Coincidint amb les nostres vacances a Nova Zelanda vam buscar una marató que coincidís amb les nostres dates de visita. Com que allà és hivern a l'Agost no vam trobar cap de les grans però sí una de molt modesta que és la 5 Bridges Marathon que es fa a Petone, molt a prop de Wellington, al sud de la illa nord.
Haviem d'estar el dissabte de 13h a 15h per a recollir el pitrall al Petone Workingmens Club. Només 2h per a recollir-lo! Ens plantem allà. Es tracta d'un local de l'RSA, que és una organització d'ajuda a veterans de guerra, però que ha acabat derivant en un club a on la gent de totes les edats hi va a menjar, beure i jugar al bingo o qualsevol joc d'apostes. En un racó hi ha unes taules a on recollim el pitrall. Miro els inscrits per la marató, uns 70 com a molt. Ni parades, ni sponsors. Res.
Anavem a marxar i preguntem si podem aparcar l'autocaravana per dormir-hi (alguns d'aquests locals tenen aquest servei). Per uns 4€ al canvi hi podem dormir amb connexió a electricitat. Perfecte! Dormirem a 50mts de la sortida.
Anem a fer un volt per Wellington i fem una visita al costerut jardí botànic fins que es fa de nit. Porto uns dies que el bessó dret el tinc a petar, a punt d'enrampar-me, suposo que degut a alguna postura inadequada conduïnt per Nova Zelanda.
L'entrenament per a aquesta marató ha estat caòtic i minso. A casa, entrenant al Juliol amb temperatures massa altes i fent campanes. A l'Agost, la primera setmana 0kms i les altres dues setmanes entrenant dues sessions de 30' a la setmana, a temperatures d'hivern, de fins a -4ºC. Amb aquest panorama toca sortir demà en un pla molt conservador. Segurament a ritme de 4h o més.
Tornem cap a Petone amb la nostra casa amb rodes. Sopem pasta i a dormir. La sortida és a les 8h pel que llevant-nos a les 7h anem més que sobrats.
Em llevo i no hi ha cap soroll. Cap a les 7:30h trec el cap i hi ha ben poca gent, sense megafonia ni arc de sortida. Torno cap a l'autocaravana i a les 7:50h torno a sortir. A la sortida serem uns 40 o 50 corredors. Entre aquests, 4 extrangers "polacs": 3 de Polònia i 1 de Catalunya. L'organitzador engega el crono i ens diu que ja podem sortir. Ni catifa ni res.
Fem 4 carrers fins arribar al costat del riu per una zona esportiva. Passem pel mig d'un camp de golf i comencem a acumular kms. El recorregut es mixte d'asfalt i pista. Va enllaçant diferents camins que van paral.lels al riu. Per indicar el recorregut hi ha algun cartell de plàstic amb una fletxa.
Els avituallaments son justos. Gots d'aigua cada 5kms i punt. És una marató mooolt modesta, i l'animació nul.la.
Vaig fent kms i el temps acompanya, a estones fa una mica de vent però pel que pot ser a la zona això no és res. Fa un cel blau amb un sol brillant i l'aire a uns 10ºC fa que sigui un plaer correr. Les cames van aguantant, de fet jo vaig frenant-me. La gent ha sortit esperitada i he volgut ser conservador, fent-me quedar sol, però la fita és acabar i la manera és moderant el ritme.
Arriba el punt de la mitja marató. 2h clavades. Aquí donem la volta i tornem pel mateix camí cap al punt de sortida. Per portar mitja marató estic prou sencer. Si segueixo així, com que de tornada fa lleugera baixada i a estones em vindrà el vent d'esquena podria baixar de 4h. Vaig fent i cap al km 30 veig que vaig per les 4h. Intento esgarrapar algun segon per assegurar la jugada, però cap al 35 el bessó em comença a voler enrampar-se. Hi ha una zona que puja i baixa i a cada pujada he d'afluixar molt i ja veig que els segons es van escapant, pel que em deixo anar i a gaudir del paissatge que en tot el recorregut és maco.
Darrers 100 mts. Hi ha la única gent animant del recorregut! Vaig arribant i veig a l'Anna fent fotos. Arribo a ella, que està just a una corba a uns metres de l'arribada. Ens fem un petó i em dona l'estelada amb la que arribo a meta.
Ens fem sessió de fotos. Algunes persones ens pregunten de quin païs és la bandera i fem tasques divulgatives al respecte.
Dutxa ràpida a l'autocaravana i tornem al local a menjar una hamburguesa amb cervesa. Acabat fan un sorteig amb un munt de coses i no ens toca res. No sé què haguéssim fet amb la TV que regalaven!
Aquesta és la marató 21. Una marató que no aniria a fer-la expressament, però que va estar bé fent-les coincidir amb unes vacances a un racó del món increible.