CURSA FESTA MAJOR DE RIPOLLET 25-agost

Va ser un vist i no vist.

Vaig arribar justet de temps i vaig marxar ràpid. Em va faltar saludar a molta de la familia correcat.

El perfil és MOLT semblant a Sant Quirze, amb uns graus més. Dos voltes, llargues pujades i baixades, i un enllaç de primera i segona volta en plena pujada de +1 km. Fins i tot s'assembla amb algun descanset. Curiositats.

Cursa ideal si has entretat tot l'estiu i estas aclimatat. Cursa fatal si vens de vacances i la vols fer com un test per inicial la temporada (gasosa assegurada). Difícil gestió de cursa, per doblar has de passar el km5 molt fresc. La segona volta es fa infinita.

La meva idea era passar amb 21.20 i doblar i al final primera volta molt més ràpida 21.02 i segona aguantant 21.11. Total 42.13 una de les meves millors marques aquí.

Sóc els de la primera opció, he entrenat tot l'estiu i estic aclimatat o diguem atxitxarrat amb les neurones fregides.

Un 10 a l'organització, com cada any. Tres euros, un putu luju, ostia !

Un altre que ahir va "tornar al cole" amb la cursa de Ripollet.

Com dieu, cursa dureta. I més pels que com jo pateixen a les pujades (compenso baixant " a muette"). Tot i així prefereixo el pla jeje

Temps final de 47' 44'', millor que el any passat (normal pq aquest estiu he entrenat més al no viatjar).

Un plaer saludar als correcats però, sincerament, el plaer més gran va ser parlar i sentir al millor speaker de tot el circuit de curses. Que grande eres Juan!

Totalment d'acord amb els comentaris de Dani i Sandmannn referents els preus mòdics amb tots els serveis necessaris i sense cues, i un animador que és un escàndol de bo, grande Debu.

Hola,

Un fort refredat va fer que ahir no pugés estar a aquesta cursa, fins divendres tot i no estar bé que tenia l'esperança, però unes dècimes a la nit van fer que hi renunciés definitivament per evitar mals majors.

Pel que he llegit i m'ha arribat, felicitar a les Llebres per la bona feina feta en una cursa que demana una gestió adaptada al perfil que et vas trobant

Piri i Barceruel moltes gràcies per la cobertures per lesió i "en cursa" respectivament, això fa gran aquesta associació

Dani, Jorfer, Sadmannn que ho heu explicat, enhorabona per les vostres curses

Debu i organitzadors un 10 + 10

TtX va escriure: Gran feina del Xarlie. Merci x fer tant bé la llebre Sub 60’

Gràcies!!!

Per a mi és un plaer poder fer de llebre, una de les experències que recomanaria a qualsevol esportista que es volgui sentir corredor...

Per part meva, vaig fer 5k previs amb el Jaume i el Victor...curiosament, més ràpids que la mitja que vaig portar a cursa...vam arribar justets...i a fer la feina!!. Aquest cop no vaig portar massa gent, ja que a l´arribar al "repechito" del 3,5k molts van anar quedant enrere (tot i compensar i afluixar el ritme)....a partir de llavors, gairebé vam anar en Xavi, el germà del Debu (no vaig preguntar el seu nom!) i jo mateix...així que la barqueta va de ser fàcil de portar, ja que tots dos van acabar forts i entrant per davant meu,...

Un plaer compartir feina de llebre amb cracks com el Rafa, en Jaume (no et capfiquis tant i gaudeix més, que ho vas fer molt bé..), en Piri i en Mario, que van ser un rellotge..... i per suposat, compartir amb la resta de correcats, i en especial al capi!!.

Bé, seguim!!!!!

Josep58 a recuperar-se que tenim reptes comuns les properes setmanes.

XarlieOne1 no portes gaire corrent ni tampoc fent de llebre, però puc afirmar, que t'estàs convertint en una llebre superfiable en poc temps, un bon alumne.

Ahir cursa del meu poble, a Ripollet.

Com els darrers anys vaig fer de llebre de 55’. Per ser al meu poble, molt content que la comissió de llebres s’encordin de mi i m’ofereixin cada any fer aquest servei. Per mi es un gran honor fer-ho.

Sortida ample i en bones condicions. M’acompanya durant tota la cursa el Pirata Agus i sense adonar-me'n, ràpidament em veig un grupet d’unes 15-20 persones al darrere meu. Com ja heu dit, el circuit es una mica punyetero, encara que no tant com Castellbisbal que vaig fer la setmana passada. Allò si que son pujades !!!!

Primera volta regulant a les pujades i apretant a les baixades per anar compensant el temps. Paso per la primera volta a 27’26’’, es a dir 4 segons per sota de l’objectiu i esperonat pel gran Debu començo la segona volta. Miro enrere i del grup que havien començat amb mi ja pràcticament no queda ningú. Uns quants han tirant endavant, altres s’han anat quedant i la majoria s’han quedat a l'arribada ja que eren de la cursa de 5 k’s.

Com la primera volta a sortit bé de temps, doncs fem servir la mateixa estratègia, regular a les pujades i apretar una miqueta a les baixades. I es clar, si fas lo mateix, doncs el resultat acostuma a ser el mateix. I dit i fet, torno a fer en el segon cinc mil el mateix temps que a la primera volta, 27’26’’. Crec que es la primera vegada que faig el mateix temps als dos cinc mils. Temps final 54’52’’. Objectiu assolit.

Remarcar la gran feina del equip de llebres que ahir van estar a Ripollet. Feina molt ben feta i tots dintre dels temps que buscàvem. Llebres velles, però fiables. Gràcies Rafa Pèrez, Jaume86, Barceruel, Piri i Xarlieone1. Ho vàreu clavar.

Orgullós de CoRReDoRS.CaT !!!!

Salut, cames i quilòmetres.

fotos: photos.google.com/share/AF1QipMks3I573yB...WWM4cWlqcUlnU25GYWdR

Gracias al organización, liebres, voluntarios y speaker!

Gràcies a tots els correcats que diumenge vau còrrer a Ripollet. Per mi és un orgull fer d'speaker al meu poble i rebre tants correcats a "casa nostra". Gràcies.

Gràcies a tots els que heu agraït la meva feina com a speaker. Sempre intento fer-ho lo millor que sé (poc) i amb alegria (molta). Gràcies.
(Disculpeu si a alguns no us vaig anomenar o reconèixer.)

Gràcies a les llebres. Fer de llebre a circuits com el de Ripollet, amb tanta diferencia de ritme entre les pujades i les baixades, no és fàcil. I totes les banderoles van arribar "on time". Gràcies.

Gràcies, gràcies i gràcies.

XarlieOne1 va escriure:

Gràcies!!!

Per a mi és un plaer poder fer de llebre, una de les experències que recomanaria a qualsevol esportista que es volgui sentir corredor...

Per part meva, vaig fer 5k previs amb el Jaume i el Victor...curiosament, més ràpids que la mitja que vaig portar a cursa...vam arribar justets...i a fer la feina!!. Aquest cop no vaig portar massa gent, ja que a l´arribar al "repechito" del 3,5k molts van anar quedant enrere (tot i compensar i afluixar el ritme)....a partir de llavors, gairebé vam anar en Xavi, el germà del Debu (no vaig preguntar el seu nom!) i jo mateix...així que la barqueta va de ser fàcil de portar, ja que tots dos van acabar forts i entrant per davant meu,...

Un plaer compartir feina de llebre amb cracks com el Rafa, en Jaume (no et capfiquis tant i gaudeix més, que ho vas fer molt bé..), en Piri i en Mario, que van ser un rellotge..... i per suposat, compartir amb la resta de correcats, i en especial al capi!!.

Bé, seguim!!!!!

Ara que parles del meu germà, m'agradaria aprofitar l'avinentesa per dirigir-li unes paraules d'agraïment. Tot el que diré ara, ell ja ho sap. Li he dit sovint. Però també està bé fer aquest tipus de reconeixement cap a les persones estimades de manera pública.

El meu germà es diu Pepe. Té 55 anys. Jo 46. Es el meu germà gran. Tenim una germana de 54 anys.
Amb aquesta diferencia d'edat que em porto amb ells, ja us podeu fer a la idea que de sempre he sigut el "germà petit".
Aquesta sensació es va accentuar quan va morir el meu pare (accident de trànsit) quan jo tenia 17 anys.
Al meu germà li tinc que agrair moltes coses. Després de la mort del meu pare va saber tractar-me sempre com un germà, deixant mica en mica de tractar-me com el "petit". Això em va ajudar a madurar, a espavilar. I a ser qui soc, amb els meus defectes i les meves virtuts. Va fer una feina excel·lent per portar el pes de la familia en els moments difícils i tenint jo una edat molt complicada.
En l'àmbit de l'esport també ha sigut un referent per mi. Sempre ha sabut transmetre la necessitat de fer esport com a part de la vida, del desenvolupament. Sempre m'ha ensenyat a estimar l'esport des dels valors que representa: esforç, disciplina, dedicació, companyonia, orgull de pertinença, responsabilitat, respecte,... Ell em va fer estimar l'esport. Ell jugava a handbol, jo a futbol-sala i futbol. Quan ens vam fer grans (ell abans que jo, evidentment) vam deixar els esports de competició i ens vam dedicar a fer esport per gaudir. Jugàvem a tennis, sortíem a còrrer ("footing" li dèiem). Fins que jo vaig decidir començar a preparar una marató. Ell em va recolzar i el dia del meu debut, allà hi era. I després va venir la segona, la tercera.... I si jo estava fent això era perquè estaba recollint el que junts havíem sembrat anys enrere. Sempre agraït. I van anar passant anys i curses que jo anava fent i li anava explicant. Fins que un dia vaig aconseguir que ell també comencés a entrenar. Jo li deia que fes alguna cursa, que provés l'ambient. Però ell deia que no. Que la pressió de la competició no li motivava i que ell sortia a còrrer per fer salut i gaudir. No li calia competir.... Fins que ho va provar. Va fer una. Li va agradar. I va repetir. I després va fer una tercera, i una quarta...i després una mitja quan ja es sentia preparat. I jo li animava. Era el moment per retornar-li amb la meva experiència tot el que ell m'havia animat durant tants anys. Em sentia feliç per poder ajudar-li a ell. A ell que tantes i tantes vegades m'havia ajudat a mi des de ben petit. I podia comprovar així que normalment et sents millor donant que rebent. I així va arribar la seva primera marató. I la va patir molt. Però va ser el Pepe que conec des de petit. El que lluita i s'aixeca davant les adversitats. I va fer una segona, i una tercera.... I jo soc feliç amb tot el que fa el meu germà. No fa tantes curses com jo, però va fent. Li agrada còrrer, i a mi m'encanta que li agradi còrrer.

I ara tinc que parar, amb els ulls plorosos... no puc continuar....

Només us demano un favor. Ell no és tan extravertit com jo. Es més tímid. Per això no li agrada massa el protagonisme ni ser el centre d'atenció de les converses. Sempre es manté en segon pla. Pero pot ser alguna vegada coincideix amb vosaltres en alguna cursa, i potser us revela en algun moment si us veu la vostra samarreta correcat, que ell és el germà del Debutante. Ho dirà amb orgull segurament. Només us demano un favor. Si esteu llegint això i us trobeu amb ell en alguna cursa, tal i com li va passar al XarlieOne1 diumenge a Ripollet, digueu-li que us he parlat d'ell. De lo molt que l'estimo. De l'orgullós que em sento d'ell i de tot el que m'ha ensenyat a la vida. Feu-me aquest favor, si us plau.

Gràcies.

Preciós i molt emocionant escrit de reconeixement al teu germà, Debu. Moltes gràcies per compartir-lo. Quina família de bona gent, moltes felicitats per ser com sou. Absolutament a favor de compartir públicament sentiments com aquests!

Personalment, content d'haver participat per primer cop en aquesta cursa, que em perdo habitualment perquè sol coincidir amb la Festa Major de Manresa, la meva ciutat. Un luxe d'organització per un preu irrisori. El perfil no és fàcil (que dura es fa la segona volta!), però val molt la pena. Com diu el Dani, recorda la nostra estimada cursa de SQV. Pel perfil, pels bons serveis i pel paio que xerra pel micro . Gràcies!

Coincideixo al 100% amb el Joan3 (tot un campió en tots els sentits). El teu escrit Juan és increïble, molt maco i sincer. Per moments com aquests em sento més orgullós i identificat que mai amb la família correcat.

Tens tota la meva admiració debutante.

Un més que has aconseguir emocionar amb les teves paraules Debu. Reafirmes el que ja sé des de moooolt de temps, ets una gran persona.

Ericmm moltes gràcies per les fotos i a veure si algun dia surts més a poc a poc i no tens que parar-te a recuperar l'alè durant la cursa, que ja portes unes quantes.

Debutante va escriure: Només us demano un favor. Ell no és tan extravertit com jo. Es més tímid. Per això no li agrada massa el protagonisme ni ser el centre d'atenció de les converses. Sempre es manté en segon pla. Pero pot ser alguna vegada coincideix amb vosaltres en alguna cursa, i potser us revela en algun moment si us veu la vostra samarreta correcat, que ell és el germà del Debutante. Ho dirà amb orgull segurament. Només us demano un favor. Si esteu llegint això i us trobeu amb ell en alguna cursa, tal i com li va passar al XarlieOne1 diumenge a Ripollet, digueu-li que us he parlat d'ell. De lo molt que l'estimo. De l'orgullós que em sento d'ell i de tot el que m'ha ensenyat a la vida. Feu-me aquest favor, si us plau.

Gràcies.

Ja hi pots contar Joan. A més me'l vas presentar quan estavem xerrant i el reconeixeré. Una abraçada

Hola!

Doncs jo no m'anava a apuntar, però com que tinc un company a Ripollet vaig decidir-me. Al final, el meu company va marxar de vacances.

La cursa bé, nerviós, últimament ni surto a primera línia... fins i tot vaig escalfar (700 metres). Aquestes setmanes ja estic perdent la por que vaig agafar amb totes les lesions (Cintilla + Trocanteritis) i torno a entrenar bé.

Vaig trencar el grup que m'acompanyava a la baixada del km.2-3 (2 km a 3.24) i al pla no em van poder re-enganxar. A partir de la segona volta, quan ja vaig deixar a l'Arnaldo va ser una mica solitari tot (i veient la classificació final ho entenc, + d'un minut em treia el quart). Els últims 2 km vaig desconnectar una mica de la cursa, tant que vaig acabar amb menys pulsacions que els km anteriors i vaig acabar ensopegant a un gual .

Així que al final 5è de la general de 10 K, i 7è de la general de 5 K

És una bona injecció de moral de cara a la Mercè. Reconec que em va fer molta mandra esperar-me dues hores pel trofeu, però... poques ocasions així es presenten.

Molt bona feina a les llebres, que no sé molt bé com podeu gestionar un circuit així i a l'organització.

Debutante va escriure:
I ara tinc que parar, amb els ulls plorosos... no puc continuar....

A nosaltres també ens els has posat Debu, compta-hi amb que ho farem!