes de les coses què penjo en la web.


Pucu

Home Pucu, podries explicar aquí o en el fil de la marató de Saint Louis, l'anècodta de Thomas Hicks, dopat amb astrictina, de Fred Lorz, que va fer trampes pujant a un cotxe, o del cubà Félix Carvajal, que va perdre l'or per parar-se a petar la xerrada i per les cagarrines que va agafar per menjar pomes verdes. Crec que la marató de Saint Louis 1904 és una de les que té anècdotes més curioses en la història de les maratons olímpiques...

Home Pucu, podries explicar aquí o en el fil de la marató de Saint Louis, l'anècodta de Thomas Hicks, dopat amb astrictina, de Fred Lorz, que va fer trampes pujant a un cotxe, o del cubà Félix Carvajal, que va perdre l'or per parar-se a petar la xerrada i per les cagarrines que va agafar per menjar pomes verdes. Crec que la marató de Saint Louis 1904 és una de les que té anècdotes més curioses en la història de les maratons olímpiques...

Arcadi: m’has arribat a l’ànima! Dels afers d'en Hiccks i d'en Lorz a la marató de Saint Louis en vaig parlar en aquest mateix fil l’any passat.

Com és nota que no el llegeixes...
:'( :'(
http://www.corredors.cat/index.php?option=com_jfusion&Itemid=91&jfile=index.php&topic=83.msg49787#msg49787

Pucu

PD/ De lo del cubà no en sabia res. Prometo investigar-ho. :smile:

I és clar que et llegeixo!
Però ha passat un any, i sempre tindràs nous lectors...
És que aquests dies m'he mirat coses de la marató de Saint Louis, perquè me n'hi vaig d'aquí a dues setmanes. La història del cubà Félix "Andarín" Carvajal és sensacional. Aquesta tarda, si tinc temps, la penjaré en el fil de la marató de Saint Louis...

I és clar que et llegeixo!

Bé. Sí és així, ja tornem a ser amics!
:smile:

Pucu

Baixar de dues hores...

Hi ha atletes experts i tècnics reconeguts que diuen que no s’arribarà mai a baixar de dues hores en la marató perquè l’ésser humà té uns límits.

Baixar de 2 hores, deia en Chema Martínez fa uns anys, és impossible. Afirmava: "...bajar un segundo por kilómetro hace que se te dispare el lactato, que las piernas no puedan más, que el dolor sea insoportable, que te tengas que parar. Sí, se puede bajar de 2h 05m (es referia al rècord d’en Tergat), pero de dos horas, no. Es imposible".

En canvi, la setmana passada, en Gebrselassie, aventurant que ell mateix pot rebaixar encara el rècord del món actual fins a 2h03, va dir que tot i que creia que seria molt difícil baixar de les dues hores en els propers vint anys, implícitament no ho descartava.

Pucu

Jo crec que nosaltres no ho veurem...

A la revista Runners d'aquest mes, en Wanjiru tambe diu que pot baixar el record del mon fins les 2h3' i el seu actual record de mitja, crec recordar que parla de baixar-lo 1'30" de l'actual marca.

Dir que mai es baixara de les 2h es una bajanada com tantes altres que s'han dit al llarg de l'historia. Podem recordar algunes d'historiques com la que va dir un dirigent de la Metro Goldwyn Mayer, quan va dir a l'inventar-se el so al cinema "no se qui voldria pagar per escoltar la veu dels actors. Aixo no te futur" o maximes relacionades amb l'atletisme, com la de quan molts metges van signar un manifest en el que afirmaven que l'home mai no baixaria dels 4' a la milla, i que el primer que ho fes, moriria. Roger Bannister ho va fer al 54, i a dia d'avui encara es viu.
Incis: Aixo em recorda a un presoner de fa centeneras d'anys que va ser escollit com a cobaya per demostrar que la patata, recentment portada cap a Europa, era verinosa. Va ser alimentat exclusivament amb patata diariament. Va sobreviure a 3 reis i als 5 metges que el van tractar i va morir a una edat propera als 90 anys, considerada imposible a aquella epoca

Seguint amb el que deia, els records estan fets per ser batuts, i dir que mai es baixara de les 2h es tant com dir que no es creu en les teories evolucionistes de Darwin. La propia millora de les condicions fisiques de les noves generacions, l'alimentacio, els sistemes d'entrenament...tot esta dirigit per fer correr mes rapid i mes lluny (mes fort no, que no queda be aqui :he:)

Apa, es nota que estic de vacances?  :mdr:

Pdt. Actualment el record de la milla si no vaig equivocat esta en els 3'43"

A veure, que no hi hagi mals entesos. Jo no he dit que no es baixi mai. Dic que a mi em sembla que nosaltres no ho veurem. És una simple qüestió aritmètica. Feu un càlcul dels segons que s'han de rebaixar encara. Com deia el Chema Martínez, un o dos segons més ràpid per quilòmetre és una eternitat.

Evidentment que els rècords es van millorant, però hi ha determinades proves que, pel talent d'alguns esportistes concrets, es posa el llistó molt alt i alehores passen molts anys sense que se superi el rècord.

En marató últimament hem tingut una millora notable, però recordeu que els rècords del Belaney Densimo i l'Ingrid Kristiansen van durar 15 anys. Jo ara veig molt llunyà el dia en què es millorarà l'actual rècord de Paula Radcliffe, mentre que el de Gebrselassie es pot baixar uns segons. Ara, d'aquí a baixar de les dues hores encara hi ha un món. Jo tinc 48 anys i no crec que ho vegi. És clar que em puc equivocar...

Arcadi, ni molt menys ho deia per tu, sino per l'afirmacio tan rotunda del txema martinez de que mai s'aconseguira. El meu correo anterior acabava amb la teva mateixa afirmacio, pero al veure que l'havies escrit tu, l'he tret 

Des d'un punt de vista aritmètic, hi ha d'haver un límit en cada rècord perquè no es poden millorar fins a l'infinit. Si vas restant temps, arribaria un moment en què el rècord seria 0:00:00, i per seguir millorant hauries d'acabar la distància abans que donessin la sortida...

En aquest sentit, fa poc més d'un any uns matemàtics holandesos de la Universitat de Tiburg van publicar un estudi sobre quins podrien ser els rècords "definitius" en cada disciplina. Curiosament, en la marató masculina era una de les que li pronosticaven menys marge de millora. Segons ells, no es podrà baixar mai de 2:04, ja que situaven el rècord "definitiu" en 2:04:06.

Curiosament, al rècord femení li donaven un marge de millora estratosfèric, fins a deixar-lo gairebé a l'alçada del rècord masculí: 2:06:35.

Com a anècodota, el teòrica rècord "definitiu" dels 100 metres seria de 9:29, una marca que també sembla difícilment assolible...

hola arcadi tu que has corregut tants maratons seguits
es possible haver corregut a barcelona i fer el marato d ampuries el 4 de maig
a barcelona vaig fer 3hores 36 minuts
i si es possible a quin ritme hauria d anar per acabar be aquest marato
gracies

Això és difícil de pronosticar. Per mi no és problema fer-ne una dos mesos després, però no sé com vas acabar la de Barcelona ni quin és el teu estat actual, però jo crec que et podries plantejar perfectament fer-la en una marca similar o fins i tot millor...

gracies per el consell arcadi
la veritat es que vaig acabar be, vaig conservar una mica massa
i al final vaig tindre que esprintar una mica 
la veritat es que despres de la cursa em trobo una mica cansat
llavors ho veus factible, d acord moltes gracies
que vagi be a sant louis properament, ja en explicaras
una salutacio
jordi

Des d'un punt de vista aritmètic, hi ha d'haver un límit en cada rècord perquè no es poden millorar fins a l'infinit. Si vas restant temps, arribaria un moment en què el rècord seria 0:00:00, i per seguir millorant hauries d'acabar la distància abans que donessin la sortida...

En aquest sentit, fa poc més d'un any uns matemàtics holandesos de la Universitat de Tiburg van publicar un estudi sobre quins podrien ser els rècords "definitius" en cada disciplina. Curiosament, en la marató masculina era una de les que li pronosticaven menys marge de millora. Segons ells, no es podrà baixar mai de 2:04, ja que situaven el rècord "definitiu" en 2:04:06.

Curiosament, al rècord femení li donaven un marge de millora estratosfèric, fins a deixar-lo gairebé a l'alçada del rècord masculí: 2:06:35.

Com a anècodota, el teòrica rècord "definitiu" dels 100 metres seria de 9:29, una marca que també sembla difícilment assolible...

Home, naturalment es cert que el limit existeix, pero mentre una persona pugui correr una distancia determinada a un ritme de 2'/km (no parlo de la distancia) nomes sera cosa d'anys (decades, segles si voleu) a que el ritme actual de marato es retalli un, dos...deu segons.

Totes aquestes dades matematiques tenen molt mes de joc elucubratiu que no pas de punt d'arribada. No se quins factors tindran en compte; si han desglosat el cos en un conjunt de palanques mogudes per un motor que te un consum determinat a una velocitat determinada, que a la seva vegada produeix tota una serie d'elements que cal reciclar i que afecten al rendiment...Be, com dic tot aixo sembla mes un "divertimento".
Suposo que per aquest mateix motiu "prediuen" que el record femeni arribi a apropar-se al masculi perque morfologicament "la maquinaria" te molt poca diferencia i en distancies tan llargues la superior musculatura masculina que en d'altres esports si que es determinant, aqui no te tant a veure. Tot sigui dit que Paula Radcliffe ja ha posat el llisto molt i molt alt i em sembla mes dificil de batre aquest record avui en dia que no pas el masculi.

Ah, sobre el tema del record en 100m...la veritat es que aqui si que te un rao de ser el no poder arribar a determinats temps. Arribara un punt on la friccio de la sabatilla sobre el tartan tindra molt a veure en el temps que es faci i segur que s'hauran de redisenyar les sabatilles (si no ho estan ja) amb una determinada inclinacio per facilitar que aquesta no rellisqui amb la potencia que aquests monstres li transmeten i a mes per afegir una inclinacio al cos cap endavant.

Sigui com sigui, aquest any espero que a Berlin es torni a batre el record del mon (perque certa persona a decidit que no anira a tragar fum a pequin i crec que te una doble motivacio)

Em sembla molt bé el què dius i, de fet, continuant amb aquest "divertimento" que comentes, m'he permès "jugar" una mica més, amb una teoria que, evidentment, no té res de científica i que no deixa de ser un simple joc.

Per veure si és més o menys factible pensar en què veuré com es trenca la barrera de les dues hores, he buscat quin era el rècord del món fa uns 40 anys. Per tant, parteixo de la marca que va fer l'australià Derek Clayton a Anvers el 30 de maig de 1969, que va ser de 2:08:33.

38 anys i 4 mesos després, el 30 de setembre del 2007, Haile Gebrselassie va deixar el rècord en 2:04:26. Si fem una resta veiem que en aquest període de temps el rècord del món ha millorat en 4 minuts i 7 segons.

Això ens porta a una dada gens científica però curiosa, que seria que, 38 anys i 4 mesos després, o sigui el gener del 2048, encara no s'hauria baixat de dues hores, perquè una resta ens deixaria l'hipotètic rècord en 2:00:19.

Evidentment, tot això és pura teoria matemàtica sense cap fonament. A més, se suposa que, a mesura que el temps total és més petit, el marge de millora també va minvant. O sigui que, sobre el paper, estariem parlant encara de molt més enllà d'aquest 2048 com a any en què es podria trencar la barrera de les dues hores.

Jo el 2048 tindria 89 anys. Voleu dir que ho veuré...?

Molt bona aquesta Arcadi. Ja que a l'amic Pucurull li agraden molt el tema de les estadistiques, podrien fer una mena de progressio aritmetica (Potser estariem parlant d'una regresio aritmetica si ens estem referint al pasat? :he:) i veure diferents marques al llarg de l'historia i veure com s'han anat ralentitzant les millores i podriem predir la data en que es batra el llindar de les dues hores. Igual ens publiquen al Science...o fins i tot arribem mes lluny i ens emportem l'IgNobel i ens posem a la mateixa alçada que importants estudis cientifics que van demostrar perque la tostada sempre queia per el costat de la mantega o que van calcular la millor manera per ficar la galeta dins del cafe amb llet sense que es trenques :rofl:

Pdt. Aquests estudis existeixen i son els mes "normalets" que es premien