Seoul International Marathon (19-Març-2017)

Bé, doncs, tercer diumenge de Març i dia del Pare i de Sant Josep...
I ha algú que em vulgui acompanyar a corre aquesta marató? 

Bé, doncs, tercer diumenge de Març i dia del Pare i de Sant Josep...
I ha algú que em vulgui acompanyar a corre aquesta marató? 

En una associació tan gran, no podem deixar que marxis sol! Va, ja t'acompanyo jo!  .  Serà un plaer tornar a compartir experiències maratonianes!  :love:

Doncs cap a Korea al març, a seguir amb les maratons olímpiques!!! 

:yipi: :yipi: :yipi:

espero que el coreà s'et doni tant bé com el japonès, no sigui que amb l'anglès no en tinguem prou...

Acabada i a per la següent. 19 olímpiques al sac, i ja només queden Moscow, Montreal, Beijing i Rio.
En uns dies la crònica

Moltes felicitats josep80 un altre Olimpica més feta 

Moltes felicitats!!! 

Jordi

Enhorabona Josep80 
Te'ns el repte cada vegada més aprop.  :yes:
Esperant la teva crònica 

MARATÓ DE SEOUL - 19 de Març de 2017

29ena marató al sac, i 19ena olímpica, de 23 totals.

Un total de 380 km en 14 setmanes de preparació, amb només un entrenament de qualitat, i una tirada llarga màxima de 23 km no eren la millor garantia per emprendre de nou la distància màgica. En aquesta ocasió una contractura al bessó, a nivell d'inserció, m'han impossibilitat mantenir un mínim ritme d'entrenament. Les habituals sessions de fisioteràpia no acabaven d'arreglar el problema, i les vegades que he intentat tornar a córrer després d'uns dies de millora , per tornar a caure en el problema, han estat múltiples. Finalment, i després de descartar lesió després de prova, vam poder fer un parell de sessions de fisio com no havia tingut mai, ja que la contractura era molt interna, i com he dit, en la inserció.
Quedant només 3 setmanes per a la cursa, només vaig poder treballar una mica de volum, assegurar que el problema havia desaparegut, i preparar-me mentalment per a la cursa. Afortunadament aquestes setmanes d'escàs entrenament de carrera van ser suplerts per natació i, especialment en les últimes setmanes, per el·líptica, la qual cosa em donava cert crèdit en l'apartat aeròbic.
Les últimes setmanes vaig estar entrenant alguns kms segons el mètode Galloway (caminar 1 minut cada determinat tram de carrera (un, dos kms, segons cadascú)), ja que segur que hauria de caminar tard o d'hora al llarg de la carrera, i potser millor fer-ho de forma planificada que no haver de fer-ho per estar ja "petat".
En aquesta marató, per cert, donen un temps límit de 5 hores per finalitzar-la, de manera que, si part de la carrera has de caminar per tenir problemes, el rellotge se't pot tirar a sobre.
I a 12 dies de la cursa vaig realitzar una tiradeta de 23 km, per comprovar quina era la resposta del cos. Els ritmes, certament, no eren els que haurien d'haver estat en condicions de preparació normal - de l'ordre d'uns 45 segons / km per sobre del que és habitual - però aquí ja poc es podia fer, i en canvi, vaig comprovar satisfactòriament que tant el bessó en particular com tot el cos en general, responien bé a la sessió.
Amb la moral pels núvols, darrera sessió de fisio abans de marxar cap a Seül, a 9 dies de la cursa. Tenia clara l'estratègia de cursa: arribar al km 25 a un ritme de 6 '/ km, sempre que el bessó es comportés durant aquests 25 km, i fer Galloway del km 25 fins a la meta, en blocs de 7,5 minuts, caminant 1 minut en cada bloc (1 minut caminar-6'5 minuts córrer)
Vam arribar a Corea dimarts / 14 a primera hora, amb 5 dies d'antelació, per al diumenge / 19 poder tenir el cos aclimatat al canvi d'horari. En general es recomana viatjar amb tants dies d'antelació com a hores hi hagi de canvi d'horari. En aquest cas no es complia, però s'acostava (Corea 8 hores d'avançament respecte a Catalunya). En qualsevol cas, el gran error que vaig tenir el 2011 quan vaig viatjar a Japó 2 dies abans de la marató de Tòquio, m'ha ensenyat a no tornar a ensopegar en la mateixa pedra per segona vegada.
Vaig ser extremadament rigorós a l'hora de seguir la rutina dels 3 dies anteriors a la cursa: dijous, divendres i dissabte hidratació amb sals, i càrrega d'hidrats amb maltodextrina + càrrega habitual d'hidrats dissabte.
La Fira del Corredor obria les seves portes el dissabte a les 10h, i allà érem, al costat de l'Estadi Olímpic, on també tindria lloc l'arribada de la marató el dia següent. Malgrat que el patrocinador esportiu de la cursa era Adidas, i la quantitat i qualitat d'atletes africans (Kenya i Etiòpia) era important, i tot i que la xifra de participants a la marató era d'uns 10000 (relleus inclosos) + tants altres en un 10K que es corre en paral·lel, amb diferent sortida, malgrat tot això, dic, la fira del corredor era poc menys que una burla. Era el més simple i poc motivant que he vist en tots aquests anys. Literalment, 4 o 5 carpes (organització inclosa), unes quantes taules per recollir dorsals, un pavelló mòbil d'Adidas, 1 Hammer amb uns altaveus a tot drap amb música canyera, i poca cosa més.
Tot i que la informació de la cursa a la web estava teòricament en 4 idiomes (coreà, anglès, japonès i xinès), la veritat és que la part en anglès constava de poc més d'un parell de línies, per indicar on és la Fira del corredor , com inscriure i com pagar. És per això que tenia alguns dubtes i preguntes per formular a algun membre de l'organització, com ara recorregut exacte de la cursa (pel pla de la web és difícil "esbrinar", format dels avituallaments líquids (ampolla o got), zona d'arribada / trobada amb familiars, etc ... Tot això també va acabar sent una aventura, ja que el nivell d'anglès entre la gent de l'Organització (gent jove) és molt, molt baix, i a sobre em transmeten una informació que el dia següent es va demostrar incorrecta (em diuen ampolles i acaben sent gots). Amb el dorsal donaven una samarreta tècnica Adidas, i una "guia del corredor" amb info majoritàriament en coreà.
El Circuit busca un traçat bàsicament pla, evitant zones costerudes de la ciutat, i tractant de cobrir algunes icones emblemàtiques: Porta Gwanghwamun (sortida), Ajuntament, Porta Namdaemun, Dongdaemun Culture Park i Porta Dongdaemun, Lotte World, i acabat en el Jamsil Sport Complex, que alberga l'Estadi Olímpic, on van tenir lloc les proves d'atletisme dels Jocs Olímpics de 1988, i on té lloc l'arribada d'aquesta marató.
I diumenge em planto a la línia de sortida, 20 minuts abans de l'hora oficial (8.00), aprofitant que l'hotel està just a 200 metres, i puc apurar. Fa fred, poc vent, i dia clar. Com tots els dies des que vam arribar. Samarreta "oficial" de l'estelada, on en la part del darrere es llegeix "Josep80 - I come from Catalonia". Com en moltes altres curses, bastants seran els corredors que abans, durant, i després de la cursa, em preguntaran sobre Catalunya, uns millor informats que d'altres, sempre en funció del país on estigui corrent ...
Durant la setmana he fet una sessió de 40 minuts a la cinta, més estiraments, i ahir dissabte, uns 10 minuts, també a la cinta. Al cinturó porto els 8 gels que tan bon resultat em donen a les últimes curses, un cada 5 km: 4 gels estàndards, 2 antioxidants i 2 amb cafeïna. A més porto un bidó buit de líquid però amb el contingut d'un sobre de Recuperation Sport (sals + hidrats), que ompliré amb aigua a mitja cursa. Amb tot això el buidatge de glucogen i el desgast de sals queden, en el meu cas, compensats, i no tinc cap problema de rampes, si tot va bé.
Abans de la cursa, just trotar 10 minuts, i uns estiraments molt suaus. Surto en l'últim grup, dorsal E70111, de 5 grups (A, B, C, D, E), amb sortides separades cada 5 minuts. Avinguda super ampla, cap problema en què els corredors es puguin molestar. Abans de sortir se m'acosta un corredor que resulta ser de Cerdanyola. També està fent turisme. Parlem uns moments i ens desitgem sort. No el tornaré a veure més. Ni a ell ni a cap altre corredor de casa. De fet, gairebé tots són orientals ...Poc nivell de participació femení, certament.
I amb la Tere al costat de la sortida, fent fotos, començo aquesta nova aventura, creuant la línia de sortida. Després dels primers minuts en què el corredor agafa el ritme - en el meu cas per sensacions - i les rpm agafen ia nivell de creuer, sembla que tot "funciona correctament". El primer punt quilomètric marcat és el KM5, i a partir d'aquí cada quilòmetre està indicat.
Per no allargar-me, i resumint, arribo al km 25 en 2h30min i algun segon, a un ritme de 6 '/ km. És el que havia previst en el millor dels casos i això em dona moral. I també, segons el previst, i premeditadament, començo en aquest punt a caminar entre 60 i 70 segons cada 7'5 minuts, intentant fer coincidir, en la mesura del possible, els trams de caminar amb els avituallaments i / o presa de gel. (Els avituallaments són cada 5km, i cada 5 m hi ha esponges mullades, solapades amb els avituallaments líquids / sòlids). I la veritat és que amb el poc nivell de preparació que portava, arribo a l'estadi sense cap problema muscular ni defalliment, entrant i donant les 3/4 parts pista interior per creuar la meta en un 4h29'37 ", que mai hagués somiat només 3 setmanes abans.
Localitzo a la Tere entre les grades, m'està fent senyals, estic molt content. Abans no pugui sortir hauré de seguir el camí marcat, que surt de l'estadi a un camp de futbol adjacent, on et lliuren una bossa de plàstic on hi ha un plàtan, una ampolla d'aigua, un líquid reconstituent, i un parell de pastes. Quan pregunto a un voluntari per la medalla, m'indica que està dins la bossa !!! I és que és la primera vegada que, en finalitzar una marató, no em pengen la medalla al coll, sinó que jo la he d'agafar de la bossa, i si vull, penjarme-la
Parlo amb alguns corredors coreans, algun dels quals ja havia creuat amb mi unes bones parrafades a mitja cursa, i ara, amb més tranquil·litat, parlem de les nostres aventures i projectes. Surto de l'estadi i em trobo amb la Tere, al punt de trobada acordat. Unes fotos més, i a buscar el metro, que està al costat. La Tere no es creu que hagi estat "tan fàcil".
I és que fàcil no ho ha estat - perquè ens hem d'enganyar - però vistos els precedents, i els resultats, poques previsions podien ser tan optimistes, ja que a més he arribat sencer. El arribar al km 25 corrent sense problemes ha estat determinant, i m'ha donat confiança per seguir fins al final.
La cursa la guanya Amos Kipruto (KEN) amb 2:05:54, entrant els següents 4 corredors - tots de Kenya - entre 2:06:03 i 2:06:27. Les posicions de 6 a 10 també són ocupades per atletes de Kenya. A l'apartat femení, l'atleta de Kenya Margaret Agai ha arrabassat la victòria en els últims metres a l'etíop Ashete Bekele (2:25:52 i 2:25:57, respectivament).
Cal dir que el nivell d'animaciò a la cursa es baix, moooolt baix. La ciutat viu d'esquena a la seva maratò, i el fet que nomès donim 5h per tornar a obrir el trànsit crec que n'és una prova.
Avui ha transcorregut una setmana de la cursa, i no és possible visualitzar els resultats, ni en versió anglesa, ni en coreana. Dimarts, a la versió coreana, sí va ser possible, però ara ni això. He consultat a l'organització, i sembla que tenen problemes amb els resultats (i això que Corea del Sud és un país amb un nivell de tecnologia meteòric). I adicionalment, el certificat de finisher, si véns de fora de Corea, sembla que és "on-demand", és a dir, a petició, i per email.
Per rematar l'experiència, ens hem quedat a Seül 5 dies addicionals després de la marató, dos dels quals tancat a l'hotel amb un estat gripal (danys col·laterals).
En línies generals ha estat una experiència interessant i positiva. Seül és una ciutat molt gran, amb més de 10 Mio d'habitants, i amb un nivell de contaminació m'atreviria a dir important. No obstant això hi ha zones de la ciutat molt agradables per visitar, incloent bastants palaus i no pocs parcs i boscos. És una llàstima que al març, i amb temperatures que a la nit arriben a 0ºC, no es pugui gaudir de tot l'esplendor primaveral que, sens dubte, mostraran en poques setmanes.
Els preus són molt assequibles, i el metro, mitjà de transport que recomano, és econòmic, complet, i molt senzill. Tant el metro, com l'aeroport, com els noms dels carrers, com la majoria d'indicacions que un estranger pugui necessitar per informar-se / orientar-se, estan en coreà i en anglès, i freqüentment també en japonès i xinès. No obstant això el coneixement de l'anglès és escàs entre la població, la qual cosa és un problema per al visitant.
Especial menció al menjar. És el paradís per a qui li agradin els sabors picants, que no és el meu cas. Bitxo i pebre per avorrir. El Gochujang és l'usat per ells, i ho posen en tot i per tot, igual que el kimchi, que és un preparat de verdures fermentades amb molt picant, i amb molt valor nutritiu. Infinitat de carrers plens de llocs amb tota mena de menjar preparat, molt d'ell elaborat, i molt d'ell fregit en un oli que millor no mirar. Barregen quantitat de sabors i quantitat d'ingredients, salat amb dolç i amb picant, verdures amb fruites, carn amb peix i amb algues, ... També cal esmentar el popular licor d'arròs, econòmic, que estaria entre una cervesa i una sidra, per buscar comparacions.
Seguint el model oriental japonès de cultura respectuosa amb el medi i amb els altres (veus a Confuci en parcs i jardins), no és tan estricte en les maneres i en la pràctica. En aquest sentit Corea (Seül) ens ha semblat un Japó "descafeïnat". Seül és una ciutat relativament neta, però no tant com Tòquio (per no esmentar el pudent sistema de clavegueram, que sembla que és un mal endèmic). La gent és educada, però no tant com al Japó. A Seül hi ha menys contrastos que a Tòquio, potser es percep més influència occidental als carrers. És possible que aquesta percepció es vegi influenciada pel fet de que a Corea només hem estat a Seül, i en el nostre viatge al Japó ens vam moure per fora de Tòquio.
El millor del viatge probablement l'hotel. Situat a 200 m de la sortida de la marató, molt a prop de moltes de les icones arquitectòniques que cal veure, esmorzar supercomplet i variat, cuina equipada a l'habitació, rentadora / assecadora, sala de fitness immillorable, i moltes altres instal·lacions ... Al costat d'una estació de metro, ben insonoritzat, net, bona atenció, i tot això per un preu realment bo. El recomano sense cap dubte. Si algú s'anima, li passo informació per un privat, i així no fem publicitat.
Hem volat via París. Probablement sigui la millor opció, tot i que les gairebé 12 hores del vol París-Seül poden arribar-se a fer pesades, tot depèn de cadascú i de les prestacions que tinguis a la companyia / avió amb el qual viatges.
I poca cosa més. Ja estem de tornada, ara toca descansar uns dies, posar el switch de running en modalitat "manteniment" fins a mitjans de juny, per començar un altre nou cicle, ja que a finals de setembre tinc la pròxima aventura olímpica, Moscow, amb amarg record de l'any passat, quan em vaig situar a la línia de sortida, dorsal inclòs, i després de 5 minuts d'escalfament previ, vaig decidir tornar a l'hotel perquè no ho vaig veure clar.

Molt bona cronica Josep80, felicitats. Tens fotos? Ha de ser espectacular.

Molta sort a Moscow.

Moltes feliciats Josep80!

Gràcies per la crónica!

Jordi

enhorabona crack!!

Olympic Park

Jamsil Sports Complex, amd l'estadi Olímpic, on acaba la marató

Fira del corredor (4 carpes i poc mès), al costat de l'estadi Olímpic

sortida de la marató, en front de la porta Gwanghwamun

un cop creuada la meta, dins l'estadi olímpic

I finalment el certificat de finisher, que ha costat molt obtenir, i que a mès, poca cosa diu (ni posició, ni quants finishers, ni posició a categoria, ...).
Probablement la web de la cursa hagi estat de lo pitjor d'aquesta experiència.
Es diu una marató internacional, peró pel que fa a la info que donen als estrangers, i com la donen, han de millorar moltíssim.

Enhorabona Josep80! Aquesta és una de les que tinc al punt de mira.

Gràcies josep80 per la teva exhaustiva crònica que dona molta i valuosa informació 

Molt bé, Josep. Crònica completíssima. Més llarga que el capítol del meu llibre!

Per cert, tu no vas fer un Galloway.. En tot cas, un Galloway invertit... La idea del mètode és començar a caminar premeditadament i periòdicament des del començament durant els primers dos terços de la marató, per acabar, amb teoria, amb les cames fresques en l'últim terç...

Aquesta és la teoria. A la pràctica, de moment no em convenç...