Savia que la marató de Bangkok no era una marató qualsevol .Savia que aniria a patir.Savia que les condicions diguem-li atmosféricas serien “xungas xungas”.Peró era un repte que m´havia proposat i tenia moltes ganes de fer-lo!
L´excusa d´anar a veure al meu fill que ja porta mig any treballant a Bangkok va ser perfecta.
Quan en una marató d´uns 735 corredors l´acaben 562(25% d´abandonaments),quan el meu temps més que discret(4:34)arribo en la posició 148,quan el guanyador fa un temps de 2:40(Thomas Muli) i només hi ha 5 corredors que baixen de les tres hores,es que no es una marató massa normal.
Després de dotze dies de no parar per Tailandia arriba la marató.A dos dies de la marató tinc un contratemps inesperat.Una cremada solar als peus per oblidar de posar-me crema solar fa que el roçament de qualsevol cosa que em posi als peus em fa molt de mal.
Arribo a Bangkok a les tres de la tarda amb el diluvi del segle.Vaig cap a l´hotel a preparar tots els estris per la marató.Sopar a les vuit de la nit i tot seguit em vaig a estirar un parell d´hores al llit.Sobre les dotze agafem un taxi amb l´Esther i l´Arnau per anar cap a la sortida al pont del Rama VIII(un dels ponts moderns mes macos de Bangkok que creuen el riu Phraya ).Trobem molt de tràfic per arribar-hi,i es que a n´aquesta ciutat sempre n´hi ha.
Arribem al punt de sortida a dos quarts d´una de la nit,només falta una hora i tot just estan infant els arcs.Molt poc ambient.Només corredors i voluntaris.
Un dron ens passa per sobre dels corredors just avans del tret de sortida.Apa aneu cap a dormir familia que la nit de marxa ja la tindré jo!
Som-hi doncs,em poso a 5:40 el km i vaig fent,he sortit per la meitat del grup i em passo una bona estona adelantan corredors.L´ambient és molt xafogós,peró be.
Sorpresa la meva en el primer habituallament del km 2,5,gots d´aigua plens de glaçons,no havia begut aigua tan freda en una marató!Al km 10 ja havia passat quatre habituallaments.L´hidratació fabulosa.L´unic que amb un got ple de glaçons t´obliga a parar-te per a poder beure.
Intento anar amb un grupet de corredors ja que hi ha trams de l´autopista quasi sense llum.A si!,correm per una autopista tallada al trànsit i sempre correm per l´esquerra ja que aquí a Tailandia es condueix per l´esquerra.Com a cosa curiosa un dels reis Rama que va viure molt de temps a Londres es va comprar un cotxe i el va portar al seu pais,i es clar a partir d´aquell dia es va conduir per l´esquerra!
Els carrils de correr estàn molt ben organitzats.Al km onze cambi de sentit i per l´esquerra per l´altre costat de l´autopista i al km 21 tornem-hi una altre vegada que no ha estat res.El que si que no fa falta es posar l´intermitent per adelantar!.
Cap al km 14 veig que estic corrent massa sol i m´ajunto amb les llebres de les 4 hores que venen per darrera.Amb ells vaig uns 14 km més,Cada vegada que em paro per a veure ells se m´escapen i tinc que accelarar el ritme per atrapar-los.
Vaig completament xop,em suen fins i tot les ungles de les mans.Una miqueta de pluja potser no aniria malament uf!,peró no,el que havia de ploure ja ho ha fet aquesta tarda.
L´ambient ja es comença a fer una mica irrespirable.Cap el km 28 deixo les llebres i afluixo.
Estic corrent sol i aixó ja comença a ser dur,molt dur!
Quan encaro el quart tram veig per l´altre costat de l´autopista molts corredors,son els de la mitja que han sortit a les quatre de la matinada.
Jo ha estones camino i estones corro.Els primers corredors de la mitja m´avancen.Ja comença a clarejar.Vaja marató!!!.
Ja veig el pont del Rama VIII,ja hi soc.Desplego l´estelada que porto cuidadosament plegada sota els pantalons i apa Josep un últim esforç i un bon somrriure a l´arribada.
Son quasi les sis del mati,ja és completament de dia.Quatre hores i trenta quatre minuts en acabar-la.
Porto el móvil quasi flotant per dins la ronyonera,espero que funcioni?.Un corredor tailandés em fa una foto.I jo content i feliç d´haver acabat aquest repte!
“Una vez y no mas”
L´ambient a l´arribada ja és molt guapo,donen molt de menjar,peró a mi només m´entra beguda i fruita.Al.lucino quan veig a tota la gent després de correr menjant-se plats d´arrós i altres menjars tai.
Tinc la familia dormint a l´hotel que igual ja estarà nerviosa.L´ambient de l´arribada és molt xulo.Torno cap a l´hotel amb aquests vehicles tan característics tailandesos,els famosos “tuc-tuc” que son unes motos de tres rodes carroçades.
Son les 9 del matí que vaig a esmorçar amb l´Esther i després a dormir fins les dues de la tarda.
Quina marató tan atípica i diferent de totes les altres!M´ha agradat molt l´experiéncia,peró que no penso repetir i que no recomano a ningú....a no ser que sigui una mica massoca com jo!!!