Bones nois!! Aqui ja estem ben entrats en diumenge, tot i que vosaltres just i acabeu d'entrar

Us deixo la cronica de la cursa d'avui, la Marato de la ciutat i la mes important, en nombre de participants, de tota Nova Zelanda.
La historia:
A la marato de Barcelona tinc per costum fer la Breakfast run el dia abans amb el meu pare. No se com va sorgir la idea ni com va acceptar ell, pero al cap de l’any es la unica cursa que compartim corrents, tot I que m’ha acompanyat a quasi totes les curses que he fet normalment fent de fotograf.
Aquest ultim any, despres de la Breakfast hi havia un esdeveniment de New Balance al que vaig assistir aixi que el meu pare es va quedar per la fira, on casualment feia una presentacio del seu llibre el Sebas Guim, en el que explica la historia de 100 curses per tot el mon. Entre ells, estava la marato d’Auckland, que te com a particularitat el fet de creuar el Harbour Bridge a peu (unic cop a l’any que es pot fer) que uneix el districte financer I centre de la ciutat am bels barris del nord i la zona est de platges.
Alla cap al mes de maig feia poc que havia llegit entre alters el capitol d’aquesta marato quan sorgeix la oportunitat de poder venir a Auckland a treballar aixi que m’ho comenco a rumiar pero no es fins a Setembre, quan ja se segur que vindre a Auckland a octubre quan em decideixo, tot I que sera 5 setmanes despres de Berlin, crec que sera una bona forma de coneixer la meva nova ciutat i, potser, Durant els entrenaments previs coneixere a gent, aixi que dit i fet. Buscant informacio de la cursa no en trobo gaire, pero buscant a la pagina de l’Arcadi veig que ell la va fer fa 24, just l’any olimpic aixi que em poso en contacte amb ell, a qui agraeixo des d’aqui que em fes particep del capitol del seu llibre que tracta sobre la marato, per anar-me’n fent la idea.
Un cop arribo a Nova Zelanda, comenco a fer entrenaments no gaire llargs, pero que em permeten anar mantenint la forma i agafant velocitat, entre 4-5 a la setmana i faig una tirada de 23 km en la que faig la ultima mitja marato que haure de fer. Aquesta part es completament plana, pel front maritim, pero normalment tens aire a favor a la anada i en contra a la tornada, ja que en altres entrenaments que he fet per la zona sempre em trobo amb el mateix. En aquests entrenaments coneixo a alguns corredors que tambe la faran, tot i que la gran majoria de gent es decanta per la mitja marato que tambe organizen aquell mateix dia. Normalment els dimarts i dimecres dues tendes d’esport organitzen entrenaments gratuits de 5, 7 i 10 kms amb avituallament al final i tambe hi ha la opcio de competir els dimarts a un 5k per 5 euros que t’inclou el dorsal i una beguda a un irlandes a mes de poder guanyar ampolles de vi si guanyes (el dia que vaig anar-hi jo quedo el 14e i el primer va fer 15.34... aixi que impossible) i tambe en sortegen al final i curses de 5 km cronometrades i gratuites a parcs que aprofito per fer de tirada desde casa, cursa i tornar.
Pre-cursa:
La fira del corredor es divendres i dissabte i obre a les 8.00 just al port, que casualment esta al costat de la meva feina aixi que decideixo anarhi a primera hora.
Reparteixen tant els dorsal de les curses de 5, 12, mitja marato i marato, pels 2000 corredors de la marato tenim 4 persones repartint dorsals, pero rapidament recullo la bossa del corredor que conte el dorsal amb xip incorporat, el bitllet de ferry que he comprat addicionalment per anar a Devonport, la sortida, una samarreta Asics, una barreta energetica, una tovallola d’un dels patrocinadors i una cinta kynesio d’un altre patrocinador. Un cop recollida la bossa et validen el xip del dorsal i entre a un petit passadis on hi ha diferents expositors de curses, tendes esportives i de nutricio, pero tot bastant petit comparat amb el que tenim a casa.
Una de les particularitats de la cursa o ja us dire mes endavant si es tipic aqui es l’horari d’inici de la prova, la sortida de la marato es a les 6 AM, mentres que el de la mitja es una hora mes tard. Aixo m’obligara a llevarme d’hora ja que primer he d’anar al port a buscar el ferry.
El dia de la cursa:
Llevar-se a les 3.40 AM es fa dur, pero per sort ahir despres de la BBQ ja vaig estar a casa i vaig anar-me’n a dormir d’hora. Faig l’esmorzar, preparo la bossa i em dirigeixo cap al port que el tinc a 10 minuts caminant, pero a mig cami me n’adono que m’he deixat el Garmin carregant aixi que ja amb tensio corre cap a casa, recupera’l i cap al port de nou. Hi ha forces ferries i tal com arribo entro a un que als 5 minuts marxa cap a Devonport, en un trajecte de poc mes de 10 minuts, quan encara tota la ciutat es fosca, pero que et permeten gaudir d’unes vistes espectaculars del skyline de la ciutat. Fa fresca, pero sembla que sera bona temperatura per correr. Un cop abaix, em comenco a preparar, crema solar (aqui el sol pica i molt), dorsal i samarreta correcat i cap a la sortida. Al deixar la bossa, primera cagada. Resulta que has de fer servir la bossa del corredor que et donen (com a Berlin o Sevilla, per exemple). Pero jo tinc la costum de portar la meva bossa i posar-la dins de l’altra i no hi ha forma de fer-la entrar. Finalment, buido tot el que hi ha a la bossa i despres rebrego aquesta fins que la faig mig entrar, la tanco i la deixo al lloc on posa que he de deixar segons el meu numero de dorsal (ningu la recull com a les altres maratons). A la sortida no hi ha calaixos, pero si cartells indicant els temps per a que tothom es coloqui on cregui convenient i puntualment, a les 6 AM una bocina i sortim. Es pot correr comodament des d’un inici, tot i que com a qualsevol cursa et trobes al tipic que s’ha posat a primera linia i va d’inici a mes de 6 min/km. Com ja havia llegit a l’arcadi, havia vist a l’altimetria i m’havia explicat gent que l’ha feta, la primera part per Devonport es un puja i baixa constant qeu no para fins superar el pont, quan llavors fara baixada i tot pla, aixi que surto molt tranquil i a veure-les venir. Tot i aixo em sorpren gent al km.5 amb respiracions forcades o adelantaments quasi al sprint en els primers kms, aixi com molta gent amb les seves propies camelbaks. Un altre punt a destacar son les retallades. La cursa es per un barri residencial aixi que anem fent forces girs i quasi tothom aprofita aquests girs per retallar per les voreres (un home ja fins i tot pujava com 100 metres abans a la vorera, d’escandol). Aquesta primera em recorda forca per perfil i correr entre cases a la gran cursa de Sant Quirze que organitza corredors. Els primers 5 km em surten en 24.51, mentres que els segons ja agafant una mica mes de ritme, en 24.10. Un altre fet que em sorpren, tot i que potser es per la hora es l’ambient desangelat. De tant en quant hi ha algu davant la seva casa, fent el cafe segut en cadiretes de camping, pero que en molts casos ni animen i la tonica general es anar corrents sense ningu al carrer mes enlla dels voluntaris. D’aqui, fins al 13 es forca pla agafant el que seria l’autopista que va fins el Harbour Bridge i del 13 al 14 es puja el pont, es la part amb mes desnivell pero tampoc es cap salvatjada, jo pel fet de ser com en una autopista i de pujada ho compararia amb la pujada de Ganxurizketa a la Behobia. Aqui un dels patrocinadors te la magnifica idea de donar premis cada 30 min als que pujin mes rapid el pont, i algun puja a ritmes fortissims (gent que despres cap al km. 30 la veies arrossegant-se, pero suposo que els hi haura valgut la pena) i el seguent km es de baixada despres de gaudir d’una magnifica sortida de sol pel Hauraki Gulf. Aquest parcial cau en 23.57. Un altre fet sorprenent es que els avituallaments nomes son liquids, res de platans, taronjes o fruits secs com a altres maratons. Un cop arribem al 20, en un parcial de 23.42, passem pel que sera la meta pero ens desviem per anar pel front maritim i les bahies fins a Sant Heliers on farem mitja volta i tornarem. Aquest es el tros que ja em coneixo, aixi que apreto una miqueta i el pas pel 25 es en 23.12 i molt bones sensacions, avancant a forca gent i sense tenir cap mena de problema, tot i anar curt de kms, suposo que el fet de sortir per sensacions i anar de menys a mes ajuda. El parcial del km. 30 jo crec que era curt i es compensava amb el del 35, ja que em surt en 21.53 i el seguent en 24:28. Jo crec que del 25 al 30 si que pot haver estat el mes rapid, pero no per tant. En el 31, just al gir faig un video quan estem girant i avanco a una noia, pero veig que ella se m’enganxa, tot i que la noto respirar amb dificultats, li pregunto si va a per marca i em diu que si i que si pot baixar de 3.20 millor que millor. Miro el rellotge i si seguim aixi segur que ho aconsegueix, aixi que com no vaig per temps decideixo ajudar-la tapant una mica l’aire que ara ve en contra, tot i que no es tant com als entrenaments (tot i que ja li dici que jo soc poca cosa i poc li tapare) i mantenint el ritme anem avancant a molta gent. De tant en quant ens anima algu dels cafes, pero tampoc destaca per que hi hagi moltissima gent. Ens queden dos petites pujada en dos ponts on baixem una mica el ritme, pero sempre mantenint-lo i fem el km.40 en un parcial de 23.14, tot i que ella comenca a flaquejar una mica pero no es desenganxa i la intento animar tant com puc. Els ultims 2.192 metres ens surten en 10:12 i ni tant sols a l’arribada, tot i que aqui si que esta ple, ja que ens juntem amb els que faran unes 2h20 a la mitja els anims son espectaculars i acabem amb l’objectiu, fent 3:19:45 i la Fleur, com es diu la noia, encantada de baixar la marca en 4 minuts!! Mirant els resultats veig que ella ha quedat 10a, i jo el 168 de 1.626 participants, fent la primera mitja en 1.41.55 i la segona en 1.37.49.
A l’arribada, aigua i isotonic, aixi com platans i et donen un powerade i gracies. La bossa esta en rengleres amb voluntaris pero la pots recollir tu sense problema. L’arribada es a Victoria Park, pero a diferencia de quan la va fer l’Arcadi, ja no entres a dins a l’arribada, sino que acabes al carrer, i el parc esta ple de carpes de diferents entitats o associacions que organitzen barbacoes pero a mode privat, entre els seus associats, treballadors, amics, etc. Pels altres corredors, tenim alguns locals de menjar i begudes pero de pagament, aixi que dono una volta, prenc una mica el sol i cap a casa ben content d’haver acabat la meva 7a marato, 4a de 2016 amb tant bones sensacions.
Ara deixare ja les maratons per un temps de banda i com ve l’estiu aqui, intentare agafar una mica de velocitat i competir en algun d’aquests 5k que organitzen per baixar de 19 minuts, competir en un repte corporatiu de Powerade de fer 9 kms pel front maritim el mes rapid possible, aixi com fer algun trail (pinelli31 se que ya quieres que suba fotos por el monte!!) i potser alguna triatlo. Aquest es un molt bon pais per fer esport i moltissima gent practica ja sigui bici, natacio, correr, hiking, etc. El traje del cap de setmana aqui a les cafeteries es unes malles i una jaqueta tallavents!!
Salutacions a tots, aqui ja estem a diumenge a la tarda, vosaltres en breus us llevareu per fer les vostres curses de diumenge (maratons de Dublin i Frankfurt o la cursa de bombers), aixi que molts anims a tots!!
:love: :love: