Wallaby
Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses; N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?
- La millor anècdota la tinc durant un entrenament per la Diagonal de Barcelona. A l'alçada de Palau Reial vaig veure com a uns 150 metres, a la parada del bus, li estiraven la bossa a una senyora i l'atracador fugia corrents. En una decisió inconscient i en calent, vaig fer un canvi de ritme i vaig posar-me a l'alçada de l'atracador (que era baixet i poca cosa), vaig començar a donar-li el que vulgarment es coneix com a "collejas". Es va quedar tant sorprès que va deixar anar la bossa i va creuar la Diagonal. Gairebé l'atropellen!
Xino-xano vaig agafar la bossa, li vaig dur a la senyora i, sense deixar de córrer, vaig seguir entrenant mentre la dóna em deia: "¡Muchas gracias!" .
De vegades, em fa l’efecte que se m’enganxa un grupet al darrera per que faci de barrera quan bufa el vent.
A David, Boris, Raúl Martínez i a mi, el nostre míster JB ens diu carinyosament Els Dalton per les alçades en escala:
Tots ells grans amics.
