Joan3

 fent de llebre al maratest 2015s

 

Dolç / salat / àcid
- En general, salat.

Mar / muntanya / asfalt
- Pel mar no es corre, oi? Però m’agrada molt, sí. La muntanya m’encanta, n’havia fet molta durant uns anys, però hi he fet poques curses. Ha anat així. Vaig començar a fer asfalt i ha estat el meu hàbitat a les curses. M’hi he trobat bé i m’hi he quedat. He gaudit molt, però molt, fent curses d’asfalt. Segurament que a la muntanya també em passaria, però no he tingut temps de provar-ho gaire. 

Vent / pluja
- Vent, no. Insuportable. La pluja no em fa res (si no t’agafa un patac a ple hivern, que et fa passar molt fred).

Fred / calor
- Ni fred ni calor! Jo sóc molt fredolic a l’hivern, i a l’estiu m’emprenya molt la calor. I visc en una ciutat que pels seus contrastos climàtics també és coneguda com a Manrússia o Manràqueix. Ja m’enteneu. Reinvindico la primavera i la tardor, que ens les han robat! Si he de triar, però, millor fred.

Llocs d’entrenament?
- Al que anomenem Anella verda de Manresa. Tinc la sort que a cinc minuts de casa corrent, i a cinc minuts de la feina, tinc un munt de recorreguts per triar: camins entre camps i boscos. En general, el terreny no és pla, però és esplèndid per córrer. Curiosament, tot i ser un asfaltero, entreno sempre que puc sobre terra, per camins i pistes forestals. A l’hivern no tant, perquè hi ha poques hores de sol i he de fer rutes més urbanes. Alguns caps de setmana i a l’estiu entreno al Baix Empordà, al front marítim, alguna via verda i caminets de ronda: molt maco.

Amb / sense crono
- Sempre en porto, però intento no ser-ne esclau. Fins fa un parell d’anys, rellotge sense GPS, crono típic de On/Off, i prou. Ara tinc un Garmin. I sí: em fixo força en els ritmes i tot això, ho admeto. Però crec que amb el temps i l’experiència, cada cop és menys necessari. Si algun cop se m’acaba la bateria i he de sortir sense rellotge, gairebé m’agrada, em sento alliberat.

Una vegada se’m va acabar la pila del rellotge just la nit prèvia a una marató, i hi érem a l’estranger. Vaig córrer sense rellotge, però va sortir el ritme que tenia previst. Crec que amb el temps, més o menys, tenim els ritmes interioritzats. El que no he fet mai és córrer amb pulsòmetre.

Sol / acompanyat
- Diria que el 95% dels entrenaments els faig sol. Per qüestions horàries i d’impossibilitat de coincidir amb gent. Però m’agrada córrer sol. Molt. Sense ningú més, sense el mòbil, fent el que m’agrada, al ritme que vull, currant-m’ho en solitari. Mai no se’m fa pesat ni llarg.

Les tirades llargues de les maratons també m’agrada fer-les sol, també com a exercici de coco. Si puc fer 32 km ben sol, sovint per circuits trencacames, i va bé, em menjaré la marató. Ei, esporàdicament també quedo per entrenar amb gent: no és que sigui antisocial eh?? Reconec que, en entrenaments de sèries, gairebé no té res a veure anar acompanyat: és molt més fàcil. I a les curses, poques coses són tan extraordinàries com trobar grupet al ritme que busques. Fer relleus, compartir aigua, cavalcar colze a colze, fer equip.

A l’arribada d’algunes maratons, m’he fet abraçades molt emocionades amb companys a qui tres hores abans no havia vist mai. Ho trobo genial. Però, com deia, en general no em desagrada gens la soledat del corredor de fons.

A sobre / a sota
- I de costat també, el que calgui!

Aire lliure / gimnàs
- Aire lliure sempre. Algun cop, si plou molt, faig màquina, però em costa moltíssim. No m’agrada, i trobo que costa molt anar còmode a ritmes que a fora fas com si res. Durant un temps feia spinning, però ara no tinc temps. Seria bo (crec que per a tothom) fer algun dia a la setmana de gimnàs per complementar, però jo mai he aconseguit fer-ho amb regularitat.

Planificació / anarquia
- Anarquia, una mica planificada. M’agrada fer la meva. Crec que sé el tipus d’entrenament que em funciona i miro de fer-lo, sense rigidesa. No segueixo plans, però en miro alguns i em fixo en el que fa altra gent. Mai no dic “avui em toca fer això o allò”. Tot i així, lògicament, adapto l’entrenament a l’objectiu que tingui. És evident que si preparo marató faig tirades llargues, entrenaments de qualitat, força volum, etc.

Anarquia no vol dir que passi de tot. En el meu cas, vol dir ser flexible. I intentar aplicar el sentit comú. També, lògicament, cadascú es coneix, i per tant un dia que el pla diria que toca un entrenament, jo potser seria incapaç de fer-lo pel cansament acumulat. O em trobo tan bé que faig més del que diu el pla. Anant per lliure, puc fer-ho.

M’agrada pensar que jo sol m’he espavilat, que el que hagi pogut aconseguir, que no és gran cosa, ho he fet sol. Potser amb un entrenador o un pla les coses m’anirien millor. Però a mi m’agrada fer-ho a la meva manera. Prou collats estem en molts àmbits de la vida i prou explicacions hem de donar. Això és una afició i m’agrada anar per lliure.

Fermentats / destil·lat
- Bec cervesa i poca cosa més. No sóc gens expert en el tema.

Quin lloc que no hagis visitat t’agradaria conèixer?
- A córrer, a Nova York. De visita, a un munt de llocs: la Xina, l’Àfrica Negra, Austràlia...

Alguna recomanació literària i/o cinematogràfica
- M’agradaria recomanar llibres de córrer, però en general no m’agraden gaire. Em sap greu per l’Arcadi, eh? No em va agradar ni el del Murakami. N’hi ha que estan bé per gent que comença, perquè donen consells. D’altres tenen anècdotes interessants... Però la majoria dels que he llegit els trobo com insubstancials. Crec que, si t’agrada córrer, doncs corre! I si t’agrada llegir, doncs llegeix literatura. No ho sé... Pot ser recomanaria la Marta Rojals, una jove autora contemporània que ha fet novel·les molt rodones, com ara “L’altra”. També escriu articles a Vilaweb, cada dimarts.

 

Comentaris