LA L+II
03/06/2017
ESTOCOLM
03:36:12 (1:39:44/1:56:28)
Aquesta ha sigut la marató turística de la temporada amb l’objectiu d’ajudar al Danalbod i a l’AlbertLC de fer marques personals intentant baixar de les 3h30.
En Jord1, ens va liar, i des del grup d’entrenament dels Jb’s ens vam posar auqest objectiu al principi de la temporada atlètica. A poc a poc es va montar l’expedició formada per vuit de nosaltres, encara que per lesió en Jord1, promotor de la marató es va quedar a terra per lesió.
Així que ens vam anar cap a Suècia: Mackice, Carlos1989, Robertgr, AlbertLC, Danalbod, amic i jo,
La fira de la marató està ben organitzada en les pistes annexes a l’estadi olímpic però és petita, doncs en deu minuts o vint la veus. L’organització correcte i les cues es mouen ràpid.
En aquesta marató la samarreta te l’has de suar i la donen amb la medalla un cop finalitzada la prova.
En quan a la marató, crida l’atenció l’horari doncs la sortida és a les 12 del matí, així que tens dubtes de si esmorzar més fort o menjar alguna cosa una mica abans de la sortida. En el meu cas, vaig fer el de sempre i, potser esmorzar una mica més del compte i algun plàtan pel camí de l’hotel a la sortida.
En quan a la climatologia no fa fred i si una mica de vent, però durant la cursa no molesta. Quan anem als calaixos sobra la roba i anem amb la samarreta correcat a la vista.
Sortim plegats la barqueta de 3h30, formada per l’Albert i el Dani, que van per marca, i el Rafa i jo, que els intentarem llebrejar i cuidar durant tota la marató.
El circuit són dues voltes, més una part intermitja per una illa solitària, semblant a un gran parc del 19 al 27 (ho podeu veure al plànol així com el perfil). L’Albert, quan anàvem cap a la sortida manifesta els seus dubtes i la idea de retirar-se al 30, així que li diem que de cap de les maneres que estem a Estocolm per a fer la marató i no pas una tirada.
La sortida és una mica agobiant, i tenim la sensació que la gent surt des d’on li dóna la gana doncs tenim gent més lenta que nosaltres al davant. Els primers quilòmetres patim molta densitat per metre quadrat i el primer avituallament només agafo jo aigua i perquè m’aturo a la última taula agafant tres gots en plan grua (tècnica que utilitzaré en tots els avituallaments per a repartir-les entre el grup a vegades agafo quatre gots i d’altres tres). En aquests primers quilòmetres estic frenant al Rafa que vol marxar i agafar matalàs. Passem el 5 en 24:55 (clavat).
A partir d’aquest moment la barqueta es divideix en dos xalupes amb tàctiques diferents, Rafa i Dani al davant amb la idea de passar la mitja amb 90/120 segons de marge, i l’Albert i jo més conservadors intentant anar a ritme tota la marató.
El circuit és trencacames continuament, sense tres-cents metres plans seguits, o puja o baixa i costa mantenir un ritme constant. Entre el 5 i el 15 agafem alguns segons de marge i anem fent. L’Albert va bé però no sobrat. Vaig parlant amb ell i el vaig animant. Sobre el 15 s’afegeix al nostre grup en Jordi, amic de Jord1, que li va cedir el seu dorsal i que farà la resta de marató amb nosaltres. Va sobrat i no calla. Li demano al passar la mitja que vagi a buscar al Dani i el Rafa, a veure com estan i si necessiten ajut i després que ens torni a esperar. Nosaltres passem la mitja bastant clavada 1:44:45 i l’Albert ja fa uns quilòmetres que li costa bastant anar per sota de cinc.
Un cop passada la mitja i per la zona del parc els segons comencen a caure en cada quilòmetre: 5:05, 5:10, 5:15, 5;18...al quilòmetre 24 ens està esperant el Jordi i ens informa que ens porten un minut i mig i que el Rafa va al davant i el Dani al darrera. En aquests moments tinc moments de dubte i no ser que fer, si quedar-me amb l’Albert, que va a menys, o tirar cap endavant i intentar ajudar al Rafa a portar al Dani cap a la seva MMP. Finalment, li pregunto primer al Jordi si no l’importa quedar-se amb l’Albert i després li pregunto a l’Albert el mateix. Tots dos em donen l’ok, així que m’acomiado i, a poc a poc, els deixo enrrera.
Aquesta part intermitja del 25 al 35 és solitària per a mi i intento gaudir de la marató, de l’ambient, dels carrers, dels monuments de tot tipus que tinc al voltant, i apreto per a intentar arribar fins el Dani i el Rafa. En aquests quilòmetres apreto el que puc però les cames ja comencen a queixar-se doncs després de Barcelona no he fet gaire volum i es nota.
Al voltant del quilòmetre 34 començo a veure una samarreta taronja a l’horitzó i cada cop la tinc més propera. És el Dani i va sol. L’agafo al 35 i li pregunto per Rafa i em amb el braç em diu que va al davant. A partir d’aquest moment i fins el 41 seré l’ombra del Dani, a vegades davant, a vegades al costat i a vegades al darrere. Ja propers a l’estadi li dic al dani que tiri que apreti, que encara pot baixar de 3h35 que jo vaig a la reserva. A poc a poc se’n va i jo baixo una mica el ritme amb la satisfacció d’haver ajudat a dos amics i d’estar a punt d’assolir una nova marató.
A poc a poc ens anem trobant tots a l’arribada i estem molt contents i valorem el que hem fet amb un perfil molt dur. Dels set que l’hem corregut tots hem fet uns cinc minuts més dels previstos o més. Mackice i Danalbod amb dues MMP’s.
De la barqueta Rafa ha fet 3:31, Dani 3:35, jo 3:36 i l’Albert quasi m’agafa i va fer 3:37.
Una més a la saca i, si no tenim sorpreses la LIII serà a Bcn 2018 amb l’assalt del sub 3h07.
Continuem