29 nov 2015 - 9:00H Maraton de Donosti

JosepJaipur

Moltes felicitats de nou crak per la teva marató I percal teu registre 

  Josep Jaipur  Enhorabona Crack    Sub 3h  :surprised:

  Àngel i Vicenç Felicitats pel sub 3:30  :yipi:

  Sandamann  poc a poc més a prop del Sub 3:30  . Molts ànims company .

  Manu  llàstima dels problemes musculars en el km 38 ,recupera't bé i  segur que ben aviat aconseguiràs
  el sub 3:30 .  Un plaer poder conversar amb tu i amb la teva dona . Agur !!!

  Jo arribava a aquesta Marató tocat psicologica i fisicament tocat després d'encadenar diverses lessions durant els últims
  9 messos que m'havien impedit corre les Maratons de Luxemburg al Maig i la de Reijavik al Agost .

  Dos dies abans estava descartat per corre en un 99 % per una lesió en el múscul flexor del maluc esquerre que
  m'havia deixat parat els últims 20 dies .

  Però el dia abans, prenent ibuprofenos, vaig poder corre 15' en cinta en el gym del hotel amb molèsties però eren suportables
  i  vaig decidir provar-ho .

  Al començament , vaig sortir molt coix però amb el pas del temps la cosa va anar millor , encara que havia de corre lent.

  M'havia plantejat aguantar fins la primera volta en el primer pas per l'estadi d'Anoeta per valorar si podia aguantar les
  molèsties o m'havia de retirar .

Hi arribo bastant tocat però les molèsties eren encara soportables . Tenia ganes d'abandonar  però al entrar al estadi em
va vindre un ''subidón'' i vaig decidir continuar .

En el km 25 em noto el màluc molt carregat a més de trobar-me molt cansat degut a la inactivitat dels últims dies .

Aleshores , he de  parar i continuar una estona caminant .

Faltaven encara 17 Km però havia d'acabar-la fos com fos .

Gràcies a Déu al tornar a arrencar les molèsties no m'impedeixen corre , però em noto muscularment malament .

D'aquí fins al final he hagut de fer estones caminant i d'altres corrent per no acabar de trencar-me  .

En el Km 38 m'ha atrapat la llebre de sub 4h , que era un dels objectius secundaris donades les circunstàncies .

He pogut aguantar el ritme fins el Km 39,5 ,però les cames no em responien i davant el risc d'una lesió més
important , he decidit portar el ritme que em permetes acabar-la i poder almenys corre l'últim quilòmetre i mig al
pas de  l'arc d'arribada.

  Acabant força coix però molt content de poder ser finisher per 10ª vegada .

   
 

 
  Acabant força coix però molt content de poder ser finisher per 10ª vegada .
 

El triomf de la inconsciència.... i la perseverància  :yes: 

Bé, farem una mica de crònica. No gaire que no soc d'allargar-me jejej

Com ja haureu vist, l'objectiu inicial era fer algo menys de 3h 30'.
Molts em coneixen i saben els meus vicis jeje pero també us dic que només faig 2 maratons "a tope" l'any. I sempre son BCN i Donosti. Per recorregut i per ambient.
Així doncs, aquí tocava anar "a muerte".

El dia comença amb un clima PERFECTE per correr. Uns 9ºC i res de vent.
Al calaix de sortida em volia situar tot just enganxat a la llebre de 3h 30' però no la vaig veure. Entro al calaix i després apareix un lletrero uns 50 metres endavant. Es dona la sortida i la idea era "atrapar" la llebre per anar amb ella. Tot i així no em vull "flipar" i sortir a 4'30''  :he: Al final l'acabo enganxant sobre el km 5.
Tot i així crec que va uns segonets més ràpid que el ritme objectiu. Amb això i que ja havia guanyat un minutet "atrapant" la llebre em fa tindre un marge de confiança.
La cosa continua i ens plantem a la Mitja Marató amb un ritme molt constant.
Jo em noto bé. Al km 24/25 no em noto tan fresc com a d'altres maratons a aquestes alçades. Tot i així, res alarmant, tot sota control.
Continuem amb el guió previst i sobre el km 31 ja em vaig fent a la idea que s'haurà de batallar. Això no és el Black Friday i no hi han hagut rebaixes de km's... El ritme afluixa un pelet però +/- continuo amb el grup (que ja s'ha desdibuixat bastant).
Al km 38, tot just al sortir del pont ja crec que el grup s'ha trencat i ja m'oblido de la llebre. És allà quan agafo la calculadora mental i vaig pensant " si faig els km's que queden en XX acabaré fent XX aprox. (ara penso que les matemàtiques estan be al col.legi, però no a les maratons...). Total, posem tota "la carne en el asador" i a patir, que per això hem fet més de 500 km's en cotxe  :he:
Potser el pitjor moment va ser del 38 al 40 i on vaig anar més fluixet (5'20'' aprox). Però és arribar al km 40 i tornar-me a posar més a prop de 5' que de 5'15''. Allà els ànims fan molt. També és quan soc més realista i sé que el 3h29'59'' no caurà aquí, però amb la mateixa claredat sé que algo gros m'ha de passar per no millorar els 3h33' llargs que tinc de MMP. Torno a pensar un "mantra" que he repetit durant tota la cursa dient-me que "aquest és el meu Berlín", el millor lloc que tinc per fer marca
Així que entro a l'estadi i faig un "sprint" (o algo similar) per entrar en 3h 31' 53''. Només creuar meta em vaig al terra (no podia més) i em quedo allà 1 minutet recuperant.
Ja està, ja ho tinc a la mà. Ha caigut una nova MMP.

Alguns pensareu que baixar 2' de marca en MMP no és res, però jo tinc la sensació de que m'ha costat un ou i part del altre  :he:

Gràcies a tots pels ànims i el recolzament.

I als meus companys de Marató ha estat un plaer saludar-vos a alguns i llegir-vos a d'altres. Les meves felicitacions per tots.

En primer lloc felicitats Vicenç per les teves 50 maratons i a més amb molt bon resultat. Vam anar tota la marató junts, cadascú al seu ritme però cada vegada que ens avançavem ens anàvem donant ànims. Gràcies també pels ànims que em vas donar al final ja que em vaig quedar una mica de "bajón" de veurem acabar amb tant males sensacions, avui ja recuperat molt millor de tot.
Felicitar a tots els companys Correcats que han fet MMP i a la resta per arribar tots a meta, sobretot a Albert Randé que va córrer coix des de el primer quilòmetre, un plaer haver compartit unes estones amb vosaltres també. Em sap greu no haver-nos acomiadat a la sortida de l'avió em vaig despistar, perdoneu.
Gràcies també al públic de Donosti pels seus ànims i crits en euskera, castellà, català que em van animar moltissim sobretot els últims 4 quilòmetres, fins i tot una dona em va possar reflex a les cames, em van donar plàtans, mandarines. Jo només els hi podia anar fent aplaudiments a ells. 
Finalment, a mi em va sortir molt bona marató fins el quiilòmetre 38 i aqui les cames van dir prou una llàstima, anava molt bé per fer Sub. 3h30' i sobrat, pero suposo que la marató  per molt bones sensacions i convenciment que tinguis al final et possa al teu lloc.
03:37:57 temps real i MMP per 31'', puc marxar de Donosti satisfet, tot i les males sensacions i mal.lestar que hi tenia al final.
Gràcies també als companys que durant el matí de diumenge vau anar fent el seguiment.
Aupa Neska!!, Aupa Donosti!!, Gora Euskadi!!

Molt content i feliç de veure i fer un petó a la meva dona Rosa Mari als quilòmetres 24 i 31  :love:

Fins aviat

Ara acabo de llegir la meva crònica veig que em vaig deixar algunes cosas, primer de tot agrair el suport de la gent de Donosti i acompanyants, i també felicitar a tothom que va ser a la sortida, acabarla ja es de nota .

Manu 1.1 la propera segur que acabaràs millor, tens marge.

Propera Marató Tarragona, objectiu, repetir sub 3h 30'

Vicenç

Moltíssimes felicitats a tots per les vostres maratons:

- JosepJaipur
- JJ_SBD
- Manu 1.1
- sandmannn
- Angel
- Vicenç
-Albert Randé


Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a Vencer .

Vicenç ets una inspiració qual es el teu secret?

Felicitats a tots!

grans maratons ,grans croniques .. enhorabona a tots .. tant els que heu fet mmp com els que no ..    
tots sou especials perque sou correcats :love:

Albert, Sandmann i Manu, i la resta, grans cròniques i grans anecdotes, algunes amb patiments sobrenaturals. Sou uns cracks.
Felicitar als que vau fer MMP i als que vau acabar i als que ho vau intentar (no se si hi ha cap retirat entre vosaltres).

I com anecdota, com tracten la noticia de la marató al Marca (i he trobat dia.es quesuyrt el mateix, suposo que alguna agència es la font):
www.marca.com/2015/11/29/atletismo/1448804722.html

Fe d'errates per 4 línies escrites:
- Foto de la mitja marató com si fos el keniata guanyador de la Marató
- classificació no apareix el 2on cognom del guanyador ( ELISHA KIPCHIRCHIR ROTICH) , quan tota la estona parlen del Rotich i mires classificació i dius, s'ha perdut.
- No parlen de les atletes femenines, sols surt abaix la classificació.
- I el que ja només començar l'article m'ha fet fixar en que hi havia errades, posa que la 1era llebre, completant un quart de la cursa, havia fet un bon inici i es retirà al minut 9  :surprised: jejeje, vaig pensar, serà al km 9.

Aquí la noticia correcta:
www.diariovasco.com/deportes/atletismo/2...-20151129121240.html

La incorrecta surt tant a Marca com altres diaris com al diario vasco - Agencias. Error tant del que ho ha escrit com del que ho penja sense no mirar res o no tenir ni idea del que es parla.

Salut,
    Pere

Moltíssimes felicitats a tots!! 

Quines maratons més lluitades que expliqueu  :surprised: :surprised:

Bona tarda companys!
Moltes gràcies a tots pel vostre suport i seguiment al fil de la marató. 
En el meu cas aquesta ha sortit creu  :arf:, però marató finalitzada i una mes al sac.
Avui després de dos dies es comença a veure d'un altre manera la marató i si es posa tot a lloc es poden treure conclusions mes clares.
Després de la meva participació a la Matagalls a mb molt bon resultat volia continuar amb MMP a la que seria la segona marató del any, Donosti. BCN 2015 vaig fer MMP amb 3h26'.
Entrenaments correctes,asimilacions d'entrenos bé però a dues setmanes de preparació apareix una "amago de fascitis plantar" ( finalment després de AINE's i descans tres dies no va ser res),
Bé diumenge arribem d'hora al pavelló, tot a punt. Fa bon temps, no fa fred, sembla un dia ideal.
Comencem em poso darrera la llebre de 3.30, i penso que intentaré anar pel davant de la llebre per fer la mitja a 1h43' i anar a buscar MMP (error  frown) Tot correcte, primera mitja al seu lloc 1h43' i sensacions bones. Continuem el pas de la mitja i vaig fer quilometres, al 25 noto molèties a la planta del peu ( al final butllofa al canto...) però continuem. He agafat aigua a tots els avituallaments liquids, isotònics també, he pres un gel, i en porto 2 mes pel tram final.
Ens posem al km30 i veig que ja no vaig tant fresc i el "coco" comença a pensar que es fará llarg. Costa mantenir el ritme constant i baixo a 5'. Al 33 ja està fent-se llarg el pas de km i començo a estar molt cansat, molt cansat  ( el mur), no puc mantenir ritme,intento apretar no aconsegueixo pujar el pols.Busco gel , en donen una barreta de muesli, no puc amb ella, només entra aigua.KM 35 problemes musculars em fam baixar encara més el ritme i veig que no serà MMP a Donosti ( en aquest punt ja en dono per vençut), ja no m'importen el parcials dels km's, només acabar. M'avança la llebrede 3.30, dona igual.
Finalment 3h46'. Aquesta vegada ha tocat patir, i ara en fred, ho penso.Aquesta creu, la resta havien anat massa bé. Però sempre s'aprenen coses i trec cosetes positives. La propera? encara no decidit però segurament Barcelona.

Un plaer parlar i compartir km's amb vosaltres, sandmann,Vicenç,Manu1.1 i saludar al JosepJaipur i Albert Rande (ànims)
Felicitats a tots! no sé si em deixo a algú...

JJ_SBD

felictats de nou per la teva marató en BCN millorares la teva MMP 

Un plaer parlar i compartir km's amb vosaltres, sandmann,Vicenç,Manu1.1 i saludar al JosepJaipur i Albert Rande (ànims)
Felicitats a tots! no sé si em deixo a algú...

Un plaer també per part meva, coincidir i parlar a la sortida i compartir uns Quilòmetres amb tu. Va ser una sorpresa veure la punxada que vas patir ja que anavas força bé. Al final ens va tocar patir de valent, pero pensant en fred vam arribar al final i una més al sac com ja dius a la crònica
Ara a recuperar-se per a la propera que en el meu cas es Sevilla.
Ànims i sort

Vicenç felicitats per entrar en el club selecte de les cinquanta maratons.  A mi se'm resisteixen però penso assolir-les l'any proper.  :yes: :yes:

Moltes felicitats a tots pels vostres èxits i per la vostra marató, sou molt grans. 

Moltes gràcies per las felicitacions, si es te la sort de no tenir lesions i pode esgarrapar temps per entrenar, ganes no en falten i poc a poc es van sumant maratons, Jorfer, segur que l'any vinent també arribaràs a las 50.

Vicenç

Gràcies per les cròniques, ens servixen per saber més sobre esta marató i, en especial, de cadascú de vosaltres 
Molts ànims i força als qui no tinguéreu el dia i felicitacions als qui cumplíreu objectius.
I una L ben gran per eixes 50 maratons, Vicenç

Bones cròniques companys i pluja de marques 

JosepJaipur,
falta la teva 
S'està cuinant a foc leeeeeeeeent!!!!  :wink2:

Fins avui no he pogut llegir les cròniques....moltes gràcies per compartir-les!
Felicitats a tots per poder acabar una vegada més una Marató.
Felicitas als que heu aconseguit MMP, sandmannn , a la propera, a la propera cauràs el sub 3h30'.  :yes:
Encara que alguns heu tengut problemes, al final heu aconseguit acabar-la, albert, ara a recuperar-se i a gaudir de la nova etapa Tri, segur que t'anirà molt bé, ets molt disciplinat.
JJ_SBD no ha sortit com voltes, però una més a la saca, ja sabem tots això com va!
JosepJaipur, Millons de felicitats! Sub 3h guanyat i lluitat, la més sincera enhorabona.
ángel i Vicenç felicitats pel sub 3h 30'.... I tu Vicenç, quina enveja me fas....50! "Quien las pillara" 

A descansar i a pensar en nous reptes!

Quan vaig córrer la primera marató  ara fa quatre anys, també a Donosti, recordo anar amb la llebre de 3h 30’ i veure passar el grup que acompanyava la llebre de sub 3h i pensar “aquesta gent córrer molt ràpid.  No sé com s’ho fan per fer una marató sencera a aquell ritme”.  Vaig acabar en 3 h 27’, molt content, i vaig pensar que tant la ciutat com el circuit es mereixien tornar en un futur.

Al mes de Juliol passat, xerrant amb el Barceruel, l’Hernan i la BarbaraFC buscàvem una marató de tardor al mes d’Octubre i vam decidir anar a Frankfurt, on cadascú tindria el seu repte personal, que tant per en Barceruel com per mi coincidien: intentar el sub 3h. per primera vegada.  L’idea és molt temptadora però a l’hora un objectiu molt complicat.  Ambdós tenim un temps similar, 3h 3’ alts, així que hem de baixar bastant la nostra MMP però decidim intentar-ho.  Els problemes comencen quan als pocs dies de decidir-ho pateixo un trencament al soli de la cama dreta, la mateixa on vaig patir un altre trencament l’any anterior i que em va fer estar aturat més de tres mesos per no saber llegir l’abast de la lesió i intentar tornar massa aviat.  Aquesta vegada se que hauré d’estar en repós dues setmanes i començar amb la recuperació i el CA CO molt poc a poc.  Així em planto a principis d’agost, i començo a fer càlculs.  Venint de gairebé un més sense entrenar en condicions necessitaré un parell de setmanes per tornar a córrer i mínim dotze setmanes per seguir el plà d’entrenaments per preparar  la marató.  M’agrada fer al menys quatre tirades de 30 K o més, i farem una cursa de 10 K i un test de Mitja.  El plà és per 14 setmanes, i això vol dir que no arribaré a Frankfurt i no podré córrer amb el grup. Em sap molt de greu però els comunico que no correré perque no arribaré en forma per intentar el sub 3 h.  he de buscar una alternativa, i per dates la marató escollida será Donosti.

Començo els entrenaments a mitjans d’agost i van sortint prou bé.  Vaig agafant ritme amb les series I resistència amb les tirades llargues.  23, 25, 27 K I arribem al Correbarri, a principis d’Octubre.  No surt malament, I em quedo a 2” de fer marca.  Les sensacions són bones.  A finals de mes anem a Frankfurt, on puc veure dos pedassos de maratons de l’Hernan i del Barceruel, i on faig la mitja marató, que em servirá de test.  1 h 24’04”, MMP per 1’42”.  Tot pinta molt bé i vaig agafant confiança.  Deu dies abans de Donosti faig l’ultima tirada a ritme de marató, 25 K a 4’12” de Garmin que han de ser 4’15” reals.  Acabo amb el convenciment de que si surt un dia bó puc aconseguir-ho. 

Fins al dia de la cursa no pateixo cap entrebanc i sortim cap a Donosti dissabte al matí.  Agafem els dorsals (la Bárbara farà la cursa de 10 K) i ens retirem a l’hotel poc després a descansar.  Sopem menú de pasta i aviat a dormir. 

He descansat bé i només llevar-me vaig cap a la finestra de l’habitació.  És negra nit però puc veure que les fulles de l’arbre que hi ha devant no es mouen, i no veig estels.  No hi ha millor vista en tot el món per un maratonià. Esmorzem tranquil•lament i baixem en taxi cap a la sortida.  Un punt que no em va agradar i deurien millorar és que no hi havia banys portàtils enlloc. Els únics lavabos disponibles eren al velòdrom, on haviem deixat les bosses, però quedaven lluny de la sortida.  Vaig escalfant mentre donen la sortida als corredors dels 10 K i poc després anem entrant als calaixos.  Veig la llebre de sub 3h. uns deu metres més endavant, al començament del calaix.  No puc arribar però no m’amoino.  No estic nerviós i tinc confiança però dono una ullada al garmin i veig que tinc les pulsacions a 105.  Per els altaveus sona el clàssic de les maratons, Highway to hell, i les pulsacions es posen a 115.  Ha arribat el moment.  Han estat moltes setmanes d’entrenaments, de certes privacions i de renunciar a petits plaers per arribar en bones condicions a aquest punt, a 1 minut del tret de sortida amb la idea de que puc intentar-ho amb garanties.  El dia és perfecte, uns vuit graus de temperatura, sense vent i amb el cel cobert.  El circuit no és exactament el que vaig fer l’altre vegada però sé que és ràpid.  No tinc cap excusa, avui és el dia.

El plà és anar amb la llebre i no estar gaire pendent dels ritmes ni temps de pas.  En quant a l’estratègia d’esforç, la idea és gaudir de la cursa fins el K25 dins d’un rang de pulsacions entre 152 i 157.  Del K25 al K35 apretar el necessari per no perdre el ritme objectiu de 4’15”.  És en aquest tram on sembla que no pots anar més ràpid, però s’ha de fer sigui com sigui.  A partir del K35 ja no es pot escapar i ja no importa si les pulsacions són molt altes i si tot fa mal: hem de treure fins l’ultima caloría  disponible, perque podem donar més del que pensem.  Tinc planejat prendre un gel aproximadament cada mitja hora.  Els tres primers els porto a sobre i els dos últims mels donarà la Bàrbara, als K17 i K23.

Tret de sortida i a córrer.  Es pot córrer bé i tothom sembla que portem el mateix ritme.  No portem ni cinc-cents metres quan començo a buscar la llebre i la veig molt lluny.  Em sembla que va molt ràpid però no la vull deixar anar així que apreto el ritme però passo el K1 en 3’56” pel meu Garmin i encara no he retallat ni un metre.  No aconsegueixo arribar a l’alçada del grup fins el K3 i veig que els parcials són massa ràpids.  No vull cremar cartutxos abans d’hora i veig que porto un ritme mig real de 4’06”, molt més ràpid del que toca.  Seguim cap el K5 i penso que potser els primers Kms són en lleugera baixada i per aquesta raó anem tan ràpid.  Si mes no, és la llebre oficial i ha de saber que es fa.  K5 en 20’35” reals (4’07”/K) i em començo a preocupar.  Les pulsacions van una mica altes, per sobre de 155.  Tots sabem com acaben aquestes aventures i soc conscient que per molt bé que em trobi, el ritme objectiu s’ha de seguir al segon, peti qui peti, però anem 9” per Km per sota i em fa por que qui acabi petant sigui jo.  Començo a pensar que aquest noi no sap que es fa i dubto si continuar amb el grup o baixar pistonada i deixar-los marxar.  Passem el túnel, que no coneixia de l’altre vegada, i el Garmin perd el senyal perque és bastant llarg i es fa una mica pessat.  Penso que la segona volta será bastant pitjor.  Enfilem cap a la platja i no veig que el perfil canvii ni que el ritme afluixi massa.  Sento gent que es queixa del ritme massa ràpid i dono una mica més de marge de confiança.  Passem el K10 en 41’41” ( 4’13”), 50” per sota del temps previst per el ritme de 4’15”. Una bestiessa.

No em trec els pensaments negatius del cap: això ho pagaré a la segona volta.  Les pulsacions es mantenen sobre 156, al límit superior previst i quan decideixo afluixar sento un noi del públic que diu “vais con una gran liebre”, i pensó “no ho entenc, però si es tan bó l’haurem de seguir, perque igual sap alguna cosa que la resta no sabem!”.  Així anem per tota la Contxa i cap a l’interior, per un barri on hi ha poc públic i menys animació.  Aquesta vegada he trobat a faltar més animació per part de l’organització, especialment algun grupet de música en directe i els altaveus amb música que hi havia a la rotonda del K14, el punt més apartat i lleig del circuit, al mig d’una zona industrial. Cap allà anem i tot just fer el canvi de sentit perdo de vista la llebre.  No pot ser que m’hagi tret molts metres perque anava molt enganxat al grup però no el veig.  Penso que ha tornat a accelerar i ens ha deixat darrere i em poso a la part de davant del grup que segueix el ritme que portavem però sensen llebre a la vista.  Pregunto on és i em diuen que creuen que s’ha quedat a fer un pis stop.  Collons amb la llebre.  Serà que ha anat apretant per guanyar temps i aturar-se? Ja em va passar l’altre vegada que la llebre va anar a pixar però va deixar el cartellet de 3h 30’ a un altre corredor i de seguida ens havia enganxat una altra vegada, però en aquest cas la llebre no torna i van caient els Kms. 

Tornem per la Contxa i continuem amb el mateix ritme, massa ràpid, així que afluixo una mica i vaig caient a la part de darrera del grup, que continua sense noticies de Gurb, i es va estirant força.  Definitivament ha plegat o el pis stop ha estat més llarg del que pensava.  L’ungla del drit gros de peu dret em comença a fer mal.  M’ha caigut uns dies abans, i de fregar amb la bamba em molesta, però és soportable.  Veig a la Bárbara que em dona el gel i em pregunta com estic.  Li dic que bé i fa cara de “tot en ordre”.  Girem cap a l’interior i ja es veu Anoeta.  En aquest punt recordo que compartim circuit amb els que fan la mitja marató, perque de sobte comencen a esprintar diversos corredors. Entrem a l’estadi i ells continúen cap a l’esquerra, i la resta tornem a sortir per la porta nord, i uns metres més enllà passem la catifa de la Mitja Marató.  Temps real 1 h 28’ 43”, més d’un minut per sota del temps previst  (4’14”).

Comença la segona volta i em trobo bé. Les pulsacions es mantenen en 156 i vaig bé de cames. L’ungla  ha passat a fer més mal i he de trepitjar de manera estranya perque no molesti més, però en general vaig bé.  Tinc 1’17” de marge per fer el sub 3 h i decideixo anar a ritme i administrar el marge que tinc. Al K23 he de veure la Bárbara perque em doni el gel però no la trobo.  K25 en 1 h 45’ 25” (4’16”).  He perdut uns 10” però vaig bé de cames I he recuperat una mica de forces.  Arribem al túnel i no es fa tan pessat com pensava.  Al K28 veig a la Bárbara que em dona el gel i em torna a preguntar.  Li dic que fa mal l’ungla i fa mala cara.  Suposo que ja no vaig tan fresc i es nota.  Ara es quan toca apretar per no perdre el marge que porto. Vaig enganxant grupets que porten un ritme que sembla bó, però veig que van afluixant i els passo, mantenint el ritme de 4’15”, però són irregulars, amb diferències de més de 5” segons entre K i K.  K31 en 2 h 11’ 27”. 

Entrem a la zona lletja de la cursa.  Vaig en un grupet de 5 o 6 corredors que sembla que porten el mateix objectiu que jo.  Prenc el penultim gel i vaig contant els Kms, que ara comencen a fer-se llargs.  Vaig fent càlculs i trobo que no perdo temps però cada vegada costa més mantener el ritme i les ppm estan ja per sobre de 160.  Quan perdo uns segons a un K, els recupero al següent i així arribem a la rotonda i gir cap al centre.  He passat el punt mentalment més dur.  Ara ja es qûestió de pebrots i anar descomptant metres.  K35 en 2 h 28’ 28” (4’15”).  La tornada cap a la Contxa es fa dura.  El grupet s’ha desfet i vaig sol.  Un noi de Mollerussa va al costat i una llebre particular entra per acompanyar-lo.  M’enganxo darrere d’ells durant un K, però miro el Garmin i veig que anem a 4’20”.  No! Els deixo i apreto les dents per manenir el ritme, però el dit em fa molt de mal i les cames em pessen.  Els quàdriceps s’han comportat prou bé aquesta vegada perque normalmente es carregàven molt abans, però les sessions de musculació han donat resultat.  Arribats a aquest punt ja estan molt castigats, com la resta de les cames, i em costa mantenir una bona tècnica.  Arribem a la Contxa, això no es pot escapar.  Faig un càlcul mental, i com que ja no queda gaire sucre al cervell, m’equivoco i crec que el marge que duia l’he perdut a algun lloc i que només em queden 25” de marge.  Encara queden 5 K i si perdo 5” per K em quedaré amb la mel als llavis.  No pot ser, he d’apretar com sigui.  Veig parcials de 4’20” i pujo el ritme fins que torno a veure els 4’15”.  Les pulsacions són ja de 168 i noto que perdo les forces.  No pot ser que se m’escapi ara. Necessito energía ja! Em prenc l’ultim gel, que havia oblidat, sense aigua ni res, però me’l empasso i al segûent avituallament em bec gairebé tota l’ampolla.  Respiro malament però necessito aigua per diluir el gel a l’estòmac.  K38 i de sobte veig a la Bárbara.  Haviem quedat que ens veuriem a l’arribada però el que té tenir una dona maratoniana és que sap que aquí la necessitava més que a l’arribada.  Es posa al costat i em crida que vaig molt bé, que ho tinc segur, que tots els que estem allà farem sub 3, i que no defallim perque tenim marge.  No ho acabo d’entendre perque se que tinc només uns segons de marge però li agraeixo moltissim, encara que no puc dir ni fava. Segueix corrent al meu costat i pensó que m’acompanyarà fins al final però encara queda molt i la perdo de vista. 

Sento passes fortes darrera meu.  S’acosta un grup.  Quan arriben a la meva alçada veig la llebre perduda.  No se d’on ha sortit però em passa amb quatre o cinc corredors amb ell.  M’enganxo i faig la resta del K amb ells però anem a 4’07”.  Definitivament, aquest noi no serveix per fer de llebre.  No el puc seguir i pensó que se m’escaparà el sub 3h. Però també pensó que no es gens fiable i ben bé podría portar un marge gran una altra vegada.  No ho tinc clar, així que no paro massa atenció i em centro en el meu patiment.

K40 en 2h 49’38” i ja no se el marge que porto. No puc calcular res i la sensació és de que es qûestió de 5” o menys.  Em deixo les poques forces que em queden.  Pulsacions per sobre de 173.  Començo a notar avisos de rampes a la cama dreta.  Al trepitjar diferent del normal perque no fes mal l’ungla he anat carregant d’altres parts de la cama i ara els isquios ara els bessons em van donant avisos.  Afluixo una mica i els controlo però faig el K40 en 4’17”.  Apreto el K41 a 4’14” i tornen els avisos.  Ostres, me la jugo i si peto que sigui per una contractura pero no afluixaré!

Ja es veu Anoeta, la gent empenta i passo com una locomotora, esbufegant i amb la tècnica per terra.  Enfilo la banda dreta de l’estadi i miro el temps real.  Veig 2 h 56’ i segons.    Càlcul ràpid: Deu quedar menys d’un K.  Ho aconseguiré.  És la primera vegada que ho veig clar.  Segur que si, això no m’ho treu ningú.  I menys quan veig que girem cap a la porta d’entrada i baixem a la pista.  Penso que puc relaxar el ritme i gaudir de la volta a l’estadi.  Ja veig el cartell del K42, miro el temps i encara no son 2h 58’.  Un altre càlcul ràpid: Si apreto baixo de 2 h 59’.  Com pot ser? No ho entenc però me’s igual, estic molt emocionat.  A la merda relaxar el ritme, vaig a per el sub 2h 59’!!  Esprinto, si senyor!!!  Pam, contractura als bessons, Pam contractura als isquios, Pam una altra als bessons.  Però jo esprinto i ja soc a la recta de meta, corrent sense flexionar la cam dreta, aixecant els braços al cel i deixant escapar unes llagrimetes.  2h. 58’ 58”.  No puc ser més feliç.

Als pocs minuts arriba la Bárbara. Em busca, ens trobem amb la mirada i aixequem els braços.  Ens acostem, ens abracem, li ensenyo el Garmin i no s’ho pot creure.  Jo tampoc, i no puc deixar de somriure.  Ràpid a dutxar-nos, recollir la roba i les maletes i cap a l’aeroport de Bilbao.  Hem d’agafar un vol cap a Etiopia, des d’on escric ara, esperant el vol de tornada a casa.
Ha estat una crónica llarga, pero el sub 3h. ho mereixia. Enhorabona a tots els companys que han fet aquesta marató tan maca, sobre tot als que heu aconseguit MMP. I gràcies a tots per les vostres felicitacions.  Sou molt grans.
Fins la propera.