Eeeeeeep! Ja hem començat els crossos

! I de quina manera al
xulíssim Cros de Tordera.
Un cros apte per tots els públics
A vegades la gent percep que cros = a cursa molt tècnica, on la gent va molt ràpid i amb moltíssim desnivell. No és el cas de Tordera, recorregut eminentment pla, amb diferents terrenys, però agraït de córrer i ritmes de participació per a tots els gustos. Fixeu-vos que la participació (separada en diferents curses durant tot el matí) va ser prou elevada! Un total de 153 atletes femenines i 341 masculins.
- 18 nenes i 29 nens SUB8 (nascuts el 2018 i 2019)
- 20 nenes i 38 nens SUB10 (nascuts el 2016 i 2017)
- 29 noies i 34 nois SUB12 (nascuts el 2014 i 2015)
- 18 noies i 23 nois SUB14 (nascuts el 2012 i 2013)
- 12 noies i 24 nois SUB16 (nascuts el 2010 i 2011)
- 18 dones i 61 homes ABSOLUTS (nascuts entre 2009 i 1991)
- 26 dones i 70 homes VETERANS A (nascuts entre 1976 i 1990)
- 12 dones i 62 homes VETERANS B (nascuts el 1975 i anteriorment)
En el cas del
tonivet, el
Candido (que desgraciadament no vam poder xerrar a l'acabar) i el meu propi vam prendre part en la primera i més multitudinària cursa
la de Masters a les 10h del matí amb un total de 170 arribats/des. A priori havíem de realitzar 1 volta curta + 3 llargues per un total de 5.080 metres, però coses del directe, ens van indicar malament el primer gir i vam acabar fent uns 5.650m

. Cap problema, era la mateixa distància per tothom!
Vaig arribar tardíssim (una mala costum personal) a recollir el dorsal, pel que amb prou feines vaig poder escalfar 12 minuts, saludar a 4 coneguts, posar-me els claus i anar cap a la sortida. Menys mal que en aquests crossos no hi ha cambra de requeriments, sinó segur que no hi arribo! Gran nivell de màsters, el que aventura que serà una cursa divertida. Veig que soc l'únic que ha calçat les sabatilles amb "punxes", així que decideixo que serà el meu punt a favor per avui.
Donen la sortida, i un bon amic (el Sergi) decideix que es corri des del principi. De fet, deixo anar uns metres, malgrat tot, marquem el primer km a 3m19s, que per les giravonses que fem és un ritme respectable! He triat uns claus massa llargs, i a les parts més seques noto que perdo tracció (a les rectes el líder va més ràpid), però en quan arriba gespa o gir difícils, quina meravella! Em noto flotar. I és que vaig increïblement bé.
El Sergi baixa lleugerament el ritme i decideixo que no canviaré, però sí que vull mantenir la inèrcia. Som una mitja dotzena de corredors, però no espero a veure que fan la resta. Potser ho pagaré, però hem vingut a passar-ho bé! 2n km a 3m24s. Miro vejam com van els companys i... Sorpresa! Veig que hem marxat tres per endavant (Sergi, Thomas i jo) i la resta comencen a despenjar-se uns metres. Segueixo molt i molt bé de pols, insistim?
I això faig. 3r km a 3m26s. Cada gir és una mica d'aire per mi (el Sergi arrossega uns petits problemes i això es nota a l'hora de traçar les corbes). El Thomas sembla que es queda vigilant-lo. Primer un segon, després dos... Em vaig quedant sol per davant. Quina sensació la de tenir-ho tot sota control, pocs cops m'ha passat. Comencem a doblar corredors/es, ajuden tot el que poden, però lògicament sense voler ens frenem una mica en el ritme. 4t km en 3m30s.
Torno a controlar on venen la parella perseguidora. Bé, potser ja són 4-5 segons. A priori queda un km (després descobrirem que amb la indicació equivocada era una milla) i penso que si apreto una mica més difícilment em podran recuperar i podré gaudir l'entrada a meta. Sols he guanyat un cros a la meva vida (OPEN Cros Amorós 2019) i m'agradaria no deixar passar aquesta oportunitat. Les cames responen, el pols es manté sobre 175 pulsacions. 5è km en 3m24s, que guai!
Descobreixo que queden 600m. Però res a patir, miro enrera, el Sergi s'ha desfet del Thomas, sembla que les posicions estan estabilitzades. De qualsevol manera intento no relaxar-me i mantenir el control visual, sempre cal tenir preparat un canvi final per si hi ha forces per darrera! Darrer gir i ara sí, sé que no s'escapa. Em relaxo, per primer cop deixo que el ritme se'n vagi més enllà dels 4m00s i ensenyo amb il·lusió l'escut de la UCA. I sí, encara que ningú ho percebi, també sento per dins l'#OrgullCorrecat.
Deu segons més tard entra el Sergi. Ens abracem! 18 segons després el Thomas, fa un any era ell qui m'esperava i també abraçava en pista coberta a la final de 1.500 master. Al final el bonic és això, uns dies uns volem, uns altres dies ens defensem, però al final sempre gaudim plegats. Segueix el degoteig d'atletes que arriben, la fem petar i a mi, com m'agrada, em toca anar a buscar un bon esmorzar per recuperar forces.
El proper cap de setmana teniu una nova oportunitat per gaudir-lo vosaltres també. Aquí no importen ritmes ni posicions. Dissabte 25 serem al
Cros de Santa Susanna. Us deixo enllaçat el seu
eglament
. A la web de Gesport trobareu com inscriure-us!
Toni i Candido, si repetiu, intentem aquest cop fer foto pastanaga!