Marató completada amb un gran esforç.
Era la meva 25 ena marató i potser ha estat la més dura de totes
La climatología no va ajudar amb 22 graus a la sortida i 30 a la meta (en el meu cas)
Per ajudar en Buff! amb el seu ranking, els resultats dels correcats (si no m'equivoco) van ser:
Albert IA , a qui no conexía però em va saludar al avançar-me 4h 02'52" Tiny 4h26'48" Luzyan 4h 36'47" i segona de categoria. La vaig veure super bé! Felicidades! ironxevi 5h18'46" anant de passeig acompanyant a una amiga... Grampy 5h27'55" patint molt també
Intentaré escriure una crònica si puc...(Versió curta o llarga? )
Ara a descansar i pensar en la marató de Barcelona.
10 km. Sant Antoni 2011 42'37"
Mitja marató. BCN 2015 1h 34' 27"
Marató. Munic2015 3h.27'26"
Bones, aquí va una petita crónica de Gran Canaria. Una marató que em va agradar, ben organitzada, a 2 voltes però entretinguda. A la recollida de dorsal vaig trobar en Lluís (Tiny) i ens vam fer les fotos de rigor. Un gran cap de setmana llarg de desconnexió.
En quant a la marató, després de l'ensurt de dijous, parant al km 1 amb dolor fort al isquio, vaig fer el que no faig mai... Ibuprofens fins dissabte a la nit.
Vaig sortir amb l'Anna Pascual conscient de que si em feia mal, plegava. A un ritme super tranquil feiem la primera mitja en 2h30' i sobretot amb e isquio que aguantava. L'Anna esm deia que anès fent, que ella aniria al seu ritme i així no patiria per si em feia anar malament... al creuar-nos al voltant del 30 veia que li portava 5, i decidia en aquell moment que l'aniria esperant per arribar junts, tal com haviem dit al principi. I com una mica més endavant trobava un maratonià de Tenerife i una maratoniana de Montornés, tots 2 amb experiència i que anaven caminant i fent "vida social", em quedava amb ells per donar temps de retallar la diferència a l'Anna. Trotant, caminant i sobretot parlant arribaven al 39 on hi havia el marit de l'Anna per fer fotos, i tots 2 caminavem fins al 40 en que l'Anna es reagrupava.
A partir d'aquí, ja corrent fins a meta on ens esperava una sorpresa. La Lidia, la meva parella havia corregut els 10k i li havia comentat al speaker els nostres noms i que entre l'Anna i jo portavem gairebé 200 maratons. Aixó que escoltavem els nostres noms per megafonia mentre corriem els últims metres.
Una marató més, la 140 a les cames i a seguir sumant.
Sobre el isquio, el dijous anava al fisio i em trobava un hematoma que indicava que probablement una mica de rotura havia existit, però que ja anava reduint. Aquesta setmana ja torno a córrer, sense forçar però sense mal
Et felicito per saber gestionar la teva lesió al isquio acabant la marató. Aquí es nota la experiència...
Coincidim en que la marató estava ben organitzada i amb un munt de voluntaris que feien bé la feina!
També el marc de la meta es per gaudir amb el mar a tocar.
Espero que la marató es continui celebrant encara que tinguès tan sols 731 finishers.
10 km. Sant Antoni 2011 42'37"
Mitja marató. BCN 2015 1h 34' 27"
Marató. Munic2015 3h.27'26"
10 Des 2023 18:31 - 10 Des 2023 18:45#26per Buff! (Associat/da)
ironxevi226 va escriure: ....entre l'Anna i jo portavem gairebé 200 maratons.
Cert, tots dos sou uns autèntics devoradors de maratons i, cadascú al seu ritme, n'heu fet un grapat arreu. Jo vaig tenir l'honor de compartir amb l'anna la de Genk, a Bèlgica, al gener del 2009. Sis voltes per un circuit de somni envoltats per arbres i neu. Una de les millors experiències maratonianes que he viscut.
Aquí va una versió reduida de la crònica de la meva marató:
Maspalomas Gran Canaria Marathon 2023
Vaig escollir aquesta marató per ser la meva 25 ena i volia fer una mica de vacances amb bon temps. La pàgina web indicava que típicament la sortida era amb 18 graus i al arribar uns 24-25. Sobre la meva preparació dir que vaig fer pocs km per culpa del caloret que hem patit. L’única cursa que vaig fer va ser la mitja marató de Vila-seca on vaig acabar en 1h55’
Vam viatjar divendres i per la tarda vam anar a la fira. Era molt senzilla i vam trobar en ironxevi amb els seus acompanyants de Banyoles. Per ell, era la seva marató 140 i volia acompanyar a una amiga sense cap pretensió de marca. Com a curiositat, en la borsa del corredor donaven una tovallola per fer la servir post cursa ja que la platja es troba a uns cent metres de la meta!
0-5 km. 28’56
Per comoditat vam escollir un hotel molt proper a la sortida i arribada. Feien el esmorzar a les 7 i la marató començava a les 8. Hauria d’haver esmorzat a les 6 per anar tranquil però vaig decidir fer un esmorzar moderat a les 7. Va consistir en un ou ferrat , un bikini, una pasta, fruita i un iogurt. Prenia el cafè a les 7.30... Em vaig equivocar buscant la sortida i vaig arribar a les 7.55 al calaix. No vaig veure en ironxevi que suposo que estava al darrera, però si que vaig trobar a dos correcats la luzyan i en grampy i ens vam fer una foto. Érem darrera la llebre de 4h15’ i en un exercici d’optimisme vaig tirar endavant fins situar-me amb la llebre de 4h. Ja estàvem a 22 graus i feia una mica de vent. La sortida va ser molt relaxada i els primers km. anaven sortint fàcil encara que no sé córrer seguint cap llebre. Vaig anar observant els companys i hi havia una majoria de estrangers. Es un costum que m’ha quedat de la meva curta carrera infantil en pista. Em vaig fixar en una corredora menuda que vestia una samarreta de Norway, corria molt bé i semblava més gran que jo!
5-10 km 28’59
Ja després del km.5 deixo anar la llebre de 4 hores i baixar el ritme. Entrem en un camp de golf i encara tenim una mica d’ombra dels arbres. La sensació de tranquil·litat es agradable. Sortint del camp de golf continuem fent anades i tornades, el que ens permet veure altres corredors. M’avança un corredor veterà (com jo!) amb una samarreta de Lloret que va amb molt bon ritme. Ens saludem i li dic que tiri ja que va més ràpid i no puc seguir-lo. Poc a poc s’allunya...Hi ha animadors, bàsicament estrangers, i ara passo per davant de dues noies franceses que es fan notar i aquí veuré uns quants cops més endavant. Arribant al km10 ja penso que això es farà llarg!
10-15 28’55
Em fixo precisament en dues noies italianes, amb una samarreta de Pavía, que em fan gràcia perquè una es prima i l’altra, ...no tant. Van a bon ritme i poc a poc s’allunyen.
Segueixo a uns metres de la llebre de 4 hores i la distància es va engrandint. M’avança un correcat que no conec Albert IA que em saluda i també porta un ritme més alt que el meu. Aprofitant les anades i tornades puc saludar al Grampy i a la luzyan a qui veig molt bé, ja que sembla que no li afecta la temperatura alta!
Em prenc un primer gel i en tots els avituallament bec tot el que puc. Tot plegat amb l’esmorzar no porto el estomac massa fi,... però de moment aguanta! Per moments coincideixo amb dues corredores britàniques de las que em quedo amb el nom. Una es diu Katheleen i l’altra Katie...
15-20 29’05
Després d’una altra rotonda en creuem per fi amb en ironxevi que em feia patir perquè tenia molèsties prèvies al isquio . Em diu que va bé i el veig super relaxat just per davant de la llebre de les 5 hores i una mica enrere la seva amiga Anna, a qui no volia agobiar i poder acompanyar-la al final de la marató.
Poc després veig una ambulància aturada i estan atenent un noi que sembla inconscient. En aquest moment em ve una paraula al cap: SENY! I encara més quan escolto la sirena d’una altra ambulància. La temperatura està pujant, el vent també es nota i no val la pena el risc de patir un cop de calor. Serà el últim parcial que faig al ritme inicial ... Els quatre parcials de 5 quilometres entre 28’55 i 29’05... Increïble, si ho faig a posta, segur que no tinc tanta regularitat!
20-25 31’31
M’acosto al punt que hem quedat amb la family, a prop del hotel.
Crec que es tracta del moment més feliç de tota la marató! Les meves sensacions son bones però cada cop costa més per la pujada ràpida de la temperatura. M’aturo del tot i em passen un powerade i decideixo beure’l sencer amb ells. Comentem que trigaré més i m’aventuro a dir que estaré entre 4h15 i 4h30 però més a prop de les 4h30. Quan estic acabant de beure veig que s’acosta la llebre de 4h15 amb un grupet de corredors. Decideixo deixar-los passar i posar-me al darrera. Qui porta la banderola es un estranger a qui he vist a la sortida i va acompanyat d’una noia menuda que s’ha presentat a la sortida dient que l’acompanyaria. La noia es argentina i va encoratjant al públic perquè animi cosa que aconsegueix sovint...
Ens acostem a la mitja marató que passo en 2h 03’16 , el que em fa pensar que les llebres van avançades als seus ritmes, suposo que coneixedors de que la segona volta serà molt dura pels corredors. Poc a poc, perdo contacte amb el grupet encara que es manté a prop.
25-30 33’33
Vaig baixant el ritme i aprofito els avituallaments per aturar-me tot bevent i remullant-me. Torno a trobar al corredor de Lloret, que va molt poc a poc i quan l’avanço em senyala una cuixa que li està molestant. Li dic que vaig molt lent i que si em vol seguir, però em dona les gràcies i diu que anirà fent. Suposo que tan sols vol acabar al ritme que sigui!
S’agreixen els ànims que ens donen tota mena d’espectadors, gent gran i famílies amb nens.. Ja es molt difícil trobar una ombra i em concentro en anar fent. Porto una estona darrera d’una corredora que va marcant un bon ritme per mi.
30-35 35’31
En aquesta zona el circuit es ple de rotondes. En una d’aquestes rotondes veig en sentit contrari a la llebre de les 4 hores ara ja amb poc seguidors. Uns metres més enrere, veig a la corredora de Noruega que m’havia cridat l’atenció al principi de la cursa, lluitant per no perdre contacte amb la llebre. Casualment, veient les classificacions he descobert que va ser la primera classificada de la categoria W65 amb un temps de 4hores i 2 minuts ... una autentica crack!
I més endavant em creuo amb la luzyan a qui veig bé i que crec que se m’està acostant. Precisament va ser ella la segona de la categoria W65.. Chapeau també per ella!
35-40 35’29
Continuem amb les anades i tornades i en una d’elles veig a les dues corredores italianes però ja separades i amb la més grossa clarament per davant.. Per fi, canviem de paisatge i ja anem reculant en direcció a la façana marítima. Passem a tocar del pavelló on hi havia la fira i el guarda bosses i encara hi ha forces corredors de la prova de 10.000 que fa una bona estona que ha acabat. Una voluntària m’anima dient “You can do it” pensant que soc estranger ja que porto el nom de Tiny al dorsal... Li contesto: “Seguro que sí”.
Finalment ens separem del circuit de la primera volta en un tram que fa força pujada..
40-42,195 14’52
En aquest moment coincideixo amb la Katie, una de les angleses, que em diu: a qui se li acut posar una “hill” a aquestes alçades de la marató ? Li dic que això s’acaba i que el final fa una bona baixada. Encara ens toca fer una anada i tornada pesada, per acabar en un primer descens pronunciat en el que intento no forçar per si de cas. Arribem al passeig marítim i ja marxa el cansament i tots apretem sabent que això s’acaba. Veig a la família i entro eufòric a la meta.
Ha costat però ja tinc la 25 ena a la saca. Em costa una mica recuperar-me i més veient una paella que ofereixen als corredors... Jo tan sols vull beure i beure. Veig un termòmetre que marca 30 graus!
En fi, bany ràpid, dutxa i a dinar per acabar de celebrar la marató observant i aplaudint els darrers corredors en arribar.
El meu temps final va ser 4h 26’ 48”... i gràcies!
A nivell de dades vam arribar tan sols 731 corredors, encara que uns cent més que l’any anterior. Va haver-hi força abandonaments suposo que per la temperatura. Agrair la feina dels voluntaris que ho van fer tot molt fàcil.
Personalment, vaig acabar en la posició 442 i en la posició 12 de 41 arribats en la categoria M65.
Això es tot, ara a recuperar i pensar en la propera que espero que sigui la de Barcelona.
10 km. Sant Antoni 2011 42'37"
Mitja marató. BCN 2015 1h 34' 27"
Marató. Munic2015 3h.27'26"
11 Des 2023 23:08 - 11 Des 2023 23:08#28per mario.cat (Associat/da)
Molt bé Tiny. Marató molt patida però lluitada i superada. Era una de les que volia mirar-me per l'any vinent però per informació que m'ha arribat, crec que ja no la tornaran a fer.
Tiny veig que has gaudit de les teves bodes d'argent amb la distància.
Deu ni do la calor que vau patir i la bona gestió que has fet veient la climatologia adversa.
Bona forma de motivar-se en buscar objectius visuals per a motivar-se.
Enhorabona, Lluís 👏👍👏👍
Quan la calor apreta, no s'hi pot fer res, noi.
A seguir sumant, per descomptat, i gràcies per la crònica.
Cat M65-69- (1º CURSA 2001)
total maratons: 53 (en 38 països)
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 24 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Jo també era a Maspalomas, la vaig començar i acabar amb en Ironxevi, pel mig el vaig perdre.
Albert IA , a qui no conexía però em va saludar al avançar-me 4h 02'52" Tiny 4h26'48" Luzyan 4h 36'47" i segona de categoria. La vaig veure super bé! Felicidades! Ironxevi 5h18'46" anant de passeig acompanyant a una amiga.. anna 5h18'46' l'amiga, jejejejeje. Gaudint del bon temps Grampy 5h27'55" patint molt també
Gràcies Josep, es clar que tal com van les coses, cada cop toca còrrer amb temperatures més altes...
anna Felicitats per la nova marató!
Gràcies per afegir-te a la crònica.
Quan em vas saludar vaig pensar que no seguíes el ritme d'en ironxevi ... No pensava que fos una tàctica deliberada
10 km. Sant Antoni 2011 42'37"
Mitja marató. BCN 2015 1h 34' 27"
Marató. Munic2015 3h.27'26"
A petició d'uns amics, adjunto la versió completa de la crònica de la marató afegint la música i unes quantes "batalletes" de fa molt de temps....
Maspalomas Gran Canaria Marathon 2023
Vaig escollir aquesta marató per ser la meva 25 ena i volia fer una mica de vacances amb bon temps. La pàgina web indicava que típicament la sortida era amb 18 graus i al arribar uns 24-25. Sobre la meva preparació dir que vaig fer pocs km per culpa del caloret que hem patit. L’única cursa que vaig fer va ser la mitja marató de Vila-seca on vaig acabar en 1h55’
Vam viatjar divendres i per la tarda vam anar a la fira. Era molt senzilla i vam trobar en ironxevi amb els seus acompanyants de Banyoles. Per ell, era la seva marató 140 i volia acompanyar a una amiga sense cap pretensió de marca. Com a curiositat, en la borsa del corredor donaven una tovallola per fer la servir post cursa ja que la platja es troba a uns cent metres de la meta!
Preparant la marató aquest estiu em vaig topar amb una cançó que feia anys que no escoltava. Es tracta de “Come on Eileen!” de Kevin Rowland & The Dexy’s Midnight Runners. Em va portar records d’unes vacances que vaig passar a Bournemoth. Faré servir aquests records per afegir cançons en aquesta crònica i així explicaré batalletes...
Vaig fer una estada de dues setmanes al agost de 1982, teòricament per millorar el meu anglès i de pas, una mica de diversió..
Era el estiu després del mundial d’Espanya que va guanyar finalment Itàlia guanyant la final al Brasil. Vaig tenir un primer dia una mica mogut. Era diumenge i vaig prendre un vol fins l’aeroport de Heathrow. Al arribar, vaig coincidir amb una noia molt jove que vaig veure una mica apurada. Pràcticament no parlava anglès i la vaig acompanyar al mostrador d’informació. Va treure un paperet amb el nom i adreça d’una clínica i em va dir que hi tenia que ser a les dotze. De sobte, vaig comprendre que anava a avortar! Encara no era legal a Espanya en aquella època. Li van indicar que agafés un taxi i em vaig acomiadar amb el cor compungit.
Vaig demanar pel bus per arribar a Bournemouth i en el mateix moment, una parella em va dir: “Venimos de Madrid i éste también va a Bournemoth” Este va resultar ser un home brasileny d’uns quaranta anys que tenia un amic allà. Vam anar al bus i en les tres hores de trajecte no va callar ni un moment. Em va explicar la seva història... Bàsicament havia fugit de casa seva deixant la dona i fills ... per seguir a Brasil en el mundial!
Come on Eileen!
He trobat un vídeo amb un muntatge nou de la cançó feta pels seus intèrprets amb imatges posteriors.... i on es veu el pas del temps (també en els músics...)
0-5 km. 28’56
Per comoditat vam escollir un hotel molt proper a la sortida i arribada. Feien el esmorzar a les 7 i la marató començava a les 8. Hauria d’haver esmorzat a les 6 per anar tranquil però vaig decidir fer un esmorzar moderat a les 7. Va consistir en un ou ferrat , un bikini, una pasta, fruita i un iogurt. Prenia el cafè a les 7.30... Em vaig equivocar buscant la sortida i vaig arribar a les 7.55 al calaix. No vaig veure en ironxevi que suposo que estava al darrera, però si que vaig trobar a dos correcats la luzyan i en grampy i ens vam fer una foto. Érem darrera la llebre de 4h15’ i en un exercici d’optimisme vaig tirar endavant fins situar-me amb la llebre de 4h. Ja estàvem a 22 graus i feia una mica de vent. La sortida va ser molt relaxada i els primers km. anaven sortint fàcil encara que no sé córrer seguint cap llebre. Vaig anar observant els companys i hi havia una majoria de estrangers. Es un costum que m’ha quedat de la meva curta carrera infantil en pista. Em vaig fixar en una corredora menuda que vestia una samarreta de Norway, corria molt bé i semblava més gran que jo!
Dexy’s Midnight Runners. Plan B
He escollit aquesta cançó perquè reflexa el que acostuma a passar en una marató i es que hem de canviar els plans en funció de les circumstancies del dia. Molt fàcilment passem al Pla B, més tard al C si cal.....
5-10 km 28’59
Ja després del km.5 deixo anar la llebre de 4 hores i baixar el ritme. Entrem en un camp de golf i encara tenim una mica d’ombra dels arbres. La sensació de tranquil·litat es agradable. Sortint del camp de golf continuem fent anades i tornades, el que ens permet veure altres corredors. M’avança un corredor veterà (com jo!) amb una samarreta de Lloret que va amb molt bon ritme. Ens saludem i li dic que tiri ja que va més ràpid i no puc seguir-lo. Poc a poc s’allunya...Hi ha animadors, bàsicament estrangers, i ara passo per davant de dues noies franceses que es fan notar i aquí veuré uns quants cops més endavant. Arribant al km10 ja penso que això es farà llarg!
Continuant amb el meu primer dia a Bournemouth vam arribar amb el meu nou amic brasiler. Vam compartir un taxi. Al arribar a la meva casa que estava força allunyada, em van sortir a rebre tres àrabs, un d’ells vestit completament del seu país. Passat el primer ensurt, em van explicar que ells també eren estudiants i que la família havia sortit a passar el diumenge fora i que els havien encarregat de fer una bona rebuda. Es van mostrar molt amigables fins l’arribada de la família composta per pare, mare, tres fills petits, gat i gos!
Després d’instal·lar-me i prendre un sopar anglès, els amics àrabs em van convidar a sortir amb ells. Jo no coneixia ningú i em vaig apuntar. Em van començar a presentar amics seus (tots àrabs) de forma que durant tota la meva estada em saludaven àrabs per tot arreu. Per ells era un honor que un ”occidental “ es fes amb ells. Estaven mal vistos i no els deixaven entrar en molts locals, no pas per racisme, sinó perquè tots eren homes i trencaven les proporcions.
Vam anar a parar a una macrodiscoteca on vaig escoltar el "Come on Eileen" per primer cop.En un dels escenaris vaig veure un combat de boxa femení, que no em va agradar gens... A partir d’aquí, no recordo gaire excepte que vaig acabar tornant sol força tard i quan vaig posar la clau a la porta de la casa, em va rebre el gos que es va enfilar al damunt, em va olorar i va decidir que pertanyia a la casa i va marxar. Vaig dormir ben pla aquella nit ...
Fa gràcia que el nom del conjunt fos els Dexy’s midnight runners, ja que buscant relació amb el tema del córrer puc explicar que per tornar a la meva casa, més d’una nit feia tres o quatre quilometres corrent quan em quedava sol i ja no circulaven els autobusos...
Així mateix, un dia estava en una parada esperant el bus, quan va arribar un noi i em va dir: Hola! Com va? Sé que et conec però no sé d’on... Vaig caure que havíem estat companys del equip d’atletisme infantil, i que no ens havíem vist des de que teníem 15 anys...
Franco Battiato: Centro di gravità permanente
Continuant amb la meva estada anglesa, vaig conèixer un grup de noies italianes molt simpàtiques. Eren fans d’en Franco Battiato, a qui aleshores jo no coneixia. Anàvem a una discoteca i tenien “camelat” al disc jockey perquè posés sempre el Cucurrucu i el Centro di gravità permanente d’en Battiato, a qui he seguit sempre des de llavors. Aquí he escollit una versió en directe del any 1997 d’en Battiato .
10-15 28’55
Em fixo precisament en dues noies italianes, amb una samarreta de Pavía, que em fan gràcia perquè una es prima i l’altra, ...no tant. Van a bon ritme i poc a poc s’allunyen.
Segueixo a uns metres de la llebre de 4 hores i la distància es va engrandint. M’avança un correcat que no conec Albert IA que em saluda i també porta un ritme més alt que el meu. Aprofitant les anades i tornades puc saludar al Grampy i a la luzyan a qui veig molt bé, ja que sembla que no li afecta la temperatura alta!
Em prenc un primer gel i en tots els avituallament bec tot el que puc. Tot plegat amb l’esmorzar no porto el estomac massa fi,... però de moment aguanta! Per moments coincideixo amb dues corredores britàniques de las que em quedo amb el nom. Una es diu Katheleen i l’altra Katie...
Human League. Don’t you want me baby?
Durant la meva estada assistia a classes d’anglès en uns cursos amb gent de diferent països. Recordo que teníem un professor que es deia Steve que era poc més gran que nosaltres. Era molt simpàtic i fan absolut del equip de futbol del Bournemouth, del que havia estat jugador. Ara que el Bournemouth es troba a la Premier League segueixo al equip, encara que sovint s’emporten golejades! El “Don’t you want me baby? el posava a classe perquè escrivíssim la lletra. Com es pot veure en el vídeo, no era una classe de molt nivell!
15-20 29’05
Després d’una altra rotonda en creuem per fi amb en ironxevi que em feia patir perquè tenia molèsties prèvies al isquio . Em diu que va bé i el veig super relaxat just per davant de la llebre de les 5 hores i una mica enrere la seva amiga Anna, a qui no volia agobiar i poder acompanyar-la al final de la marató.
Poc després veig una ambulància aturada i estan atenent un noi que sembla inconscient. En aquest moment em ve una paraula al cap: SENY! I encara més quan escolto la sirena d’una altra ambulància. La temperatura està pujant, el vent també es nota i no val la pena el risc de patir un cop de calor. Serà el últim parcial que faig al ritme inicial ... Els quatre parcials de 5 quilometres entre 28’55 i 29’05... Increïble, si ho faig a posta, segur que no tinc tanta regularitat!
Eagles Hotel California
M’acosto al punt que hem quedat amb la family i com que està a tocar del nostre hotel, me’n recordo del Hotel Califòrnia dels Eagles en una versió en directe que es una meravella acabant amb un solo de guitarra perfecte.
20-25 31’31
M’acosto al punt que hem quedat amb la family, a prop del hotel.
Crec que es tracta del moment més feliç de tota la marató! Les meves sensacions son bones però cada cop costa més per la pujada ràpida de la temperatura. M’aturo del tot i em passen un powerade i decideixo beure’l sencer amb ells. Comentem que trigaré més i m’aventuro a dir que estaré entre 4h15 i 4h30 però més a prop de les 4h30. Quan estic acabant de beure veig que s’acosta la llebre de 4h15 amb un grupet de corredors. Decideixo deixar-los passar i posar-me al darrera. Qui porta la banderola es un estranger a qui he vist a la sortida i va acompanyat d’una noia menuda que s’ha presentat a la sortida dient que l’acompanyaria. La noia es argentina i va encoratjant al públic perquè animi cosa que aconsegueix sovint...
Ens acostem a la mitja marató que passo en 2h 03’16 , el que em fa pensar que les llebres van avançades als seus ritmes, suposo que coneixedors de que la segona volta serà molt dura pels corredors. Poc a poc, perdo contacte amb el grupet encara que es manté a prop.
Les yeux de la maman
25-30 33’33
Arribem a la part crítica de la marató per mi. Decideixo tirar d’emotivitat i penso en una cançó d’un cantant francès, Kendji Girac, que es diu “Les yeux de la mama”, una cançó que em fa pensar en la meva mare, que com totes les mares, era la millor del mon... En Kendji es defineix com a gitano català i ha comentat que parla en català amb els seus pares. Val la pena traduir la lletra d’aquesta cançó!
Vaig baixant el ritme i aprofito els avituallaments per aturar-me tot bevent i remullant-me. Torno a trobar al corredor de Lloret, que va molt poc a poc i quan l’avanço em senyala una cuixa que li està molestant. Li dic que vaig molt lent i que si em vol seguir, però em dona les gràcies i diu que anirà fent. Suposo que tan sols vol acabar al ritme que sigui!
S’agreixen els ànims que ens donen tota mena d’espectadors, gent gran i famílies amb nens.. Ja es molt difícil trobar una ombra i em concentro en anar fent. Porto una estona darrera d’una corredora que va marcant un bon ritme per mi.
Yes. Roundabout
30-35 35’31
Aquesta part del circuit que està plena de rotondes i em fa pensar en una cançó del grup Yes que es diu així: Roundabout. Yes es un grup de rock progressiu que va tenir força èxit. Els fans d’aquesta banda deien que els seus musics eren els més talentosos de la seva època. Aquí he trobat un vídeo recent (2017) on encara hi son alguns dels seus components inicials com el cantant Jon Anderson, el guitarra Steve Howe i el teclista Rick Wakeman...
En aquesta zona el circuit es ple de rotondes. En una d’aquestes rotondes veig en sentit contrari a la llebre de les 4 hores ara ja amb poc seguidors. Uns metres més enrere, veig a la corredora de Noruega que m’havia cridat l’atenció al principi de la cursa, lluitant per no perdre contacte amb la llebre. Casualment, veient les classificacions he descobert que va ser la primera classificada de la categoria W65 amb un temps de 4hores i 2 minuts ... una autentica crack!
I més endavant em creuo amb la luzyan a qui veig bé i que crec que se m’està acostant. Precisament va ser ella la segona de la categoria W65.. Chapeau també per ella!
Blues de picolat: Cansat
Ja anem amb el dipòsit de reserva des de fa una estona i em trobo cansat, com diuen els Blues de Picolat, un grup poc conegut del Rosselló. Com aclariment, les boles de picolat son les típiques mandonguilles d’aquella zona, un dels plats locals més típics. No hi ha com tenir avantpassats de la zona del Conflent!
35-40 35’29
Continuem amb les anades i tornades i en una d’elles veig a les dues corredores italianes però ja separades i amb la més grossa clarament per davant.. Per fi, canviem de paisatge i ja anem reculant en direcció a la façana marítima. Passem a tocar del pavelló on hi havia la fira i el guarda bosses i encara hi ha forces corredors de la prova de 10.000 que fa una bona estona que ha acabat. Una voluntària m’anima dient “You can do it” pensant que soc estranger ja que porto el nom de Tiny al dorsal... Li contesto: “Seguro que sí”.
Finalment ens separem del circuit de la primera volta en un tram que fa força pujada..
Vangelis. Charriots of fire 40-42,195
40-42,195 14’52
L’arribada tocant al mar em fa pensar en el "Charriots of fire" del Vangelis, encara que no correm per la platja, sinó que ho fem per un estret passeig de mar amb el mar molt a prop picant contra les roques.
S’acaba la marató, però com va acabar la estada a Bournemouth? Vaig marxar perquè no tenia més vacances i tenia que tornar a la feina deixant uns quants amics que allargaven la estada. De la casa on estava em va quedar una invitació oberta per visitar l’Aràbia Saudita i el record de la nena petita de la família que s’havia acostumat a jugar al damunt meu. Finalment, la mestressa em va dir que mai havia tingut cap estudiant que dormis tan poc com jo!
En aquest moment coincideixo amb la Katie, una de les angleses, que em diu: a qui se li acut posar una “hill” a aquestes alçades de la marató ? Li dic que això s’acaba i que el final fa una bona baixada. Encara ens toca fer una anada i tornada pesada, per acabar en un primer descens pronunciat en el que intento no forçar per si de cas. Arribem al passeig marítim i ja marxa el cansament i tots apretem sabent que això s’acaba. Veig a la família i entro eufòric a la meta.
Ha costat però ja tinc la 25 ena a la saca. Em costa una mica recuperar-me i més veient una paella que ofereixen als corredors... Jo tan sols vull beure i beure. Veig un termòmetre que marca 30 graus!
En fi, bany ràpid, dutxa i a dinar per acabar de celebrar la marató observant i aplaudint els darrers corredors en arribar.
El meu temps final va ser 4h 26’ 48”... i gràcies!
A nivell de dades vam arribar tan sols 731 corredors, encara que uns cent més que l’any anterior. Va haver-hi força abandonaments suposo que per la temperatura. Agrair la feina dels voluntaris que ho van fer tot molt fàcil.
Personalment, vaig acabar en la posició 442 i en la posició 12 de 41 arribats en la categoria M65.
Això es tot, ara a recuperar i pensar en la propera que espero que sigui la de Barcelona.
10 km. Sant Antoni 2011 42'37"
Mitja marató. BCN 2015 1h 34' 27"
Marató. Munic2015 3h.27'26"