Zegama Aizkorri Maratoia 02-06-2019 9h

Ja ha sortit el sorteig d'aquest any i m'ha tocat (dorsal 69). A veure si convenço a la dona però sino m'en vaig jo sol!

Si algú més hi va ja tenim fil obert.

Quan acabi la marató de Boston (15/4) una setmaneta de descans i a començar amb la muntanya

Gassss!

eyyyyyy felicitatss ke suerte as tenido

felicitats tonibet .. la marato mes gran .. quina sort .. jo lany que ve o un altre probare fortuna .. et deixo un document del davit que la va fer el 2017 ..
blogmaldito.com/2017/05/31/zegama-aizkor...ocronica/#more-31047
a veure si compartim entrenillus , ja que casi coincidex amb bastions ..

Gracies quicu111 pinelli, he tingut sort, tot i que era el quart any que m'apuntava.
pinelli fare asfalt fins el 15 d'abril que tinc la marató de Boston. A partir del 22/4 començo amb la muntanya.

Encantat de fer entrenos junts, ja he vist que coneixes uns quants llocs i m'interesa fer desnivells

Molt bé Tonivet

Quina enveja, ehh... la millor marató d'asfalt i 7 setmanes després la millor marató de muntanya.
Segur que la teva santa dona t'acompanyarà!!

Vagi molt bé,
Dennis.

Si Dennis a totes dues! Una oportunitat com aquesta no es pot desaprofitar

Hola, tinc el fil molt abandonat pero vaja us poso al dia rapid.

Despres de la marato de Boston vaig parar de correr 6 dies i vaig començar un pla que vaig trobar a internet de marqtons de muntanya fent les ultimes 5 setmanes.

Basicament faig un dia de serie scurtes, un dia de musculacio/propiocepcio/core amb una mica de rodatge suau, un dia de rodatge a ritme mig, un altre dia de rodatge per muntanya a ritme kanyero (60-75') i una tirada llarga de 3-4h caco.

Als ultims entrenaments m'he trobat força be sobretot en muntanya que intento agafar agilitat a les pujades i soltura a les baixades i l'estrava diu que de moment la cosa va be. També ha ajudat la compra d'unes vambes que s'agafin be al fang, a lespedres i arrels mullades i al terra arenos. Son La Sportiva Mutant que me les van recomanar i van de conya.

Aquests dies que queden anirem afluixant en quant a tirades i l'unic neguit es puguer arribar a meitat de la cursa per sota del temps de tall (aprox 10min/km)

Salut!!

Com va això tonibet , quina previsió de clima teniu ?
He vist els temps de pas i ? , aquesta gent no està per òsties .. vinga amunt

pinelli va escriure: Com va això tonibet , quina previsió de clima teniu ?
He vist els temps de pas i ? , aquesta gent no està per òsties .. vinga amunt

En ppi la previsió es com a Bastions, una miqueta de calor. L'ùnic aventatge és que hi haurà menys fang i aixó afavoreix millors temps .

Els temps de pas són bastant fotuts a la primera meitat de la cursa, després ja es relaxen. Per tant la tactica es anar per feina pero sense cremar-se i parar el minim als avituallaments; una mitjana de 10 min/km hauria de ser factible, però qualsevol contratemps et pot fer patir!

Gràcies pels ànims!

Doncs sí tonivet, molta sort a Zegama!!!

Gaudeix del ambient que serà impressionant, i seran ells que et portaran.
Crec que jo a Berga amb molts esforços vaig fer 10'/km... i vaig haver de suar molt.

Però amb l'ambient que hi ha, segur que ho faràs

He vist que en tonivet no va poder acabar Zegama.
Espero que no sigui res greu... en tot cas ànims, Toni.

Hem vist al Strava que ha quedat fora de Control.

Segur que ens farà una bona crònica igualment!!

Perdoneu companys però no he tingut temps material, estic be.
En resum vaig agafar una pajara al km 15 q amb la pujada a sancti spiritu em va acabar de matar
Fins al 15 portava 15' de marge respecte a l'escombra però al km 23 em va enxampar.
La crònica entre demà i demà passat

Han sigut uns dies d'emocions indescriptibles, començant pel viatge amb autocaravana amb la familia, l'ambient del poble, l'animació de la gent, els paisatges de la cursa. Ja és una loteria viure tot aixó, de ben segur que hi tornaré.
En quant a la cursa, no ha anat be. Perque no he fet una bona gestió, han fallat els entrenaments o és una cursa massa exigent per a mi.
La recollida del dorsal el dia abans és molt mediàtica, amb tots els favorits amunt de l'escenari del gimnàs saludant i fent 5 cèntims de la cursa. Estem 5 minuts veient el show i decidim pujar a buscar el dorsal, aquí aprofitem per a preguntar fins on va el bus per a acompanyants que demà surt a les 8 del mati i ens confirmen que et deixa a 1h30' de caminada a peu de Sancti Spiritu.
Al mati següent refresca una mica a primera hora aixi que em poso a sobre el paravents obligatori i un pantalo de xandall que deixare a la guardarroba junt amb la resta de muda per al viatge de tornada que farem tot just estigui dutxat.
L'ambient a la sortida és comparable a una “major” d'asfalt, hi ha molta pota junta i molts medis (televisió, ràdio), molt de public també. Aprofito per a escalfar una mica, crec que sóc el que va més lent jeje i 15 minuts abans entro a l'únix calaix; aixó si per a entrar revisió del paravents (sino no corres, son molt estrictes) i escanejat del dorsal per a evitar falsificacions.
En general la majoria de la zona on estic jo (de la meitat cap a enrera, no vull destorbar ningú) estan nerviosos i seriosos, però al cap de 5 minuts el speaker comença a parlar i quan queden 5 minuts per a sortir es balla un aurresku en memoria d'un voluntari que ens ha deixat durant aquest any.
La sortida per descomptat és ràpida, són uns 400m que es el que fa la volta al poble. Tornem a passar de nou per sota l'arc de sortida i a la dreta comença una rampa asfaltada i comencem a caminar. Es tracta d'una pujada bastant llarga que a estones faig trotant i d'altres caminant, veig força gent que porta pals. Com tinc bastanta obsessió pel tema dels temps de tall, he decidit que a la primera meitat només prendre gels cada 45-60' per a no perdre temps i tenir un puntet més i a partir d'aci alternare gels i barretes junt amb coses dels avituallaments.
Durant tots els primers 5 km's que anem força agrupats entre els corredors hi ha molt de silenci que penso que és per respecte a la cursa, els temps de tall et fan dubtar si acabaras.
Un cop passats els 2 primers km's de pujada esdeve una zona de corriols de bosc amb ondulacions suaus que et permet correr la major part, fins a arribar a una baixada llarga que va fins a la carretera d'acces al poble. Per a evitar la carretera i no tallarla, hi ha muntada una bastida metàlica que fa de pont que ja m'ho havien explicat però flipes quan la veus; la feina que deu donar muntar aixo.
Un cop passada comença la primera pujada seria que vaig fent caminant amb bones sensacions fins a arribar al primer avituallament ultzama (KM 8,5) EN 1H11'54” (TEMPS OPTIMISTA 1H23'48”, TEMPS ESCOMBRA 1H25') per tant amb un bon marge. Aqui em prenc el segon gel (el primer l'he pres 10' abans de sortir). Ara ve una zona de boscos i prats preciosos i ja començo a veure gent que porta un ritme similar i m'acompanyarà bona estona. La calor comença a apretar, des de la sortida porto 500 ml d'aigua que vaig fent petites glopades cada 20' aprox.
Arribo a ATABARRETA (km 13,5) en 1h57'28” (temps optimista 2h10'13”, temps escombra 2h20') amb bon marge i he començat a avançar gent, cosa que em motiva.
A partir d'aci comença una llarga pujada fins a Aratz, es tracten de precioses fagedes amb molta fulla pero també amb força desnivell que viag fent sense agobis però sense descans i les cames ja es comencen a ressentir de l'esforç, als avituallaments que trobo ja començo a tirar-me aigua per sobre.
Arribo a ARATZ (km 16,1) en 2h44'28” (temps optimista 2h46'34”, temps escombra 3h). EL marge ja s'anat reduint i a partir d'aci les sensacions ja no són bones: tinc per devant una llarga baixada de 3km no massa tècnica i noto que vaig lent, em comença a passar força gent i d'estones tot i baixar camino. El pas pel tunel de san Adrian que vaig fer ahir caminant el faig gairebe igual. Es el moment en que em prenc el tercer gel a veure si rebifo. De sobte un organitzador ens comença a cridar per a que espabilem, queda 1'30” per a que passi l'escombra. Com pot ser? Tant he petat??
De seguida trobo la familia i els hi dic que estic petat, que no vaig gens fi i els hi deixo la gopro que ja no te bateria. Procuro no perdre massa temps però m'havien dit que aquest control era el dificil i crec que perdre aquest temps s'ho val per a recuperar-se també. Cap a l'avituallament a beure força i miro el rellotge: SANCTI SPIRITU (km 19,6) en 3h12'44” temps optimista 3h06'10”, temps escombra 3h15'. Doncs si que vaig justet. Ara ve la pujada a l'Aizkorri, el més dur de tot, hi ha gent que tot i entrar al temps de tall ho deixa aquí, jo decideixo seguir tot i no trobar-me be. La calor apreta de debó i no hi ha gens d'ombra al primer tram, la pendent és molt pronunciada.
La gent crida molt i anima una barbaritat, la meva filla m'espitja cap amunt per a espavilar-me; aixo m'ho faran dos o tres cops mes d'altres persones.
A mitja pujada començo a apoiar malament, vaig fent eses, no puc ni tornar amb un somriure els anims, la sensació és que vaig molt lent, pero em giro i les 3-4 persones que marxaven amb mi ja no hi son. Al cap d'una estona la pendent es suavitza una mica i hi ha una mica d'ombra, una mica de respir. M'estic començant a plantejar deixar-ho tot, no em veig en cor d'acabar ja que vaig per la meitat i estic patint molt. Em paro dos cops per a agafar aire i aliviar els mals d'esquena; muscularment estic fet una merda. Son parades de 20-30 seg pero suficients per a agafar forces. Ja veig el cim de l'Aizkorri endavant pero passo prop d'un precipici i m'haig d'agafar a la cadena perque no m'en fio de mi mateix. Ja tinc l'Aizkorri a 150m i aquí es on animen mes. No puc i paro, agafo aire i em miro la part de dalt. La gent m'anima encara mes i faig un crit de rabia amb el puny a l'aire que esperona encara mes als animadors, aixo em dona forces per a arribar adalt. Ho he aconseguit!
Aci adalt trobo a un vell conegut correcat en Massa que esta de voluntari i em dona aigua (que s'esta acabant) i taronges. Em mullo el cap i continuo caminant al pla.
Una noia em passa un aparell pel dorsal sense dir res, despres sabre que aixo vol dir que no arribare al control. Començo a trotar fins a arribar a les primeres crestes que em portaran al Atxuri, el pic més alt de la cursa. Es roca punxaguda i has de posar be els peus. Com no estic fi aminoro la marxa i em concentro en anar avançant i mirar els senyals. Ja fa estona que no miro el crono, pero penso que el pitjor a passat. Les vistes són espectaculars, des de'aci es sent l'enrenou de Zegama, els primers ja hauran arribat. De sobte darrera meu sento un walkie-talkie i em passa un noi força rapid. Li pregunto si es l'escombra i em diu que si pero res mes. Potser donaran una mica de maniga ampla...
Al cap de 500m arribo adalt del pic i un control em comunica a mi i 4 mes que porto al darrera que estem fora de cursa, aixi que entreguem el dorsal. La primera sensacio es d'alleujament, penso que aixo no esta fet per a mi, potser es el millor donades les circumstancies. Li pregunto que fem i ens diu que tornem sobre les nostres passes fins a sancti spiritu que alla ens recollira algu: NI DE CONYA!. Jo alla no torno. Un muntanyenc experimentat ens diu que la millor opcio i la mes curta és fer el km vertical a l'inreves fins a zegama, que son en total 8-10km i aixi anem fent, al principi amb molt de compte que la pendent es molt pronunciada i mes tard a traves del bosc de Moano i animant als corredors amb els que ens creuem fins que arribem al poble.
Aci s'acaba l'aventura, penso que era factible arribar a meta pero crec que la gestio de cursa tenia que ser encara mes conservadora i que tenia que haver entrenat mes les pujades llargues amb molta pendent. Tambe ja tenim una edat, que se jo!...

De totes maneres aquesta experiencia no la canvio per res, Zegama és Zegama!

Toni, emotiva crònica de una gran cursa!!

M'ha agradat molt.. excepte la teva retirada, és clar.
Tot i que, llegint-ho, nosaltres també teniem sensació d'alleujament...

Lo important és que has gaudit de l'ambient, has arribat als cims més important de la cursa (només et faltava el Andraitz, oi?).
Pots dir que hi has estat tu... que no són molt que poden dir-ho

El que sí m'ha estranyat és que donen 3 hores fins a Aratz (km 16,1) i només 3h15 fins Sancti Spríritu (km 19,6). Si vas just a Aratz és materialment impossible arribar a temps a baix. Per sort has arribat a temps per viure els moments màgics del Aizkorri.

P.D. ja m'estranyava que no hi era el massa als Bastions...

Felicitats tonivet , fantàstica crònica ?? .. has lluitat contra tot i t’has deixat la pell .. la calor segur que a sigut determinant .. i a aquestes velocitats no crec que sigui fàcil de gestionar .. enhorabona , ets un afortunat , pujar el Aizkorri amb tanta gent segur que ho recordaràs tota la vida ..
a provar l’any vinent que crec que aquesta prova no et ve gran .. estic segur que amb entreno mes específic la culmines amb èxit ..
gràcies per la crònica .. amunt

Felicitats Tonivet.

Ll'astima que no vas poder acabar-la tota però segur que et portes molts bon records de l'ambient i del paisatge.
Segur que tindràs més oportunitats.

Endavant.

tonivet
Aquesta vegada no ha pogut ser, a veure si hi ha sort i pots repetir que tots sabem com de difícil és estar a la línia de sortida de Zegama (jo porto cinc anys provant-ho).
Gestionar temps de tall no és fàcil, perquè vol dir que percebem que anem justos i això ens estressa. Amb l'estrés podem cometre el pitjor error en una cursa llarga: cremar-ho tot al principi. Veient els teus temps i les teves expectatives està clar que et va passar. Potser si hagués fet un dia més fresc no t'hauries fos tan aviat i això t'hauria permés superar el tall i després anar ja a un ritme no forçat. El que ha passat ja no ho pots canviar, és una nova experència adquirida.
Enhorabona per haver-ho intentat.

Felicitats tonivet, crònica ben parida per veure l'ambient i el teu patiment i sensacions

No acabo d'entendre que la noia et passa l'aparell pel dorsal abans de ser "caçat" per l'escombra

Jo sé que si tens oportunitat repetiràs i venjaràs el regust agredolç, l'edat passa però la motivació pot créixer encara més, endevant

Espero jo algun dia poder debutar (tot i que encara no me atrevit a fer el primer pas), però en ment està fer-la algun any


Salut!
Jordi

Dennis Teuling tens rao, per això es tan exigent el control de sancti spiritu. Molta gent que anava amb mi he vist que va arribar; justet però va arribar. El meu problema va ser la pajara que portava al final de l'aizkorri i els minuts que vaig perdre adalt. Però quan el cap no funciona bé no hi penses...