- Missatges: 848
Standard Chartered TAIPEI marathon-11/gener/2026
21 Gen 2026 18:40 #1
per Josep80 (Associat/da)
Cat M65-69- (1a marató 2004)
total maratons: 57 (en 42 països)
maratons olímpiques: 23 de 23 (repte acabat)
maratons majors: 7 de 7
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 28 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 27 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
STANDARD CHARTERED TAIPEI CHARITY MARATHON – 11/GENER/2026
Taiwan, tradicionalment coneguda amb el nom portuguès de Formosa, és una illa davant la costa de la Xina. La seva mida, en extensió, és lleugerament superior al de Catalunya, sent la seva població d'uns 23 milions d'habitants. La ciutat principal n'és Taipei, la capital, en l'extrem nord de l'illa, amb uns 2,5 milions d'habitants.
Des de 1895 fins a 1945 l'illa va pertanya al Japó, però va tornar a la sobirania xinesa el 1945, després de la derrota japonesa a la Segona Guerra Mundial.
El 1949, Taiwan va esdevenir el refugi dels nacionalistes xinesos del Kuomintang (encapçalats per Chiang Kai-shek), perdedors de la Guerra Civil Xinesa davant del Partit Comunista de la Xina (Mao Zedong). La Guerra de Corea va impedir als comunistes xinesos conquerir l'illa, i s'ha mantingut fins a l'actualitat sota el règim de la República de la Xina, tot i que la República Popular de la Xina també en reclama la sobirania.
Així doncs, des del 1949, l'illa està sota el règim polític de la República de la Xina, estat que governava tota la Xina fins a la fi de la guerra civil xinesa entre el Guomindang i el Partit Comunista de la Xina, quan els segons aconseguiren el control del territori continental i proclamaren la República Popular de la Xina.
En l'actualitat, són constants les amenaces de la Xina continental (República Popular de la Xina) per annexionar-se l'illa com a part del seu territori.
Standard Chartered Bank és una entitat financera, amb presència a tot el món, i amb una clara voluntat de posicionar-se com un actor lligat a la vida sana. Conjuntament amb New Balance (i organismes oficials locals), representen els principals patrocinadors de la Standard Chartered Taipei Marathon.
Standard Chartered Bank organitza maratons a tot el món, i la sèrie World Standard Chartered Marathon inclou la Marató de Taipei, la Marató de Hong Kong, la Marató de Stanley, la Marató de Singapur, la Marató de Hanoi, la Marató de Nairobi, la Marató de Jersey, la Marató de Kuala Lumpur, la Great City Race London i la cursa de 10 km de Xangai. La Marató Standard Chartered de cada ciutat atrau anualment nombrosos corredors internacionals.
Vam anar a recollir el dorsal a Songshan Cultural and Creative Park de Taipei el divendres a la tarda, el mateix dia de la nostra arribada, després d'infinites hores de viatge, amb escala a Pequín, i pràcticament sense haver dormit. Força gent, però ben organitzat. Un lloc molt interessant (és un centre cultural que concentra i organitza tota mena d'esdeveniments i actes de diferents disciplines artístiques), començant per l'arquitectura del propi edifici.
Clàssica fira del corredor, amb diferents taules per l'entrega dels dorsals (curses de marató, mitja marató, 11 quilòmetres i 3 quilòmetres), i nombrosos estands representant força productes relacionats amb el running, i abanderats per New Balance. Samarreta de tirants NB pels inscrits a la marató i a la mitja, i samarreta de màniga curta pels d'11 i 3 quilòmetres. En total, 10.000 inscrits/es, límit fixat pels organitzadors.
Dissabte ens vam acostar a la zona on havia de començar la marató l'endemà, molt espaiosa, entre les oficines presidencials i el Chiang Kai-shek Memorial Hall. Vaig córrer un parell de quilòmetres, per recordar que encara tenia cames, ja que després del vol del dia anterior m'havien quedat dubtes. Un cop vam recórrer tota l'esplanada del Chiang Kai-shek Memorial Hall (sembla que li vulguin fer la competència a la plaça Tiananmen de Pequín, com n'és de gran), vam agafar el metro per desplaçar-nos a la zona d'arribada de la marató, al costat del riu Keelung, un dels tres rius que travessen Taipei. Un cop allà, i reconeixent el terreny (carpes, tanques, i altres infraestructures ja estaven mig muntades), vam concretar on trobar-nos la Tere i jo l'endemà, un cop jo hagués traspassat la línia d'arribada). El lloc era molt gran, hi hauria força gent, i per si un cas...
Negra nit, vam sortir de l'hotel a les 4:45 am. En un quart d'hora caminat ens vam plantar a l'àrea de sortida. Quantitat molt important de focus, i de gent. No solament érem allà els participants de la marató, sinó també els de la mitja marató (que sortien un quart d'hora més tard, i compartint els primers quilòmetres del circuit de la marató), i els participants en la cursa d'onze quilòmetres, que havien de sortir uns minuts després que els de la mitja. Warm-up dirigit per megafonia, i la gent col·locant-se en els calaixos molts mitja hora abans de començar la cursa. Calaixos? Tothom es podia posar on volgués, i uns voluntaris/ies marcaven els diferents temps objectiu, per tenir referències. 4 llebres per cada temps objectiu, que eren de 3:30, 3:45, 4:00, 4:15, 4:30.
Temperatura de 14ºC, amb una humitat del 70% i un vent de 15km/h, a les 5:30 del matí, hora que vam començar la marató. En les següents cinc hores la temperatura s'enfilaria a 17ºC, la humitat baixaria al 65%, i el vent acabaria bufant de forma força molesta, a més de 35km/h. Samarreta de màniga curta, amb un paravent de plàstic que tiraria al cap de pocs minuts d'haver començat.
Quasi 4000 participants en la marató, corrent els primers cinc quilòmetres per districtes cèntrics de la ciutat, entre la penombra, ningú pels carrers, llevat dels voluntaris i de tots els guàrdies municipals que custodiaven les vies d'accés al circuit, allà per on passava. A partir del quilòmetre 7, més o menys, la cursa ja va anar a buscar les llarguíssimes avingudes i camins que flanquegen el riu Keelung, per les seves dues ribes, al nord de la ciutat.
Avingudes i carrers prou amplis perquè no hi hagués problemes quan els primers i primeres de la mitja marató ens van començar a passar, quan portàvem uns quants quilòmetres de cursa. Trams llargs, pocs revolts, i perfil totalment pla, si exceptuem les dues o tres vegades que vam travessar els rius Keelung i Nanhu, per ponts de poc pendent. Vaig trobar la Tere pel km 35, animant, al costat d'un grup d'animació aficionat, just a l'altre costat del pont on acabava la marató. Aquests darrers quilòmetres, al costat del Keelung, van ser complicats, ja que el vent va bufar de valent, i de cara.
Quilòmetres força ben indicats, i punts d'avituallaments quasi sempre a la dreta, en alguns casos en els dos costats, i sempre indicats amb antelació. En tots ells aigua i isotònics, i a partir del km 15, i de forma alternada, afegit de sòlids i gels, així com esponges. (A comentar que els gots d'aigua estaven regularment mig buits, amb només un parell de dits de líquid, i que els gels ja s'havien acabat quan jo passava, havien fet curt).
Pel que fa a la meva cursa, notable el fet que aquesta vegada no vaig tenir cap problema muscular, ni tan sols un avís. Vaig cuidar força el tema de la hidratació i de les sals, i em va anar bé en aquest sentit. No es pot dir el mateix, però, de l'aspecte mental. Ja fa mesos que arrossego una falta de voluntat quan arriba l'hora de començar a patir. Les curses se'm fan eternes, i només pensar que haig d'estar corrent tanta estona em desmotiva, i fa que, a estones durant la cursa, tiri la tovallola. Així, els parcials quilomètrics que vaig enregistrant són del tot irregulars, pensant només a acabar d'una vegada.
Fa no pas tants anys era capaç de córrer 30-32 km en una cinta de gimnàs durant 3 hores, amb una voluntat de ferro, o de donar 127 voltes a un circuit de corda 165 metres, per completar una mitja marató (2 vegades), i ara tot plegat em sembla impossible i fins i tot les mitges maratons em comencen a semblar complicades, quan abans era una distància que trobava "senzilla". En fi, suposo que l'edat i té molt a veure. Anirem veure-les venir, a veure què passa, i intentant conservar la carrosseria, en la mesura del possible.
Com sempre, els darrers dos quilòmetres una mica més ràpids, ensumant la meta, i força motivat, per arribar somrient, i veient de seguida a la Tere, entre molta gent que cridava i animava a costat i costat de l'arc d'arribada. Bona organització de cursa, en tots els sentits.
Guanyadors, en la categoria masculina 2:30:10 (local) i en la categoria femenina 2:40:13 (Japó).
Entre els/les finishers, 3132 homes (84%) i 591 dones (16%).
83 corredors/es van ser sub3h (hi va haver grup d'elit, que va sortir 5 minuts abans), 1507 van estar entre 3h i 4h, 1423 van estar entre 4h i 5h, i la resta per sobre de 5h (710).
En el meu cas, posició 2754/3723 en la general, i 181/283 en la cat +M60 (que la darrera categoria d'edat, en una marató de quasi 4000 participants, sigui de +60, i posin en el mateix sac persones de 60 anys i de 65, 70 o 75, té delicte, però en fi).
Poquíssims participants occidentals els que vaig veure, almenys a la marató. Cursa a la qual, en termes generals, donaria un aprovat alt, sense arribar al notable. Per arribar al notable haurien de fer el circuit més atractiu, i posar més animació. Això, però, és complicat, si la cursa comença a les 5:30 del matí.
País força interessant per visitar. Vam agafar els trens d'alta velocitat per recórrer una mica el país. Molta gent parla i entén l'anglès, encara que sigui a un nivell bàsic. (res a veure amb la Xina, especialment Pequín). Molt senzill el dia a dia per un turista, tota la informació està en anglès. Globalment, no és car per nosaltres. Els transports públics molt recomanables i molt econòmics. Mercats nocturns (night markets) a totes les poblacions que vam visitar, per menjar bé, local i no massa car. L'allotjament a Taipei no és barat, però fora de Taipei (Kaohsiung, Taichung per posar exemples) és molt econòmic. Crec que és un país que val la pena visitar.
En resum,56a marató al sac, 41è país diferent en el qual corro una marató, i posant la proa cap a Belgrad.
Taiwan, tradicionalment coneguda amb el nom portuguès de Formosa, és una illa davant la costa de la Xina. La seva mida, en extensió, és lleugerament superior al de Catalunya, sent la seva població d'uns 23 milions d'habitants. La ciutat principal n'és Taipei, la capital, en l'extrem nord de l'illa, amb uns 2,5 milions d'habitants.
Des de 1895 fins a 1945 l'illa va pertanya al Japó, però va tornar a la sobirania xinesa el 1945, després de la derrota japonesa a la Segona Guerra Mundial.
El 1949, Taiwan va esdevenir el refugi dels nacionalistes xinesos del Kuomintang (encapçalats per Chiang Kai-shek), perdedors de la Guerra Civil Xinesa davant del Partit Comunista de la Xina (Mao Zedong). La Guerra de Corea va impedir als comunistes xinesos conquerir l'illa, i s'ha mantingut fins a l'actualitat sota el règim de la República de la Xina, tot i que la República Popular de la Xina també en reclama la sobirania.
Així doncs, des del 1949, l'illa està sota el règim polític de la República de la Xina, estat que governava tota la Xina fins a la fi de la guerra civil xinesa entre el Guomindang i el Partit Comunista de la Xina, quan els segons aconseguiren el control del territori continental i proclamaren la República Popular de la Xina.
En l'actualitat, són constants les amenaces de la Xina continental (República Popular de la Xina) per annexionar-se l'illa com a part del seu territori.
Standard Chartered Bank és una entitat financera, amb presència a tot el món, i amb una clara voluntat de posicionar-se com un actor lligat a la vida sana. Conjuntament amb New Balance (i organismes oficials locals), representen els principals patrocinadors de la Standard Chartered Taipei Marathon.
Standard Chartered Bank organitza maratons a tot el món, i la sèrie World Standard Chartered Marathon inclou la Marató de Taipei, la Marató de Hong Kong, la Marató de Stanley, la Marató de Singapur, la Marató de Hanoi, la Marató de Nairobi, la Marató de Jersey, la Marató de Kuala Lumpur, la Great City Race London i la cursa de 10 km de Xangai. La Marató Standard Chartered de cada ciutat atrau anualment nombrosos corredors internacionals.
Vam anar a recollir el dorsal a Songshan Cultural and Creative Park de Taipei el divendres a la tarda, el mateix dia de la nostra arribada, després d'infinites hores de viatge, amb escala a Pequín, i pràcticament sense haver dormit. Força gent, però ben organitzat. Un lloc molt interessant (és un centre cultural que concentra i organitza tota mena d'esdeveniments i actes de diferents disciplines artístiques), començant per l'arquitectura del propi edifici.
Clàssica fira del corredor, amb diferents taules per l'entrega dels dorsals (curses de marató, mitja marató, 11 quilòmetres i 3 quilòmetres), i nombrosos estands representant força productes relacionats amb el running, i abanderats per New Balance. Samarreta de tirants NB pels inscrits a la marató i a la mitja, i samarreta de màniga curta pels d'11 i 3 quilòmetres. En total, 10.000 inscrits/es, límit fixat pels organitzadors.
Dissabte ens vam acostar a la zona on havia de començar la marató l'endemà, molt espaiosa, entre les oficines presidencials i el Chiang Kai-shek Memorial Hall. Vaig córrer un parell de quilòmetres, per recordar que encara tenia cames, ja que després del vol del dia anterior m'havien quedat dubtes. Un cop vam recórrer tota l'esplanada del Chiang Kai-shek Memorial Hall (sembla que li vulguin fer la competència a la plaça Tiananmen de Pequín, com n'és de gran), vam agafar el metro per desplaçar-nos a la zona d'arribada de la marató, al costat del riu Keelung, un dels tres rius que travessen Taipei. Un cop allà, i reconeixent el terreny (carpes, tanques, i altres infraestructures ja estaven mig muntades), vam concretar on trobar-nos la Tere i jo l'endemà, un cop jo hagués traspassat la línia d'arribada). El lloc era molt gran, hi hauria força gent, i per si un cas...
Negra nit, vam sortir de l'hotel a les 4:45 am. En un quart d'hora caminat ens vam plantar a l'àrea de sortida. Quantitat molt important de focus, i de gent. No solament érem allà els participants de la marató, sinó també els de la mitja marató (que sortien un quart d'hora més tard, i compartint els primers quilòmetres del circuit de la marató), i els participants en la cursa d'onze quilòmetres, que havien de sortir uns minuts després que els de la mitja. Warm-up dirigit per megafonia, i la gent col·locant-se en els calaixos molts mitja hora abans de començar la cursa. Calaixos? Tothom es podia posar on volgués, i uns voluntaris/ies marcaven els diferents temps objectiu, per tenir referències. 4 llebres per cada temps objectiu, que eren de 3:30, 3:45, 4:00, 4:15, 4:30.
Temperatura de 14ºC, amb una humitat del 70% i un vent de 15km/h, a les 5:30 del matí, hora que vam començar la marató. En les següents cinc hores la temperatura s'enfilaria a 17ºC, la humitat baixaria al 65%, i el vent acabaria bufant de forma força molesta, a més de 35km/h. Samarreta de màniga curta, amb un paravent de plàstic que tiraria al cap de pocs minuts d'haver començat.
Quasi 4000 participants en la marató, corrent els primers cinc quilòmetres per districtes cèntrics de la ciutat, entre la penombra, ningú pels carrers, llevat dels voluntaris i de tots els guàrdies municipals que custodiaven les vies d'accés al circuit, allà per on passava. A partir del quilòmetre 7, més o menys, la cursa ja va anar a buscar les llarguíssimes avingudes i camins que flanquegen el riu Keelung, per les seves dues ribes, al nord de la ciutat.
Avingudes i carrers prou amplis perquè no hi hagués problemes quan els primers i primeres de la mitja marató ens van començar a passar, quan portàvem uns quants quilòmetres de cursa. Trams llargs, pocs revolts, i perfil totalment pla, si exceptuem les dues o tres vegades que vam travessar els rius Keelung i Nanhu, per ponts de poc pendent. Vaig trobar la Tere pel km 35, animant, al costat d'un grup d'animació aficionat, just a l'altre costat del pont on acabava la marató. Aquests darrers quilòmetres, al costat del Keelung, van ser complicats, ja que el vent va bufar de valent, i de cara.
Quilòmetres força ben indicats, i punts d'avituallaments quasi sempre a la dreta, en alguns casos en els dos costats, i sempre indicats amb antelació. En tots ells aigua i isotònics, i a partir del km 15, i de forma alternada, afegit de sòlids i gels, així com esponges. (A comentar que els gots d'aigua estaven regularment mig buits, amb només un parell de dits de líquid, i que els gels ja s'havien acabat quan jo passava, havien fet curt).
Pel que fa a la meva cursa, notable el fet que aquesta vegada no vaig tenir cap problema muscular, ni tan sols un avís. Vaig cuidar força el tema de la hidratació i de les sals, i em va anar bé en aquest sentit. No es pot dir el mateix, però, de l'aspecte mental. Ja fa mesos que arrossego una falta de voluntat quan arriba l'hora de començar a patir. Les curses se'm fan eternes, i només pensar que haig d'estar corrent tanta estona em desmotiva, i fa que, a estones durant la cursa, tiri la tovallola. Així, els parcials quilomètrics que vaig enregistrant són del tot irregulars, pensant només a acabar d'una vegada.
Fa no pas tants anys era capaç de córrer 30-32 km en una cinta de gimnàs durant 3 hores, amb una voluntat de ferro, o de donar 127 voltes a un circuit de corda 165 metres, per completar una mitja marató (2 vegades), i ara tot plegat em sembla impossible i fins i tot les mitges maratons em comencen a semblar complicades, quan abans era una distància que trobava "senzilla". En fi, suposo que l'edat i té molt a veure. Anirem veure-les venir, a veure què passa, i intentant conservar la carrosseria, en la mesura del possible.
Com sempre, els darrers dos quilòmetres una mica més ràpids, ensumant la meta, i força motivat, per arribar somrient, i veient de seguida a la Tere, entre molta gent que cridava i animava a costat i costat de l'arc d'arribada. Bona organització de cursa, en tots els sentits.
Guanyadors, en la categoria masculina 2:30:10 (local) i en la categoria femenina 2:40:13 (Japó).
Entre els/les finishers, 3132 homes (84%) i 591 dones (16%).
83 corredors/es van ser sub3h (hi va haver grup d'elit, que va sortir 5 minuts abans), 1507 van estar entre 3h i 4h, 1423 van estar entre 4h i 5h, i la resta per sobre de 5h (710).
En el meu cas, posició 2754/3723 en la general, i 181/283 en la cat +M60 (que la darrera categoria d'edat, en una marató de quasi 4000 participants, sigui de +60, i posin en el mateix sac persones de 60 anys i de 65, 70 o 75, té delicte, però en fi).
Poquíssims participants occidentals els que vaig veure, almenys a la marató. Cursa a la qual, en termes generals, donaria un aprovat alt, sense arribar al notable. Per arribar al notable haurien de fer el circuit més atractiu, i posar més animació. Això, però, és complicat, si la cursa comença a les 5:30 del matí.
País força interessant per visitar. Vam agafar els trens d'alta velocitat per recórrer una mica el país. Molta gent parla i entén l'anglès, encara que sigui a un nivell bàsic. (res a veure amb la Xina, especialment Pequín). Molt senzill el dia a dia per un turista, tota la informació està en anglès. Globalment, no és car per nosaltres. Els transports públics molt recomanables i molt econòmics. Mercats nocturns (night markets) a totes les poblacions que vam visitar, per menjar bé, local i no massa car. L'allotjament a Taipei no és barat, però fora de Taipei (Kaohsiung, Taichung per posar exemples) és molt econòmic. Crec que és un país que val la pena visitar.
En resum,56a marató al sac, 41è país diferent en el qual corro una marató, i posant la proa cap a Belgrad.
Cat M65-69- (1a marató 2004)
total maratons: 57 (en 42 països)
maratons olímpiques: 23 de 23 (repte acabat)
maratons majors: 7 de 7
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 28 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 27 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
24 Gen 2026 12:21 #4
per arcadi42 (Associat/da)
171 maratons (106 diferents, 50 països), 202 mitges, 299 deumils, 1028 curses
www.arcadi42.cat
Si voleu llegir la meva crònica de la marató de Hong Kong ho podeu fer aquí:
www.arcadi42.com/168-hong-kong-18-de-gener-de-2026
He cregut que no valia la pena obrir un fil nou...
www.arcadi42.com/168-hong-kong-18-de-gener-de-2026
He cregut que no valia la pena obrir un fil nou...
171 maratons (106 diferents, 50 països), 202 mitges, 299 deumils, 1028 curses
www.arcadi42.cat
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
