Wallaby

Hola, família!

Sóc en Josep Cerdà Jiménez.
Tinc 39 anys i, tot i que sóc de Barcelona, fa poquet que m'he traslladat a la platja de Gavà amb la meva parella, la Laia, i els seus dos fills, la Júlia i el Sergi.

Actualment treballo a una multinacional dedicada a l'outsourcing en l'àrea de desenvolupament de negoci.

Les meva gran afició, des de ben petit, ha estat l'esport, qualsevol esport.
Per condicions físiques vaig començar de ben petit a jugar a bàsquet i no ho vaig deixar fins que vaig començar a córrer amb assiduitat cap al 2011.
No obstant, m'agrada practicar gairebé qualsevol esport. 

Una altra de les meves passions és el Barça.
Sóc un "tribuneru" (Guissona dixit) de pro i soci des del mateix dia que vaig néixer. 

Viatjar també forma part del meu ADN, i procuro, si pot ser, fer sempre un gran viatge a l'any. He tingut la gran sort de conèixer bastant món fins a dia d'avui, i espero poder seguir explorant-lo durant molts anys.

Altres aficions? doncs, les habituals:
cinema, una mica de música i passar temps amb els meus.

 

11024691 10153441433741063 3504025638929956583 n

 

Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 

- No sóc un expert musicalment parlant, em pot agradar qualsevol tipus de música, sóc mes de cançons que de grups.

Fa uns anys que escolto bastant la música del surfero hawaià Jack Johnson, un tio que em genera bon rotllo. Per triar-ne una cançó: "What you thought you need".  

(Si a algú no li agrada la cançó escollida, podeu posar també, l'Himne del Barça).

 

Per què corres? 

- M'agrada que em facis aquesta pregunta... Sovint me la faig jo mateix... 

No sé, suposo que al deixar el bàsquet havia de trobar un esport que em fos còmode logisticament parlant i que alhora em permetés mantenir viva la meva malaltissa vena competitiva. Ah!, i que és el millor esport per seguir menjant el que em dona la gana!

 

Pots recordar quina va ser la teva primera cursa?

- Quan era adolescent vaig fer la d'El Corte Inglés alguna vegada, però la primera de debò va ser la de La Maquinista del 2010, quan encara jugava a bàsquet: un digne sub 43!

 

El teu somni com a corredor potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent? 

- No se si és un somni massa irrealitzable, però m'agradaria poder fer una marató per sota dels 2:45 algun dia.
 

Quina frase motivadora t’acompanya en els moments difícils 

- No en tinc cap en particular, em motiva seguir endavant i pensar que ja vindran temps millors.

 

Tots tenim les nostres manies; ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer. 

- Sóc especialment supersticiós, en especial amb el Barça. Relacionat amb el córrer, et diria que no surto a cap cursa sense la meva gorra del revés.


Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?

- Per desgràcia, em pesen mes els fracassos que els èxits. Em menjo mes el cap quan no he assolit un objectiu que no pas gaudeixo quan sí que ho he fet.

Hauria de millorar en aquest aspecte...

 

11147163 10153263208411063 5757442807009641059 n

 

Comentaris