MARATONA DA EUROPA-AVEIRO (PORTUGAL)– 28/ABRIL/2024
Aveiro, ciutat portuguesa d'uns 80.000 habitants, està situada entre Porto i Coïmbra. Ha estat freqüentment anomenada la «Venècia de Portugal» pels seus canals que travessen el centre de la ciutat, cosa que la dota d'una gran bellesa, conjuntament amb el barri vell de Beira Mar, on es conserven les tradicionals cases i els magatzems de sal de la ria. A Aveiro les góndoles són anomenades "moliceiros", i en lloc d'anar propulsades per llargs rems o perxes, van propulsades a motor, ja que són bastant més grans que les seves cosines venecianes.
Per què els canals? Doncs per la ria d'Aveiro, que és considerada una de les més belles i importants de Portugal. S'estén, a l'interior, en un sentit paral·lel al mar, propera a la costa de l'oceà Atlàntic, a una longitud de 47 km. Té una amplada d'11 km, d'est a oest, i és el resultat de la retirada de l'oceà Atlàntic.
La ria es compon de quatre grans canals ramificats (per això "la Venècia portuguesa") que envolten una sèrie d'illes i illots. En aquesta ria desguassen tres rius, tenint com a única comunicació amb el mar un canal, i permetent l'accés al port d'Aveiro a embarcacions de gran calat. La ria és rica en peixos i aus aquàtiques, i ofereix un lloc perfecte per a tots els esports aquàtics.
Molt interessant la part antiga de la ciutat, amb cases adornades amb les tradicionals rajoles portugueses. L'altre reclam turístic de la ciutat són els Ovos moles d'Aveiro, unes postres tradicionals que conté rovells d'ou i sucre, i de vegades xocolata. Després, aquesta barreja es col·loca dins de petits embolcalls de paper d'arròs o embolcalls de farina de blat.
Des del 2023, la Maratona d'Europa és una prova oficial de World Athletics amb l'etiqueta de Road Race Label. És un gran esdeveniment esportiu per a la ciutat, i que inclou les proves de marató, mitja marató, 10k i 5K, amb una participació de més de 5000 corredores i corredors.
Vam anar a recollir el dorsal i la samarreta de l'esdeveniment, juntament amb una bossa de productes promocionals, divendres a la tarda. Fira del corredor digna, no espectacular, en unes grans carpes instal·lades a tocar del centre de congressos, just al costat d'on acaba el canal de Fonte Nova. Allí és on, a més, se centralitza tot l'esdeveniment el dia de la prova, incloent-hi sortida i arribada de les diferents proves.
Divendres i dissabte van ser dies ennuvolats, grisos, amb xàfecs intermitents, i ventosos. Baja, poc desitjables per a córrer una marató. També va ploure força la matinada de diumenge, dia de la prova. Però, com ja anunciaven les previsions meteorològiques, diumenge va despertar-se amb un bon Sol, cap núvol, i una brisa força agradable. Les proves començaven a les 8:30, i vam sortir de l'apartament a les 8h, ja que estàvem a menys de 10 minuts caminant.
Un goix veure tota la gentada, dia espectacular, altaveus, música,... Tenia assignat el calaix D, segons previsió de crono, i amb pocs minuts ja estava dins. La sortida per marató, mitja marató i 10K va ser a la vegada, tots junts, i amb diferents colors de dorsal.
Fins al darrer moment, en el calaix de sortida, no em vaig decidir a posar-me la vestimenta definitiva (la Tere estava amb mi, i em vaig poder permetre aquesta "frivolitat"). Portava un bon refredat, i la temperatura era d'uns 10 °C, molt bona per a córrer, però dubtava de les zones totalment obertes i desprotegides del recorregut, i del vent atlàntic. Finalment, decisió de només màniga curta. I la vaig encertar. (Acabaríem suant de valent, ja que la humitat va ser molt elevada). Quatre minuts de retard, tradició llatina, i a córrer.
Els primers centenars de metres van ser en pendent positiu, sense escalfament previ, i per tant ritme pausat i intentant pujar de pulsacions sense brusquedat. Tot i això, vaig fer els dos primers quilòmetres a 5:51 i 5:43, i ho menciono expressament perquè passat el km 2 vaig avançar a les dues llebres de 4h45'. Com s'entén? Jo només havia sortit 2 minuts després del temps de sortida oficial, i les llebres de 4h45' havien de portar suposadament un ritme de 6:45/km. En avançar-les ja vaig veure que anaven a menys de 6'/km. Imperdonable.
Més endavant, passant el km 5, els participants dels 10K van desviar-se, i els de la mitja i marató vam seguir endavant. Vaig seguir portant un ritme bastant regular, al voltant de 5:40/km, i en el km 6 vaig agafar i avançar les llebres de 4h30', que suposadament havien de portar i haver portat durant 6 quilòmetres un ritme de 6:40/km. Patètic. El pròxim objectiu va ser arribar a les llebres de 4h15', a saber quin ritme portarien, atès el que havia vist amb les de 4h45' i 4h30'.
Passat el km 10, els /les participants de la mitja es van desviar, i els de la marató vam seguir més enllà, entre canals i salines. Uns quants quilòmetres avorrits, afluixant ja, a poc a poc, el meu ritme, fins que vaig arribar a les llebres de 4h15', al voltant del km 17. Em vaig quedar una estona amb elles, un parell de corredors locals que anaven acompanyats de mitja dotzena de participants, a destacar-ne una d'elles, una corredora de mitjana edat, que no parava de cridar "bom dia" a cada persona o grup de persones que ens trobàvem en el voral per animar.
No em vaig trobar a gust en aquell grup, no pas per qüestió de ritme (en aquelles alçades ja vaig veure que el ritme era el que jo més o menys portava, al voltant de 6'/km, i per tant no anava forçat). Va ser més aviat un tema d'estrès. Quan corro intento fugir dels grups que parlen i criden, prefereixo poc soroll i concentració. I en aquell grupet es parlava i cridava massa...
Així doncs, els vaig deixar enrere, i vaig anar a buscar i a creuar, més enllà, el Ponte da Barra, que travessa la llacuna d'Aveiro, per portar-te al barri pescador de la població, i a les platges de la localitat. Aquest pont, d'uns 1500 metres de llargada, i que vam haver de fer dues vegades (anada en el km 19 i tornada en el km 24), representa, en principi, l'obstacle més destacable del recorregut.
Ja dins el barri de la Barra, vaig arribar al punt de la mitja, amb un temps de pas de 2h4', una mica per sota de 6'/km. En aquell punt vaig tenir uns minuts de crisi, bàsicament mental, però que inexorablement es va traduir a les cames. Vaig inclús haver de caminar uns segons. M'acostuma a passar a les maratons, en diferents moments, i és que la marató sempre se'm fa massa llarga.
La cursa va anar a buscar l'extrem de l'Avinguda Fernando de Magallanes, per fer un gir de 180 graus, enfilar el camí de tornada, i podent veure en sentit contrari tots els/les participants que venien... I entre ells/elles, les llebres de 4h15'. Al cap de poc em van avançar. No vaig fer cap esforç en quedar-me en el grup, i vaig deixar que marxessin uns metres, mantenint distància visual, mentre vaig poder...
El camí de tornada va ser tot en modalitat "ja queda menys", que és la que jo utilitzo mentalment quan les coses no van gaire bé... Vaig anar passant tots els quilòmetres a més de 6'/km (alguns sisos llargs), amb un vent que començà a bufar de front i a ser molest. Van ser els quilòmetres des del 25 (havent ja travessat el pont da Barra) fins al km 34 aprox., quan ja vam tornar a ensumar el nucli de la població. Els avituallaments van anar sent correctes, freqüents, amb ampolles d'aigua i gots d'isotònics, a vegades gels energètics i fruita.
Arribat el quilòmetre 35, la cursa va començar a trobar un altre obstacle, un obstacle que tan poc ens agrada als corredors: les llambordes. Força trams de llambordes en passar i travessar carrers cèntrics de la localitat, ara sí, molt concorreguts, passant pel costat dels moliceiros, amb força cridòria i animació. Algun punt d'animació musical, poc destacable.
Arribant al km 40 van arribar a la meva alçada les dues llebres de 4h30'. No m'ho podia creure. Jo portava aleshores una previsió de temps d'acabar al voltant de 4h24', elles havien sortit abans que jo, i m'estaven avançant...!!! Un dels tres o quatre corredors que anaven amb les llebres era un corredor de Valladolid (samarreta), que em va animar al passar pel meu costat. Em vaig afegir al grup, i li vaig comentar que aquells paios anaven més de 5 minuts per sota del temps objectiu. M'ho va confirmar. No me'n vaig poder estar i els vaig dir directament, a les llebres, que aquell ritme que portaven no era el que tocava. No vaig esperar resposta. Vaig tirar de la benzina que em quedava (sempre em queda massa benzina en els darrers quilòmetres de les maratons), i els vaig deixar a tots enrere.
Darrers minuts de la cursa sense ensurts, aquesta vegada cap sorpresa muscular ni davallada física, després d'haver seguit escrupolosament la rutina de gels+sals+hidratació.
Arribada xulíssima, gent, megafonia, música, climatologia esplèndida, tota una festa. De seguida vaig veure la Tere, que em va cridar i seguir des de l'altre costat de les tanques, mentre jo feia el recorregut post-cursa per anar a recollir medalla, samarreta de finisher, jaqueta de finisher, bossa d'avituallament post-cursa, aigua, i cervesa... Infinitat de fotos per part de l'organització, però de pagament...
Vaig acabar en 4:22:24, posició 1061/1338 en la general i 51/77 en la categoria M60 (aquest cop no hi va haver cat M65-69). Finishers, per gènere: 197 dones i 1141 homes (molt desproporcionat).
En categoria dones, guanyadora en 2h31' i en categoria homes, guanyador en 2h09', tots dos de països africans.
Cinquanta-unena marató al sac (51), trenta-sisè país diferent en córrer una marató (36), i per la següent, que això no para...