FirstEnergy Akron Half Marathon (Akron-Ohio-USA)-28 de setembre de 2019 - (12 de 50+1)
Al segle XVII els indígenes que habitaven la zona dels grans llacs del nord-est de nord-americà anomenaven “ohi yo” (“gran riu” en la seva llengua) al gran cabal fluvial que recorria les seves terres. D'aquí va agafar el nom d'Ohio el gran riu que, recorrent més de 1500 quilòmetres, neix a Pennsilvània i acaba desembocant en el riu Mississippi. Ja abans de la guerra de la independència dels Estats Units, el riu Ohio representava la frontera entre els assentaments europeus (sur del riu) i les terres indígenes (nord del riu). Després de la guerra, el nou congrés dels Estats Units va declarar com “territori nou” tota la franja al nord-oest del riu Ohio, i incloïa el territori format actualment pels estats de Wisconsin, Illinois, Indiana, Michigan i Ohio, encara que a finals del segle XVIII simplement s'anomenava “territori del Nord-Oest”. L'any 1788 es va crear el primer assentament en el nous territoris, a la vora del riu Ohio, i a partir d'aquí, els nous territoris es van començar a ocupar per colons que venien de l'oest. En el 1803, i amb 45000 habitants en els nous assentaments de la part més oriental del “territori del nord-Oest”, aquell territori va a passar a ser un nou estat de la Unió, com estat lliure, i no pas com estat esclavista, encara que els estats veïns de Kentucky i Virgínia sí ho eren. Durant les següents dècades, el riu Ohio va ser escenari de nombrosos intents per assolir la llibertat per part d'esclaus que intentaven creuar-lo per arribar a l'estat d'Ohio, procedents de Kentucky o de West Virgínia.
Ohio, amb una superfície quasi quatre vegades superior a la de Catalunya, i amb 12 milions d'habitants, és el bressol de l'aviació, atès que va ser a Ohio, el 1905, on els germans Wright van poder volar durant 39 minuts, desprès de molts intents. Al cap de 5 anys van fabricar el primer avió en sèrie del Món, dels quals se'n van fer 100 exemplars.
També Ohio va veure néixer un altre il·lustre “aviador”, un tal Neil Armstrong...
El mític Jesse Owens va sortir dels camps d'entrenament de la Universitat Estatal d'Ohio, i Lebron James, nascut a Akron/Ohio, i líder durant molts anys dels Cavaliers de Cleveland/Ohio, és probablement, junt a Michael Jordan, el millor jugador de la història de la NBA.
La distribució ètnica de l'estat d'Ohio és aclaparadorament majoritària pels blancs (85%), seguida pels afroamericans (11,5%), hispans (2%), i la resta formada per nadius i asiàtics.
Akron, la cinquena ciutat més gran de l'estat, després de Columbus (la capital), Cleveland, Cincinnati i Toledo, va ser la localitat on vaig córrer aquesta Mitja Marató. “Akron”, que en grec significa “punt elevat”, va agafar aquest nom per la seva situació geogràfica, punt més alt de l'estratègic canal Ohio-Eyre(llac)- Durant un bon grapat d'anys de finals del segle XIX i bona part del segle XX aquesta ciutat va créixer i es va desenvolupar al voltant de la industria del cautxú, i per extensió, del pneumàtic, i era coneguda com a la capital americana d'aquesta matèria primera. Les fàbriques de Firestone, Goodyear, GoodRich,... van monopolitzar el paisatge, donant feina a la majoria de la població. Però això es va acabar quan en els anys 70's es van posar de moda els pneumàtics radials d'Europa, el negoci se'n va ressentir, i només en quinze anys la majoria d'empreses van ser adquirides per empreses estrangeres, i quasi totes les fàbriques van haver de tancar.
La “Akron Marathon Race Series” és un esdeveniment esportiu que inclou marató, mitja marató i marató per relleus, i totes tres proves es celebraven el mateix dissabte 28. Està organitzat per la Akron Marathon Charitable Corporation, amb la col·laboració d'altres entitats, i per donar bàsicament suport a l'hospital infantil d'Akron, de molt renom i rellevància a Ohio. Dir que l'ambaixadora esportiva per aquesta edició va ser Desi Linden (guanyadora marató Boston 2018), que va estar signant autògrafs a la Fira del Corredor. La Fira del corredor va tenir lloc al Centre de Convencions, en el downtown d'Akron. Va ser una fira força completa, moltes marques publicitàries, de tota mena, molts estands amb productes esportius, energètics, i també relacionats amb la salut, així com un parell o tres que tenien a veure amb altres maratons d'Ohio. Vaig poder consultar les llistes de participants en les diferents proves, en uns taulers a l'entrada, comprovant que seriem quasi 1000 participants a la marató, 3300 participants a la mitja marató, i 900 equips a la marató per relleus, amb 5 corredors/equip.
L'hora de la sortida, el dissabte, era les 7:30, la mateixa per totes les disciplines. Com no es tractava d'un circuït en el que coincidissin línies de sortida i arribada, sinó point-to-point, hi havia un servei d'autobusos que et portaven a la línia de sortida, amb un horari establert, segons et tocava. En el meu cas, bus a les 6:30, i per tant vam haver de sortir de l'hotel, a uns quants quilòmetres, a les 5:30. Ja a aquella hora, les condicions atmosfèriques eren dures: 26ºC i 79% d'humitat. Dos dies abans l'organització havia enviat un email dient que s'havia activat els sistema d'alerta climatològica, passant de color verd a color groc, de cara a la cursa (el color verd es quan no hi ha risc), especialment pels corredors que havien de córrer la marató, ja que molts d'ells encara estarien corrent més enllà de les 11:30-12h, i per aquelles hores ja es pronosticaven temperatures d'entre 30ºC i 35ºC.
Organització modèlica per poder aparcar els cotxes en el downtown d'Akron, per poder agafar tot seguit el bus. Parkings oberts per a l'ocasió, i voluntaris amb indicacions.
L'autobús ens va portar a una zona que, pel que he vist en fotos, deu ser molt maca, grans jardins i extensions de gespa, amb cases senyorials, però el cert és que en la foscor no vaig poder-ho veure.
Gran desplegament de mitjans a la zona de sortida, érem un bon grapat de corredors (uns 5000), i no hi faltava de res. Molt bona il·luminació, menjar, beguda, camions per recollir les bosses, WC's a dojo, bona música, correctes indicacions, i sortides per calaixos (fins a 6). Llebres per tots els ritmes. En el meu cas, tant em feia anar amb llebres de marató com de mitja marató, ja que el circuït coincidia fins la milla 12,5, a menys d'un quilòmetre de meta.
Abans de començar, i ja dins els calaixos, diferents parlaments per megafonia, entre ells el de la Desi Linsen. Himne ianqui cantat a capela, i sortida. Juntament en aquell moment va a començar a ploure lleugerament, encara que la pluja no va durar massa estona.
Va fer molta xafogor durant tota la cursa, i en els avituallaments ens van donar uns gots bastant grans i plens d'aigua. També sòlids. Circuït amb força tobogans, no massa llargs. Asfalt en pèssimes condicions, en alguns trams vam haver de vigilar de valent.
Carrers i trams molt animats, ja que el fet que hi hagués relleus, va arrossegar a molta gent entre el públic. Molts voluntaris, de totes les edats (no oblidem la causa de la cursa), i tothom molt col·laborador. La temperatura, durant l'estona que jo vaig està corrent, es va enfilar fins els 30ºC. Pels maratonians, deuria pujar un parell o tres més de graus, pel cap baix.
A la darrera milla, i abans que els de la marató ens deixessin, per seguir amb la seva cursa, se'm va posar al costat un altre corredor, i al reconèixer l'estelada de la samarreta, em va dir que havia estat a Barcelona l'1 d'Octubre del 2017, que seguia el conflicte, i que ens desitjava el millor. Era un maratonià d'Ohio, amb 110 maratons a les cames. Ens vam desitjar sort.
Arribada al Canal Park Stadium, en el downtown d'Akron, estadi de l'equip local de beisbol, que juga a les lligues inferiors, i és filial dels Indis de Cleveland. Molta gent a les grades, molta animació, pantalles gegants, megafonia, i molts controls de seguretat per entrar i sortir (públic).
Un cop creuada la línia de meta, i sobre la gespa, i amb la medalla penjada al coll, ens vam poder avituallar de valent: fruites, productes energètics, begudes, cerveses, pizzes, tot abundant. Molt bona organització, impecable.
Personalment, la cursa em va anar segons el previst, a dues setmanes de la marató de Chicago. Vaig fer una cursa de menys a més, avançant corredors en els darrers quilòmetres, i sense arriscar ni cansar-me massa. Temps final de 1h53'37'', posició 518/3224 en la general, i posició 9/68 en la categoria M6064. Dels 3224 finishers, 1809 van ser dones (56%) i 1415 van ser homes (44%).
Els guanyadors, tots dos d'Ohio, van fer 1h07'09'' (cat. masculina) i 1h18'30'' (cat femenina).
Valoració notable de l'experiència, en el seu conjunt, encara que haver de pagar 100 US$ per la inscripció a una mitja marató em va semblar del tot exagerat, tot i la causa benèfica que hi havia al darrera.
I amb aquesta ja són 12 (de 50+1) les mitges corregudes als EE.UU.