La marató sub2

Bon debat danili  

Amb l'especialització en la distància i la competència actual que hi ha entre un gran número de corredors kenians i etiops, i també gràcies als calers que mouen algunes majors, crec que el record del món anirà caient de manera sistemàtica quasi cada any. Ara bé baixar de les 2h, ja són una millora de 5" x km i això crec que pot tardar al voltant d'uns 25 anys si es segueixen donant les mateixes condicions que ara.
Ha de ser espectacular veure entrenar pels altiplans de kenia i etiòpia als nombrosos grups d'entrenament. Segur que tenen uns piques entre ells... i molts d'ells que segur que somien en trencar aquesta barrera de les 2h  :yes:  :wink2:

Salut!

Uff, havia escrit un idem molt llarg i pedant, però al final, la idea era ...

1. Que el dopatge no pot ser mai un element de millora de la marca, tot i que és una ombra que sobrevola el batre un record.

2. Que al final, dependrà d'una combinació de lloc adient (en planimetria del circuit, temperatura i humitat) i genètica+entrenament, que té la seva expressió en la "economia de cursa", que implica major consum d'oxigen a major ritme...

... o sigui, que no he dit res!!  :mdr:

Un detall que cal tenir en compte és que el rècord no es pot batre a qualsevol lloc. Fixeu-vos que des que la IAFF va acceptar canviar la terminologia i considerar rècord del món i no millor marca mundial, TOTS els rècords s'han batut a Berlín: Tergat, dos cops Gebrselassie, Makau i Kipsang.

Des del 2003 la IAFF va marcar uns criteris que fan que no tots els circuits serveixin per homologar el rècord. Recordeu el què va passar a Boston el 2012, amb unes marques estratosfèriques no reconegudes. És com si en una prova de pista s'hagués fet un rècord amb més vent a favor del permès.

Entre altres coses, per homologar el rècord la distància més curta en línia recta des de la sortida a l'arribada ha de ser menys del 50 per cent del total del recorregut; és a dir, en el cas d'una marató, si hi ha més de 21 km de la sortida a l'arribada en línia recta el circuit ja no és vàlid per homologar el rècord. Això està pensat perquè, en el cas d'un circuit lineal com Boston, els atletes no es puguin beneficiar de tenir el vent a favor tota l'estona, si és que bufa de cul.

De tots els circuits homologables, Berlín és el que reuneix més condicions per fer-hi el rècord del món, com s'ha demostrat en els últims 10 anys. No s'ha fet el rècord en cap altre circuit.

Per tant, sembla que la possibilitat de batre el rècord es limita a una a l'any, i no sempre les condicions del temps i de la cursa seran tan bones.

Una altra cosa a tenir en compte és que, si hi ha molts kenyans i etíops que es consideren en condicions de batre el rècord, difícilment acceptaran fer una cursa tàctica per afavorir que un teòric "cap de files" faci el rècord. Per més diners que cobrin per fer de llebre, és complicat que es vulguin desgastar per donar la glòria a un altre. És com els equips ciclistes en un Mundial. Si hi ha més d'una figura a l'equip, costa molt competir pensant que al final només serà un el que pujarà al graó més alt del podi. Oi Valverde?

És cert això que comentes però imagino que els organitzadors ja faran si és possible els ajustos per fer la marca vàlida. Òbviament Bòston és com és i no sempre seran possibles els canvis.

De cara a nous rècords no descartis les maratons de Londres, Frankfurt, Amsterdam, Xicago, Rotterdam, Dubai, París o Praga. No conec els circuits de totes elles però ràpides ho són.

Jo sempre havia pensat que la marató sub 2 hores i la independència de Catalunya eren dues utopies. Ara crec que podem veure les dues coses, però jo diria que veurem abans la independència...

Ja m'està bé això.

Jo he votat que no ho veurem nosaltres. En condicions de no dopatge, s'enten.

Parlem que qui sigui capaç de baixar de dues hores (2'50"/km) serà una persona amb sub57 o 57 raspats en mitja i posats a dir, 26'clavats en 10.000. Haurà de néixer una persona excepcional, segurament kenià i amb dos característiques bàsiques, un cap més que ben posat per poder entrenar, entrenar, entrenar i entrenar sense cap distracció i una capacitat d'agonia sense mesura.

Jo ara mateix ho veig impossible, tot i que els impossibles en 20 anys ja no ho son tant i en 40 anys poden ser realitat.

Un detall del rècord del món de Berlin. La última llebre, de l'any 1991, 22 anyets, Phimenon Rono

www.iaaf.org/athletes/kenya/philemon-rono-cherop-250931

Va arribar fins el km31. Tela marinera. El nou Kirui ?





Danili: Algun dia haurem de debatre les marques espanyoles en marató. Passem a ser un pais amb atletes de 2h07-08 a dojo, a que una marca de 2h10 ens sembli la reòstia (que ho és) però a nivell internacional queda a anys lluny dels millors atletes.

Danili: Algun dia haurem de debatre les marques espanyoles en marató. Passem a ser un pais amb atletes de 2h07-08 a dojo, a que una marca de 2h10 ens sembli la reòstia (que ho és) però a nivell internacional queda a anys lluny dels millors atletes.

O parlar de la baixada de nivell europeu en general. El tema està que Fiz, Antón, Roncero, Peña i encara Ríos, Rey... van agafar un moment on van guanyar diners i alguns títols. De fa uns anys el domini africà és total i amb 2:07-2:08 internacionalment no ets gran cosa al primeríssim nivell. Ni els 2:06:52 de Rey.

Al rànquing 2013 el primer europeu és francès i es diu Abraham Kiprotich i el segon és l'Ayad Lamdassem tots dos d'origen africà. Per guanyar-se les garrofes, un atleta caucasià ho té ara difícil i es probable que no es vegin motivats per intentar la distància ja de per sí, dura d'entrenar i on te la jugues a una carta o dues l'any. Segur que genèticament hi ha prou atletes espanyols i europeus sub2:10 però no els compensa intentar-ho.

Danili: Algun dia haurem de debatre les marques espanyoles en marató. Passem a ser un pais amb atletes de 2h07-08 a dojo, a que una marca de 2h10 ens sembli la reòstia (que ho és) però a nivell internacional queda a anys lluny dels millors atletes.

Estic entrenant dur, però de moment no puc prometre res

Valverde va treballar molt per en Purito, Arcadi 42, penso que ell ja no ha de demostrar rés a ningú,5 medalles als campionats del mòn  , i tú que segueixes el ciclisme saps que  el darrer mundial, en Contador va treballar molt a favor dels companys de l´equip espanyol. Penso que ara per ara no es dificil pensar en estrategies d´equips  africans, per aconseguir nou record del mòn en maratò.

Jo crec que no veuré baixar de 2 hores en marató però sí millorar el rècord de la Paula Radcliffe, tot i que d' aquí a força anys. Una extraterrestre no era, però la capacitat agonística que tenia no li he vist a ningú.

Hola Jordi,
sí, suposo que era això el que va marcar les diferències entre Radcliffe i la resta.

Aquell moviment de cap tant característic, el recordarem sempre  :yes:

Salutacions,

Jo no vaig a comentar, ni valorar, ni opinar, mes que res per no quedar malament .... És que em teniu alucinat amb les vostres aportacions .... Sou kollonuts, especialment el Danili .... Collons com m'agrada llegir-vos....

Danili: Algun dia haurem de debatre les marques espanyoles en marató. Passem a ser un pais amb atletes de 2h07-08 a dojo, a que una marca de 2h10 ens sembli la reòstia (que ho és) però a nivell internacional queda a anys lluny dels millors atletes.

O parlar de la baixada de nivell europeu en general. El tema està que Fiz, Antón, Roncero, Peña i encara Ríos, Rey... van agafar un moment on van guanyar diners i alguns títols. De fa uns anys el domini africà és total i amb 2:07-2:08 internacionalment no ets gran cosa al primeríssim nivell. Ni els 2:06:52 de Rey.

Al rànquing 2013 el primer europeu és francès i es diu Abraham Kiprotich i el segon és l'Ayad Lamdassem tots dos d'origen africà. Per guanyar-se les garrofes, un atleta caucasià ho té ara difícil i es probable que no es vegin motivats per intentar la distància ja de per sí, dura d'entrenar i on te la jugues a una carta o dues l'any. Segur que genèticament hi ha prou atletes espanyols i europeus sub2:10 però no els compensa intentar-ho.

Hola,
estic d'acord, ara no hi ha calers com per a que els atletes espanyols es puguin dedicar en cos i ànima a l'atletisme durant uns quants anys seguits i arribar a les marques de 2:07, 2:08 com abans.

A on vas amb això?, ara un espanyol fa 2h10m i és el puto amo aquí, fora per ranking no és ningú.

Tot i que en Javi Guerra va fer el 15è del Mundial a Moscú (la seva millor marca és només de 2h12m.
Només 2 keniates van quedar entre els 15 primers (n'hi havien 5) i per rànking del 2013, dels 15 primers, 10 són de kenia.

Crec que el resultat del mundial cada cop és menys real.

Salutacions, Pere

Jo crec que no veuré baixar de 2 hores en marató però sí millorar el rècord de la Paula Radcliffe, tot i que d' aquí a força anys. Una extraterrestre no era, però la capacitat agonística que tenia no li he vist a ningú.

Hola Jordi,
sí, suposo que era això el que va marcar les diferències entre Radcliffe i la resta.

Aquell moviment de cap tant característic, el recordarem sempre  :yes:

Salutacions,

Una vegada la vaig veure in situ a un Trofeu Ibèric a Barakaldo i vaig flipar, perquè tot just va començar a rodar per escalfar i el moviment amb el cap ja el feia.

L'article que ha adjuntat en Cabrix és molt interessant, i en molts punts reflexa la situació real, però tot i així no estic d'acord en alguns aspectes.

No trobo que hagi de produir-se necessàriament un nou rècord de 10.000 per a arribar a 2h en Marató. M'explico. Kenenisa Bekele, per exemple, és plusmarquista de 5.000 i 10.000, deixant el rècord de 10.000 a un punt on fa temps que ningú s'hi acosta. Les marques més properes, des que va deixar el rècord en 26'17'' el 2005, són els 26'35'' de Kogo i els 26,37'' de Tadese un any més tard. En els últims 5 anys, ningú ha aconseguit baixar de 26'43', que suposa un 98,38% del rècord.

En canvi, a la Marató, el 98,38% de les 2h3'23'' serien 2h5'25'', xifra assolida en més de 10 ocasions en els últims 2 anys.

Per exemple, la relació entre la plusmarca de 10.000 i la de 5.000 és de 2,08, mentre que la relació entre la de 20K en ruta i 10.000 és de 2,11, i entre el rècord de la Marató i el de la Mitja també és de 2,11. És a dir, estic completament d'acord que pot ser necessari baixar dels 58' en Mitja per a poder baixar de les 2 hores a la Marató, però no necessàriament això ha d'implicar que en 10.000 s'hagi de baixar dels 26 minuts, que és una marca estratosfèrica.

Abans d'intentar una cosa tan complicada com rebaixar el rècord dels 10.000, es pot intentar assolir la mateixa relació entre Mitja i Marató respecte al 10.000, que la que hi ha entre les plusmarques de 5.000 i 10.000. Fent 20K a una marca de 2,08 respecte el rècord de 10.000, tindríem uns 20K en 54'40'', que ja suposaria rebaixar 41 segons el rècord actual. Mantenint gairebé aquest ritme a una Mitja, tindríem que es pot arribar als 57'45'', rebaixant en 38 segons el rècord de la Mitja, i posteriorment intentar mantenir la relació de 2,08 a la Marató: 2h0'7''.

www.telegraph.co.uk/sport/othersports/at...-says-his-coach.html

El propi Salazar, entrenador de Mo Farah, veu claríssim que els rècords de 5.000 i 10.000 són inassumibles, però veu possible inclús que Farah pugui batre el de Marató al seu debut.

Crec que per a la capacitat humana seria més assequible arribar a 2 hores a la Marató, que baixar dels 26 minuts als 10.000, però per alguna raó a la Marató i a la Mitja estan deixant el llistó més avall. Per això continuo pensant, malgrat els diferents punts de vista, que s'hi pot arribar abans del 2020. Crec que algun dels atletes actuals, amb la preparació i entrenament adequats, i si realment es creguessin que és una marca assumible, podrien intentar-ho. I veient que l'any que ve debuta justament qui ha deixat els rècords de 5.000 i 10.000 a un punt al que ningú s'hi pot acostar, no m'estranyaria gens que, independentment que el rècord estigui en 2h3'23'', intenti polvoritzar-lo.

Amb aquest tema de les prediccions, no sóc massa partidari de fer servir les progressions del rècord a l'última dècada per a intentar preveure a quin ritme progressarà el rècord durant la dècada següent, sinó quines són les sensacions que em transmet la marca actual, i com bastants dels atletes actuals s'hi acosten fins a un percentatge del 99% en molts casos. Qui hauria pogut predir que el britànic Jim Peters rebaixaria el rècord de la Marató de 2h25'39'' a 2h17'39'' (8 segons justos), en només 7 anys de diferència, quan es van necessitar 27 anys per a baixar de 2h32'36'' a 2h25'39''? Molts cops és simplement que arribi l'atleta, amb la genètica i mentalitat adequades, que es cregui que es pot fer una marca determinada, i que es cregui que el rècord actual està bastant per sota de la capacitat a la que pot arribar un atleta.

La correlació entre les marques de 10.000, mitja i marató és un món i hi ha casos d'atletes 'lents' en 10.000 que es defensen molt bé en marató i atletes amb marques de primer nivell en 10.000 que no s'adapten a la marató. Entre nosaltres, aquí a corredors.cat també passa. És, crec, molt probable que s'hagi de buscar un corredor que tingui un 10.000 més ràpid que els registres actuals per establir una marató en 2:01, 2:00 o sub 2:00, però fins a quina marca exactament es fa molt difícil de precisar.

Les ratios entre les distàncies és alhora difícil que s'igualin. No ho dic per qüestions fisiològiques sinó pel número d'intents. D'igual manera que hi ha més intents (i practicants) en 100 m que en 10.000 m, hi ha més marques de 10.000 que de mitja i de marató (parlo a nivell d'elit, no de la suma dels registres dels populars arreu del món). El volum de temptatives de rècord en distàncies curtes inferiors fa que aquests acabin sortint i en marató el rècord sigui més esporàdic simplement perquè aquesta prova desgasta i demana un mínim de recuperació.  Això és molt general perquè sempre apareixen cracks que deixen els rècords per anys malgrat els nous talents que apreten. Exemples en tenim amb els Bubka o Kostadinova i en marató amb Derek Clayton i els seus 2:09.36 de 1967 que rebaixava el rècord en més de dos minuts.   

M'ha alegrat que t'enrecordessis d'en Peters, un dels grans de la història de la marató. Des de l'any 1925 fins l'any 1951 les millors deu marques oscil·laven entre 2:29 i 2:45 (1925), 2:26 i 2:34 (1935), 2:30 i 2:43 (1945, manca de progresió per la Guerra Mundial) i 2:28 i 2:31 (1951) i de sobte el 1952 es passa de 2:20 a 2:26. No només és James Peters amb 2:20.42 que rebaixava el rècord en gairebé cinc minuts sinó que en la mateixa cursa l'acompanya Stanley Cox amb 2:21.42 de llarg la millor segona marca. El mateix dia en el campionat belga, per tant una marató diferent, dos belgues fan 2:23 i al llarg de l'any i com comenta en XaviGS s per empatia i confiança apareixen a l'agost dos soviètics també a 2:23 en una marató a Moscou. També tenim és clar en Zátopek amb 2:23 als JJOO d'aquell any. Per no allargar-me més però per entendre la sinèrgia amb el que passa ara (ex. a Dubai aquest any amb un primer lloc amb 2:04.45 i un cinquè amb 2:04.53), el 1956 a Finlàndia entra primer Paavo Kotila en 2:18.04 i el segueixen tres més, entrant el quart en 2:19.27.

I tot això? Producte de la sortida d'una guerra, d'uns entrenaments de volum inusuals fins aleshores i una confiança que allò era possible.

Tots aquests factors excepte el primer (no hi ha guerra, però segueix pagant la pena intentar rècords del món malgrat la crisi mundial, però si no hi haguessin diners oblide'm-ho) coexisteixen ara. Metodologia d'entrenament molt fina i una fe africana que tot és possible. El rècord el món caurà de nou aviat (màxim dos anys) però no es sap en quants segons.

Un que opina amb coneixement de causa: Paul Tergat, exrècord del món (2h04'55):

"Forget a sub2:00 marathon. It will never happen. It’s impossible"

Diu que Kipsang o algun altre pot fer 2h03'10" o un pèl menys, però res de sub2h

www.capitalfm.co.ke/sports/2013/10/01/fo...thon-tergat-affirms/

Hi ha tantes coses impossibles que al final esdevenen, que potser el sub 2h és una d'aquestes... 

La veritat és que per assolir una marca d'aquest tipus cal que tres factors conflueixin en un moment de l'espai/temps : genética adient, volum adient d'entrenament (la teoria diu 10.000 hores) i condicions ambientals adients.

Bob Beamon ho va assolir el 68, Maike Powell, el 91. No es comparable un salt amb una carrera agònica, però... Qui sat!!     

Avanço una reflexió que volia fer en acabar el període de votacions. És el que anomeno la paradoxa dels rècords. Tot rècord és possible en una cursa excepte en zero segons. I en llançaments i salts no hi ha límit.

És clar, direu, saltar 20 m en llargada o llançar el pes a 50 m és impossible. Bé, això sembla però anem a mirar-ho com una mena de paradoxa de Zenó (el Zenon de corredors.cat no, el grec!)

Els humans no correrem com els guepards i els estruços. De fet som uns mamífers lents encara que persistents. No es farà mai una marató en 1:07:22.28 proporció de córrer a ritme dels 100m d'Usain Bolt, malgrat que biomecànicament i fisiològicament un humà ha pogut aguantar 100m. O sí?

Imaginem esgarrapar només un segon a cada cop que es faci rècord. Si s'ha fet 2:03:23 perquè no 2:03:22? Ni tan sols caldria que el fes el mateix Kipsang. Algú altre. Algun dia. I aleshores 2:03:21 tampoc no semblaria forassenyat. És qüestió de temps. Si anem allargant arribem a 1:59:59. I a 1:54:59 o bé una assímptota a zero segons. On és el límit realment? N'hi ha?

A ulls d'un afeccionat o alteta de mitjans del s.XX (i hi ha gent que encara viu ara!) fer 2h20' en marató era gairebé un miracle. Ja fa deu anys que es corren maratons uns quinze minuts per sota i el rècord femení també li va retallar a aquesta xifra cinc minuts. Baixar de deu segons els 100m era massa. Ara es pot fer en semifinals d'uns mundials. Hi ha límit? Segur que sí però la paradoxa il·lustra que no el podem establir.

Encara es pot resumir més...

EL COS HUMÀ NO DEIXARÀ MAI DE SORPRENDRE

:mdr:

Et felicito per l'última aportació, Danili. Ho has explicat perfectament. Jo sempre dic que no es pot anar retallant un rècord fins a l'infinit perquè s'arribaria a zero... o a números negatius! No es pot acabar una cursa abans de començar, oi?

Per tant, és evident que hi ha límits, però és imposssible d'establir-los.

En el tema que ens ocupa, jo continuo pensant que la persona que ha de trencar la barrera de les dues hores a la marató encara no ha nascut...o és un nen molt petit que ara mateix es troba en algun racó de Kènya o Etiòpia...