Inoblidable cap de setmana a la Ultra Pirineu. Tot va anar mooolt millor del que esperava.
De companys no vaig poder veure més que a en Dabit, que com ha explicat em va fer el seguiment amb la Judith des de Bellver, quan ell va acabar la seva cursa. Per mitjà seu vaig saber que tots els de la marató havien aconseguit finalitzar-la, cosa que em va donar un bon "chute" d'energia per que em quedava per endavant.
Amb les meves recances sobre la preparació que havia fet vaig sortir conservador, pero tot i així vaig fer la primera pujada fins a Niu (14km i +2000 D+) en 3h20 (25' més ràpid que a l'entrenament que vaig fer amb en Fandes a l'agost). Després el perfil millora, i a Bellver m'hi vaig posar en 7h58, 1h30 de marge sobre el tall. Genial, perque des de llavors ja no vaig patir massa per quedar fora per aquest motiu.
De Bellver a Gòsol 8 hores més, em va dir en Dabit. I efectivament, 16h15 va ser el temps en arribar-hi, comptant la mitja horeta que vaig estar dinant a Bellver. En aquest tram, 2 moments superemotius per mi. El Pas de Gosolans, pujat amb unes condicions molt complicades, amb un record per la Tresa, en Pau i els amics vallesans. I baixant la serra pedregosa en mig de la boira, trobada amb la Kasu i familia, animant allà del primer al darrer. La seva abraçada em va donar més força que el Red Bull que vaig pendre a Prat d'Aguiló.
Des de Gòsol, ja negra nit, vam fer un grupet amb gent que no coneixia pero que vam decidir compartir el camí. Practicament tot caminant fins a Sant Jordi, km100. Es va fet moooolt dur, pero la companyia va ajudar a no defallir. Passat l'ultim refugi, ja camí de Bagà, vam tirar cadascú el que va poder. En el meu cas, increiblement vaig tornar a còrrer, sense aturar-me els darrers 7km i amb parcials a 5' pelats. No m'ho podia creure. Sensació de poder continuar corrent 20 o 30 kms més (falsa sensació, que 10 minuts després de creuar la meta ja no podia donar un pas...).
M'ha agradat molt. He corregut fins a Gòsol gairebé tot el terreny que ho permetía. Pensava arribar trinxat allà i estava millor que uns kms més enrere. A l'ultrafons, les sensacions van i venen. No pots defallir perque, al contrari de les proves d'asfalt, és probable que et recuperis. Objectiu aconseguit. A pensar en el següent!
Gràcies a tots els companys que m'han ajudat en el camí: Dabit, Judith, Hyuste, Grampy, Fandes, els companys de la sortida de Cavalls organitzada per la Poledancer, els ànims de la No Surrender... MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!!