Mitges Maratons en els Estats Units d'Amèrica

A veure, gent de bon nivell n'hi ha. El que passa és que també s'apunta gent d'un nivell que, potser aquí, no s'hi apunten. I això fa baixar el nivell mitjà. També és cert que m'estic inscrivint, normalment, a curses de petit format, per evitar aglomeracions. Aquest tipus de curses més "familiars" no acostumen a tenir limitació de temps, i això facilita que s'hi apunti tothom, tingui el nivell que tingui.
D'altra banda, com ja he dit altres vegades, a USA la gent s'apunta a curses per fer exercici, fer salut, i en molts casos, si el circuit ho permet, tenir contacte amb la natura.
Aquí, almenys a les curses d'asfalt, la gent va a competir, a competir, i a competir. Bastant diferent.

M'encanta, Josep80, anar llegint com vas fent via al teu projecte Nord-americà. Cada crònica és una bona lliçó de geografia i història dels Estats Units i sovint un recull d'anècdotes sucoses (i una mica marejants com el recorregut d'Etowah). Gràcies per compartir-ho i endavant que ets a mig camí.

Sí, ja me'n falten menys de la meitat, però no sé si a cada viatge en podré seguir corrent 3, 4 ó 5 com he vingut fent darrerament. Els anys van pesant cada vegada més, i això de córrer dues mitges en 24 ó 48 hores, cosa que fins fa poc ho feia sense problema, ara em comença a passar factura. No recupero gens bé.
Veurem...