Doncs ja la tenim la V amb tots vostès :yes:
V MARATÓ DE BARCELONA 1997
DADES:
16/03/1997
20 Marató de Barcelona (o Catalunya)
Temps: 03:35:12
Mitja: 05:06/km
Primera mitja: 01:41:05
Segona mitja: 01:54:07
Dorsal: 2020
Posició dins del palmarès: 35/49
Arribats: 2949
Posició: 1462
Percentatge: 49.57 %
Guanyador masculí: Abdselam Serrock 02:12:53
Guanyadora femenina: Ana Isabel Alonso 02:30:06
Records i/o crònica
Aquests primers temps de maratonià, aviat vaig agafar el costum de fer dues maratons per any natural, una a la primavera i l’altre a la tardor i sempre sortint a fer MMP, d’això les petades gasoseres tant considerables.
L’objectiu aquest any era baixar de les 3h 30, es a dir, anar a menys de 5 el quilòmetre.
Curiosament, les dues maratons que vaig fer al 1997 tenen les marques molt similars, ja ho veureu.
Una vegada més, vam agafar el tren cap a Mataró des de l’estació de Sants en el meu cas i, després recordo el peregrinatge dels maratonians cap al Parc Central de Mataró, on estava tota la infraestructura per a la sortida. Crec recordar que ens agafaven les bosses en furgonetes i ens les trobàvem a l’arribada.
En aquesta edició va haver un impuls a la marató de Catalunya de la mà de Domingo Catalán qui feia pocs mesos que era el president de l’entitat i es va donar una nova embrenzida, millorant l'organització i les marques en comparació a les edicions dels darrers anys, potser també té alguna cosa a veure el canvi del circuit i la no pujada a l’Estadi en el tram final del recorregut.
Aquesta vegada després de la N2 i un cop passada l’Estació de França vam pujar per Via Laietana, Plaça Sant Jaume, Ferran, Rambla amunt fins Plaça Catalunya, baixada per l’altre banda de la Rambla fins Colón, pujada pel Paral·lel, Lleida i l’arribada la teníem a l’alçada de les quatre columnes que tenim a sobre de la Font, en l’esplenada per on passem a la nostre estimada Cronoescalada. :love:
En aquesta edició la diferència entre les dues mitges ja va disminuir sent “només” de tretze minuts. Durant aquesta època em posava tres fites a les maratons: acabar-la, no caminar i no lesionar-me. Vaig acabar prou content doncs ja m’estava apropant a la meva MMP i ja sense caminar. :yes: :yes:
Annexos:
He trobat els següents records:
1- Diploma de la marató
2- Samarreta de l’edició: un cap gros passejant per l’Eixample de cotó com les d’abans. Les samarretes tècniques encara no es veien
3- Una foto meva de l’època. No és de la marató, però es de 1997, concretament del Cross de l’Ametlla de Merola. En aquella època portava equipació adidas i sense patrocinador ni club doncs era independent i a les inscripcions ho deixava en blanc el camp de l’equip.
4- Trofeu on podem observar les torres venecianes de la Plaça Espanya amb el MNAC al fons.
Començo a preparar el VI capitul de la sèrie de l’estiu.