Mitges Maratons en els Estats Units d'Amèrica

Enhora bona Josep
M'ha encantat la crónica

Enhorabona i moltes gràcies per la crònica!!

Brutal Josep80!

Doncs... tela amb el vent i els tornados... entenc que la tensió era alta al volant quina por.

Bons resultats, gairebé tot sub 2h.
El que sí m'ha sorprès és que amb un temps de poc menys de 2 hores estàs entre el ~25-33% dels millors.
Vol dir que el nivell mitjà és més baix als EE.UU que aquí a Catalunya??

A seguir amb els reptes i explicar-nos-los!

Dennis Teuling va escriure: Brutal Josep80!

Bons resultats, gairebé tot sub 2h.
El que sí m'ha sorprès és que amb un temps de poc menys de 2 hores estàs entre el ~25-33% dels millors.
Vol dir que el nivell mitjà és més baix als EE.UU que aquí a Catalunya??

En línies generals, potser sí, encara que jo diria que depèn de la cursa. Com més petita és la cursa, pel que fa a participació, més es posa de manifest. Sens dubte als Estats Units i el Canadà la gent corre més per participar i acabar que no pas per guanyar o assolir llocs de privilegi. A Europa, no solament a Catalunya, els corredors populars són més competitius.
També t'haig de dir que a Nord-Amèrica no veig la quantitat de retallades en els girs que veig a Europa...

Correcats exclosos, oi?

Dennis Teuling va escriure:

Correcats exclosos, oi?

per suposat...

BLUE-GRAY HALF MARATHON (Gettysburg-Pennsilvània)-30 d'abril de 2023
RED ISLAND HALF MARATHON (Warwick-Rhode Island)-5 de maig de 2023
CRANKY CRAB HALF MARATHON (Seekonk-Massachusetts)-7 de maig de 2023

BLUE-GRAY HALF MARATHON (Gettysburg-Pennsilvània)-30 d'abril de 2023

Pennsilvània, amb una superfície de quasi 4 vegades la de Catalunya, i una població que no arriba a doblar la catalana, és l'estat bressol de la constitució dels Estats Units. Philadelphia, la seva ciutat més important, acull la campana de la Llibertat, i les famoses escales on Rocky es va entrenar per arribar a ser una estrella de la boxa... (je,je...).
Gettysburg, una petita localitat al sud de l'estat, de només 7500 habitants, a tocar de l'estat de Maryland, hauria passat desapareguda en el mapa, sinó fos perquè a principis de juliol de 1863 el general Lee, comandant en cap de l'exèrcit confederat, va voler concentrar totes les seves tropes en aquest enclavament, com a estratègia per vèncer les tropes federals.
Fins a 2022 la “Blue-Gray Half Marathon” (el mateix que la “North-South Marathon”) tenia l'al·licient de travessar el Gettysburg National park, i serpentejar entre els camps que van ser escenari de la batalla més decisiva de la guerra de Secessió dels Estats Units, i en la que els confederats, liderats pel general Lee, van començar la davallada que els portaria a la derrota final.
Lamentablement, tant pels interessos dels organitzadors de la cursa, com pels interessos dels participants en la Marató i la Mitja Marató, l'any passat les autoritats del parc van adoptar una nova política pel que fa a no permetre esdeveniments esportius de cap mena dins dels límits del parc. Una llàstima, ja que el parc és una autèntica meravella, un museu a l'aire lliure, i un "must" pels qui ens agrada la història.
Aquesta decisió ha representat que en l'edició d'enguany el circuit hagi estat alterat, convertint-se en un recorregut pel comptat d'Adams (al qual pertany Gettysburg), amb una incursió al veí estat de Maryland, travessant la famosa línia Mason-Dixon, que separa els estats de Pennsilvània i Maryland, que prové de quan aquests territoris encara eren colònies angleses, i que esdevingué línia divisòria entre territori esclavista i territori abolicionista, quan Pennsilvània s'alineà amb aquests últims.
Vam arribar dijous, i plovia. I plovia. I plovia. El divendres vam rebre un e-mail del director de la cursa, aventurant un diumenge molt complicat, climatològicament parlant, amb previsió de fortes tempestes, molta aigua, amb llamps i trons, i amb possibilitat d'inundació de part del circuit. Va assegurar, però, que la cursa no es cancel·laria, i que, en tot cas, i sobre la marxa, podrien canviar l'horari i/o part del circuit.
Dissabte vam anar a recollir el dorsal i la samarreta de la cursa, a l'hotel Aspire, al costat d'on, l'endrmà, hi hauria la línia de sortida i d'arribada. En una gran sala, una fira del corredor força digne, amb uns quants estands de productes esportius, sabatilles, roba, i alimentació. Em van confirmar uns 700 participants, entre marató i mitja marató (el circuit de la marató era completar el circuit de la mitja dues vegades).
Diumenge 6:00 am, peus a terra. L'hotel on ens allotjàvem, a 500 metres de l'Aspire, ens va permetre no haver de matinar més. En pocs minuts va començar a tronar i a diluviar. Se'm va encongir el cor. Vaig recordar aquell matí de la marató de Boston del 2018, una situació molt semblant. Un desastre de climatologia, almenys per córrer. Arribat el moment, vam caminar fins l'Aspire, sota els paraigües, plovent de valent. Dins l'Aspire, la gent anava arribant de mica en mica, a mesura que l'hora de sortida (8:00) s'apropava. El director de la cursa ens va reunir a la gran sala que havia fet la funció de fira del corredor. No parava de ploure. Ens va comunicar que esperaria que el temps millorés per donar la sortida. De sobte, i faltant només cinc minuts per les 8 h, va parar de ploure, com fet expressament. Tot va anar molt de pressa. Tothom cap a fora, cap a l'arc de sortida, ocupant posicions. El director de la cursa donant les darreres instruccions, micròfon en mà, i tret de sortida a les 8:00am en punt. Uns 13 °C, poc vent, i òbviament, 100% d'humitat. Màniga curta, malles llargues, gorra de pluja.
No portàvem ni cinc minuts corrent, quan, novament, va començar a ploure, i aquest cop ja no va parar, amb intensitats variables, a vegades amb força. Molts tolls d'aigua en tot el recorregut, a vegades impossibles d'esquivar. Sabatilles xopes. El perfil de la cursa va resultar ser un sense fi de pujades i baixades, algunes fortetes, que em va agafar per sorpresa (no havia vist enlloc, prèviament, l'altimetria del recorregut), amb un desnivell acumulat superior al de la mitja de Terrassa, per posar un exemple (segons Strava 228m vs 215m).
Com a totes les mitges, vaig anar de menys a més, ja fa alguns anys que no escalfo abans de les curses, i els primers quilòmetres em serveixen per anar entrant en ritme. Com a dièsel que soc, no va ser fins al cap d'una mitja hora (milla 3) que ja vaig poder rodar al meu "ritme de competició".
Circuit molt ben senyalitzat, tant per marató com per mitja marató, per descomptat en milles. Tot asfalt, en alguns trams una mica atrotinat, passant per carreteres secundàries, entre camps i algunes zones boscoses. No va llampegar. Animació nul·la, llevat de l'arribada. Les carreteres obertes al trànsit, que va ser mínim, i amb precaució. Ja ens havien avisat prèviament. Avituallaments d'aigua i isotònics, amb gots petits, i bananes i gels. Voluntaris exemplars, aguantant els xàfecs.
Ja a l'últim terç de la cursa vaig voler calcular el pas per les milles per fer sub 2h, i vaig haver de pujar les revolucions en els darrers centenars de metres, amb un perfil favorable. Arribada sota pluja intensa, com sortit de la dutxa, medalla al coll, i refugi sota una carpa per recollir els avituallaments postcursa, molt generosos. La Tere ja era allà, amb el paraigua, i vam entrar a l'Aspire, per posar-me roba eixuta. En sortir, per tornar caminant cap al nostre hotel, vam veure corredors i corredores de la marató que arribaven a meta per començar la seva segona volta. Al cap d'una bona estona, eren gairebé les 12 del migdia, va finalment acabar de ploure.
Vaig acabar en 1:59:37, posició 139/617 en la general, i posició 7/20 en la cat M60-64.
317 dones i 300 homes.
Els guanyadors, 1:21:00 (homes) i 1:28:08, tots dos locals.



RED ISLAND HALF MARATHON (Warwick-Rhode Island)-5 de maig de 2023

New England és la regió dels Estats Units que engloba els estats de Maine, New Hampshire, Massachusetts, Rhode Island, Vermont i Connecticut. Hi ha una associació esportiva de la zona, anomenada Sta.Teresa Adventure Runcation, que cada any organitza esdeveniments esportius en els sis estats, i, addicionalment, algun altre esdeveniment "sonat", com ara el que van organitzar aquest darrer març a Ciutat del Vaticà, on varen celebrar una marató homologada (dins el recinte, sense córrer pels carrers de Roma), a força de donar voltes a un circuit.
Una de les proves que organitza aquesta associació consisteix a celebrar en dos caps de setmana consecutius 3 maratons i mitges maratons en cada un dels 6 estats de New England, de tal manera que enguany van organitzar pels dies 5,6,7 de maig marató i mitja marató en els estats de Rhode Island, Massachusetts i Connecticut, i pels dies 12,13,14 de maig el mateix, en els estats de Maine, New Hampshire i Vermont. Són curses de petit format, pel que fa a organització, i pel que fa a participació, celebrant-se les curses en entorns naturals (no pas urbans), havent de córrer n voltes a un determinat circuit, i a primeríssima hora del matí. El repte és acabar les 6 mitges o les 6 maratons i així assolir el repte completament. També, però, es pot triar participar només en una o més curses, sense haver de córrer en les sis. I això és el que vaig fer jo, triant la mitja marató de Rhode Island pel meu repte.
Rhode Island és l'estat més petit dels 50 dels país, amb una superfície equivalent a la de tres vegades la de l'Alt Empordà, i amb una població de tan sols 1,1 milions d'habitants, nomenada "the Ocean State", per estar envoltada per la costa de l'oceà atlàntic. Preus elevats, luxe nàutic.

L'entrega del dorsal va tenir lloc el mateix dia de la cursa, a les 5:30 am, en la línia de sortida/arribada. Preu de la inscripció de 92$ (increïble per una cursa modesta), incloent-hi medalla, samarreta, un punt d'avituallament (pel que passaves cada volta), i avituallament postcursa superlatiu, amb fins i tot menjar cuinat.
Per la marató i mitja marató de Rhode Island el lloc triat va ser el Warwick city Park, a la localitat de Warwick. Hi vaig anar a fer un reconeixement un parell de dies abans, i la Tere i jo hi vam córrer una estona. Situat en una petita península dins de la badia de Greenwich, es tractava d'un parc amb una zona molt restringida al pas dels cotxes, i un recorregut per a vianants entre massa forestal, asfaltat, de no més de 3 metres d'amplada, que donava la volta per tot el bosc, amb una corda de 4,3 quilòmetres. Una meitat de circuit bastant planera, i l'altra força accidentada, pel que feia a tobogans. Molts revolts, algun tancat. Evidentment, no era un circuit pensat per a córrer. Em vaig familiaritzar amb el recorregut. Una meravella, córrer dins el bosc, sol, entre el cant dels ocells i envoltat pel mar.
Dia de la cursa amb cel ennuvolat, 6 °C, força humitat. Vam sortir de l'hotel a les 5:00 am, no érem lluny, 15 minuts en cotxe, encara fosc. Vam arribar al parc que començava a clarejar, i un cop dins, i abans d'arribar a la zona designada per la sortida (coordenades GPS enviades prèviament per e-mail) se'ns van creuar tres cabirols per davant del cotxe. No els esperava. Un bon ensurt. Déu n'hi do. Vam ser dels primers, i de mica en mica van arribar altres cotxes. Matrícules de tots els estats del país (CO, NY, NE, KS, IL, TN, TX, VA, OH, WI, GA, FL,...), no pas de New England, que hagués estat lo esperable. Els organitzadors (mitja dotzena de persones) ja estaven acabant de preparar les taules per entrega de dorsals, i preparant la catifa de sortida, amb la part electrònica per l'enregistraments dels temps (dorsals amb xip/tag). Vam anar a recollir dorsal, tot molt familiar. Un parell de WC's portàtils del mateix parc feien la funció assignada.
Dorsal a la samarreta estelada, i sota una altra samarreta, de màniga llarga. Malles llargues, sense guants. Faltant cinc minuts per les 6h, el director de la cursa ens va cridar per donar les instruccions. Els participants en la marató hauríem de donar 9 voltes, més un tros inicial d'anada i tornada fins a un punt que estaria indicat en el camí. Els participants en la mitja marató hauríem de donar 4 voltes, i afegir-hi un tros inicial d'anada i tornada fins a un altre punt del circuit, també indicat, més enllà del punt de gir que hi hauria pels maratonians. Tot plegat va estar explicat molt ràpidament, i vaig tenir algun dubte. I davant del dubte, vaig decidir seguir a la gent fins al punt de gir, no fos cas que no ho hagués entès prou bé.
Vam sortir a l'hora indicada, vam ser uns setanta participants entre les dues curses. Uns quants, pocs, van sortir força ràpids, i la resta vam anar al darrere, xino-xano. Vaig preguntar a un parell de corredores del costat si feien la mitja o la marató, i en dir-me que feien la mitja, vaig anar amb elles fins al punt de gir. Una d'elles era canadenca, i, igual que jo, també vol completar una mitja a tots els estats d'USA.
Aquest primer d'anada i tornada el vam fer per la part complicada del circuit, no pas per la planera. Primer vam arribar al punt de gir dels maratonians, indicat per un con i un cartell on to assenyalava ben clar, i amb un dels voluntaris que ens deia marató: girar i mitja: seguir. Ho vaig tenir clar, i vaig deixar les dues companyes, per tirar endavant. Havia anat força lent, i m'havia de posar a la feina. Més enllà, el nostre punt de gir, amb un altre voluntari, i cap a la línia de sortida, per començar a donar voltes. Com a curiositat, cal esmentar que el sentit de gir de la cursa (gir d'agulles del rellotge) va ser l'oposat al que jo havia practicat dos dies abans, quan vaig anar a córrer al mateix lloc.
Circuit molt estret, amb moltes ziga-zagues, camí que no parava de serpentejar en part del recorregut. Com he dit abans, difícil portar una velocitat de creuer constant. Vaig anar sol tota la cursa, atès el poc nombre de participants. Un autèntic privilegi. En alguns moment només sentia el cant dels ocells, semblava que estigués sol en el bosc, i estava participant en una cursa!! De tant en tant alguna persona passejant (en aquelles hores!!), i a mesura que passaven els minuts vaig anar avançant els participants que en els primers minuts m'havien agafat una notable distància. No em va avançar ningú, llevat de 4 participants en la marató, que em van doblar (havien fet un primer tram d'anada i tornada força més curt que els de la mitja), el primer a la meva tercera volta, i els altres tres (dos homes i una dona) a la meva darrera volta. Cap milla indicada, ningú animant, ni música, un concepte diferent. Corrent per un mateix. En completar cada volta, havíem de passar per damunt de la catifa, per enregistrar la volta, i taula amb beguda al costat.
En completar la darrera volta i creuar la catifa de control, va venir el director de la cursa, em va felicitar i em va donar un trofeu on posava "First Place". En un principi vaig pensar que havia guanyat en la meva categoria, però va resultar que el que havia guanyat era la mitja marató. Increïble. No em tornarà a passar mai més, segur. Imagineu-vos, havia guanyat una mitja marató amb 2:02:15, amb un total de 38 finishers (26 dones i 12 homes), i en la qual jo era el iaio. Al cap d'un parell de minuts va arribar el segon classificat, una noia de Kansas. Tot plegat confirma, una vegada més, el que sempre dic quan corro en els Estats Units: en aquest país la gent es posa un dorsal per participar i no pas per competir. No cal tenir un mínim de nivell per participar (això és bo?, o no?). En qualsevol cas, poc a veure amb el que es veu a Europa. Finalment, el director es va voler fer unes fotos amb mi, mentre la cursa continuava, en les seves dues disciplines. Avituallament força heavy, però només vaig agafar líquids, gels, i un parell de "biquinis calentets" que estaven "brutals".
Afegir que en la marató el guanyador va acabar en 3h21', i que van acabar 27 participants (17 homes i 10 dones).



CRANKY CRAB HALF MARATHON (Seekonk-Massachusetts)-7 de maig de 2023

Massachusetts, amb una població quasi equivalent a la de Catalunya, però amb una superfície lleugerament inferior a la nostra, té com a capital i principal reclam, la ciutat de Boston, bona coneguda dels maratonians i maratonianes. També aquí hi trobem una de les icones del món universitari, la Universitat Harvard. O els Boston Celtics o els Red Soxs, pels amants de l'esport.

La "Ocean State Multisport" és una associació de New England, amb base a Rhode Island, que es dedica a organitzar en els sis estats esdeveniments esportius de tota mena, per cultivar la pràctica de l'esport en tots els membres de la família, i alhora convertir l'experiència en quelcom agradable, divertit, i assequible. Pel que fa al running, acostumen a organitzar curses de mitja marató, 10K i 5K per a totes les edats, posant noms divertits a les curses, i amb unes inscripcions que, si comparem amb els preus de les altres curses als Estats Units, no són cares. Entre els seus patrocinadors hi ha unes quantes empreses del sector sanitari.
La Cranky Crab half marathon forma part del grup de curses que cada any celebra l'associació. Té lloc a Seekonk, una localitat a tocar de la línia divisòria que separa els estats de Massachusetts i Rhode Island, i, per tant, molt propera a Warwick (Rhode Island), on havia corregut dos dies abans. "Cranky Crab" (cranc malhumorat), el dibuix del qual és l'emblema de la cursa.
Prèviament, ja ens havien passat als participants tota la informació de detall de la cursa per e-mail, com a complement a la que ja estava publicada a la web. No calia anar a recollir el dorsal i la samarreta el dia abans, sinó que aquest fet tenia lloc el mateix dia de la cursa, a partir d'una hora abans de l'inici. Mapa de la cursa, incloent-hi altimetria, característiques, facilitats, pàrquing,...
El diumenge ens vam llevar a les 6 del matí, la cursa començava a les 8:00 am, i teníem l'hotel a 10 minuts en cotxe. El dia abans ja havíem anat a inspeccionar el lloc de trobada, ho havíem gravat en el GPS del cotxe, i va ser ràpid. Quan vam arribar ja hi havia força cotxes aparcats, ja que es disputaven tres curses a la vegada (mitja, 10K i 5K), i ja havia arribat força gent. La recollida de dorsals i entrega de samarreta va tenir lloc en un local social d'una associació de veterans que hi havia al costat de l'Escola on hi havia instal·lada la zona de sortida/arribada, amb l'arc i catifa corresponents.
Dia assolellat, uns 16ºC que pujarien gairebé als 23ºC durant la cursa, poca humitat. Samarreta de màniga curta i malles curtes. Faltant 5 minuts per les 8h, el director de la cursa, sota l'arc, i cridant, va donar les darreres instruccions. Les tres curses sortien juntes, a les 8h, i compartirien circuit en un primer tram. Arribat un punt, els participants en els 5K trobarien un con, amb un cartell (i un voluntari/ària) que indicaria que havien de girar cap a la dreta. Més endavant el mateix pel que feia als participants en els 10K, mentre que els participants en la mitja marató ja hauríem de seguir els indicadors fins a meta. Algun adolescent entre els participants (cursa de 5K).
Sortida puntual, envoltats de música estrident, sense empentes. Molt difícil que en aquest tipus de curses la gent s'atropelli a la sortida. Primeres milles amb un terreny planer, quasi sense desnivells. Les milles estaven ben indicades. Passats pocs minuts ja va arribar el desviament pels participants en els 5K, i el grupet, estirat, ja va perdre alguns efectius. Uns minuts més enllà es va produir una escena semblant, aquest cop amb els participants en els 10K. Un cop els de la mitja ens vam quedar sols, el circuit es va començar a complicar, i va deixar de ser planer. Sempre per asfalt, i compartint carreteres poc transitades amb els vehicles que hi circulaven, sense cons (ja havíem estat advertits).
El cert és que alguna de les pujadetes, llargues, va fer una mica de mal, però la majoria van ser d'un pendent suportable. Cada dues milles un avituallament d'aigua en gots, i amb voluntaris/es animant. En cap moment vaig córrer sol, sempre vaig tenir gent al voltant, o bé jo avançant, o altres em van avançar a mi (especialment els primers minuts de cursa). Malgrat que el traçat del circuit no tenia cap atractiu especial, no se'm va fer passat, probablement perquè en tot moment vaig tenir altres participants en el punt de mira, i així anar establint "petits objectius". Per esvair qualsevol possibilitat de defalliment (després d'haver corregut a Rhode Island dos dies abans), em vaig prendre dos gels, quilòmetres cinc i catorze, i em van anar força bé, fent una segona part de la mitja millor que la primera, malgrat els desnivells, i trobant un ritme força interessant en els darrers dos quilòmetres, planers, que em van permetre tornar a fer sub 2h, com feia una setmana a Pennsilvània, pels pèls.
Finalment 1:59:39, sent l'únic finisher de la meva categoria. En la general posició 20/81, sent la tercera persona de més edat entre els participants. 46 dones i 35 homes.
Guanyador masculí amb 1:17:36 i guanyadora femenina amb 1:47:44, tots dos locals.
En les altres dues curses, 82 finishers en els 5K i 35 finishers en els 10K. Per tant, gairebé 200 finishers en tot l'esdeveniment.



En definitiva, 3 mitges més al sarró, 3 estats més pel repte ianqui (ja en portem 21), i seguim ...

Josep80 va escriure: BLUE-GRAY HALF MARATHON (Gettysburg-Pennsilvània)-30 d'abril de 2023
RED ISLAND HALF MARATHON (Warwick-Rhode Island)-5 de maig de 2023
CRANKY CRAB HALF MARATHON (Seekonk-Massachusetts)-7 de maig de 2023

RED ISLAND HALF MARATHON (Warwick-Rhode Island)-5 de maig de 2023

...
En completar la darrera volta i creuar la catifa de control, va venir el director de la cursa, em va felicitar i em va donar un trofeu on posava "First Place". En un principi vaig pensar que havia guanyat en la meva categoria, però va resultar que el que havia guanyat era la mitja marató. Increïble. No em tornarà a passar mai més, segur. Imagineu-vos, havia guanyat una mitja marató amb 2:02:15, amb un total de 38 finishers (26 dones i 12 homes), i en la qual jo era el iaio. Al cap d'un parell de minuts va arribar el segon classificat, una noia de Kansas.

En definitiva, 3 mitges més al sarró, 3 estats més pel repte ianqui (ja en portem 21), i seguim ...

Acabo de llegir que has guanyat una mitja marató? Brutal! Enhorabona!
Ja sé que aquestes coses són casualitat, però s'ha d'estar allà. Igual que qui guanya una mitja en 1h20' perque no s'ha presentat cap persona que la corri en 1h, 1h05, 1h10, 1h15.

Moltes gràcies per les cròniques de maratons i mitges i endevant amb els teus reptes.
Jo he començat tard (mai no és massa tard, jejejej) i de moment només amb les de Catalunya però comparteixo la filosofia de coneixer territoris amb l'excusa d'anar a fer una cursa

Magnífiques cròniques Josep!

Encara que suposo que deus estar satisfet per aquesta victoria, m'ha agradat especialment la primera mitja amb
un temps tan dolent i un perfil pitjor que la mitja de Terrassa

També et felicito per tots els detalls que expliques...
Com dic jo, que fàcil es recordar quan fem el que ens agrada!!

Brutal Josep80!!

3 mitges en poc més d'una setmana i a sobre guanyant una

És de molt crac!!

Molt bones cròniques, com sempre!!

Grrrraaaaaaaaaannnnn Josep80 Estàs fet un nen.

Salut i fins aviat,

Josep80, m'acabes de pujar la moral. Jo, que el més a prop que he estat mai d'un pòdium ha sigut quart per categoria, després de llegir-te encara confio poder pujar-hi al capdamunt.
Enhorabona per la victòria i per seguir sumat mitges maratons amb aquesta facilitat!

gràcies, companys.
l'any vinent canvio de categoria, i crec que aquest fet encara em donarà més possibilitats de nous èxits...
lamentablement no puc agafar les curses on més m'agradaria participar, ja que haig d'intentar compaginar calendari, amb estats, separació entre curses, avions, preus,... Tot un exercici, no pas físic...
I a intentar seguir sumant...